Transliterada: Sāqiyat al-Ḥamrā‘
Transcrita: Sàqiyat al-Hamrà
Castellanitzada: Saguía el Hamra
Afrancesada: Seguia el Hamra
Significat: ‘la Sèquia Vermella’
La resposta de l’Optimot (26.05.2016) sobre el terme castellà garrote en el camp del llenguatge dels ferrocarrils (consulta de Rosa-Anna P., 25.05.2016) és la següent:
La denominació catalana corresponent és colzada: ‘Deformació lateral de la via produïda generalment per la dilatació dels carrils deguda a increments de temperatura i a esforços longitudinals, que provoquen inestabilitat a la flexió de la via’. Aquesta forma està recollida en les obres de referència de l’àmbit.
Expressió de valor intensiu que no apareix recollida en els diccionaris habituals. No té un grau d’ús massa elevat, però podem documentar, tant amb avarícia com la versió que confon la preposició en avarícia (típica a la Valldigna) de nord a sud:
- Ha de ser molt i molt dolent, dolent amb avarícia […] (Manuel Cuyàs, El Punt Avui, 26.08.2012)
- T’he de dir que ets lleig amb avarícia […] (Enric Vilalta Pons, El mort i qui el vetlla i altres contes, 2002)
- El xic, sí, és lleig en avarícia!!!! (comentari en Un altre Gin xiques?, bloc valencià)
- La casa de les pintades en qüestió és una que encara està en obres. És lletja amb avarícia. (comentari en Eivissa Confidencial, bloc eivissenc)
Com es pot vore en els exemples, sol anar associada als adjectius lleig i dolent (o roín).
J
a fa anys que podem documentar l’adaptació de la paraula castellana chiringuito ‘quiosco o puesto de bebidas al aire libre’ segons el drae (que no li dóna sentits figurats), però xiringuito encara no ha trobat lloc en els diccionaris més comuns, excepte en el gd62:
xiringuito
m fam 1 Petit quiosc per vendre begudes en una platja, en un parc, etc. 2 Negoci de legalitat poc clara.
Per tant, segons els casos, en podem dir baret, quiosquet, paradeta, cantina (este prové de l’italià, que l’exportà en el segle xvi al castellà; en català es documenta en el xix), i altres possibilitats que potser tenen una extensió més localitzada, com ara barraqueta al País Valencià (o barracó, segons proposa Eugeni Reig, Infomigjorn, 15.07.2010, on també rebutja l’adaptació i adopció del mot castellà), un inadequat xibiu (veg. gec) a les Illes Balears (segons comenta Gabriel Bibiloni, «»Chiringuitos» i xibius», 06.03.2008), edicle (esmentat per Quim Monzó en Hotel intercontinental ) o guingueta (gal·licisme del català septentrional que sí que ha entrat en els diccionaris).
Dit això, podem vore que l’Ésadir (seguint el gd62) admet xiringuito dins de l’ús general:
1. Petit quiosc de fusta, uralita, etc., per vendre begudes en una platja, en un parc, etc.
2. Negoci de legalitat poc clara.
De fet, ja fa anys i panys que es fa servir la versió adaptada d’esta paraula (per exemple, ho comenta Ignasi Maria Muntaners en «La toponímia de Sitges entre la semàntica i les anècdotes», iec, 2012):
En una de les parets del Xiringuito, hi ha pintada amb lletres grosses l’afirmació «El primer Xiringuito». I així s’ha anat estenent la idea que aquesta paraula, usada per a designar construccions poc consistents, dedicades generalment a bars o restaurants, es va inventar a Sitges.
Segons el mestil, «afavoreix l’admissió del terme possiblement conflictiu els fets següents: […] k) Que el terme sigui format a partir dels mecanismes de composició i derivació d’una llengua altra que la catalana», i donen com a exemple estes quatre paraules: «*xiringuito, *bulto, *escape, *mantequilla», que no sembla que hagen de tindre totes el mateix futur.
Albert Pla Nualart comenta (Avui, 09.07.2010):
Encara n’hi ha que defensen guingueta, un gal·licisme de jocs florals que lliga ben poc amb cossos bronzejats. Esperem que aviat els savis de l’iec, seduïts pels ritmes caribenys, obrin la porta al xiringuito, que té massa gràcia mestissa perquè cap dèria purista el pugui fer fora de les nostres platges.
Ara mateix (2010), hi ha un cartell indicador fet a mà prop del Mareny de Barraquetes (o del Perelló, no ho recorde bé) que indica el camí cap a això mateix, cap al «xiringuito». Trobem la paraula, per tant, en l’ús més funcional com a indicador de carretera, però també en Joan Fuster, Josep Pla, Àlex Susanna i Quim Monzó, entre altres.
xàmbit m. ALIM. Gelat que es col·loca entre dos galletes de neula.
colomina troba esta paraula en Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez Cutillas: «mesures de crema gelada entre dues galetes de vainilla». També dona la referència xànvit (i xanvitero ‘persona que els ven’) en el Diccionario de Altea y sus cosas de Ramon Llorens Barber (1895): ‘gelat en forma rectangular col·locat entre dues galetes de neula’.
A la Vila hi ha xanvi, a Alcoi xambi (i xambilero), a Cocentaina xàmbit (i xambitero), i a Múrcia, Oriola i Cartagena, chambi (i chambilero a les dos últimes localitats). El Tresor del valencià meridional (2019) dona la informació següent:
xàmbit° (Cocentaina) (28) (29) (Alcoi) (a1)
xambi (Alcoi) (28) (29) (Beneixama) (33) (Alacant) (29)
xamvi (Cocentaina)
xanvi (La Vila) (28) (29)
xambiter -a° ⇒ II.9.B. TREBALL> OFICIS
xambilero (Alcoi) (a1)
L’etimologia sembla evident, i apareix ja recollida en el Vocabulario del dialecto murciano de justo García Soriano (1932): de l’anglés sandwich.
Abans que apareguera en el diccoinari, jo haguera dit que es pronunciava xènvit (aixina ho haguera escrit), tal com em semblava haver-ho sentit sempre a Carcaixent, però ma tia Xelo (69 anys; juliol del 2004) em va dir xèmbit (i xembitero), tot i que si hi ha bilabial o labiodental en eixa posició és una cosa que no vaig aconseguir captar del tot.També em va explicar que eixa mesura de gelat amb dos galetes (o amb quatre, els més cars) es fea amb una mena d’aparell de gelater que permetia diverses mesures de gelat, segons el preu, i que treia el xàmbit fet amb les galetes mitjançant un mecanisme (moll o palanca, no ho sé segur).
[…] 3 (generalmente en pl.). Neologismo con que se designan las cosas de comer apetitosas y de poca importancia que se toman como vermut o entremeses tales como aceitunas y demás encurtidos, patatas fritas a la inglesa, anchoas y otros pescados en conserva, etc. (V. «APERITIVO, ENTREMÉS, PINCHITO, TAPA».)
(gdlc) m dial ALIM Menja aperitiva en què figura com a principal ingredient el vinagre.
(dnv) m. GASTR. Verdura conservada en vinagre que es menja com a aperitiu.
M’indica Miquel Adrover (Migjorn, 20.04.2008) l’ús que en fan a Mallorca:
A Mallorca només és viu «envinagrat» (sempre en singular). Envinagram tàperes, pastanagó, cebetes, cogombrets i fonoll marí.
confitar 1 1 v. tr. Posar (fruites o viandes) en algun suc que les penetri i serveixi per a conservar-les. Confitar coliflor, carn, en sal i vinagre. Confitar codonys amb sucre.
confitat 1 m. Menja confitada, especialment en sal i vinagre. Avui mengem confitat.
Este opcions del diec2 he vist que s’apliquen al mateix cas dels envinagrats anteriors, però sembla que amb menys freqüència d’ús, ja que confitat -ada s’ha generalitzat més per a la versió dolça (amb sucre).
envinagrat m
es encurtido; variante
sin. confitat en vinagre m
sin. compl. variant f
Amb la qual cosa, es consolida l’opció variant, que és comuna (en general i en obres de temàtica gastronòmica) i que podem documentar —si ho hem llegit bé— en el Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana (Salvat, 1932; consulta: 27.04.2016).
adobar 2 1 Preparar, amanir, aparellar. 2 Assaonar tota mena de carn amb certs ingredients per tal de conservar-la. 3 Assaonar (un menjar) amb espècies, amb sal, etc.
servei d’àpats m.
es catering
fr traiteurs, services de cuisine
en catering, catering industry
<Gastronomia > Restauració>Branca de la restauració especialitzada en la preparació per encàrrec de menjar per a grups, que inclou habitualment el seu transport, la possibilitat de reescalfament, la vaixella i els coberts, etc.servei d’àpats m.
es catering
fr traiteur
en caterer
en catering company
<Gastronomia > Restauració > Establiments>Empresa que es dedica al servei d’àpats.
- (dval) [angl.] m. ALIM. Servei d’àpats.
- (dnv) [angl.] m. ALIM. Servici que subministra menjars preparats i begudes, especialment a avions, trens, col·legis o per a esdeveniments especials.
El dnv no inclou per ara l’opció sinònim servei d’àpats. Els he proposat que incloguen els dos termes (càtering i servei d’àpats).
(gdlc) càtering m angl Servei d’àpats.
Els diccionaris habituals recullen diversos adjectius i substantius de la família del verb segregar: segregatiu -iva, segregacionista, segregacionisme, segregable, segregació. Sembla que l’ús actual en l’àmbit de l’educació (també en ciències socials, en biologia…) avala la introducció de l’adjectiu segregador -ra ‘que segrega’. Exemples trets de Google Llibres (consulta: 30.03.2016):
- Cal, doncs, pensar que ambdós tipus cel·lulars, segregador i no segregador de glutamat. (1969; Treballs de la societat catalana de biologia)
- […] o bé vendes o donacions que produeixen el mateix efecte segregador. (1994; Vinyes i vins: mil anys d’història)
- […] tot l’alumnat sense cap excepció ha de ser vist com un individu diferent i educat en l’entorn menys segregador. (2001; Disseny curricular d’aula i adaptació curricular)
Encara que el gdlc no recull l’adjectiu, el Diccionari enciclopèdic de medicina (també d’Enciclopèdia Catalana; consulta: 31.03.2016) conté les tres entrades següents:
- segregador de Cathelin
- segregador de Harris
- segregador de Luys
En altres llengües també s’ha creat l’adjectiu:
- en segregatory
- es segregador -ra
- fr ségrégateur
- it segregatore
El servei de consultes del Termcat (31.03.2016) envia el comentari següent:
El terme segregació està recollit en el Diccionari d’educació i en el Diccionari de serveis socials, tots dos consultables en línia, amb la definició següent: ‘Separació de persones o col·lectius dels entorns generals o normals per raons de capacitats, origen o condicions socials, culturals, ètniques, etc., amb aplicació d’actituds discriminatòries per part d’una majoria de la població’. A partir d’això, el verb segregar i l’adjectiu segregador -a no presenten cap problema lingüístic i es poden aplicar en contextos en què s’utilitzin amb aquest sentit.
Immediatament davant del verb són possibles les formes me, nos, te, vos, se, lo, los, ne, i les formes em, ens, et, us, es, el, els, en. Cal, però, advertir que, en aquest cas, nos, lo i los són arcaics o dialectals, i que, en general, les formes reforçades (em, &.), i àdhuc us, són preferibles a les plenes.
Precisions sobre les combinacions de pronoms febles:
a) És habitual la posposició del pronom se als pronoms de primera i segona persona, i al pronom de datiu li: Me s’ha fet tard (en lloc de Se m’ha fet tard). Li s’ha perdut (en lloc de Se li ha perdut). El canvi d’orde no és acceptable en registres formals.
Per tant, l’acadèmia indica que és una qüestió estilística que actualment és considerada no acceptable en registres formals. Els resgistres van fent-se i refent-se. Al cap i a la fi, podem trobar eixos canvis d’ordre dialectalment i històricament. Per exemple, la combinació li la, ben estesa en valencià actualment, prové del canvi d’ordre de l’anterior la li; també podem observar la posició d’altres pronoms en referències literàries antigues:
[gnv, 22.4.2] «Mas sabeu quan la li darà, aquesta possessió?», Sant Vicent Ferrer, Sermons.
[Tirant lo Blanch de Joanot Martorell] «Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar.»
[Gramàtica històrica catalana de Francesc de B. Moll; Google Llibres] «»E l’abat lo li donà» (Eximplis)»
L’ús d’aquesta construcció es restringeix als casos en què es vulga remarcar la idea de situació o estat. […] Es dóna el vistiplau a aquesta construcció sempre que la preposició vaja precedida d’un substantiu i la data s’expresse en xifres o amb el numeral corresponent: balanç a 31 de desembre, però *balanç a l’últim dia de desembre.
Convé notar que la construcció que es condemna és a data (de).
Podem considerar que eixa restricció ha estat bandejada per l’ús que es fa de l’expressió en la documentació administrativa.