rovellat

Picaport
Un picaport (o rovellat) (Plegadis fascinellus) als arrossars de Sollana (09.06.2019).

El nom rovellat aplicat al picaport (Plegadis falcinellus), comenta Enric Amer Blanch (missatge: 08.05.2023), és utilitzat des de fa uns quaranta anys pels caçadors de la marjal d’Almenara (i també a la marjal dels Moros, Sagunt). A l’inici era una au rara en aquella zona. Segons explica Amer, el nom s’explica «pel color rogenc metàl·lic de les ales quan li pega la llum del sol».

El picaport rep diverses denominacions (les ordene alfabèticament): capó reial, corpetassa, ibis, ibis negre, petit castany, petit verd, picaport, picatort, polit castany, polit negre, polit verd, siglot, sistot marí, torrellat. Les formes considerades principals són: capó reial (diec), picaport (dnv), ibis negre (gob-uib).

Nota. Els noms provenen de diferents fonts:

  • AVL (en línia): Diccionari normatiu valencià.
  • Ortega i González (2017): Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans.
  • Enciclopèdia Catalana (en línia): Gran enciclopèdia catalana.

truna

Segons mos iŀlustrava el company Aureli Querol (Càlig) a finals dels anys noranta del segle xx, la truna és un lloc per a guardar o emmagatzemar les garrofes a casa. El dcvb també li donava eixa accepció: 

2. Sostre de posts, en una pallissa, per a sostenir palla, herba, garrofes, etc. (Baix Maestrat).
etim.: del llatí tribũna.

Quant a l’ús, podem documentar una dita de Càlig (Centre de Cultura Pere Balaguer, 2004): «D’una en una s’ompli la truna.»

En aquell moment, el dval no contenia eixa paraula, però ara (04.05.2023) sí que apareix en el dnv (el diec encara no l’ha incorporada):

truna
f. AGR. Sostre de posts, en una pallissa, per a tindre palla, herba o garrofes.

Pel que sembla, l’ús de truna (o trona) apareix també en el capcinès . L’aldc confirma eixa dada (documentada a Formiguera), però indica que és un préstec de l’occità.

Més enllà de les referències que en donen els diccionaris i les obres de dialectologia, no he documentat cap ús d’esta paraula en la xarxa.

orella

Oreja
Exemple d’oreja tret de Cuaderno de intervención peatonal de Apie, Asociación de Viandantes (2004).

El substantiu femení espanyol oreja és un terme de l’àmbit de l’urbanisme. No apareixia en el Cercaterm (gener del 2005). Hem trobat el terme castellà en documents d’urbanisme produïts a Madrid (i a Sagunt), on esmenten oreja, orejeta i oreja de burro, que són unes ampliacions de les voreres en els cantons dels carrers.

El Cercaterm (gener 2005) va fer la proposta següent:

«ca orella, f
es oreja; martillo
fr avancée de trottoir; oreille
en kerbed projection

Definició
Eixamplament de la vorera en la cantonada d’una cruïlla, habitualment produït fent acabar la banda d’estacionament.

Posteriorment, el Termcat va revisar la fitxa, que ha quedat aixina:

ca orella, n f
es extensión de la acera, n f
es oreja, n f
fr avancée de trottoir, n f
en curb bulb, n
en curb bulge, n
en curb extension, n

Transports > Mobilitat
Definició
Extensió d’un tram d’una vorera que penetra en l’espai reservat a la calçada, utilitzat per a reduir la distància que s’ha de recórrer a peu en els passos de vianants i per a obligar els vehicles a reduir la velocitat en acostar-s’hi.

En francés (consulta: 2020; la documentació ha desaparegut de la xarxa),  hem trobat (Ajuntament de París) la denominació «trottoir arrondit en avancée» o «angles de carrefours en avancée», que és una descripció del mateix element (on la part essencial seria la locució en avancée o el terme avancée); també (a Dunkerke): «les avancées de trottoirs aux abords des carrefours permettent de raccourcir les traversés […]».

braga

Pel que indiquen diverses fonts, el gènere de peixos Chondrostoma s’ha redistribuït en diversos gèneres. En el cas del peix Chondrostoma genei ara és Protochondrostoma genei.

D’altra banda, no localitze cap referència que confirme l’existència del nom comú braga per a eixe peix, llevat del dcvb, la gec i els diccionaris que compartixen o reproduïxen estes fonts:

  • (dcvb) braga […] III. sg. Peix teleosti d’aigua dolça que es fa de 10 a 30 cm. de llarg: Chondrostoma genei (Ripoll). Es groguenc.
  • (gec) braga Chondrostoma genei (nc.) f. Ictiologia Peix osteïcti, de l’ordre dels cipriniformes, d’uns 25 cm de llargària, amb el musell prominent, i de color gris verdós, amb el ventre argentat. […]
  • (dnv) braga […] f. ICT. Peix osteïcti (Chondrostoma genei), de color gris verdós amb el ventre platejat.

Per tant, els he demanat (02.05.2023; tant a la gec com al dnv) que comproven si hi ha cap peix que realment tinga eixe nom.

fallòria

El dcvb documenta farlòrnia i falòria:

FALÒRNIA (i més dial. falòria). f. ║ 1. Idea errònia, raó dèbil o gratuita amb aparença de veritat o solidesa (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. camándula, cuento. «Mira, no em vinguis amb falòrnies, que te conec!» «No estic per falòrnies». Yo tinch de estar pera cuentos y falòries, Rond. de R. Val. 45. Perque pensa—y no és falòria—que’s pot aplicar a tu, Llorente Versos, i, 7. Tot això no és res: ploren per falòrnies, Ruyra Pinya, ii, 201. ║ 2. Cosa insignificant, de poca vàlua, menyspreable (Men.); cast. bagatela. Ell no aniria darrera falòrnies, Ruiz Nov. 79.

El Diccionari de freqüències de Joaquim Rafel i Fontanals (1998) sí que documenta la variant fallòria,  que apareix en Amichs y enemichs del pagés Josep Maria de Ortega (1877):

no creyeu ab las cosas que de dits animals de nit se diuen, puig tot son fallorias y cuentos de la bora del foch, fillas de pobres imaginacions y de la

En l’ús viu que vam sentir fa uns anys, el diputat Sanmartín Besalduch (de Vinaròs; DSCV, 36, 24.04.2008)  utilitzava en un discurs parlamentari la variant fallòria, forma que no apareix recollida en el dcvb (ni en el dnv):

Però, encara més, encara més fallòries hi han ací […]

protagònic -ca

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (ara en l’iec; consulta: 13.04.2023) documenta l’ús d’este adjectiu que encara no apareix en els diccionaris generals:

protagònic -a adj.

El sistema polític libi es basa en un règim conegut com (Yamahiriyya, Estat de les masses) que pretén ser un sistema de Govern directe on el poble exerceix el poder mitjançant la participació directa i protagònica en les preses de decisions a través de…
El Periódico (català) – 23/2/2011

L’adjectiu deu vindre del castellà protagónico -ca que sí que apareix en el drae (consulta: 17.03.2023). L’adjectiu també ha arribat al francés, on no l’han inclòs encara en els diccionaris generals, tot i que hi ha qui explica la creació i l’ús del neologisme (L’interpellation plébéienne en Amérique latine, 2012).

eixumorar

Este verb apareix en els diccionaris amb la forma eixamorar, però el cas és que la forma eixumorar és una variant existent a Catalunya (com ara a Font-rubí),  a les Illes Balears i al País Valencià. La companya Rosanna Pasqual Vallés (l’Alcúdia, 1966), es va sorprendre (27.03.2023) al no trobar-la en el diccionari, tot i que sí que apareix en el dcvb i el tresor2011 i és la forma més acostada a l’origen llatí, tal com indica el dcorom:

EIXAMORAR, primitivament eixumorar, del ll. exhūmōrare ‘treure humitats, treure humors’, que va passar al català amb el matís de ‘rebaixar la humitat, eixugar considerablement’, sovint ‘no del tot’.

Nota fdt. Dos informants (Elisa, 87 anys, i José, 91 anys; 01.03.2023) van confirmar l’ús de la variant «aixumorar» a Sollana (amb aparició ocasional d’«aixamorar»). Un mes més tard (05.05.2023), informants de Carcaixent al voltant de la setantena (de la meua família) utilitzen «eixamorar». Sobre alguns usos d’este verb, podeu consultar el bloc Mot a Mot (15.07.209) , o la pàgina de Facebook de l’avl (11.09.2019)

Fa uns anys la documentaven a Oliva, tal com podem llegir en La Parla d’Oliva:

[aʃumoɾáɾ] o [aʃamoɾáɾ] […]
[Diàleg dels informants]
–La roba encara no està seca, està eixumorà(da) Vol dir que hem posat roba estesa per a què s’eixugue però continua tenint humitat, encara que li manca un poc per estar eixuta. 
–Ma mare deia eixamorar la roba
Nota fdt. La companya Violant Gosp Herraiz (03.04.2023) coneix la variant «aixemorar» per la seua iaia d’Oliva (Safor).

També consignava la forma eixumorar Joaquim González i Caturla (Un estiu amb Flora, 1989) i Encarna Sant-Celoni (Al cor la quimereta, 2002). A més d’eixes referències, encara que no ha tingut molt d’ús escrit fins ara, podem localitzar usades literàriament les variants axumorar en Salvador Galmés (1911) i eixumorar en Josep Maria Llompart (1974) (ctilc, consulta: 28.03.2023):

El die queya esllangait, axumorat de quietesa, y la quietesa axumorada de tonalitats esborradisses.
[…] ja desistit de tot, ja humiliat com l’infant mort que el riu eixumorava?

instrumentar

En valencià, els diccionaris recullen per a este verb dos accepcions (dnv; consulta: 23.03.2023):

1. v. tr. MÚS. Preparar les partitures (d’una composició musical) per a cadascun dels instruments que l’han d’executar.
2. v. tr. DRET Escripturar.

No arrepleguen encara uns usos comuns actualment (sinònims del verb instrumentalitzar)  que estenen el significat ‘preparar’ de l’accepció musical a altres àmbits, o que els amplien amb el sentit ‘utilitzar, manipular’. Podem documentar eixa accepció (ctilc, consulta: 23.03.2023; Google Llibres, consulta: 23.03.2023) a mitan segle passat:

La conquesta pel món animal de l’autonomia dels grans aparells fisiològics, cosa que permet a l’individu de regular la seva nutrició, el seu calor, el seu moviment i els seus intercanvis, no és encara la llibertat, però prepara l’autonomia corporal que instrumenta l’autonomia espiritual de la llibertat.

Les estructures de l’univers personal de Josep Maria Palacios i Martínez (1964)

El seu aïllament és paral·lel al fracàs a què desemboca tot intent d’instrumentar políticament l’opció esquerrana del catalanisme.

Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política de Jordi Casassas i Ymbert (1980)

A pesar que la normativa encara no ha admés estos usos, el ddlc de l’iec els ha documentat i marcat (amb un •) com a accepcions no normatives:

•2. [N1 V N2] (N1[humà, col·lectiu]; N2[acte, fet]) [Algú, un col·lectiu]1 fer les accions necessàries per a portar a terme de manera organitzada [un acte, un fet]2. En aquest sentit, l’Educació Especial ha de permetre aconseguir aquests objectius per a cada infant, i instrumentar totes aquelles ajudes que calgui donar-li, tant si és temporalment com de manera permanent […]. [L’educació (1986): 37, p. 5].

 adj. En l’actualitat, el finançament ordinari dels diferents nivells de govern pot respondre a tres sistemes bàsics. Primer, el de sobirania fiscal única del govern central, amb subvencions —instrumentades d’una o altra forma— als governs territorials i locals. [Bricall (1984): 33, p. 25].
•3. [N1 V N2] (N1[humà]; N2[humà, cosa]) Instrumentalitzar. Vist des de dintre, el feminisme té, efectivament, defectes i deficiències […]. El perill de politització li ve de fora, de la tendència dels partits polítics a instrumentar-lo, manifassejar-lo, especialment en períodes electorals. [Pàmies (1987): A, p. 55].

En castellà, el diccionari Clave recull una accepció (que no apareixia en el drae01):

[2 Referido esp. a un plan o a una solución, disponerlos y poner los medios para su ejecución: El Gobierno ‘instrumentará’ medidas para combatir el paro.

El drae en línia (consultes: 27.04.2006; 23.03.2023) inclou unes accepcions 2 i 3 que atenen eixos usos:

1. tr. Preparar las partituras de una composición musical para cada uno de los instrumentos que la ejecutan.
2. tr. Crear, constituir, organizar.
3. tr. Med. Disponer o preparar el instrumental.
4. tr. Taurom. Ejecutar las diversas suertes de la lidia.

instructa*

Trobem la paraula instructa en el castellà de l’àmbit judicial. No apareix en els diccionaris. Es tracta d’un guió que fan servir els advocats, representants o el mateix demandat en els judicis. L’Asociación Judicial Nacional de Peritos explica de què es tracta en l’article «La instructa» (17.03.2021; consulta: 22.03.2023):

La instructa es el documento con anotaciones que normalmente utilizan los abogados y la mayoría de los peritos judiciales para poder responder con rapidez y seguridad a las preguntas en el juicio. […] Lo más importante, nuestra instructa es un documento interno del que no debemos dar copia.

Segons ens indica l’advocada Begoña Valdés (09.06.2010), és una plasmació escrita que solen reclamar alguns jutges, a pesar del principi d’oralitat que han de seguir els processos en determinades qüestions judicials. En eixe sentit, podem localitzar diferents referències que comenten la irregularitat d’eixa pràctica. Per exemple, se’n parla una mica en Movilidad geográfica y modificación sustancial: impugnación procesal laboral de Miguel Ángel Purcalla Bonilla (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):

Otra cosa es la extendida «corruptela» procesal de facilitar, en sede de conclusiones, la «instructa» o escrito-resumen de las posiciones de las partes (en especial, de la demandada), práctica sin duda reprochable que deteriora considerablemente el principio de oralidad.

No hem detectat cap referència actual a eixe document en valencià. Amb tot, com que es tracta d’un participi llatí, sí que el podem documentar en el Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (Google Llibres; consulta: 09.06.2010), amb indicació que es tracta de lletra del segle xviii:

(f. 1) Instructa de quant per lo present preté lo Egregi Señor Comte de Solterra… que com a Señor de la Vall de Hostoles Bisbat de Gerona preté de present sobre lo possessor del Mas Campasol de la Parroquia de St. Iscle de Colltort de la mateixa Vall de Hostoles, en virtut de los titols baix expressadors.

A més, localitzem esta paraula en altres àmbits, com a sinònim d’instrucció (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):

Un estudiant per instructa de son mestre, comensá á saludar á la Verge Santíssima ab estes paraulas: […]

Las Glòrias de Maria: obra útil pera llegir y predicar, d’Alfons Maria Liguori, traduïda al català per Joaquim Arqués i Jover, 1852.