Llista d’actuacions dels poders polítics espanyols contra l’ús de la llengua valenciana-catalana elaborada a partir de diverses fonts:

  • Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975 de Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villaroya (editorial Curial, 1994)
  • «Cronologia: les causes de la situació actual del català en el món del dret» [en línia; consulta: 02.12.2008]
  • «Cronologia de les Illes Balears del segle XX: La Guerra Civil Epanyola 1936-1939» [en línia pdf; consulta: 02.12.2008]
  • Contrastant.net
  • «Franquistes catalans i llengua catalana durant el primer franquisme» de Joan Maria Thomàs (Llengua & Literatura, 9, 1998)
  • Guspires
  • «La guerra civil i el franquisme» [en línia; consulta: 02.12.2008]
  • Racó Català

  1. 1707. «Instrucciones de la Real Chancillería» (07.09.1707):

    Don Phelipe, por la gracia de Dios Rey de Castilla… a vos, qualesquiera nuestros jueces y justicias de todas las ciudades, villas y lugares de nuestro Reyno de Valencia… sabed que… a consulta de nuestro Consejo de Castilla, fue acordado lo siguiente… Mandará convocar los notarios que huviere en dicho pueblo… Y (després d’excloure els que no han acreditat fidelitat borbònica) les advertirá han de actuar en adelante en lengua castellana y que, para su más fácil instrucción, se está imprimiendo un libro que se llama ‘Melgarejo’ de escritura y que le hallarán impreso todo este mes a muy moderado precio…

    (Informació de Brauli Montoya citada per Joan F. Mira en «’El Melgarejo de escritura’, i altres papers de la història», Quadern, El País, 26.04.2007 dj.)

  2. 1717. «Instrucciones secretas a los corregidores para la aplicación en Cataluña del Decreto de Nueva Planta»:

    Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.

  3. 1768. «Real Cédula de Aranjuez» (1768):

    Finalmente, mando que la enseñanza de primeras letras, Latinidad y Retórica se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las audiencias y justicias respectivas.

  4. 1787. Segons Toni Rico, «publicat a la revista Betània l’any 1977 per Francisco Amorós Arnau»:

    Con motivo de estar prevenido repetidas veces por el Real Consejo, con aprovación de su Magestad, la educación y enseñanza de los niños de ambos sexos, con su diaria asistencia a la escuela y costura, evitando por este medio la vagancia y mala educación y estar este asumpto puesto al cuydado de su Señoria D. Joaquin Herrán del Consejo de su Majestad, su Oidor en esta Real Audiencia y Gobernador de la Sala del Crimen de la misma: Me manda dicho Señor diga a V.M, como lo hago, que por si y por medio de los Alcaldes Ordinarios, Regidor Decano sindico Procurador General de esa Villa; celen y vigilen en que tengan su puntual cumplimiento dichas órdenes del Real Consejo que tratan del asunto que va hecho mérito, hasiendo que los niños y niñas de la edad de cinco años hasta los doce asistan a la escuela y costura diariamente, tres horas de mañana y tres de tarde, quieran o no quieran sus padres; amonestando à estos por cuantos medios le dicte su prudencia, la obligación que tienen en contribuir por su parte, para que sin excusa alguna asistan a la escuela y costura dichos niños y niñas, para que por este medio se consigan las intenciones de S.M., la utilidad del estado y felicidad, y cuando por dichos medios no se consiga el fin propuesto encontrando algunos niños y niñas por las calles y plazas y campos a las horas que debian estar en las escuelas y costuras, les exija V.M a sus padres cuatro reales de vellón por la primera vez ocho por la segunda y por la tercera los pondrá en la cárcel por ocho dias, inviertiendo el producto de dichas penas, en cartillas, catones, libros, papel y plumas a beneficio de los niños pobres de dicha escuela que sus padres no pueden costearlo; y por lo que toca a las niñas, en agujas e hilo, con el orden prevenido a los niños.

    Preveniendo a dichos padres que a los niños menores de cinco años los tengan recogidos en sus casa y no los dejen salir a la calle y campos, para evitar toda desgracia y mala educación.

    Que el Maestro de primeras letras y Costurera, que esten prontos las tres horas de la mañana y las tres de la tarde en la escuela y costura para la enseñanza. Que el Maestro no permita que los niños hablen el idioma valenciano, sí que se les instruya en el castellano para la mejor pronunciación.

    Que esta orden se observe y cumpla por los sucesores en sus respectivos empleos y al ingreso de ellos se les hará saber por el Excmo Ayuntamiento lo que para el intento se pondrá en el archivo, y dando vista ala escuela y costura menudamente, que quedar todo cumplido de V M, cuenta S Sª acusando el recibo de esta.

    Lo que participo a V M de orden de dicho Sr para su inteligencia.

    Dios guarde a V.M muchos años.
    Valencia y Marzo 26 de 1787
    Fdo. Francisco Antonio Vasquez
    Exco. Oidor de la Sala

  5. 1801. L’11 de març de 1801, es van dictar les ‘instruccions per l’arreglament de teatres i companyies còmiques fora de la Cort’. En cap teatre d’Espanya es podran representar, cantar ni ballar peces que no siguen en llengua castellana.

  6. 1829. Codi de Comerç. Article 54:

    Los libros de comercio se llevarán en idioma español. El comerciante que los lleve en otro idioma, sea extranjero, o dialecto especial de alguna provincia del reino, incurrirá en una multa que no bajará de mil reales, ni excederá de seis mil; se hará a sus expensas la traducción al idioma español de los asientos del libro que se mande reconocer y compulsar, y se le compelerá por los medios de derecho a que en un término que se le señale transcriba en dicho idioma los libros que hubiere llevado en otro.

    (Ramón Martín Mateo, Información, 27.09.2005)

  7. 1837. Edicte del Govern Superior Polític de les Balears (1837): «Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás (…) que ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija se la entregará en el momento (…) y así sucesivament (…) hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena (…) que se irá aumentando así como se irá ampliando el local de la prohibición».

  8. 1857. Llei Moyano d’instrucció pública. Article 88:
    «La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obligatorio y único para estas materias en la enseñanza pública.»

  9. 1862. Llei del Notariat. Article 25:
    «Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana y se escribirán en letra clara, sin abreviaturas y sin blancos.»

  10. 1867. Reial orde sobre producció teatral:
    «En vista de la comunicación pasada a este ministerio por el censor interino de teatros del reino, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la Reina (q. D. g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España.»

  11. 1896. «Prohibición de hablar por teléfono en euskera y catalán. Ante la prohibición de la Dirección General de Correos y Telégrafos, el diputado catalán Maluquer i Viladot señaló en el Congreso: ‘Cuando fui a que me pusieran en comunicación con Manresa, me encontré con esa dificultad. (…) Por eso suplicaba al señor ministro de la Gobernación, que nos tenía ofrecido resolver este asunto, pero se van pasando los días sin hacerlo, que lo resolviera. Difiero de la indicación del señor presidente y espero que no sólo pondrá en conocimiento del señor ministro de la Gobernación mi ruego, sino que personalmente influirá para que sea atendido, lo cual, no sólo le agradeceré yo, sino todos los euskeros y catalanes que han recibido ese latigazo del señor director de Comunicaciones’».

  12. 1902. Reial decret del 21 de novembre de 1902, sobre l’enseñança del catecisme. Article 2:
    «Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquier materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, serán castigados por primera vez con amonestación (…) y si reincidiesen serán separados del Magisterio Oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley».

  13. 1923. «Real decreto dictando medidas y sanciones contra el separatismo». Article 2:
    «…no podrá usarse por las personas investidas de autoridad otro idioma que el castellano, que es el oficial del Estado español, sin que esta prohibición alcance a la vida interna de las corporaciones de carácter local o regional, obligadas, no obstante, a llevar en castellano los libros de registros».

  14. 1924. Reglament per a l’elaboració i venda d’especialidats farmacèutiques. Article 30:
    «
    Deberán tener sus etiquetas, envolturas y prospectos redactados en español y sólo se admitirá la traducción complementaria del prospecto a otros idiomas, conservando como original y en forma preferente el texto español».

  15. 1925. Reial orde del 13 d’octubre de 1925:

    […] si (los libros de texto) no estuviesen escritos en español […] los harán retirar inmediatamente de manos de los niños y procederán a formar expediente al maestro, suspendiéndolo de empleo y medio sueldo, si hubiese indicios suficientes de culpabilidad

  16. 1926. «Real orden fijando sanciones a los maestros». Article 1:
    «Los maestros que proscriban, abandonen o entorpezcan la enseñanza del idioma oficial en aquellas regiones en que se conserva otra lengua nativa, serán sometidos a expediente, pudiendo serles impuesta la suspensión de empleo y sueldo’. Artículo 2: ‘En caso de reincidencia podrá acordarse su traslado a otra provincia donde no se hable más que la lengua oficial».

  17. VIII-1936 Les noves autoritats suprimixen a Mallorca les revistes culturals en català: La Nostra Terra, L’Almanac de les LletresBolletí del Diccionari de la Llengua CatalanaBolletí de la Societat Arqueològica.
  18. X-1936 Comencen a Mallorca les disposicions que obliguen a usar el castellà a l’escola i a la vida pública, que arribaren aviat a la vida privada amb la consigna: «Si eres español, habla español.».
  19. El falangista José Ribas Seva, que lluita amb l’exèrcit franquista, pretén emprar la llengua catalana en l’al·locució que fa des dels micròfons de Radio Castilla. La censura militar ho prohibix.
  20. 13-IV-1937 Fragment de l’editorial del diari ABC de Sevilla titulat «Españoles en España»:

    «Quisiéramos también oir en sus labios [dels catalans] cuando hablen en sitios públicos, el idioma en que la unidad grandeza de España se han expresado siempre, […] ¿Por qué marcar con signos de diferenciación, que pueden parecer de disidencia, la accidentalidad de haber nacido en un pedazo o otro de esta tierra española […] pero se nos ocurre —insistiendo i cordial exhortación— preguntar si no seria ésta una excelente oportunidad de acostumbrarse a lo contrario, a emplear habitualmente mente la lengua de la unidad de España lengua ecuménica de nuestra hispanidad. Con lo que, después de reconquistada Cataluña por España y para España catalanes que allá volviesen podrían restituir, no sólo en la vida de relación oficial de los tratos mercantiles con el resto de las provincias, sino en el sagrado del hogar el uso de la lengua genuina de España, la mejor reliquia, y la más fecunda, que catalanes españoles en España podrían conservar de estos meses de convivencia con sus compatriotas. […] Sería el mejor homenaje que podrían rendir a España.»

  21. 16-IV-1937 En una circular del governador militar de Sant Sebastià, titulada «Hablemos el castellano», para exaltar el amor a la madre España, s’hi pot llegir:

    Uno de los mejores medios de demostrar esa compenetración de cariño y de ideas es emplear el idioma común, sobre todo cuando se dispone, corno nosotros, de uno tan hermoso como el castellano para poder expresar lo mismo nuestros cariños de hermanos como los enardecidos gritos guerreros propios de los momentos que atravesarnos.

    »Como esto en nada indica menosprecio de los idiomas regionales, sino una exaltación patria que nos apiñe en las manifèstaciones de nuestro entusiasmo, espero del patriotismo de todos contribuyan a ello, sin que tenga que corregir resistencia alguna.»

  22. El Diario Vasco comenta:

    «Esta nota del señor gobernador militar ha de ser bien acogida por todos, no sólo por el acatamiento debido a la Autoridad, sino por la necesidad de terminar hasta con la sombra de todo lo que en España pueda desunirnos.

    »Los dialectos o idiomas regionales han sido un arma terrible esgrimida por el separatismo y asestada en el corazón de España.

    »Y ahora en el fragor de la campaña, es necesario acudir al extremo contrario. El castellano es el lazo de unión entre todos los pueblos de nuestra Patria. Su uso es, por lo tanto, un arma contra el enemigo. No emplearla en estos momentos, es señal de tibieza patriótica. En nuestras calles y paseos, se percibíar, ciertos alardes idiomáticos, que por lo menos se hallan en las proximidades del separatismo. Los patriotas se indignaban y protestaban de semejante inoportunidad.

    »El señor gobernador militar ha salido al paso a estos políglotas poco avisados. Le felicitamos y nos felicitamos por ello.

    »Los aludidos bienintencionados lo comprenderán así; los que hacían alarde, de regionalismo con torcida intención tendrán que estar sobre aviso, porque no faltarán patriotas que secunden las medidas de nuestra digna autoridad militar.»

  23. 27-IX-1937 Joaquim Rivera Barnola fou multat a Sant Sebastià:

    «El Excelentísimo Señor Gobernador Civil de esta Provincia, en uso de las atribuciones que le están conferídas, ha tenido a bien imponerle la multa de DOSCIENTAS CINCUENTA PESETAS, por haber celebrado a las 14 horas del día 27 del actual una conferencia telefónica desde, el hotel Europa en dialecto catalán. Lo, que participo a V. para su conocimiento significándole que dicha multa deberá hacerla efectiva en esta Comisaría, en metálico y en el plazo improrrogable de 5 días»

  24. 27-IX-1937 El censor militar de Llucmajor (Mallorca) afig una nota a una carta que Maria Antònia Salvà adreçà a Miquel Ferrà: «En España se escribe y habla el castellano que es el idioma oficial. El Censor Militar.»
  25. XII-1937 Teodor Llorente explica a Los valencianos en San Sebastián (València, Imprenta P. Domènech, 1942).

    «Detenidos por hablar en valenciano:

    »Cumpliendo las indicaciones hechas por el señor gobernador militar de la plaza para “vigilar el exacto cumplimiento de la disposición que prescribe a los nacionales el uso en público de idiomas y dialectos diferentes del castellano”, el jefe de la Guardia Cívica, organismo creado para atender el servicio interior de las ciudades, publicó una circular con instrucciones, la primera de las cuales era la siguiente:

    » 1.ª Para la organización del servicio en la vía pública se agruparán los señores Guardias Cívicos, sin nombramiento especial de esta jefatura, sino por designación entre ellos mismos en grupos mínimos de cuatro señores Guardias, los cuales no deben ir reunidos, sino escalonados. El primero , al oír en la calle, terrazas de cafés etc. conversaciones en idioma o dialecto diferente al castellano, llamará cortésmente la atención a los infractores y continuará su camino si fuere atendido, cuidando de exhibir, al hacer la advertencia, la placa que debe llevar bajo la solapa. Un segundo señor Guardia Cívico, sin boina reglamentaria, convenientemente distanciado del primero, observará con disimulo si la primera advertencia ha sido desatendida y continuará su marcha, haciendo una advertencia o seña discreta a los dos últimos señores Guardias Cívicos, que irán también convenientemente distanciados, si continuara la conversación en idioma o dialecto prohibido; éstos, previa ostentación de las placas correspondientes, procederán a advertir a los infractores que, desatendida la cortés invitación que se les ha hecho momentos antes, procedan a exhibir sus documentos de identidad, de los cuales se tomará nota, con expresión de sus domicilios, cuya nota circunstanciada pasarán a esta Jefatura.

    »A este efecto deben reunirse con los dos últimos señores Guardias Cívicos los dos primeros, para actuar formando grupo. En caso de proferirse palabras de menosprecio o desacato, procederán a la detención de los infractores por los medios que fuesen precisos, llegando al uso de la fuerza si a ello hubiere lugar y requiriendo el auxilio de la fuerza pública si lo hiciere necesario el número o resistencia de los culpables, pero procurando por sí mismos mis subordinados, que entregarán a los detenidos en las oficinas de Policía (Gobierno Civil), donde intervendrán como denunciantes en el atestado correspondiente.

    »Formaba parte de la colonia valenciana nutrido grupo de agricultores, industriales y comerciantes, cuya lengua familiar y usuales la valenciana, sin perjuicio de que empleasen la oficial para actos en que se creyeran requeridos a ello, y es natural que todas estas personas y sus familiares entre ellos su idioma natal, lo mismo en la calle, que en los tes y cafés, que en cualquier otro sitio frecuentado por ellos, sin que pudiera caberles en la cabeza que al expresarse así cometieran ningún acta reprobable.

    »Una mañana, hallándose reunidos dos agricultores naranjeros en uno de los cafés de la Avenida, se presentó una pareja de Guardias Cívicos, y al escuchar que hablaban lengua distinta a la oficial y de que eran nacionales, les requirieron para que cambiasen de idioma, y porque aquéllos hicieran algunas observaciones, ordenaron su detención. Salieron Guardias y detenidos a la calle, camino del Gobierno Civil, y al ver elgrupo, un amigo de los segundos exclamó:

    »—Ché, a on aneu?

    »—Véngase usted también con nosotros, por no hablar en la calle la lengua oficial —prorrumpió uno de los Cívicos.

    »—I això, per qué? —añadió el inocente amigo, agravando su situación.

    »Pero no acabó aquí la cosa, sino que la escena se repitió varias veces durante el trayecto, y al final, ya próximos al edificio de la primera autoridad civil, eran doce o catorce los detenidos por idéntica causa.»

  26. 1938. Discurso de Franco (1938): «España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalid, su unidad y su continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española»
  27. 10-III-1938 Sevilla: «Corresponde a la multa impuesta [50 pessetes] a JUAN MERIDA por el Iltmo. Sr. Delegado de Seguridad Interior y Orden Público de Sevilla y su Provincia, por la falta de patriotismo y descortesía al hablar el dialecto catalán en el comedor del Hotel Itálica en presencia a otros comensales de nacionalidad española.»
  28. 5-IV-1938 Derogació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (boe 08.04.1938). Com a conseqüència d’esta llei, l’idioma català deixa d’ésser oficial a Catalunya.
  29. IV-1938 Quan les tropes franquistes ocupen Lleida és afusellada la làpida de pedra en què hi ha gravada la poesia «Al campanar de Lleida» de Magí Morera i Galícia, perquè és escrita en català.
  30. 18-V-1938 Ordre ministerial que prohibix l’ús del català al registre civil.
  31. 21-V-1938 Ordre ministerial que prohibix l’ús del català al registre de les persones jurídiques.
  32. V-1938 El general en cap de l’exèrcit franquista no amaga que li arriben notícies que «mientras unos exigen a sus subordinados el mayor respeto a los naturales, otros se jactan de que entran en plan de conquistadores en un territorio que era de España y que hay que españolizar y para lograrlo, a todo el que habla dialecto catalán aun de buena fe [sic] lo encarcelan o, lo que es peor, lo maltratan de obra, sin tener en cuenta que en muchos pueblos, por la desgraciada política que desde hacía tiempo imperaba en Cataluña, hay quien nunca aprendió el castellano, o lo habla con dificultad».
  33. Davant la marxa de població en l’ocupació de la zona de Balaguer, la premsa franquista avisa: «Que los fugitivos de Cataluña —fugitivos cuya salida se esclarecerá debidamente, para conocer a muchos Tartarines y a otros que no lo son— hablen, en la Patria, el idioma español. No queremos oir la germanía tarada del seudo-purismo dialectal fabricado a brazo por intelectuales a sueldo de la Lliga y de los fabricantes.»
  34. VI-1938 Consigna del governador militar de Lleida: «Español, habla español.».
  35. Aquelles persones que havien d’avalar qualsevol funcionari de la Diputació de Lleida havien de ser «de probado españolismo, sin sombra de catalanismo».
  36. 6-VIII-1938 Article del canonge José Montagut titulat «La pluralidad de lenguas en una nación es un mal evidente, pero remedible», al Diario Vasco:

    «Se inició con un idilio y culminó un drama. Los juegos forales y el foklore son las dos manifestaciones primitivas de renacimiento literario que, acariciado por las musas, pronto se transformó en la aspiración reconquistadora de la personalidad regional bajo la égida de la historia (el periodo del regionalismo bien entendido, […] peregrina concepción de los jerifaltes que auguraban, a fuer de adivinos y profetas, con aires de filosofía socarrona, que toda lengua es la expresión de un alma nacional y que donde existe un alma nacional se impone una soberanía política, para así concluir, como por encanto, que, Cataluña, por ejemplo, había de ser libre independiente, ya que poseía un verbo rico , maravilloso instrumento de su cultura y síntesis de su psicología propia.

    » […] Las lenguas no pecan, pero de las lenguas se han servido los que han delinquido contra España. [… ] De los conceptos expuestos deducimos que la pluralidad a lenguas en una nación es un mal, pero un mal que tiene remedio, si el Estado, consciente de su misión histórica, aplica seriamente los medios que la experiencia de otros pueblos nos sugiere y que arrancan de su función, íntegra y totalitaria, que no puede ser negada, no por la filosofía, ya que es postulado de la razón, ni por la teología, porque el mismo Dios, hecho Hombre, la ungió con el crisma de la ortodoxia al reconocer las dos soberanías en sus órbitas respectivas: “Dad al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios.»

  37. 12-VIII-1938 Ordre ministerial que, entre altres coses, diu: «Se considerarán también nulas y sin valor legal las inscripciones que se hallen practicadas en idioma o dialecto distinto al idiona oficial castellano.»
  38. 14-VIII-1938 El delegat d’ordre públic del sector de Lleida ordena a través del diari Hoja Informativa: «Respecto el uso del dialecto catalán […] los momentos actuales exigen que todos demos prueba de un ferviente españolismo y entusiasmo por la Causa […) se da prueba de ello no hablándole en público (por lo menos).»
  39. 7-IX-1938 Resposta del bisbe de la Seu d’Urgell, Justí Guitart, des de Saragossa, al sacerdot de Balaguer, ciutat ocupada per les tropes franquistes des de mitjan abril, mossèn A. Parramon:

    «Me dice V. que se le han hecho respetables insinuaciones, en el sentido de usar exclusivamente el castellano, a base de una disposición, según parece, del Ministerio de Orden Público. No conozco tal disposición, ni creo verosímil su existencia; pues la materia es totalmente ajena a la competencia de ese Ministerio, y a la de toda Autoridad civil, no menos que si se tratara de la celebración de la santa Misa, o de la administración de Sacramentos.

    »Si le fuesen a V. reiteradas las insinuaciones aludidas, ruegue V. cortésmente se le entregue copia de la Orden Ministerial de referencia, con expresión del número del periódico oficial en que hubiese sido publicada; manifestando que lo hace así por encargo de su Prelado, a quien mucho interesa conocer el alcance de aquella resolución. En su caso, sírvase V. transmitirme el documento.»

  40. 8-IX-1938 Carta al nunci papal a Espanya, resident a Sant Sebastià, del bisbe de la Seu d’Urgell, Justí Guitart, des de Saragossa:

    «Excelencia reverendísima:

    »Mis temores de posibles conflictos sobre el uso de la lengua catalana en las iglesias de mi diócesis empiezan por desgracia a realizarse.

    »Nada diré por ahora de la predicción y rezos públicos. Me consta que en muchas parroquias se hace todo en castellano; pero ello tiene su justificación, como cosa transitoria, en el hecho de residir un contingente de forasteros de lengua castellana, el elemento militar, que en algunos puntos supera en mucho a la población civil que allí queda.

    »El caso anómalo que considero absolutamente inadmisible, es el que acaba de plantearse en Balaguer. El Sr. Cura encargado de la parroquia, al disponerse para empezar el Catecismo a los niños de la Ciudad que han de hacer su Primera Comunión, recibió oficiosamente (según comunica) de parte del Sr. Comandante Militar de la Plaza, la insinuación de una Orden del Ministerio de Orden Público, en que se prohíbe usar otra lengua que la oficial, aun en actos como la enseñanza del Catecismo. Parece, añade, que la referida Autoridad subalterna está dispuesta a hacer cumplir lo mandado. Dice además que acaban de ser fijados en Balaguer una especie de bandos del Sr. Gobernador de la Provincia de Lérida, disponiendo se hable en todas partes la lengua oficial, relegando el catalán al uso privado o de la intimidad.

    »He contestado al Sr. cura con la carta cuya copia acompaño. Temo que el asunto va a tener sus complicaciones, y nada quiero hacer sin conocimiento de VE., a cuya superior autoridad y criterio someto gustoso toda mi actuación.

    »En el orden canónico, la cosa, a mi entender, no tiene réplica.

    »En el orden político (aunque esto no pertenece al cargo pastoral) creo sería prestar un excelente servicio a la Causa Nacional el llamar la atención en las altas esferas sobre el enorme daño que se le está causando con este género de persecución del idioma catalán…»

  41. 1939. Circular del governador de les Illes Balears Vázquez Ramos sobre l’obligatorietat de la utilització del castellà, amb l’exclusió de d’altre idioma en pasquins, anuncis o publicacions de tota classe.
  42. 07-I-1939 S’instal·la un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: «Si eres patriota, habla en español.»
  43. 21-I-1939 L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, símbol de la catalanitat i el progressisme social i cultural d’Igualada, és confiscat i desmantellat en entrar les tropes franquistes.
  44. 23-I-1939 A l’acte de reconciliació litúrgica de la catedral de Tarragona, reconciliació simulada, puix que la catedral mai no havia estat profanada, el coronel Aymat, governador militar, arriba a dir: «¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra’»
  45. 26-I-1939 Un grup de soldats es dirigix als estudis de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya; la locutora, Rosalia Rovira, que anunciava en català un disc, és interrompuda:

    «Sí, señorita. Diga que ahora, el nombre de la emisora, esa Radio Asociación de Cataluña que usted va a pronunciar, debe, tiene que añadir “al servicio de España y a las órdenes de su Caudillo”; y antes de que ella se acercase al micrófono, antes de que pudiese reaccionar, un “¡Arriba España! ¡Viva Franco!” gritado ante el mismo daba al mundo la noticia de que Radio Asociación de Cataluña hablaría ya para siempre en lenguaje nacional, de que Barcelona era nuestra.»

  46. 27-I-1939 Ban del general Eliseo Álvarez Arenas, cap dels «Servicios de Ocupación» de Barcelona. El preliminar d’este ban diu: «Estad seguros, catalanes, de que vuestro lenguaje en el uso privado y familiar no será perseguido.»
  47. «El Correo Catalán» publica, l’endemà de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, un full extraordinari on comet el delicte d’anunciar que « la Joventut Tradicionalista de Barcelona…», així, en català; li costa tres setmanes de suspensió per ordre del jefe de los Servicios de Ocupación, general Álvarez Arenas.
  48. 28-I-1939 Ordre del Ministerio de Educación Nacional que suprimix la Universitat Autònoma de Barcelona.
  49. Una ordre del Ministerio de Educación Nacional suprimix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. Així, és abolit l’ensenyament de filologia catalana, la història medieval de Catalunya, la història moderna de Catalunya, la geografia de Catalunya, el dret civil català, la història de les idees religioses a Catalunya, la història de l’art medieval català, l’escultura gòtica a Catalunya etc.
  50. I-1939 Les autoritats franquistes clausuren la Federació dels Cors de Clavé, que té unes dues-centes quaranta corals afiliades.
  51. L’entitar Joventut Coral Els Rossinyols d’Urgell, de Torregrossa, és clausurada No es refà fins l’any 1950.
  52. I-1939 El Centre Democràtic Republicà de Rubí és saquejat per les tropes franquistes.Totes les institucions que s’acullen al local, entre elles la societar coral Els Obrers Rubinencs, queden dissoltes.
  53. Les societats corals del Prat de Llobregat Les Flors i Lo Llobregat són condemnades al silenci. Un intent de referles l’any 1942 és El Cor d’en Narcís. En una actuació de l’any 1942 les autoritats governatives els van dir que cantessin una cançó en català i la resta en castellà. No fou fins els anys cinquanta que es posaren les bases de la coral Lo Llobregat de le Flors.
  54. La Societat Coral Artesans, de Gelida, i el seu edifici és segellat per ordre governativa. Fins l’any 1949 no s’inicià de ferm el redreçament de l’entitat sota l’empara de la Unió del Casal Gelidenc.
  55. La societat coral La Poncella, de Sant Feliu de Codines, és suspesa. Fins al novembre de 1941 no reprengué les activitats. La societat coral La Floresta de la Bordeta-Sants, de Barcelona, és abolida. Fins l’11 de juliol de 1950 no reféu les actuacions musicals.
  56. I-1939 l’Agrupació Cultural La Veu de Voltregà deixa les seues activitats. No tingué permís per a actuar fins l’any 1948.
  57. La societat coral La Llanterna, de Súria, és silenciada. Fins el 17 de gener de 1948 no pogué refer les actuacions.
  58. La societat coral Escola Orfeònica Martorelles no pogué tornar a actuar fins l’any 1956.
  59. La societat coral La Violeta, de Centelles, és dissolta. Fins el 1951 no recuperà l’estendard, el dret i les actuacions.
  60. La societat coral La Coloma d’Esplugues de Llobregat, és prohibida. Fins l’any 1956 no recomençà la seua activitat.
  61. Es dissol la coral de Caldes de Montbui, que no es refa fins a la desaparició del règim franquista.
  62. A Valls, coincidint amb l’ocupació militar, és destruïda la placa de marbre que hi havia a la casa on havia nascut Manuel González Alba, mort durant els fets del 6 d’octubre de 1934 a Barcelona.
  63. Als locals de la Fundació Bernat Metge, a Barcelona, s’allotgen durant uns mesos militars franquistes que destruïxen l’arxiu polític particular de Cambó, perquè està escrit en català.
  64. Apareixen cartells amb la frase: «Habla el idioma del Imperio». Estos cartells es mantingueren fins al final dels anys quaranta.
  65. 03-II-1939 Un dia després de l’entrada i ocupació de les tropes franquistes a Lloret de Mar, un grup de falangistes penetren violentament al local de l’entitat Casino Industrial, n’arrenquen el rètol de la façana i confisquen el local, que fou seu de la Jefatura Local de FET y de las JONS.
  66. 04/07-II-1939 Els fascicles del volum vuitè de la Història nacional de Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili són cremats en un acte sacramental al carrer de Xuclà per unitats de l’exèrcit franquista, després d’haver estat requisats. Les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari general de la llengua catalana, el Fabra, són destruïts, així com l’Arquitectura romànica a Catalunya de Josep Puig i Cadafalch.
  67. 09-II-1939 La comissió gestora provisional de l’Ajuntament de Reus acorda que totes les plaques i els rètols dels carrers i de les places escrits en català siguin substituïts per uns altres escrits en castellà.
  68. Al llibre de sessions de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès consta la queixa d’un regidor del consistori: «No debía haberse sustituido, o mejor dicho, eliminado, el nombre de Prat de la Riba por tratarse de un buen patricio, amante de España y de las instituciones de orden, familia, propiedad, religión y patria.»
  69. 12-II-1939El tinent coronel de la legió Ricardo Alonso Vega escriu al número 1 del setmanari Arriba España, d’Olot, de FET y de las JONS: «A los otros, a los del “hecho diferencial”, nuestra notificación de que han sido vencidos por la fuerza de las armas, y de que si quieren ser hermanos de los demás españoles les impondremos la ley del vencedor, porque nosotros, los combatientes, al terminar la guerra en Catalunya, damos también por terminados y para siempre los hechos diferenciales».
  70. 12-II-1939 Des de l’emissora de Radio Nacional de España en Barcelona, que és el mateix equip tècnic i material de la confiscada Ràdio Associació de Catalunya, és retransmès el següent missatge:
  71. 15-II-1939 Eugenio Montes, Intel·lectual falangista, escriu al diari Solidaridad Nacional de Barcelona: «Y me inclino a creer que será abundante una literatura lírica subjetiva en lengua catalana, pero que para las manifestaciones del pensamiento, la ideología y la ciencia cobrará auge la expresión en lengua castellana.»
  72. 16-II-1939 Decret pel qual «queda prohibido el uso del catalán en calidad de segundo idioma».
  73. 19-II-1939 Confiscació i prohibició d’editar la fulla parroquial de la ciutat de Valls en llengua catalana.
  74. 22-II-1939 Ban de l’alcalde de Mollet: «Habiendo de pasar por la Censura Militar toda la correspondencia, se pone en conocimiento de los vecinos de esta localidad que, a tal fin, deben depositarlas abiertas en la Comandancia militar redactadas en español.»
  75. 23-II-1939 A Lleida comencen a aparéixer normatives que prohibixen a les escoles usar qualsevol llibre escric en català. Al Boletín Oficial de la Provincia surt una disposició de la Inspección de Primera Enseñanza de la Provincia de Lérida que ordena:

    «Todo libro que esté escrito total o parcialmente en lengua que no sea la española, precisamente, debe ser también retirado de la escuela. Igual procedimiento se utilizará en cuanto a las bibliotecas escolares, de cualquier procedencia o clase.»

  76. El diari franquista Solidaridad Nacional qualifica l’experiència docent i científica de la Universitat Autònoma de Barcelona com «una de las villanías más repugnantes realizadas contra España».
  77. 25-II-1939 Ban de l’alcalde accidental d’Olot signat el dia 20: «Que reintegradas las provincias Catalanas a la soberanía del Estado Español de acuerdo con el Bando del Excmo. Sr. General jefe del Ejército del Norte, publicado el día 7 del actual, se previene que todas las inscripciones escritas en catalán, ya sean en rótulos, letreros o en cualquier otra forma tanto de particulares, entidades, oficinas, dependencias etc., ya sean de carácter oficial o privado, vienen obligados, sin excusa ni pretexto de ninguna clase, a escribirse en español, dentro el término de ocho días.»
  78. II-1939 La biblioteca particular de Salvador Riera i Forns, de díhuit anys, és confiscada per la policia quan fa un escorcoll a sa casa perquè son pare havia segut regidor d’ERC. L’ha de transportar amb un carretó pels carrers de Badalona fins a la seu de la policia que li l’havia confiscada.
  79. Dionisio Ridruejo, cap dels Servicios de Propaganda, aleshores destacat falangista, i Ramón Serrano Suñer, cunyat del general Franco, home clau del règim en els seus primers temps, que ocupà diferents càrrecs ministerials, viuen els primers dies de l’ocupació militar de Barcelona. Coincidixen en la versió del fet que uns camions carregats de propaganda franquista escrits en català varen ser finalment segrestats per les noves autoritats. Així ho explica D. Ridruejo:

    «Para “entrar” en Barcelona habíamos preparado, a cargo de catalanes siempre, camiones de propaganda y hasta ediciones literarias de sus obras más respetables en el lenguaje vernáculo. La “autoridad” se incautó secamente de todo aquel arsenal y prohibió, sin más, el uso del idioma.»

  80. 1939. Serrano Suñer havia proposat:

    Hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos […] podría adaptarse la siguiente norma: la explicación del Evangelio se haría en lengua regional durante las misas de los días festivos a que, por la hora y la localidad, concurriese mayoría de fieles que se presumiese ignorasen el castellano. También se daría en catalán o vascuence la enseñanza parroquial del Catecismo, en las Parroquias en que concurriera la misma circunstancia; y otro tanto podría disponerse sobre el rezo del Santo Rosario. En todos los demás actos religiosos se utilizaría el castellano.

    Tret del llibre: Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963), editat per Josep Clara; Google Llibres, consulta: 26.09.2013.

  81. Nota, que es repartix per totes les oficines administratives de Tarragona, en què es disposa que tots els ciutadans han de parlar en castellà als esmentats llocs.
  82. II-1939 L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, institució fundada el 1889 en pro de l’ensenyament en català que havia desenvolupat eficaçment fins el 1936 la seua activitat normalitzadora, és clausurada i les seues pertinences són confiscades.
  83. La Federació Catalana de Bàsquet denega la inscripció del Centre Esportiu Badaloní, continuador de la Penya Spirit of Badalona —avui el Joventut de Badalona—, entre altres coses pel nom de l’entitat.
  84. Els llibres de l’Editorial Proa de la col·lecció «A Tot Vent» són llençats per militars al carrer —al carrer de Pelai de Barcelona— per tal de carregar-los i dur-los a la paperera, on es convertixen en pasta de paper.
  85. A Sabadell es clausuren les escoles de la Generalitat, com a tot arreu; a més a més, els estudis superiors de l’Institut Escola, de l’Institut Obrer; es suprimixen també l’Escola Tèxtil, l’Escola del Comerç Valentí Almirall, l’Escola de Llenguatges i el Servei d’Orientació Professional. Les escoles dels sindicats entre elles la d’Edgard Ricetti, són saquejades.
  86. 01-III-1939 Un llibre, declarat de text per a les escoles per ordre del Ministerio de Educación Nacional, explica:

    «—Por qué decís que la lengua castellana será la lengua de la civilización del futuro’

    »—La lengua castellana será la lengua de la civilización del futuro porque el inglés y el francés, que con ella pudieron compartir esta función, son lenguas gastadas, que van camino de una disolución

    «—¿Se habla en España otras lenguas más que la castellana?

    «—Puede decirse que en España se habla sólo la lengua castellana, pues aparte de ésta tan sólo se habla vascuence que, como la lengua única, sólo se emplea en algunos caseríos vascos y quedó reducido a funciones de dialecto por su pobreza lingüística y filológica.

    »—¿Cuáles son los dialectos principales que se hablan en España?

    »—Los dialectos principales que se hablan en España son cuatro: el catalán, el valenciano, el mallorquín y el gallego.»

  87. El pare Josep M. Torrent notifica al primer número del Boletín Oficial del Obispado de Barcelona:

    «A los reverendos rectores de iglesias: Accediendo gustoso a las indicaciones que nos han sido hechas i por las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos Rectores de iglesias, en la seguridad de que nuestro ruego será devotamente atendido,que en actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la española.»

  88. II/III-1939 A l’Hospitalet de Llobregat, la Falange, després de confiscar l’edifici de l’Ateneu de Cultura Popular, fa una foguera amb els documents i els llibres de l’entitat enmig del carrer Xiprerer.
  89. Nou camions carregats de llibres catalans prohibits surten del magatzem de l’Editorial Barcino cap a un molí paperer entre Cerdanyola i Sabadell; una part no és trinxada perquè l’impressor Sallent es queda molts fulls impresos i en raima com a maculatures.
  90. 02-III-1939 El cap local de FET de Torelló publica en català una nota informativa per als qui vulguin ingressar a Falange. Un any més tard, des del mateix ajuntament, s’avisa al president de la Cooperativa La Moral: «Habiendo tenido quejas de que por parte de algún elemento de esta entidad no se da el respeto debido a la lengua castellana en los letreros que hay expuestos era el edificio de la misma, vengo a llamarle la atención, a fin de que procure evitarlo, pues de lo contrario me vería obligado a dar conocimiento de ello a la Superioridad. »
  91. 04-III-1939 Ban de l’alcalde de Mollet en què dóna un termini de quinze dies per redactar «al idioma nacional» tots els rètols escrits en català.
  92. 06-111-1939 Prohibició de l’ús de l’idioma català a les cooperatives, mutualitats i altres entitats dependents del Ministerio de Organización y Acción Sindical. Obligatorietat de substituir totes les denominacions existents en català per altres en castellà (BOPB, 07-III-1939).
  93. 10-III-1939 El jefe del Servicio Nacional de Primera Enseñanza declara a La Vanguardia Española: «En Cataluña pasarán de un millar el número de maestros, que, al no pedir el reingreso, se han eliminado por sí solos de las funciones de la enseñanza, así como los inspectores que se han distinguido durante la revolución rojo-separatista.»
  94. 15-III-1939 Nota de la vicaria general de la diòcesi de Barcelona «a los rectores de las Iglesias a fin de que no se use en los actos de culto otra lengua vernácula que la española».
  95. L’Ajuntament de Cervera acorda els següents canvis de noms de carrers:
    • Avinguda de Catalunya: Avenida del Caudillo.
    • Passeig de Prat de la Riba: Paseo de José Antonio Primo de Rivera.
    • Passeig d’Àngel Guimerà: Paseo de Calvo Sotelo.
    • Passeig de Pi i Margall: Paseo del General Mola.
    • Carrer de Francesc Macià: Calle del General Queipo de Llano.
  96. 16-III-1939 Norma que textualment diu: «Los idiomas regionales deben prohibirse cuando no sirvan propiamente a un mayor ambiente o a una particular mayor esfera de divulgación de los principios del Movimiento y de la obra del Gobierno.»
  97. 20-III-1939 Un grup de sergents de l’exèrcit —a les dotze de la nit— trenca la placa del carrer dels Abeuradors de Girona perquè no és escrita en castellà.
  98. 22-III-1939 L’alcalde president de la Comissió Gestora de Tàrrega fa saber mitjançant un ban:

    «Que esta Alcaldía se ve obligada a recordar nuevamente [era la tercera vegada] a todas las personas individuales y jurídicas que tengan rótulos, inscripciones y en general cualquier aviso o manifestación inserto en calles, plazas o sitios públicos y cuya redacción esté en catalán, que vienen obligados a suprimirlos inmediatamente y sustituirlas por las correspondientes en castellano, alcanzando esta obligación a los nuevos arrendatarios de los locales afectados por este Bando si es que los hubiere, aunque la inscripción esté por sus antecesores, debiendo en consecuencia cuidarse de hacer la sustitución con la diligencia indispensable en estos casos.

    »Confía esta Alcaldía que no se verá en la necesidad de recordar nuevamente el cumplimiento de esta obligación a todas las personas afectadas por este Bando.»

  99. 23-III-1939 A l’acta de la sessió de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès dos regidors expressen «que, viendo en el máximo agrado de que se dé los nombres insignes de Calvo Sotelo y José Antonio Primo de Rivera a dos de las más importantes vías públicas de esta población, lamentan que desaparezcan del nomenclator de las calles de esta villa los nombres ilustres de Prat de la Riba y Ángel Guimerá».
  100. Joan Amades demana permís per a editar l’obra El vestit típic, que ja té impresa i sense relligar. La resolució del delegado per a Catalunya, datada l’endemà mateix, diu: «Queda en suspenso su edición y publicación hasta nueva orden.»
  101. 25-III-1939 Ordre de l’alcaldia d’Olot que commina tots els veïns a complir l’anterior ban (20-I-1939) de canviar tots els rètols i anuncis escrits en català.
  102. El nou administrador apostòlic de la diòcesi de Barcelona, Miguel de los Santos Díaz y Gómara, bisbe de Cartagena, diu a la salutació pastoral:

    «Abran bien los ojos y persuádanse de su funesta equivocación cuantos, seducidos por un falso señuelo de independencias secesionistas, se aliaron, consciente o inconscientemente, con tan pérfidos enemigos de lo más santo y sagrado.»

  103. 27-III-1939 La censura exigix un canvi:

    «Deberá sustituirse el título de la composición de Buenaventura C. Aribau titulado “Oda a la la Pàtria” sustituyéndolo por el legítimo que como recordarán Vds. es “Oda a Gaspar de Remisa, el día de su cumpleaños “.»

  104. La censura prohibix les obres d’autors i de traductors condemnats a mort i executats, així com dels exiliats, amb nom propi o amb pseudònim:
    «Deberán ser suprimidas de circulación y venta las obras siguientes:

    • »Juan Maragall. A. Maseras (Joan Maragall, d’A. Maseras. “Col. Popular Barcino”, 128].
    • »La ciudad de Gerona. Carlos Rahola. [La ciutat de Girona, de C. Rahola, col. “Enciclopèdia de Catalunya”, 11-12].
    • »Las obras de Rovira y Virgili [és a dir, totes les no compreses a la llista de prohibicions del 20 de març].
    • »El ingenuo. Voltaire [L’ingenu, de Voltaire. “Col. Popular Barcino”, 31].
    • »El ejemplo de Checoslovaquia. Amadeu Serch [L’exemple de Txecoslovàquia, d’Amadeu Serch. “Coll. Popular Barcino”, 84).
    • »J. A. Claver. Lleonard [Josep Anselm Clavé, “Col. Popular. Barcino”, 135, (1937)].
    • »Historia de mi juventud. Aragó [Història de la meva joventut, de F. D. Aragó. Versió de J. dels Domenys, pseudònim d’Alfons Maseras. “Col. Popular Barcino”, 1937].
    • Les bèsties del parc. Montsià [pseudònim de Cèsar August Jordana, “Col. Popular Barcino”, 72].»
  105. El Noticiero Universal, de Barcelona, amb el títol «El idioma castellano restablecido en la Casa Consistorial», diu:

    «El ayuntamiento actual respondiendo al lema de la “España Una”, ha acabado con los problemas que creaba la dualitad de idiomas. En la casa hoy no se habla ni se emplea más que el idioma español por antonomasia e incluso han sido sustituidas las placas indicadoras que hasta hace poco estaban escritas en catalán con carácter exclusivista en las puertas de los despachos. Muy apreciable la lengua catalana en el ambiente doméstico y familiar: muy apreciable también como signo de tradición. Pero la Nueva España que se forja, la España Grande, precisamente por serlo, no podía continuar convertida oficialmente en sucursal de la Torre de Babel.»

  106. El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
  107. Acord de la comissió municipal permanent de l’Ajuntament de Barcelona concedint exempció de drets durant tres mesos «por los permisos de repintado y enlucido de las fachadas de los inmuebles de la ciudad y de los establecimientos industriales y comerciales que proceden a reinstalar sus nombres y reclamos en idioma español, sin perjuicio de que se fije el plazo en que será obligatorio tal cambio sin exención de derecho».
  108. L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat acorda treure els indicadors dels noms dels carrers escrits en llengua catalana amb urgència.
  109. La corporació municipal de Guissona acorda per unanimitat:

    «1. Proceder a cambiar los rótulos que figuran en los edificios públicos, redactados en catalán.»

  110. 1940. «Circular sobre el uso del idioma nacional por los funcionarios»:

    Primero. A partir del 1º de Agosto próximo, todos los funcionarios (…), dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ipso facto destituídos, sin ulterior recurso.

  111. 1940. Normas del Departamento de Cinematografía para la censura de películas: «Todas las películas deberán estar dialogadas en castellano prescindiéndose, en absoluto, de los dialectos». No puc assegurar que eixa informació siga correcta. Podem completar la informació amb les dades següents (de 1941):

    En 1941, y ya con el franquismo, se dictó una orden ministerial que convertía en obligatorio el doblaje. «Fue otra forma de censura del Régimen para controlar ideológicamente los contenidos de las películas y los discursos políticos que en ellas se pudieran verter», asegura José María Caparrós, profesor de Historia Contemporánea y cine de la Universidad de Barcelona. La medida también pretendía evitar que el espectador español se habituase a otras fonéticas en perjuicio del idioma castellano, como señala Fernando Vizcaíno-Casas en Historia y anécdotas del cine español.

    Algunos historiadores como Rafael de España, del Centro de Investigaciones Film-Historia de la Universidad de Barcelona, presentan sus reservas en relación a la vigencia de esta orden. «Este enigmático decreto verbal no se publicó en el BOE ni en ningún papel oficial. La fecha que se da habitualmente, la del 23 de abril de 1941, se sabe precisamente porque la citan, esta vez sí en el BOE, el 25 de enero de 1947, para notificar que la orden había sido abolida». De España sostiene que desde esa fecha no existió obligación de doblar las películas. «El 14 de julio de 1955, en una orden sobre importación de películas, el Ministerio contempla claramente la posibilidad de exhibirlas «en versión doblada o directa con subtítulos». De hecho, antes de los 60 se estrenaron algunas películas (poquísimas, desde luego) subtituladas».

    Para el historiador, la obligatoriedad del doblaje responde a «un complot de los exhibidores y distribuidores para ganar más dinero con las películas americanas, que dobladas eran mucho más atractivas para el gran público».

    Javier Pulido, «¿Por qué se doblan las películas en España?», 19.12.2008 

    La dictadura española eligió seguir el modelo italiano (frente a la Alemania nazi, que no doblaba las películas) e instauró el doblaje en 1941. Esta orden (que nunca apareció en el BOE) sembró la polémica entre los profesionales más notables de la época, que consideraban el doblaje un atropello. Sin embargo, las protestas fueron a caer en saco roto. El público aplaudió la decisión. El alto índice de analfabetismo contribuyó a asentar la práctica del doblaje, que se desarrolló espectacularmente. Habría que esperar hasta 1967 (con Fraga Iribarne en el gobierno) para asistir a la aprobación de pases en versión original subtitulada, siempre que las películas estuvieran destinadas a salas de arte y ensayo, en poblaciones de más de 50 000 habitantes.

    José Ignacio Pernas, «El doblaje en España», 28.03.2003 

  112. 1978. Constitución Española (1978), Art. 3: «El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla»

  113. Llei 85/1978 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.

  114. RD 1011/1981 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.

  115. RD 334/1982, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.

  116. RD 308/1983, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.

  117. RD 2872/1983, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.

  118. RD 1521/1984 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.

  119. Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneiximent del castellà als opositors i concursants.

  120. RD 1915/1984 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.

  121. RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneiximent del català a les convocatòries.

  122. Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.

  123. RD 179/1985 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

  124. Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.

  125. RD 1348/1985 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.

  126. OM de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.

  127. OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.

  128. OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.

  129. OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.

  130. OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.

  131. RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.

  132. RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.

  133. RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.

  134. RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.

  135. RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

  136. OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/1982

  137. Llei 11/1986 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.

  138. OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga «al menos» la llengua espanyola.

  139. RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.

  140. OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.

  141. OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.

  142. OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.

  143. RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.

  144. RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin «almenys en castellà».

  145. RD 2003/1986, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneiximent del català.

  146. RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.

  147. RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.

  148. RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.

  149. RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.

  150. RD 1174/1987 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneiximent del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.

  151. OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.

  152. RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  153. RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui «almenys en castellà».

  154. Decret 1496/1987 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.

  155. OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  156. RD 58/1988 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que «al menos en castellano».

  157. RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.

  158. RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.

  159. RD 429/1988 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneiximent del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneiximent del català.

  160. OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.

  161. OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  162. RD 349/1988 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.

  163. RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.

  164. Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran «d’expressió originària espanyola».

  165. Llei 11/1988 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.

  166. RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.

  167. RD 1122/1988 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim. Art. 19 (disposició derogada):

    Los datos obligatorios del etiquetado de los productos alimenticios que se comercialicen en España se expresarán necesariamente al menos en la lengua española oficial del Estado.

  168. Llei 32/1988, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.

  169. Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.

  170. RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.

  171. RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.

  172. RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.

  173. RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.

  174. RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.

  175. RD 1468/1988 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Art. 8:

    8.1 Todas las inscripciones a las que se ha hecho referencia deberán figurar, al menos, en castellano, lengua española oficial del Estado.

  176. OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.

  177. OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.

  178. OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.

  179. OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.

  180. OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.

  181. OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.

  182. Llei Orgànica 2/1989 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.

  183. OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.

  184. RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.

  185. RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  186. OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.

  187. RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.

  188. OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.

  189. RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.

  190. RD 1597/1989 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

  191. Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.

  192. Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.

  193. OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.

  194. OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.

  195. RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

  196. RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.

  197. RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.

  198. Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’«espanyol».

  199. Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.

  200. OM 3 d’abril de 1991 que regula la distribució i exhibició del material audiovisual i autoritza només la traducció al castellà.

  201. RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.

  202. OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.

  203. RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.

  204. OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga a escriure almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.

  205. RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.

  206. RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.

  207. RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.

  208. RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.

  209. RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.

  210. RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.

  211. RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.

  212. RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.

  213. RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.

  214. RD 13/1992, sobre circulació urbana i interurbana, obliga que els senyals siguin «almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat».

  215. RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.

  216. RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/1988. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.

  217. RD 510/1992 que regula l’etiquetatge dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.

  218. RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.

  219. RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetar en castellà.

  220. RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.

  221. Llei 30/1992, sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. La llengua dels procediments tramitats per l’administració de l’estat ha de ser el castellà. Els ciutadans poden fer ús del català només en els escrits que s’adrecen als òrgans que tinguen seu en el territori d’una comunitat autònoma on siga oficial.

  222. OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.

  223. RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb les sancions pertinents.

  224. RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  225. RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.

  226. RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes han de ser redactats almenys «lengua española oficial del Estado» (art. 9n; Noticias Jurídicas).

  227. RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.

  228. RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: «al menos en la lengua española oficial del Estado».

  229. RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  230. RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  231. RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

  232. RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.

  233. OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.

  234. RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

  235. RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.

  236. OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.

  237. RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.

  238. RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.

  239. RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  240. Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.

  241. Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses hagen d’estar en castellà.

  242. RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  243. RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.

  244. RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.

  245. RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

  246. RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.

  247. RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.

  248. OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  249. Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

  250. RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.

  251. RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.

  252. RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

  253. OM 2514/2007, de 13 d’agost, sobre expedició de títols universitaris oficials de màster i doctor, que imposa la llegenda «Juan Carlos I, Rey de España» exlusivament en espanyol.