Segons mos iŀlustrava el company Aureli Querol (Càlig) a finals dels anys noranta del segle xx, la truna és un lloc per a guardar o emmagatzemar les garrofes a casa. El dcvb també li donava eixa accepció:
2. Sostre de posts, en una pallissa, per a sostenir palla, herba, garrofes, etc. (Baix Maestrat).
etim.: del llatí tribũna.
Quant a l’ús, podem documentar una dita de Càlig (Centre de Cultura Pere Balaguer, 2004): «D’una en una s’ompli la truna.»
En aquell moment, el dval no contenia eixa paraula, però ara (04.05.2023) sí que apareix en el dnv (el diec encara no l’ha incorporada):
truna
f. AGR. Sostre de posts, en una pallissa, per a tindre palla, herba o garrofes.
Pel que sembla, l’ús de truna (o trona) apareix també en el capcinès . L’aldc confirma eixa dada, (documentada a Formiguera), però indica que és un préstec de l’occità.
Més enllà de les referències que en donen els diccionaris i les obres de dialectologia, no he documentat cap ús d’esta paraula en la xarxa.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.