d’immediat

daux (1996) i dddc (2000) indiquen que esta locució és incorrecta utilitzada amb valor adverbial en lloc d’immediatament o tot seguit. Es tracta d’un calc de la locució castellana de inmediato que ja va ser rebutjat per Albert Jané (05.06.1980; consulta: 08.03.2021). A pesar de la proscripció normativa, va fent fortuna:

  • Pedagogues i associats dedicats a l’educació: Adquiriu d’immediat aquest instrument científic I professional necessari.
    (Societat Catalana de Pedagogia-iec; Consulta: 08.03.2021)
  • Quasi d’immediat se sent una mena de zum-zum insistent, molt molest.
    (Rodolf Sirera, Indian summer, 1989; consulta: 08.03.2021)
  • El blaverisme sociològic s’infiltrà d’immediat en les xarxes de sociabilitat més eficaces a la ciutat de València.
    (Miquel Nicolàs Amorós, «De la identitat del poder al poder de la identitat: algunes consideracions sobre la situació de la llengua catalana al País Valencià», Revista Catalana de Sociologia, núm. 20, 2004; consulta: 08.03.2021)

En canvi, l’aplec és correcte quan es tracta de l’adjectiu immediat precedit de la preposició de, com ara en este cas:

Monzó se centra en un altre àmbit, que potser es podria qualificar de molt més domèstic pel que té d’immediat i d’estar a l’abast de la gent. (Ponç Puigdevall, El Punt)

en tanto en cuanto

  1. Segons podem llegir en el dusos (1996):

    en tanto en cuanto. No tiene registro académico en el drae92. Está formada por dos locuciones que coinciden en significar, en una de sus acepciones, ‘mientras’ (en tanto o entre tanto: loc. adv.: ‘mientras, ínterin o durante algun tiempo intermedio’; en cuanto: loc. adv.: ‘mientras. Al punto que, tan pronto como’). Es frase muy utilizada, pero, dado que se trata de una evidente redundancia, puede sustituirse por mientras, en tanto.

    No vaig localitzar la locució en el drae (21.01.2010) ni en seco ni en sousa92 ni en el gduea ni en el moliner ni en el clave. Carles Duarte (24.01.2010) va enviar el comentari següent:

    En tanto (…) en cuanto (…) es fa servir també en castellà jurídic per situar rere el primer la causa, l’autoritat,…, i rere el segon, la decisió, la conseqüència.

    Posteriorment, vaig comprovar que el dphd (consulta: 29.10.2020) ja incloïa un comentari sobre esta locució adverbial:

    en tanto en cuanto. Equivale a en la medida en que. Esta locución comenzó a usarse en el lenguaje jurídico a finales del siglo xix y hoy se ha extendido a otros ámbitos: «Una ley tiene fuerza en tanto en cuanto es justa» (PBarba Filosofía [Esp. 1983]); «Esa mujer […] será dócil en tanto en cuanto nadie la humille» (LTena Renglones [Esp. 1979]).

    La rae la va tractar un poc en la Nueva gramàtica de la lengua española (2009; consulta: 28.10.2020). Per exemple:

    (§ 46.3l) Las causales explicativas no constituyen un tipo marginal de oraciones causales ni en español ni en otras lenguas. De hecho, estas oraciones se pueden construir con gran número de conjunciones y de locuciones conjuntivas […]: como, dado que, desde el moment en que, en cuanto que, en la medida en que, en tanto en cuanto, en vista de que, habida cuenta de que, puesto que, supuesto que, toda vez que, visto que, ya que, etc.
    (§ 46.10j) Con el adverbio cuanto se forman por cuanto y en tanto en cuanto (la última más frecuente en el español europeo que en el americano).

    En valencià, les expressions més o menys equivalents de la locució en tanto en cuanto poden ser: en la mesura que, en quant (a), en tant que…

a canvi de

  1. Havia de ser una «loc. prep.», però el gdlc98 no la recollia. En canvi, sí que apareixia en el decascat com a traducció de a cambio de; també apareixia en el dvoramar (s. v. canvi):

    a (o en) ∼ de loc prep a cambio de

  2. El daux indica:

    a canvi, a canvi de. Locucions (corresponents al cast. a cambio, a cambio de) que s’han d’admetre perquè resulten necessàries, ja que les variants en canvi, en canvi de (que són, certament, les originàries i les que proposen per inèrcia els diccionaris) han pres un altre sentit (‘no així sinó altrament, contràriament’), apartat del sentit del mot originari canvi. […] Li han donat un pis a canvi de l’actual (la variant Li han donat un pis en canvi de l’atual sona arcaica).

    Curiosament, els diccionaris, però, no recollien en cap d’estos casos les locucions prepositives.

  3. Tanmateix, apareixia usada en el gdlc en abonar, emfiteusi, posada, financer, en vendre del Fabra (dglc), del diec i del gd62 i unes quantes més.El gdlc va canviar a canvi de (1983) per en canvi de (1998) en l’entrada vendre, segons comentari de Joan Mascarell (Migjorn-18.01.2003). La secció d’assessorament lingüístic de la Generalitat de Catalunya tenia una fitxa sobre el tema i havia traslladat la conclusió favorable envers l’acceptació de la locució (Marta Xirinachs – Zèfir, 05.06.2000). La fitxa actual (Optimot – 14.02.2010) diu:
    […] Cal tenir en compte, però, que en aquest darrer sentit hi ha quatre formes correctes de dir-ho: les locucions adverbials en canvi o a canvi per designar ‘en compensació’; i les locucions preposicionals en canvi de o a canvi de per fer referència a ‘en compensació de’. Així, doncs, segons el context es pot dir: Sempre l’estàs consentint i ell no et dóna res en canvi / a canvi. Ens ha deixat el seu cotxe a canvi d’un bon dinar / en canvi d’un bon dinar.

  4. El gdlc (consulta: 14.02.2010) recull la locució:

    en (o a canvi) de loc prep En compensació de. Li han donat un cotxe nou a canvi de l’actual.

    En el Salt 2.0 trobem:

    f. a (o en) canvi de En compensació de. Què t’han donat a canvi dels cromos?

  5. Finalment, el dnv (consulta: 23.10.2019) barreja les dos locucions (a/en canvi,  adverbial; a/en canvi de, preposicional) en una accepció:

    10. a (o en) canvi (de) loc. adv. i prep. En compensació (de). Què t’han donat a canvi dels cromos? Han donat suport a la proposta, perquè deuen haver-los oferit alguna cosa a canvi.

a l’igual

  1. Exclamació que podem sentir usualment, sobretot amb valor de rebuig o de disgust, en l’expressió «¡a l’igual!»:

    • I a mi, que gairebé m’ennuego, m’ha sortit l’exclamació preferida dels meus fills: «a l’igual…».

    Barcelonaopina.com; consulta: 16.05.2011;
    labarcelonaquecamina.blogspot.com; consulta: 23.10.2019.

    • Polònia, (tv3, 25.03.2021; cap al minut 30,10): al final de les preses falses que tanquen el programa, el personatge de Pablo Casado diu: «Sí, home, ¡a l’igual!», després de rebutjar fer un glop d’un «covidlitro» (versió adaptada per al gag del «cubalitro»).

    Sobre esta expressió, Albert Pla Nualart («’Igual’, ‘a l’igual que’ i ‘a l’igual!’», Ara.cat, 17.08.2012; consulta: 23.10.2019) fa el comentari següent:

    Hi ha també un a l’igual! recent, sorgit de l’argot adolescent, que té un sentit peculiar i versàtil. Barreja sorpresa, incredulitat i indignació, com i ara! o sí, i què més! , i desprèn la càrrega irònica d’ ara hi corro! L’hem de restringir al seu registre.

  2. Seguint Ruaix (daux), és correcta la locució prepositiva a l’igual de (veg. dnv; consulta: 23.10.2019), però la locució conjuntiva a l’igual que és incorrecta (seria una interferència del castellà):

    a l’igual que loc. conj. igual que, com també. […] Ara bé, és reconeguda pels diccionaris la locució prepositiva a l’igual de (p. e.: Jo no sóc tractat a l’igual dels meus mèrits).

  3. Aprofitant el cas, podem afegir la locució adverbial per igual comentada també per Albert Pla Nualart en el mateix article:

    Per igual («No afecta a tothom per igual») no és ni al diec2 ni al gdlc, però el dcvb el recull, amb exemples del xv, al costat d’un per un igual que també recull el gd62.

    No apareix tampoc en el dnv, però sí que la podem documentar en obres de referència:

    • Vides paral·leles de Plutarc (Fundació Bernat Metge, 1934; consulta: 23.10.2019)
    • Pandora al Congo d’Albert Sánchez Pinyol (2005; consulta: 23.10.2019)

a cost i costes

  1. Podem documentar la locució adverbial a cost i costes en els treballs de Joaquim Martí Mestre «La parla dels grups marginals de València als segles xviii i xix» i Diccionari històric del valencià col·loquial (Google Llibres; consulta: 19.11.2010):

    Yo me obliguí a matindre a cost i costes a una ninfa de quince a veinte. (Carles Leon, 1787)
    En Valènsia tinc de entrar / a cost y costes. (Carles Leon, 1787)

  2. En castellà, localitze la locució a coste en els documents que ens arriben al dogv (abans del 1998: no en vaig agarrar cap exemple; repasse la fitxa el 19.11.2010 i no trobe tampoc cap exemple actual en el diari oficial). No apareix en el drae, però sí que hi ha a coste y costas ‘por el precio y gastos que tiene una cosa; sin ganancia ninguna’. L’expressió equivalent en català, segons Labèrnia (1865; consulta: 25.06.2019), pel mateix preu; també hi ha una altra opció usual actualment: a preu de cost.

a nivell (de)

Segons el daux, a nivell de és una locució prepositiva que alguns (decascat) consideren castellanisme (cast. a nivel de) però que s’ha d’admetre (si bé cal no abusar-ne) perquè és ben formada i necessària estilísticament. Algunes alternatives serien a escala de, en l’àmbit de.

De moment (25.06.2019), no apareix recollida en els diccionaris de referència, tot i que sí que és utilitzada:

  • antiliconèrgic -ca […] actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • batxillerat universal Tipus d’ensenyament secundari que pretén d’establir un programa comú d’estudis a nivell internacional. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • eurorècord m. Rècord aconseguit a nivell europeu […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • joc de calaixos […] per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • província […] en la qual abunden els endemismes a nivell de gènere i espècie
  • triamterè […] actua com a diürètic a nivell del túbul distal. (gdlc; consulta: 25.06.2019)

De fet, la giec (19.9.3.1.a) la tracta com a locució prepositiva amb la forma a nivell de, i li dona un valor espacial: «designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement». La giec diu que el complement pot ser sobreentès, amb la qual cosa la locució prepositiva esdevindria la locució adverbial a nivell (d’acord amb el dnv; consulta: 25.06.2019), si és que això s’explica aixina.

A més, la giec recull en este mateix punt la possibilitat d’utilitzar la locució «amb valors figurats» (tal com proposava Ruaix), encara que hi ha expressions que considera més precises i adequades (preposicions, conjuncions, adverbis, gerundis…), com ara: pel que fa a…, des del punt de vista…, [adverbi temàtic: musicalment] + parlant…, amb les quals es pot donar el mateix sentit de localització temàtica.

La construcció prové del castellà llibresc, que al seu torn la calca del francès. En estes dos llengües la podem trobar més o menys acceptada o rebutjada:

  • (dea, s. v. nivel) a nivel de (semiculto) Con matices diversos: “en o con el grado de”, “entre”, “en el ámbito de”, “desde el punto de vista de”, “en el aspecto de”.
  • (tlfi, s. v. niveau; consulta: 25.06.2019) Rem. Hanse Nouv. 1983, note : ,,L’expression au niveau de est devenue un cliché dont on abuse et dont on déforme le sens. Elle signifie proprement : « à la hauteur de », « sur la même ligne que » (au propre et au figuré) et suppose donc une comparaison (…). Si l’on pense à des plans superposés, on peut dire, en distinguant par exemple la conception et l’expression : Au niveau du langage, une difficulté se présente (…). Mais on en est arrivé à employer au niveau de pour en ce qui concerne, du point de vue de, dans le domaine de, en matière de, pour, dans, etc. et à dire, par exemple : (…). L’humour de cet auteur se manifeste au niveau du langage (…). Et même Au niveau de mes vaches!”

a arbre net

  1. El company Aureli Querol mos dóna a conéixer esta expressió, que no apareix en els diccionaris habituals i que podríem definir, seguint Francisca Ramón Fernández («El costum en les relacions agràries valencianes. El cas de la Safor», CEIC Alfons el Vell, 2008; consulta: 16.04.2019):

    a arbre net loc. adv. Arreplegant tot el fruit de l’arbre.

    En castellà se n’ha fet alguna adaptació: «a árbol limpio» o «a limpia árbol».

  2. Dins d’este mateix camp de l’agricultura, localitzem una expressió que tampoc no apareix en els diccionaris («Qualitat en l’empresa exportadora citrícola espanyola (2.ª part)», 2001; consulta: 16.04.2019):

    a passades loc. adv. Seleccionant els fruits pel color, el calibre i la maduresa.

    En castellà, segons la mateixa font, «a pasadas».

a la vista de

Es suposa que esta construcció no ha adquirit la condició de locució prepositiva, sinó que és un sintagma en què s’expressa l’acció de vore. Tanmateix, l’exemple oferit pel diccionari de l’iec tinc quimera que té valor de locució equivalent a ‘tenint en compte’ (s. v. vista; consulta: 22.03.2019):

A la vista d’aquell espectacle, van estimar-se més callar.

Eixe ús concordaria tant amb les versions equivalents francesa (au vu de; atilf, consulta: 22.03.2019) i castellana (a la vista de; drae, consulta: 22.03.20219), que sí que tenen eixe valor i apareixen recollides en els diccionaris.

El diccionari de l’avl no recull un ús semblant per a a la vista de. A més, el web de terminologia jurídica del Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (II)»; consulta: 22.03.2019) dóna la indicació següent:

Incorrecte Correcte
a la vista de (tenint en compte) «A la vista de» és incorrecte. Cal emprar «en vista de» per expressar que la idea que introdueix es pren en consideració. Equival a «tenint en compte». Cal utilitzar «amb vista a» per expressar finalitat. Equival «amb la finalitat de».

actualitat

Hi havia una fitxa de l’Optimot (consulta: 04.02.2010) que mirava d’interpretar les accepcions del diec per a la paraula actualitat en un sentit molt restrictiu:

El diccionari normatiu recull dues accepcions del mot actualitat: 1) qualitat d’actual, i 2) conjunt de fets recents o informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

Així, en català, l’expressió en l’actualitat no pot voler dir ‘actualment, ara mateix’, significat que sí que té en castellà. En canvi, aquesta expressió és correcta sempre que el sentit del mot actualitat es correspongui amb el que recull el diccionari normatiu. Per exemple: La proposta es basa en l’actualitat dels fets.

Ja en aquell moment convenia tindre en compte que eixa paraula tenia més accepcions en altres diccionaris (que recollien la locució), com ara el gdlc:

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.
2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.
3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.
4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

De fet, el mateix diec fea servir la paraula de manera que tampoc podria ser interpretada (si seguírem només les seues definicions). Per exemple:

edat […] 3 8  edat moderna Edat de la història que s’estén des de la caiguda de l’Imperi bizantí fins a la Revolució Francesa o fins a l’actualitat.

relicte -a […] 2 2 adj. Que s’ha format en condicions diferents a les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

foraminífers 1 m. pl. Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat. […]

Aleshores i ara, per tant, convé pensar que cal ampliar la definició del diec (que no s’ha modificat, de moment). I també, tal com ha fet finalment l’Optimot (agraïm l’avís sobre eixe canvi a Xavier Albons; vegeu la fitxa 1423/6; consulta: 27.02.2019), arreplegar la locució i donar-li el sentit que té i que apareix en altres diccionaris, com ara en el dnv (consulta: 27.02.2019):

actualitat […] 4. en l’actualitat loc. adv. Actualment. En l’actualitat, l’índex d’analfabetisme s’ha reduït considerablement.

En eixe sentit, Xavier Rofes (21.03.2019) ha fet una petita recerca i envia la nota següent que confirma la tendència:

Ni la giec (ni la geiec) registren la locució, tot i que hi recorren sovint en la redacció (en el cas de la geiec fins a quinze vegades). La locució figura en el Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal.

a tiri i bandiri

  1. La locució adverbial a tiri i bandiri és utilitzada pel diputat Peris i Garcia (17.12.2002; Safor). La trobem documentada per Eugeni Reig (Valencià en perill d’extinció) amb la forma més general a tiri i baldiri, forma que  apareixia en el Salt 2.0 i ha entrat en el dnv (consulta: 22.02.2019):

    a tiri i baldiri loc. adv. De forma desbaratada, sense moderació ni consideració. Li agrada molt gastar a tiri i baldiri.

  2. No apareix en el dcvb ni en una forma ni en l’altra (ni tampoc tiribandiri ni tiribaldiri, que són també variacions possibles). La trobem amb la forma a tiri i bandiri ‘en gran quantitat’ en el llibre La pols i el desig de Jesús Moncho (2001; Google Llibres; consulta: 16.07.2013), autor de Gata de Gorgos (Marina).
  3.  Gràcies al comentari d’Idali a esta fitxa (on enllaça un article de Ricart García Moya), puc afegir un poc d’informació addicional: Emili Casanova («El lèxic valencià en el diccionari Fabra de 1932», 2002; consulta: 20.11.2019) comenta que la variant  tiri valdiri, aportada per Lluís Fullana (i que podem trobar en el diccionari d’Escrig, 1887; consulta: 20.11.2019), no va ser incorporada per Pompeu Fabra en el seu diccionari del 1932. D’altra banda, el Tresor del valencià meridional: diccionari temàtic i fraseològic (2011; consulta: 20.11.2019) ha inclòs la forma en dos accepcions:

    a tiri-baldiri (‘excés, exagerar’)
    gastar a tiri-baldiri (‘balafiar’)