replicar

Fragment de l’entrada replicant de la GEC. 🔗

Víctor Xercavins (25.01.2006) va enviar fa uns anys el comentari següent:

«Estic corregint un text sobre cèl·lules mare i acabe d’adonar-me que ni el DLC ni el DIEC recullen el terme replicar-se en el sentit de ‘fer còpies exactes d’una altra cèl·lula’. […] El Termcat no arreplega tampoc l’entrada, però sí que trobem el verb usat sovint en diverses ocasions (p. ex. bacteriòfag o plasmidi)».

Tenint en compte l’àmbit d’ús tan especialitzat, la cosa deu vindre de l’anglés (to replicate), que ho havia agafat del llatí, encara que també convé tindre en compte que una accepció antiga era ‘repetir, redir’, que manté relació semàntica amb el llatí i amb la innovació que arriba a través de l’anglés.

A més del que indica Víctor, la gec usa el verb en diverses entrades relacionades amb la genètica o la biologia (adn mitocondrial, cromosoma sintètic …) l’accepció en qüestió: ‘duplicar-se’. Com que he trobat que eixa accepció existix en portugués (en general, fora de l’àmbit tècnic) i en francés (en francés també és pronominal), no sembla res fora de lloc afegir-la a les catalanes, tenint en compte el suport tècnic de la gec, a més de l’existència dels termes replicant, replicació i replicó.

El Cercaterm del Termcat comenta en una resposta (11.12.2025):

La forma rèplica i derivats s’ha normalitzat amb sentits conceptualment relacionats amb ‘duplicar’ en termes d’àmbits específics: cartera rèplica, replicar, replicació (en economia, mercats financers) i rèplica digital (en informàtica).

Nota fdt. El Termcat explica en una nota en les fitxes rèplica, replicar i replicació els criteris seguits per a normalitzar estos termes.

En el mateix missatge, el Cercaterm assenyala que el diec només suggerix este possible sentit en la segona accepció de la paraula rèplica:

2 f. Reproducció d’una obra d’art feta pel mateix autor o supervisada per ell.

A pesar d’eixa documentació, el ddlc (consulta: 12.12.2025) encara no ha arreplegat eixa accepció.

En francés, el Grand dictionnaire terminologique conté l’entrada següent (consulta: 25.01.2006; 09.12.2025):

répliquer, se v. pron. Pour du matériel génétique, accomplir une duplication.
Note: In vitro, une ADN polymérase permet la synthèse d’ADN en présence d’une chaîne simple d’ADN qui sert d’amorce à la réaction. On présume qu’un enzyme comparable intervient dans la duplication de l’ADN in vivo. Quant à la synthèse des ARN, elle s’effectue à partir d’un ADN modèle grâce à une ARN polymérase ADN dépendante (transcriptase). Enfin, chez les Virus à ARN, la reproduction de leur ARN se fait grâce à une ARN polymérase ARN dépendante appelée ARN réplicase.

En castellà, el drae (consulta: 12.12.2025) ha introduït esta accepció en la versió actual del diccionari:

tr. Copiar algo exactamente. U. t. c. prnl.
Sin.: reproducir, copiar, duplicar.

 

repercutir

Fragment del DOGV (26.09.2022).

En general, repercutir és un verb intransitiu, però una última accepció mèdica antiga que és transitiva, tal com podem vore en el dnv (consulta: 16.08.2022):

repercutir
1. v. intr. Causar, una cosa, un efecte en una altra. L’abundància de collita repercutirà en el preu de compra.
2. v. intr. Fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior.
3. v. intr. Fer tornar arrere, un so o un raig de llum, l’eco o el reflex. La teua veu repercutia per la vall.
4. v. tr. med. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor o d’una lesió).

Eixa última accepció del camp de la medicina sembla que ha caigut en desús en valencià (en paral·lel al desús que marca el drae en castellà).

«iva repercutit» desestima «iva transferit»

El Cercaterm fea el comentari següent en una resposta (25.07.2022) sobre la forma iva repercutit:

És la forma preferida pels especialistes, per influència del castellà, evidentment. Tenim pendent estudiar més a fons aquest cas per veure les possibilitats d’acceptar repercutir, però és una qüestió que afecta directament el diccionari normatiu

Posteriorment, el Termcat (acta 708, 12.06.2023) ha fixat la forma iva repercutit per a denominar el fet de carregar als clients una quantitat originada per l’impost del valor afegit. L’acceptació d’eixa denominació ha implicat l’aprovació d’una accepció transitiva per al verb repercutir:

…aprovat pel Consell Supervisor com a forma transitiva amb el significat “Fer recaure una càrrega econòmica sobre algú altre o sobre una altra cosa”.

Fins a eixe moment, la normativa proposava la forma iva transferit i la locució transferir l’iva, ja que este verb sí que permetia eixe ús. S’han desestimat eixa opció i altres formes alternatives: iva recaptat, iva de sortida, iva descendent…

A pesar d’este acord  del Termcat l’any 2023, el verb repercutir continua sense haver rebut esta accepció en els diccionaris normatius (consulta: 09.12.2025). Els diccionaris s’hauran de modificar seguint l’exemple del repercutir castellà (consulta: 16.08.2022); o del cas francés (consulta: 16.08.2022), en què répercuter és un verb transitiu:

(drae) 5. tr. Hacer que un impuesto, un coste, etc., recaiga o tenga efecto sobre otra persona distinta de la que lo paga inicialmente.
tlfi) écon. Transférer une charge sur quelqu’un/quelque chose. Synon. reporter1. Si la hausse est répercutée sur le prix du pain, il n’en résultera pas une protestation contre les producteurs mais une revendication pour l’ajustement des revenus (Meynaud, Groupes pression Fr., 1958, p. 230).

L’ús castellà ha estés la construcció iva repercutit en valencià, que ja apareixia fa uns anys en el Diccionari de fiscalitat dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.

Matisos entre repercutit i meritat

En la mateixa acta del 2023, el Termcat comenta uns matisos entre dos conceptes que poden ser sinònims en algun moment:

El Consell Supervisor fa notar que les formes IVA meritat i IVA repercutit en general fan referència al mateix concepte però des de punts de vista diferents: IVA meritat (com el castellà IVA devengado) remet a l’IVA que “tenen dret” a percebre l’empresa o el professional del client pels serveis prestats, i IVA repercutit (com el castellà IVA repercutido) remet a l’IVA que l’empresa o el professional “fan recaure” en el client sobre el preu dels serveis. A efectes pràctics, el concepte és el mateix. Val a dir, de tota manera, que sovint la forma IVA meritat s’associa, més específicament, a l’IVA repercutit que cal declarar en el període corresponent. Habitualment, l’IVA meritat i l’IVA repercutit coincideixen, però no sempre. Si en el moment de fer la declaració, per exemple, hi ha factures d’aquell període que encara no s’han cobrat, l’IVA repercutit d’aquestes factures pot no declarar-se encara (si el contribuent està acollit al criteri de caixa) i pot qualificar-se d’IVA repercutit (perquè s’ha aplicat al client) però encara no d’IVA meritat (perquè no s’ha rebut i, per tant, encara no s’ha d’abonar a l’organisme tributari).

agonista β

Estructura química del salbutamol./Wikipedia.

L’any 1996 mos apareixia en la documentació del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el terme b-agonista, que no vam poder localitzar. Posteriorment, una fitxa del Termcat (consulta: 25.06.2025) aclarix de què es tracta:

ca agonista β, n m
ca agonista d’adrenoreceptors β, n m sin. compl.
ca agonista de receptors adrenèrgics β, n m sin. compl.
es agonista β, n m
es agonista adrenérgico β, n m
es beta-agonista, n m
es beta agonista, n m var. ling.
fr β-agoniste, n m
fr agoniste des récepteurs β-adrénergiques, n m
en β adrenergic agonist, n
en β adrenoceptor agonist, n

Seguretat alimentària > Perills alimentaris
Definició
Fàrmac que actua sobre els receptors adrenèrgics del sistema nerviós simpàtic, utilitzat per al tractament d’afeccions broncopulmonars tant en medicina com en veterinària.

Nota

  • 1. Els agonistes β s’han utilitzat per a l’engreix il·legal de bestiar i, als anys noranta, van ser objecte de diverses alertes alimentàries i van causar intoxicacions alimentàries greus en persones. Actualment, l’ús d’agonistes β en animals d’abastament a la Unió Europea està restringit a tractaments terapèutics molt concrets.
  • 2. Els agonistes β s’acumulen principalment en el fetge dels animals als quals s’ha administrat aquest tipus de fàrmacs, per la qual cosa, abans que es regulés aquesta pràctica, es produïen casos d’intoxicació alimentària en les persones que n’havien consumit.
  • 3. Exemples: El clenbuterol, el clenproperol i el salbutamol, entre d’altres.

 

estalquejar

Fragment d’un missatge d’Àpunt en Facebook. 🔗

Els diccionaris no arrepleguen encara esta adaptació de l’anglés stalk. La forma adaptada estalquejar es pot localitzar en diverses obres publicades en paper, aixina que, si es consolida l’ús del verb en la xarxa, és possible que arribe a entrar com a fitxa del Cercaterm (consulta: 06.03.2025), on encara no l’han inclosa clarament, tot i que Míriam Martí (01.02.2019, «En Primera Persona: Míriam Martín, lingüista de l’Optimot») va deixar una pinzellada sobre una innovació relacionada amb este verb:

Els límits de lèxic general o especialitzat no sempre són clars, perquè hi ha termes que s’han popularitzat i passen a formar part de l’ús quotidià o de l’argot dels joves (per exemple: stalker és un assetjador, però en l’argot juvenil de xarxes és un espieta, un tafaner).

Mentrestant, podem localitzar el verb stalkejar/estalquejar en Petem-ho! de Mas Carvioto, Soler Mañé i Viladomat Monterde (2023) on el definixen a partir dels conceptes assetjar i dotorejar afegint algun matís:

[…] semànticament és un mot interessant, perquè el significat original de assetjar o sotjar, a diferència de l’anglès, va quedar circumscrit, de bon principi, sobretot a l’àmbit de les noves tecnologies (que ja no són tan noves) per referir-se a la idea de tafanejar algú a les xarxes socials, és a dir, per exemple, repassar de dalt a baix el perfil d’Instagram d’una persona, o les piulades que ha fet a Twitter, per saber-ho absolutament tot i obtenir el màxim d’informació sobre l’individu en qüestió, però sempre (molt important) sense deixar cap rastre.

El web Comhodiria.cat (consulta: 11.03.2025) conté per ara només les formes stalker i stalkejar («Data de l’entrada: 08-11-2019»):

stalker

Persona que es dedica a espiar, xafardejar o fer el seguiment d’algú secretament, generalment a través de les xarxes socials.
No el segueixo, però cada dia miro si ha penjat alguna foto: soc una mica stalker!

stalkejar

tr. Espiar, xafardejar o fer el seguiment d’algú secretament, generalment a través de les xarxes socials.
Quan el vaig conèixer li vaig stalkejar l’Instagram i vaig veure que juga a handbol.

En l’Ésadir sí que han fet ja la fitxa en el sentit exposat:

estalquejar

Lleng. col·loquial.
Adaptació de l’anglès to stalk.
En argot, espiar o tafanejar l’activitat d’algú a les xarxes socials per obtenir informació sobre la seva vida personal, aficions, relacions, etc.
He estalquejat el meu crush a Instagram

Un poc més de documentació impresa:

  • Robert Eaglestone (2020; traducció d’Octavi Gil Pujol): La literatura. Per què és important
  • Marta Pontnou i Farré (2021): Sexe ficció: Manual per a pubilles del segle xxi
  • Darcie Little Badger (2024; traducció d’Elena Ordeig Vila): Elatsoe
  • Arià Paco Abenoza (2025): Teoria del joc

Probablement, a més de l’antiguitat del terme (2019), l’acceptació en la llengua escrita, en els repertoris lèxics dels mitjans i per persones no tan jóvens, deu ser un avís de la caducitat del terme en els registres argòtics juvenils, que ara podria tendir a desaparéixer o a consolidar-se en el registre col·loquial general.

mix

Imatge d’un documental de TVE sobre els recopilatoris musicals Megamix. / TVE. 🔗

La paraula mix ‘mescla, combinació’ és un terme anglés  que s’utilitzava inicialment en el camp de la música i que s’ha estés a altres àmbits. No apareix en els diccionaris, però sí que el trobem en el Vocabulari de la música de l’AVL (2018), on apareix marcada com a terme anglés:

mix [angl.]
m. Disc que conté una mescla de diferents músiques o cançons, generalment ballables.
• cast. mix.
• angl. mix.

A més, el Diccionari normatiu valencià inclou el terme anglés remix:

remix [remíks] [angl.] m. MÚS. Mescla alternativa d’una cançó en un estudi de so per a modificar el seu aspecte sonor o millorar la qualitat sonora, sovint amb la incorporació de ritmes i efectes nous.

Ambigüitat ortogràfica: mix, ‘mix’, ‘remix’, repix…

A pesar de les vaciŀlacions inicials, les publicacions periòdiques han anat incorporant mix com a terme valencià-català —no l’estan marcant com a estrangerisme—, aixina que probablement acabarà sent adoptat pels diccionaris generals, on tindrem aleshores dos mix escrits igual amb pronúncies diferents per a cada significat: mix [míʃ] ‘gat’ / mix [míks] ‘barreja’.

El terme mix en el Cercaterm

El Cercaterm ja va normalitzar l’any 1998 el terme mix de comunicació, terme que ha segut incorporat pel gd62 pel gdlc (consulta: 25.02.2023).

Posteriorment, el Cercaterm (17.01.2025), mos escriu que, seguint els seus criteris d’elaboració de les fitxes, han de considerar que la pronúncia anglesa [‘miks] és també catalana (podem pensar en fix, afix, sufix i més casos). Per tant, no marcaran eixa paraula com a anglicisme, a pesar que continue sent una grafia confusa quant a la pronúncia. És un aspecte de l’ortografia que no està ben resolt.

òmnibus

Fragment d’una informació de Radio-Canada sobre un projecte de llei òmnibus de l’any 1967.

El terme llatí omnibus s’ha fixat en l’ús legislatiu com a adjectiu qualificatiu de diverses disposicions legals. Els diccionaris no contenen encara l’accepció este terme en el camp del dret, on òmnibus qualifica diferents disposicions legals per a indicar ‘dissenyat per a cobrir molts casos diferents, abraçant nombrosos objectes diferents’ (Online etymology dictionary).

Fent ús d’eixe sentit, el Termcat (consulta: 30.01.2025) oferix la fitxa següent:

ca llei òmnibus, n f
oc lei òmnibus, n f
es ley ómnibus, n f
fr loi omnibus, n f
en omnibus act, n

Activitat parlamentària > Funció legislativa
Definició
Llei que modifica i deroga múltiples lleis i normes d’una mateixa matèria o sector o bé també de diferents matèries o sectors.
Nota
Una llei de mesures és qualificada de vegades com a llei òmnibus per la gran quantitat de modificacions i derogacions que conté i que afecten lleis i normes de diversos àmbits materials. També es fa servir aquesta denominació per a referir-se a les lleis que adapten directives europees, com ara les directives de serveis.

En altre idiomes també s’ha adoptat i adaptat este terme amb la mateixa accepció: omnibus (en, fr), ómnibus (es)…

bízum

Fragment de l’article publicat en Castelló Notícies (06.07.2023).🔗

És possible que el terme bízum (adaptació del nom de l’aplicació de pagament en línia Bizum) acabe convertint-se en un nom comú. En principi, la marca Bizum, seguint la pronúncia anglesa, és una paraula plana. Si fora una paraula aguda, no duria accent (que és una possibilitat que no descarten en castellà en la Fundéu, 02.01.2025 [consulta: 24.01.205]: «Bizum, mayúscula y acentuación»). En el cas més comú, és una paraula plana i, per tant, aplicant els criteris ortogràfics generals per a les paraules planes, el Cercaterm (24.01.2025) mos ha enviat la indicació següent:

La forma Bizum com a nom propi d’una aplicació s’ha d’escriure amb majúscula i sense l’accent.
Com a forma lexicalitzada, segons el context, es pot escriure bízum / bízums: per exemple “fer un bízum”.

Fa un temps que ho havia proposat el company Leo Giménez en «Rosquilletes i bízums. Que xulo!» (Levante, 13.06.2022):

I, canviant del sector alimentari al monetari o dinerari, una paraula que demana l’entrada als diccionaris pel seu ús ja abundant és «bízum» o «bizum». No figura encara en els diccionaris de referència, però la seua utilització generalitzada demana l’entrada en els reculls lèxics normatius, tant de valencià-català, com del castellà. El seu significat és ‘transacció monetària instantània entre comptes bancaris que es realitza amb el mòbil’, «Ho pague jo tot amb la targeta i després em feu un bízum, eixim a 44 euros per parella». L’acte i funció que denominem «bízum» és tan concret, singular i d’ús tan corrent, que, segurament, no hi ha paraula nostrada alternativa a eixa per a l’acció comentada, de manera que seria convenient que s’accepte normativament. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, registra la forma «bizum».

Tal com indicava Leo, el web de l’Ésadir (consulta: 24.01.205) encara recomana escriure-ho com a nom comú sense accentuar, però indicant que s’ha de pronunciar com a paraula plana:

Bizum

Tenint en compte que en el seu mateix web podem trobar bícing, i que en eixes conversions a nom comú solen aplicar-se les regles ortogràfiques generals (dièsel, dònut, rímel, rotovàtor, zepelí…) és probable que ho revisen en algun moment.

descerebrat -ada

Fragment de la primera versió de l’article «El retorn de Rafa Lahuerta» de Joan Garí (Diari La Veu del País Valencià, 18.12.2024). 🔗

L’adjectiu descerebrat -ada no apareix encara en els diccionaris generals. Com a equivalent en registres informals, podem trobar en el diccionari de l’avl la versió descervellat -ada:

descervellat -ada
adj. Que no té cervell, que no té coneixement.

Este descervellat -ada apareixia ja en el dcvb. Amb tot, en el camp de la neurologia, el terme que s’utilitza és descerebrat -ada, tal compodem comprovar en el Cercaterm (consulta: 18.12.2024): animal descerebrat, descerebrat -ada, que es pot documentar des d’inicis del segle xx.

L’extensió de l’ús del terme als registres informals probablement es deu al fet de calcar l’ús del castellà descerebado -da. Un article d’Albert Pla Nualart («¿Descerebrats i papanates o eixelebrats i babaus?», 06.12.2014) comentava l’ús i la utilitat en els àmbits de la coŀloquialitat:

Com ja va explicar Albert Jané l’any 1977 a l’Avui, adjectius com espacial, fabulós, cerebral i labial no són castellanismes encara que s’assemblin a espacio, fábula, cerebro i labio, sinó que són cultismes d’arrel llatina. Com també ho són —i no són, per tant, catalanades— nasal o férreo en castellà.

Descerebrat és, doncs, un adjectiu ben format en català que es fa servir, en ciències naturals, per referir-se a animals a qui han eliminat el cervell amb fins experimentals, tal com recull el Termcat.

En registre coŀloquial es refereix a algú que no té res al cap. I gosaria dir —i admeto que és discutible— que l’extensió d’ús és prou transparent i recent perquè, tot i ser d’origen castellà, no neguem al català la possibilitat de fer-la.

 

millorador -ra

Representació de l’estructura secundària de l’ADN. / Madeleine Price Ball (Viquipèdia). 🔗

Segons la fitxa del Termcat (consulta: 18.12.2024):

ca millorador | milloradora, n m, f
ca obtentor | obtentora, n m, f
ca seleccionador | seleccionadora, n m, f
es mejorador | mejoradora, n m, f
es obtentor | obtentora, n m, f
fr obtenteur | obtentrice, n m, f
fr sélectionneur | sélectionneuse, n m, f
en breeder, n
en plant breeder, n

Ciències de la salut
Definició
Fitogenetista especialitzat en l’obtenció de noves varietats de plantes.

Anteriorment, el terme provisional del Termcat (16.05.2000) era només:

obtentor -ra
Genetista que treballa en l’obtenció i la millora de races animals o varietats vegetals.

raonabilitat

La paraula raonabilitat no apareixia en els diccionaris generals fa uns anys, però era fàcil de crear a partir de raonable, cosa que van fer algunes publicacions i editorials diverses (consulta: 03.11.2006): hi havia aproximadament 683 referències per a raonabilitat. El dnv va incorporar posteriorment la paraula (no ho ha fet encara el diec; consulta: 27.03.2024):

raonabilitat
f. Qualitat de raonable.

En francés, la paraula raisonnabilité apareix en el tlfi, amb la indicació que és una paraula de poc ús:

Raisonnabilité, subst. fém., rare. [Corresp. à supra B] Caractère d’une personne raisonnable. Masson me parle (…) de la parfaite raisonnabilité de sa sœur (Goncourt, Journal, 1894, p. 552).

En castellà-espanyol apareixia en el gduea (consulta: 03.11.2006):

razonabilidad s/f Cualidad o condición de lo que es razonable: Hay que tener conocimiento de los hechos y decidir en función de la razonabilidad.

El gduea li donava un índex molt baix de freqüència, fet que podia explicar en aquell per què no apareixia en altres diccionaris (dueae, drae, Clave). Posteriorment el drae va incorporar la paraula razonabilidad:

1. f. Cualidad de razonable (‖ conforme a razón).