Finalment, la Neoloteca del Termcat va introduir el terme repositori:
repositori m
es almacén
es depósito
es repositorio
fr référentiel
en repository Informàtica > Aplicacions informàtiques > Bases de dades
Sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.
El verb repostar va ser tractat fa uns anys en un article d’Albert Pla i Nualart («Parem a repostar», Avui, «Català a la Terrasseta», 08.08.2009):
Però, ¿podem dir repostar si no és a cap diccionari? El gdlc accepta posta com els cavalls que, en l’antic correu, es tenien a punt per canviar els que arribaven esgotats. A partir de posta formar un verb amb el prefix re- i el sufix -ar és morfològicament impecable. Semànticament, la metàfora canviar els cavalls per omplir el dipòsit és perfecta. Si el català pot arribar sol a un neologisme —que la gent ja fa servir—, tancar-li la porta perquè el castellà hi ha arribat abans, quan, a més, el necessitem, fa més mal que bé a la llengua.
És cert que en aquell moment no apareixia encara en els diccionaris habituals, i es pot suposar que si no fora pel castellà, potser tampoc s’usaria en català i faríem servir variacions sobre reabastecimento, ravitaillement, refueling o rifornimento… Però això seria en un altre món de relacions lingüístiques diferents. De fet, el dnv ha introduït el verb:
repostar v. tr. Reposar (provisions o combustible).
Segons el ctilc (consulta: 11.09.2009), l’usava ja Lluís M. Xirinacs en Subjecte (1975):
desconnecten totes llurs neurones les unes de les altres, per repostar energies vegetatives.
I en la xarxa ja podíem trobar (consulta: 11.09.2009):
[…] Pertan los dits Batlle e prohomens volents e injuria de aquell e sobre los danys que alguns porien repostar per les pedres que los dits orats e innocents tiren […]
Historia de Tortosa y su comarca, Enrique Bayerri y Bertomeu, 1933: és una citació antiga i no sé si hi ha alguna errada.
[…] van aconseguir tot el que els calia per a «repostar» llurs vaixells.
Una zona explosiva: el nord-est de Brasil, Josué de Castro (versió catalana de Ramon Folch i Camarasa), 1965.
El terme castellà repostar apareix documentat en el Corde cap als anys quaranta del segle xx, però, abans trobem en la xarxa una referència (on interprete l’abreviació com a ‘Aragón’) (consulta: 12.09.2009):
reposte, s. m. Ar. V. despensa. (Diccionario de la lengua castellana de Manuel Núñez de Taboada, 1825)
El rebost
Això mos acosta molt al valencià rebost (que molta relació té amb la posta en l’ascendència llatina). De passada topem també amb l’italià riposto ‘locale con funzione di dispensa o di ripostiglio’ (De Mauro), amb l’anglés repository (1485; consulta: 12.11.2009), i en 1831 trobem el verb en el Diccionario marítimo español de Martín Fernández de Navarrete (consulta: 12.09.2009).
És a dir, que continua el viatge del valencià-català rebost (o de l’aragonés reposte) —puga ser que heretats de l’occità (provençal; consulta: 12.09.2009)rebost o emparentats amb ell—, que ens torna a visitar.
Víctor Xercavins (25.01.2006) va enviar fa uns anys el comentari següent:
«Estic corregint un text sobre cèl·lules mare i acabe d’adonar-me que ni el DLC ni el DIEC recullen el terme replicar-se en el sentit de ‘fer còpies exactes d’una altra cèl·lula’. […] El Termcat no arreplega tampoc l’entrada, però sí que trobem el verb usat sovint en diverses ocasions (p. ex. bacteriòfag o plasmidi)».
Tenint en compte l’àmbit d’ús tan especialitzat, la cosa deu vindre de l’anglés (to replicate), que ho havia agafat del llatí, encara que també convé tindre en compte que una accepció antiga era ‘repetir, redir’, que manté relació semàntica amb el llatí i amb la innovació que arriba a través de l’anglés.
A més del que indica Víctor, la gec usa el verb en diverses entrades relacionades amb la genètica o la biologia (adn mitocondrial, cromosoma sintètic …) l’accepció en qüestió: ‘duplicar-se’. Com que he trobat que eixa accepció existix en portugués (en general, fora de l’àmbit tècnic) i en francés (en francés també és pronominal), no sembla res fora de lloc afegir-la a les catalanes, tenint en compte el suport tècnic de la gec, a més de l’existència dels termes replicant, replicació i replicó.
El Cercaterm del Termcat comenta en una resposta (11.12.2025):
La forma rèplica i derivats s’ha normalitzat amb sentits conceptualment relacionats amb ‘duplicar’ en termes d’àmbits específics: cartera rèplica, replicar, replicació (en economia, mercats financers) i rèplica digital (en informàtica).
Nota fdt. El Termcat explica en una nota en les fitxes rèplica, replicar i replicació els criteris seguits per a normalitzar estos termes.
En el mateix missatge, el Cercaterm assenyala que el diec només suggerix este possible sentit en la segona accepció de la paraula rèplica:
2 f. Reproducció d’una obra d’art feta pel mateix autor o supervisada per ell.
A pesar d’eixa documentació, el ddlc (consulta: 12.12.2025) encara no ha arreplegat eixa accepció.
En francés, el Grand dictionnaire terminologique conté l’entrada següent (consulta: 25.01.2006; 09.12.2025):
répliquer, sev. pron. Pour du matériel génétique, accomplir une duplication. Note: In vitro, une ADN polymérase permet la synthèse d’ADN en présence d’une chaîne simple d’ADN qui sert d’amorce à la réaction. On présume qu’un enzyme comparable intervient dans la duplication de l’ADN in vivo. Quant à la synthèse des ARN, elle s’effectue à partir d’un ADN modèle grâce à une ARN polymérase ADN dépendante (transcriptase). Enfin, chez les Virus à ARN, la reproduction de leur ARN se fait grâce à une ARN polymérase ARN dépendante appelée ARN réplicase.
En castellà, el drae (consulta: 12.12.2025) ha introduït esta accepció en la versió actual del diccionari:
tr. Copiar algo exactamente. U. t. c. prnl.
Sin.: reproducir, copiar, duplicar.
En general, repercutir és un verb intransitiu, però una última accepció mèdica antiga que és transitiva, tal com podem vore en el dnv (consulta: 16.08.2022):
repercutir 1.v. intr. Causar, una cosa, un efecte en una altra. L’abundància de collita repercutirà en el preu de compra. 2.v. intr. Fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior. 3.v. intr. Fer tornar arrere, un so o un raig de llum, l’eco o el reflex. La teua veu repercutia per la vall. 4.v. tr.med. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor o d’una lesió).
Eixa última accepció del camp de la medicina sembla que ha caigut en desús en valencià (en paral·lel al desús que marca el drae en castellà).
«iva repercutit» desestima «iva transferit»
El Cercaterm fea el comentari següent en una resposta (25.07.2022) sobre la forma iva repercutit:
És la forma preferida pels especialistes, per influència del castellà, evidentment. Tenim pendent estudiar més a fons aquest cas per veure les possibilitats d’acceptar repercutir, però és una qüestió que afecta directament el diccionari normatiu
Posteriorment, el Termcat (acta 708, 12.06.2023) ha fixat la forma iva repercutit per a denominar el fet de carregar als clients una quantitat originada per l’impost del valor afegit. L’acceptació d’eixa denominació ha implicat l’aprovació d’una accepció transitiva per al verb repercutir:
…aprovat pel Consell Supervisor com a forma transitiva amb el significat “Fer recaure una càrrega econòmica sobre algú altre o sobre una altra cosa”.
Fins a eixe moment, la normativa proposava la forma iva transferit i la locució transferir l’iva, ja que este verb sí que permetia eixe ús. S’han desestimat eixa opció i altres formes alternatives: iva recaptat, iva de sortida, iva descendent…
A pesar d’este acord del Termcat l’any 2023, el verb repercutir continua sense haver rebut esta accepció en els diccionaris normatius (consulta: 09.12.2025). Els diccionaris s’hauran de modificar seguint l’exemple del repercutir castellà (consulta: 16.08.2022); o del cas francés (consulta: 16.08.2022), en què répercuter és un verb transitiu:
(drae) 5.tr. Hacer que un impuesto, un coste, etc., recaiga o tenga efecto sobre otra persona distinta de la que lo paga inicialmente.
tlfi)écon. Transférer une charge sur quelqu’un/quelque chose. Synon. reporter1. Si la hausse est répercutée sur le prix du pain, il n’en résultera pas une protestation contre les producteurs mais une revendication pour l’ajustement des revenus (Meynaud, Groupes pression Fr., 1958, p. 230).
L’ús castellà ha estés la construcció iva repercutit en valencià, que ja apareixia fa uns anys en el Diccionari de fiscalitat dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.
Matisos entre repercutit i meritat
En la mateixa acta del 2023, el Termcat comenta uns matisos entre dos conceptes que poden ser sinònims en algun moment:
El Consell Supervisor fa notar que les formes IVA meritat i IVA repercutit en general fan referència al mateix concepte però des de punts de vista diferents: IVA meritat (com el castellà IVA devengado) remet a l’IVA que “tenen dret” a percebre l’empresa o el professional del client pels serveis prestats, i IVA repercutit (com el castellà IVA repercutido) remet a l’IVA que l’empresa o el professional “fan recaure” en el client sobre el preu dels serveis. A efectes pràctics, el concepte és el mateix. Val a dir, de tota manera, que sovint la forma IVA meritat s’associa, més específicament, a l’IVA repercutit que cal declarar en el període corresponent. Habitualment, l’IVA meritat i l’IVA repercutit coincideixen, però no sempre. Si en el moment de fer la declaració, per exemple, hi ha factures d’aquell període que encara no s’han cobrat, l’IVA repercutit d’aquestes factures pot no declarar-se encara (si el contribuent està acollit al criteri de caixa) i pot qualificar-se d’IVA repercutit (perquè s’ha aplicat al client) però encara no d’IVA meritat (perquè no s’ha rebut i, per tant, encara no s’ha d’abonar a l’organisme tributari).
Fragment d’un tuit de Toni Cucarella (09.09.2025). 🔗
El diputat Giner Giner (maig 2012) fa servir la locució adverbial amb créixens ‘amb escreix’ en el parlament valencià. L’expressió no apareix en els diccionaris habituals i, de fet, és considerada «grosser castellanisme» pel declc de Coromines. Tanmateix, sí que apareix en el dcvb:
CRÉIXENSm. pl.
Quantitat d’excés que apareix dels fruits o dels cereals quan s’han mesurat en la collita (Alcoi, Val.); cast. creces.
Etim.: derivat de créixer, amb terminació -ens presa potser de créixens art. 1.
Possiblement la idea de Coromines no va desencaminada, però també podria haver influït a crear esta versió l’etimologia indicada en el dcvb i el fet que també és una forma que s’assembla a escreix.
L’expressió no és molt comuna, però és coneguda per la Safor, la Ribera i la Costera. Podem documentar-la en el bloc de Toni Cucarella («”És la crisi, estúpids”, diuen ells», 24.12.2011):
I mentre a nosaltres ens fan pagar amb créixens una crisi que no hem provocat, els responsables polítics i financers que l’han creada i engreixada –per acció, omissió i comissió– encara no han retut comptes davant cap tribunal de justícia, ni que fóra perquè els obligaren a retornar els moltíssims diners que han arramblat ambiciosament, fraudulentament, impunement.
Fragment el poema «Aquesta meravella» de Miquel Àngel Riera. 🔗
El dcvb documenta la locució verbal posar peu fiter:
Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (Mall.); fig., disposar-se a no cedir. «Volien fer-me dir que sí, però em vaig posar peu fiter i no en sortiren amb la seva».
Després del cas del fer parapeu* —expressió apareguda en Reig2— que algú havia volgut crear per a substituir calcant l’espanyol hacer hincapié (i per a substituir l’híbrid «fer hincapeu» a què són aficionats alguns diputats de les Corts Valencianes), Josep Lozano Lerma (setembre 2005) em va comentar que havia sentit que Rafa Juan utilitzava l’expressió fer peu fiter, així que, com que Rafa Juan (de Cullera) treballava a les Corts, li vaig preguntar si coneixia l’expressió. Em va fer una explicació una miqueta críptica de la qual vaig poder concloure que és una expressió que Francesc Giner i Pereperes va traure del dcvb o d’algun document antic (documentació antiga al País Valencià, però que és ben actual a Mallorca, com ens ha dit Miquel Adrover i Mascaró en Migjorn i es documenta en el dcvb) i li va voler donar nova utililitat afeginti-li un significat figurat. (Setembre 2005; agraïxc la informació d’Àngel Alexandre, Miquel Adrover, Joan-Carles Martí i Conxa Forteza)
Tenim que la cosa ha quedat com a broma «secreta» d’uns quants «companys de batalletes» valencians de la Transició i de la funció pública (Rafa Juan, Josep Lozano, Josep Nogués…) amb un lligam erudit (Giner i Pereperes, de Cullera) que n’ha proporcionat la fórmula. Rafa Juan em va indicar que ell també la feia servir com a marca personal de documents col·lectius, ja que incloent-la es podien detectar els documents d’algun àmbit (psoe o pspv, supose) en què ell havia tingut res a vore.
Més usos de peu fiter
Segons Antoni Mas Forners (Migjorn, 23.09.2005), a Santa Margalida «feim servir peu fiter, en singular o en plural, amb un altre significat, el de mantenir un posicionament o una opinió». A més, ens indica que «també pot canviar un poc el significat, tot i que siga gairebé de matís, i voler venir a dir una cosa semblant a anar amb esment. Ens reporta una dita del seu poble: “peus fiters i fites clares”; és a dir, tenir clares les idees, mantenir-les, defensar-les i saber clarament a quin horitzó o destí un hom vol arribar».
I encara afig Antoni Mas Forners que «n’hi ha que fan servir també anar peu fiter (en singular) com a sinònim d’anar peu post, tot fent referència a la pressió del peu damunt l’accelerador del cotxe. Per tant, anar peu fiter vendria a ser també un sinònim de donar gas o pitjar s’accelerador.»
Finalment, en la Paremiologia catalana comparada digital trobem que la locució adverbial a peu fiter equival a ‘sense moure’s’.
La paraula paps —masculina plural— designa una malaltia, que pot ser la parotiditis o alguna altra afecció semblant. És el terme usual a la Valldigna per a la parotiditis. El dnv concreta que es tracta d’esta malaltia:
pap
[…] 4.m. pl. PAT. Parotiditis.
El dcvb (s. v. pap) recull:
║ 2. Goll, bony exterior en el coll (val.); cast. papera, lamparón.
Crec el dcvb no fa referència a la parotiditis sinó a la patologia que indica el gdlc (consulta: 2006, 2025; s. v. goll):
m. PAT. Tumor tiroidal benigne.
Els companys de la llista Migjorn (07.11.2006) han aportat molta informació sobre l’extensió del mot paps. Eugeni Reig ha tramés la informació de les localitats on diuen «paps» que dona l’Atles lingüístic del domini català I. El cos humà. Malalties de Joan Veny i Clar:
Picassent, Sollana, l’Alcúdia de Carlet, Albalat de la Ribera, Alberic, Sallent de Xàtiva, Simat de Valldigna, l’Alqueria de la Comtessa, Benigànim, Montesa, Ontinyent, Pego, Xàbia.
La visió geogràfica es pot ampliar consultant el mapa de l’aldc (s. v. galteres). Anna Gascó confirma que és usual a Carcaixent (dada que corrobora Vicent Sanchis); Àngel Alexandre confirma l’ús a Simat i Joan Olivares, a Otos. I Vicent-Ferran Garcia Perales aporta les dades de l’ALPI (1934-1935) per al concepte ‘papera’:
621 PAPERA:
Cinctorres
pap
P. Benifassà
---
V. Canes
---
Peníscola
---
Vistabella
pap
C. Villamalefa
papa (bocio; hay pocos casos)
Fanzara
paperas
l'Alcora
paps
Orpesa
llúpia
T. de Viver
---
Azuébar
papada (pero es la carne que tienen todos los gordos; la enfermedad no da nombre)
Fragment d’un article de Víctor Labrado en el diari Les Muntanyes (24.11.2018). 🔗
L’expressió tancar a pedra i a bac apareix en Ribera (1998) i en El Mut de la Campana (2003; p. 225) de Josep Lozano Lerma:
En anar-se’n el del Palmar, tancàrem la porta de la caseta a pedra i a bac i obrírem les dues finestres que donaven a llevant: un buf de fresca salabror ens arribà a la cara.
És una expressió usual a Alginet i a Sueca (segons informació d’Alícia Marqués – 21.09.2004). Significa ‘ben tancat; tancat amb pany i clau’. El dcvb i el dnv no la documenten. Eugeni S. Reig (Iformigjorn, 06.06.2015) també ha demanat que siga recollida per la normativa:
En el DNV falta l’expressió tancar a pedra i a bac que significa ‘tancar fort, ben assegurat, qualsevol lloc susceptible de ser tancat, de manera que siga pràcticament impossible poder obrir-lo o que estiga prohibit fer-ho. Tancar hermèticament un lloc determinat’.
Expressions equivalents:
tancar a pic i martell (Marisol González, Migjorn, 26.09.2004)
tancar a pedra-puny (usada per Enric Valor, segons informa Eugeni Reig, Migjorn, 24.09.2004)
tancar en fort (Miquel Adrover i Mascaró, Migjorn, 24.09.2004)
Fragment del capítol 106 d’un facsímil del Tirant lo Blanch.
La preposició detràs és ben antiga —es documenta tant en Ausias March com en el Tirant lo Blanch— i també és d’ús actual. Es documentava en el pdl-iec (consulta: 2005; ara en el ctilc) des del 1832 (Josep-Melcior Prat i Colom) fins al 1931 (Llorenç Riber). A les Corts valencianes és usada pels diputats des de fa temps i actualment: Mundo Alberto (2005), Albiol Guzmán (2009), Querol Anglés (2025), ja que és usual encara en els parlars del Maestrat. En una situació semblant es troben atràs i detràs, esta última amb molta més vitalitat i més usos. El dcorom donava la indicació següent:
«Després de l’E. Mj. tras i atràs han quedat antiquats. No tant detràs; que, si bé exclòs rigorosament de la llengua literària, encara és d’ús vulgar en moltes comarques.»
L’entrada del dcvb per a tras diu (a l’interior enllacem l’entrada detràs):
TRASprep. i adv. ant. Darrera. En tots mos dies veritat pos davant mi e falsetat me git tras les costes, Llull Cont. 23, 27. E’l cauall qui ranqueia de tras en lo girament, MS Klag. segle XIV, 7. Sí que no veu tras paret, mas per rexa, Ausiàs March lxxxvii. De part de tras portaua cuyro de bou clauat ab lo peto, Tirant, c. 65. Per qu’encara Lloth no fo tras la mata, Brama llaur. 239. Me venien molt sovint cartes, unes tras altres, Lacavalleria Gazoph. Roman tras la porta closa, Riber Poes. 319. A pleret, de puntetes, tras la ciutat calmosa, Berga MT 108. Tras sa porta: darrera la porta (es deia a l’Empordà encara en el segle XIX). Anar tras d’algú o d’alguna cosa: anar-hi darrera, cercar, procurar d’obtenir-ho. De tras: darrera (V. detràs). Qui parla mal de tu de tras, Turmeda Amon. A tras: arrera. Quant lo senyor lo volrà tirar a tras, no porà, Eximenis Terç, c. 356 (Aguiló Dicc.). Com donchs los hagués dit “yo só”, tornaren a tras, Gerson Passio, c. 6. A tras que: a més que, malgrat que. “A tras de que em feia enfadar, em feia riure”: a més (o malgrat) que em feia enfadar, em feia riure (Solsona, Cardona, Gironella).
L’any 1996 mos apareixia en la documentació del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el terme b-agonista, que no vam poder localitzar. Posteriorment, una fitxa del Termcat (consulta: 25.06.2025) aclarix de què es tracta:
caagonista β, n m caagonista d’adrenoreceptors β,n m sin. compl. caagonista de receptors adrenèrgics β,n m sin. compl. es agonista β, n m es agonista adrenérgico β, n m es beta-agonista, n m es beta agonista, n m var. ling. fr β-agoniste, n m fr agoniste des récepteurs β-adrénergiques, n m en β adrenergic agonist, n en β adrenoceptor agonist, n
Seguretat alimentària > Perills alimentaris Definició
Fàrmac que actua sobre els receptors adrenèrgics del sistema nerviós simpàtic, utilitzat per al tractament d’afeccions broncopulmonars tant en medicina com en veterinària.
Nota
1. Els agonistes β s’han utilitzat per a l’engreix il·legal de bestiar i, als anys noranta, van ser objecte de diverses alertes alimentàries i van causar intoxicacions alimentàries greus en persones. Actualment, l’ús d’agonistes β en animals d’abastament a la Unió Europea està restringit a tractaments terapèutics molt concrets.
2. Els agonistes β s’acumulen principalment en el fetge dels animals als quals s’ha administrat aquest tipus de fàrmacs, per la qual cosa, abans que es regulés aquesta pràctica, es produïen casos d’intoxicació alimentària en les persones que n’havien consumit.
3. Exemples: El clenbuterol, el clenproperol i el salbutamol, entre d’altres.
El terme anglés d’informàtica repository apareixia fa anys en un diccionari Oxford (no recorde quin):
