A continuació podeu consultar un petit recull toponímic d’Oliva en format de taula. Hem elaborat esta taula a partir del recull de Josep-Ramon Millet i Pons (veg. avl, 2006) i amb aportacions de Salvador Pallarés-Garí:
jemaa
La paraula àrab جماعة, que significa ‘grup; reunió; consell’, es transcriu jemaa, segons indicació de l’iec (08.03.2022), quan fa referència a la institució que dirigia les tribus sahrauís o al consell de govern creat en 1967 al Sàhara Occidental.
En castellà sol usar-se la forma yemaa, seguint el criteri seguit per la Fundéu per a un terme emparentat («Yemaa Islamiya, escritura adecuada», 04.02.2011):
Yemaa Islamiya es la transcripción adecuada en español para esta organización.
Esta organización terrorista islamista fue protagonista de frecuentes noticias años atrás. Se recomienda que su nombre se escriba así: Yemaa Islamiya, transcripción apropiada según las normas de la Ortografía de la lengua española. Es preferible esta solución a las otras múltiples variantes con las que aparecen los dos elementos de este nombre: Jema, Jemah, Jemaa, Jemaah, Yema, Yemah, Yemaa, Jamáa, Jamaah, Yama, Yamaa e Islamiyah, Islamía, Islamija, Islamiah.
Encara hi ha més versions, com ara yemáa, djema’a, djemaa…
personalitzar
L’anglés customize (o customise, versió britànica), correspon al valencià personalitzar, tal com indica el Termcat (24.02.2022):
No considerem adequades les formes customitzar i customització. L’adaptació dels termes anglesos en aquest cas és innecessària perquè són formes perfectament substituïbles per les alternatives personalitzar i personalització.
Eixes formes que no semblen adequades per al Termcat, sí que les ha considerat adequades l’Ésadir:
customitzar
» ús general ús general
» no recollit al diec
Adaptació de l’anglès to customizer,* equivalent a personalitzar o adaptar.
La nova aplicació permet customitzar les icones
* Nota fdt. Ja els hem avisat que el verb anglés és customize.
A pesar de les reticències de la normativa, el verb (i derivats) va fent camí, amb el suport decisiu tant de l’ús en castellà com del fet que la Fundéu (10.07.2013) l’haja acceptada fa anys en esta llengua (sense que haja entrat encara en el drae):
En cualquier caso, dado que la palabra customizar se ha incorporado al español, lo apropiado, si se decide utilizarla, es escribirla en redonda; es decir, ni en cursiva ni entre comillas. Es impropia la variante costumizar, intercambiando la u y la o, que se ve en ocasiones.
Serrania, la
Esta comarca era anteriorment denominada els Serrans. Actualment és denominada la Serrania (ca) / la Serranía (es), d’acord amb la informació aportada per Maite Mollà (tècnica de l’avl):
En el Ple de l’avl del 4 de maig del 2018 es va aprovar el canvi de denominació en valencià de la comarca de la Serrania, anteriorment els Serrans. La modificació, demanada per col·lectius de la zona, es va basar en un informe aprovat pel la Secció d’Onomàstica del dia 23 d’abril del 2018.
Per ara, l’avl ha aplicat esta decisió en el diccionari i altres documents, però té encara pendent revisar el mapa de comarques del 2016 (consulta: 16.02.2022) per a incloure esta forma en valencià. L’acadèmia no ha fet públic ni l’informe ni l’acord ni ha donat cap informació oficial sobre esta decisió, silenci que es desvia de la línia habitual d’actuació en les decisions que han de ser conegudes i aplicades per a respectar la normativa de la llengua. Amb tot, hi van fer referència una notícia en Vilaweb (22.02.2020) i un apunt del web de Compromís (24.02.2020).
de rapafuig
- Anant espai i amb calma, és a dir, contràriament al que significa esta locució, vaig localitzar (15.10.2009; 14.02.2022) unes quantes formes diferents d’escriure-la:
(Salt 2.0) d’arrapafuig
(gd62) d’arrapa-fuig
(gdlc) d’arrapa-i-fuig
(DVoramar) d’arrapa i fuig
(FPastor i dcvb) de rapafuig
(dnv) de rapa-fuig - El company Cèsar Mateu (19.10.2009) localita la variant «d’arrapa i fuig» en el dcvb (s. v. fugir). A més, m’indica la forma «de rampa i fuig», que diu que s’usa aixina a Castelló de la Plana. També eixa és la forma de Borriana, segons Josep Palomero («Vint anys de “Pequeña historia de pequeñas cosas”», Buris-ana, 193, 2004: [pdf])
creuar dades
És comú l’ús del verb creuar en l’àmbit de la informació i l’estadística per a indicar una operació de contrast o comprovació de la coincidència de dades provinents d’orígens diferents. Els diccionaris generals no recullen eixe ús especialitzat, però sembla que les referències terminològiques (com ara algunes fitxes de geografia del Termcat) tendien a usar encreuar (que no és tan comú en l’ús general, em sembla). Vist això, el Termcat (01.02.2022) ha resolt que tan bones són una forma com l’altra (creuar dades-creuament de dades / encreuar dades-encreuament de dades):
Amb un ús pronominal, i amb el significat d’insersectar-se dues coses o persones, o de trobar-se en un punt anant cada una en direcció oposada, es poden fer servir tots dos verbs indistintament. En el cas que ens planteges, doncs, són adequades totes dues formes: creuament de dades o encreuament de dades.
minat
Este nom masculí apareix en el dnv (consulta: 31.01.2022) amb el significat ‘pas subterrani’. Actualment, en l’àmbit de les criptomonedes s’ha creat una extensió del verb minar, que ja apareix en el Termcat:
ca minar, v tr
es minar, v tr
fr miner, v tr
en mine, to, v trCiberseguretat > Criptomonedes
Definició
Generar criptomonedes mitjançant un procés de criptomineria.
Arran d’això, l’operació de generar les criptomonedes es denomina en general minat —seguint el castellà minado—, encara que també es pot dir minatge —aplicant el sufix -atge usual en estos casos—. En tot cas, les dos possibilitats són vàlides, segons la resposta del Termcat (31.01.2022) sobre esta qüestió:
Totes dues formes, minat i minatge, són adequades lingüísticament.
El diec ja recull diversos substantius acabats en –at que designen l’acció del verb: argentat, brodat, afermat, encatifat, enfaixat, enllaunat, mestrejat, raspat, reglejat, repintat, etc. Tot i que es poden acceptar totes dues formes, en el cas de la formació de noms d’operacions tècniques és preferible la utilització del sufix –atge.
Les preferències van com van i, per ara, el recompte d’usos (en Google) es decanta per minat (96%) enfront de minatge (3%).
efecte dissuasiu
Hi ha una expressió anglesa de l’àmbit del dret i la política, chilling effect, que es sol traduir «efecte (de) desànim», «efecte dissuasori», «efecte de desencoratjament», «efecte esgarrifós», «efecte intimidatori»… En valencià el Termcat mos ha enviat el comentari següent (03.12.2021) sobre la forma que considera més adequada:
Documentem diverses opcions de traducció de la forma anglesa però cap de fixada o més implantada en relació amb les altres.
Hem consultat diversos especialistes de l’àmbit del dret i la política. Consideren que les formes més adequades són efecte dissuasiu i efecte desànim (aquesta darrera sense la preposició de, de manera paral·lela a altres termes formats de la mateixa manera com ara efecte placebo, efecte badoc o efecte bumerang).
Podem documentar que la forma efecte dissuasiu és la més comuna i documentada durant l’últim terç del segle xx:
- Ramir Reig Armero (Obrers i ciutadans, 1982): «La proposta va quedar en l’aire fins que, quan la situació començava a posar-se difícil, fou tornada a plantejar intervenint alesgores El Pueblo amb poderós efecte dissuasiu.»
- Isidor Marí i Mayans («El llenguatge dels textos legals. Comentari de dos llibres», Revista de Llengua i Dret, 1983): «Malgrat això, pot convenir que una llei penal adopti la forma de prohibició per tenir un efecte dissuasiu.»
acompanyar
Els diccionaris generals no detallen la preposició que introduïx el complement de règim verbal en les accepcions en què apareix este complement (accepcions 6 i 7). Segons indica el duvc, les preposicions són de i amb en l’accepció 6 (llengua general) i amb en l’accepció 7 (accepció musical del verb):
acompanyar
1. acompanyar Crear un clima favorable. Hauran de suspendre la processó si el temps no acompanya. Tenen un fil musical que acompanya molt.
2. acompanyar [algú] Anar en companyia o fer companyia. T’acompanyaré fins a la placeta. La seva filla el va acompanyar en els moments més durs.
3. acompanyar [algú] Fer el mateix. Si prens cafè t’acompanyo.
4. acompanyar [algú o alguna cosa] Anar juntament. Les sospites l’acompanyaran fins a la mort. Les faves acompanyen la carn. L’astúcia no sempre acompanya la sort.
5. acompanyar [una cosa] Ajudar al moviment. Acompanyar la mà d’algú que escriu, acompanyar la porta perquè no bati.
6. acompanyar [una cosa] [de / amb una cosa] Fer anar junt. Acompanyar una sol·licitud amb un informe (o bé d’un informe). Acompanyar un rostit amb un bon vi (o bé d’un bon vi). Acompanyar la veu amb una guitarra.
7. acompanyar [un cantant] [amb un instrument] Fer l’acompanyament musical. Acompanyà el tenor amb el piano. (La variant acompanyar [un cantant] [a un instrument], d’ús molt estès, no està prevista per l’autoritat normativa i sembla, en general, rebutjable.)
En esta accepció, els diccionaris mostren l’ús només amb una preposició:
- (diec) […] 3 v. tr. Adjuntar una cosa (a una altra considerada com a principal). Acompanyà la sol·licitud amb els documents requerits. Acompanyà el present amb una carta. Acompanyaven el menjar amb un bon vi.
- (dnv) […] 4. v. tr. Adjuntar una cosa (a una altra, considerada principal). Acompanyar una instància amb la documentació corresponent.
- (gdlc) […] 4 v. tr. Adjuntar una cosa a una altra (considerada com la principal). Acompanyar una sol·licitud de la documentació reglamentària.
En l’àmbit de la terminologia jurídica, el Termcat (2016) ha publicat un apunt que titulen «Tot el que cal saber sobre els verbs adjuntar i acompanyar». Entre altres qüestions, indiquen que, en este àmbit, el verb annexar s’utilitza com adjuntar. I que el verb acompanyar pot tindre subjectes animats i inanimats. En este segon cas, este subjecte inanimat és el document secundari. Uns exemples:
adjuntar
Segons edicions anteriors del mestil (xx.4.2.2), en relació amb el verb adjuntar s’assenyalava la restricció d’ús següent:
Es tracta d’un verb transitiu, que se sol construir: *em plau adjuntar-vos una fotocòpia… El pronom vos és el destinatari, el CI, i la carta és allò a què s’adjunta alguna cosa. Els exemples d’ús correctes són: em plau adjuntar-vos a aquesta carta una fotocòpia; em plau enviar-vos adjunta a aquesta carta la fotocòpia…
Actualment (2022) consideren correcta eixa construcció «em plau adjuntar-vos una fotocòpia», seguint una recomanació normativa, tal com indiquen en una nota:
Segons l’acta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat de Catalunya, corresponent a la sessió tinguda el 21 d’octubre de 1997, aquesta construcció «no és condemnable».
També quant a l’ús d’este verb, l’iec va respondre a una consulta (27.05.1998) que quan es diu «en la documentació que s’adjunta», seria millor indicar a què s’adjunta la documentació; o bé fer servir l’adjectiu corresponent: documentació adjunta.
A pesar d’eixe ús comú en què el complement indirecte (la persona destinatària) rep un element adjunt a l’element principal de l’enviament, les definicions dels diccionaris habituals no reflectixen eixa possibilitat:
- (diec) 1 v. tr. Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb.
2 v. tr. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s’envia a través de la xarxa.
- (dnv) v. tr. Fer que (una persona o una cosa) estiga o vaja unida com a auxiliar o complementària a una altra. Adjuntar un arxiu a un correu electrònic. Adjuntar un adjectiu a un substantiu.
Podem observar que el diec ha inclòs una segona accepció, però sense cap exemple d’ús. Per tant, no aclarix si eixa accepció té un ús diferent de la primera accepció.
De fet, l’ús més general actual —que podem documentar fa ja unes quantes dècades— s’ajusta més a la definició ‘enviar adjunt’, sentit que sí que apareix, en castellà, en la primera accepció del drae:
adjuntar
1. tr. Enviar algo juntamente con un escrito o una comunicación electrónica.
Per tant, tenim diverses opcions a l’hora de construir les típiques formuletes que omplin els documents administratius. A partir de l’exemple utilitzat pel mestil, podem utilitzar diverses combinacions:
- (mestil) Em plau adjuntar-vos a aquesta carta una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.
- (mestil) Em plau adjuntar a aquesta carta una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.
- (mestil) Em plau enviar-vos adjunta a aquesta carta una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.
- (cala, 1997; ús habitual, 2022) Em plau adjuntar-vos una fotocòpia de la convocatòria d’ajuts a la recerca científica.
En la xarxa podem documentar més exemples d’ús d’esta última possibilitat:
- Ferran Soldevila (a Josep Pous i Pagès, 1943; Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970), 2017): «Us adjunto el 1er quadern.»
- Pere Calders (a Joan Triadú, 1953; Estimat amic: cartes, textos, 2009): «Us adjunto el conte que us devia.»
- Joan Fuster (Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca; 1993): «Us adjunte un noticiari. Sent no poder-vos enviar aquelles coses promeses […]».
- Jean Serra (a Marià Manent, 1979; Marià Manent – Jean Serra: una correspondència: Barcelona-Eivissa, 1976-1988, 2010): «Us adjunt un segon exemplar que m’agradaria féssiu arribar al vostre fill Albert».
- Xavier Pàmies (traducció d’Àlies Grace de Margaret Atwood, 2019) «Aprofito per escriure’t quatre ratlles i per adjuntar-te la carta que va arribar […]».