moltes de res

En el programa Planta Baixa (tv3, 23.04.2021; minutatge: 01:12:05 ), el doctor en filosofia Jordi Graupera respon a un agraïment amb la fórmula «moltes de res». Eixa fórmula més o menys col·loquial o humorística, és una innovació semblant a eixes transgressions gramaticals que s’adopten en els mitjans per a cridar l’atenció. Ara en recorde alguna que senc en castellà: «no es ni normal…», «hora menos en Canarias»… Podem documentar eixe «muchas denadas» (i variants) ja fa uns quants anys:

  • Lo más usual: “muchas gracias”, “muchas denadas”. (Fernando del Paso (1966-1999): José Trigo; consulta: 27.04.2021)

La fórmula fa anys que podem localitzar-la també en valencià-català. Per exemple, Akebono (19.08.2008; web Elotrolado.net; consulta: 27.04.2021; ):

Muchas Gracias / MOLTES DE RES

En castellà, la rae ha llançat un tuit de resposta sobre el tema (18-22 de juny del 2020):

En resposta a @RAEinforma i a @rubenpupe
Sabiendo que no es correcta, al escribir esa contestación humorista en la que se sustantiva la expresión y que se oye con cierta frecuencia, ¿qué sería más apropiado, «muchas de nadas» o «muchas denadas»?
#RAEconsultas Las formas más recomendables de dar cuenta de esa expresión son las siguientes: «Muchas “de nada”»; «Muchas denadas».

armar un cartapell

En castellà, l’expressió «montar un pollo» s’ha fet molt recurrent en l’àmbit humorístic i coŀloquial (i ha arribat inclús a aparéixer en alguna intervenció parlamentària). En valencià, hi ha unes quantes expressions equivalents (per a expressar la idea de ‘provocar un escàndol o un aldarull’) que són viables per a registres i intencions diversos. Podem enumerar les que recull una fitxa de l’Optimot (7235/5, del 18.01.2016) i afegir-ne unes quantes més que trobem en el dnv:

armar una rebolica; armar un bollit; armar un cacau; armar un cartapell ; armar un dau; armar un fandango; armar un que-sentir; armar un sagramental; armar un sambori; armar un sidral; armar un teler; fer-la grossa (o fer-ne una de grossa); muntar un ciri…

De moment, no pareix que «muntem cap pollastre» en els diccionaris, a pesar que podem sentir o llegir una versió literal ocasionalment en els mitjans (per exemple: David Fernàndez, «Es quan flipen que es veu clar», Ara.cat, 17.03.2017 ).

defalliment

  1. Especialment en l’àmbit del ciclisme, en un registre formal, defalliment es referix a la situació en què l’esportista perd de colp les forces per a continuar avant en la bicicleta. Segons el Termcat (consulta: 16.02.2021):

    ca defalliment, n m
    ca baixada, n f sin. compl.
    ca desinflada, n f sin. compl.
    ca flaquera, n f sin. compl.
    ca fluixera, n f sin. compl.
    es pájara, n f

    Ciclisme
    Definició
    Pèrdua sobtada de la força física o anímica que experimenta un ciclista durant una cursa o un recorregut.

    Notes
    1. Les formes baixada, desinflada, flaquera i fluixera són de registre informal.
    2. L’expressió castellana venir el tío del mazo (o dar el tío del mazo o dar con el mazo) equivalent en català a fer figa o a venir (o patir) un defalliment (o una baixada, una desinflada, flaquera o fluixera).

  2. També hi ha uns possibles abaixó, baixada o estar torrat (propostes de Cèsar Mateu en un Diccionari ciclista del 2003-2007; consulta: 16.02.2021). A més, podem trobar fallanca en el dnv (consulta: 16.02.2021):

    fallanca
    […] 2. f. Defalliment sobtat de les cames.

  3. En castellà, en l’argot ciclista, s’utilitza pájara. Segons el dueae:

    n. f. Esp Malestar general y pérdida repentina de fuerzas que sufre un corredor, especialmente en ciclismo, debido a la hipoglucemia (insuficiencia de glucosa en la sangre) producida por haber realizado un gran esfuerzo: los corredores franceses saben que ya sólo una pájara podría evitar la victoria del ciclista navarro en la vuelta.

profia

Esta variant no apareix en els diccionaris generals, s’ha especialitzat com a part de l’expressió fer una profia, que equival a ‘proposar un objectiu, un repte’. Pel que diu el dcvb (consulta: 26.11.2020), la paraula deu ser una variació de porfídia (al seu torn variant de perfídia), probablement passant per l’antic porfia de la crònica de Jaume I, que sí que apareix en el dnv (consulta: 09.12.2020) com a sinònim d’aposta, encara que dcorom (s. v. fe; p. 920) pensa que eixa variant actual és presa del castellà.

Estos diccionaris no arrepleguen la variant profia, però sí altres formes que mostren diverses tendències adaptatives: porfíria (Antoni Canals), profidi (Mallorca), porfèdia (Eivissa), que mantenen els sentits relacionats ‘insistència’ o ‘disputa’. L’expressió fer una profia en eixe mateix sentit de ‘proposar un objectiu, un repte’, i la paraula profia ‘repte, prova’, les podem trobar documentades en un territori prou ample. Per exemple:

  • Sollana (Ribera Baixa), informants de 84 i 89 anys: «¡Fem una profia!»
  • Godall (Montsià), 2013 (consulta: 26.11.2020): «Com tots els anys, la Xaranga Sarabastall va amenitzar les festes majors del nostre poble. Fins i tot, el dia del bou estofat (últim dia de festes), n’hi havia que encara tenien forces, no per a tocar el seu instrument, sinó que encara s’atrevien a fer una “profia” encara més difícil.»
  • Benicarló (Baix Maestrat), 2009 (consulta: 26.11.2020): «Abans i després de la paella es van jugar diferents profies. La profia individual entre Esteller i Tufarret la va guanyar el primer, i en la profia per parelles d’abans de dinar quasi salta la sorpresa, ja que Pelli i Karçe van fer una gran partida contra Manyà i Tito.»
  • Cabanes (Plana Alta), 2010 (consulta: 26.11.2020): «- Jo faig la profia -dice Paco. -Si no me l’acabe d’un trago pague jo lo de tots.»
  • Benaguasil (Camp de Túria), 2020  (consulta: 26.11.2020): «A Benaguasil, País Valencià,  diem fer una “profia” quan algú planteja fer un repte.»
  • Silla (Horta Sud), 2015 (consulta: 26.11.2020): «[…] fent un viatge a Madrid en bicicleta en una mena de profia esportiva que tingué molta nomenà pel poble».
  • Almussafes (Ribera Baixa), 2011 (consulta: 26.11.2020): «[…] es va fer una profia… “Si vosaltres formeu una orquestra per a Pasqua amb música moderna, nosaltres vos paguem el lloguer de l’equip, posem una barra i fem una festa que de segur agradarà a tot el món”».
  • Benissa (Marina Alta), 2018 (consulta: 26.11.2020): «La pràctica oficialment es normalitza en la dècada dels quaranta on els transportistes ( en aquella època de carro i galera) fan evolucionar una pràctica dels llauradors “Les profies” a un deport rural hípic.»

En castellà, porfía compartix eixe sentit de discussió i repte (‘con emulación y competencia’ definix el drae l’expressió a porfía; consulta: 09.12.2020).

kitkat*

Una campanya publicitària de la marca Kit Kat («Have a break. Have a Kit Kat.»; «Tómate un repiro. Toma un Kit Kat.» / «Date un break. Date un KitKat» [veg. vídeo]) ha tingut ressò en la llengua comuna, que ha fet usual l’expressió «fer un kitkat» (en castellà, «tomarse un kitkat») com a equivalent de fer una pausa, fer un descans, etc.

El terme no apareix encara en els diccionaris, aixina que no s’ha fixat la forma d’eixe possible nom. Les regles ortogràfiques no són massa clares en casos com este, però si les apliquem amb orde i jerarquia, podem arribar a la forma més simple i sistemàtica seguint l’esquema següent:

1. Fem una norma tan general com siga possible.
2. Escrivim de la manera més simple possible per a facilitar la lectura i la comprensió.
3. La incorporació de diacrítics o signes ha de respectar els punts 1 i 2.

La forma més simple: kitkat
Aplicant eixe orde, la forma principal ha de ser kitkat, ja que la forma general dels noms és la unitat (una paraula) i la més simple és sense signes accessoris innecessaris.

Aixina bandegem el dubte que genera l’ortografia normativa, que oferix dos possibilitats alternatives en un mateix apartat, ja que diu que la paraula podria anar amb un guionet, tal com es fa amb alguns onomatopeies i manlleus, seguint l’ortografia de l’iec (4.3.2.2.c), :

També s’escriuen amb guionet […] alguns manlleus com ai-ai, beri-beri, dic-dic, ilang-ilang, io-io, pai-pai, ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa, vis-a-vis.

Però també podria utilitzar-se el criteri que s’exposa a continuació en el mateix apartat de l’ortografia:

En canvi, s’escriuen aglutinats alguns mots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobo, cocou, oioi, tata, titit.

lirili

L’expressió castellana «mucho lirili y poco lerele» (i les variants possibles) no apareix recollida en els diccionaris de referència. El sentit de l’expressió es pot concretar, més o menys, en la idea de parlar molt (lirili) però de poc fer o resoldre (lerele), és a dir, que hi ha qui preferix la festa o la xerrameca a la faena o el rigor.

En el diari El País (25.02.1996; citat en el llibre La diversidad cultural en la práctica educativa; consulta: 19.12.2019) podem llegir:

«Me siento aquí muy bien, porque a los húngaros se nos llama los latinos de Centroeuropa, pero en asuntos de trabajo aquí se habla más que se hace, hay mucho lirili y poco lerele, como dice Piluca», comenta Zoltán en su apartamento y estudio de arte.

En valencià podríem trobar (per exemple, en espinal) expressions més o menys equivalents per a diferents contexts:

  • brou de llengua: enraonies / paraules i no fets (R-M, IEC)
  • buscar postes de sol i caps de setmana: ésser malfeiner / ésser gandul, que fuig de la feina (A-M, *)
  • molt soroll de boixets i poques puntes: molta aparença i poca realitat o moltes paraules i pocs fets (A-M)
  • molta fressa i poca endreça: es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit (A-M)
  • moltes bufes i pocs trons: més paraules que fets / molt de renou i escàs resultat, o moltes paraules i pocs fets (R-M, A-M)
  • molts boixets i poques puntes: molta aparença i poca realitat, o moltes paraules i pocs fets (A-M)
  • tenir els diners en un racó de boca: dir o fer veure que es tenen molts diners, no tenint-ne (A-M)

bufa de la gamba, la

  1. Segons es comentà en Zèfir (16.11.2002) i seguint Josep Tormo Colomina, «Origen dels modismes antroponímics alcoians», IV Coŀloqui d’Onomàstica Valenciana i XXI Coŀloqui de la Societat d’Onomàstica, Ontinyent (la Vall d’Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 1995, publicat al volum LXX – LXXI (setembre – desembre 1997) del Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica) [pdf]:

    Ser la bufa de la Gamba: Equivalent, si fa no fa, a l’expressió castellana ser un cachondeo. Coexisteix amb el sinònim parcial ser un canyaret. Dit d’un lloc on no hi ha organització, seny o conducta seriosa: «Allí en el nostre club no es pot treballar ni es pot fer res de trellat, allò és la bufa la Gamba». (La bufa és un eufemisme alcoià per a la vulva, emprat principalment per les dones: «Xe, toca’t la bufa, Mariu»; pel que fa a la Gamba, ja hem vist anteriorment* que era una famosa bagassa local). Cal destacar a tall de curiositat, l’existència d’un grup musical alcoià, format per veterans, anomenat La Bufa la Gamba Blues Band.

    * Parèixer Ca la Gamba: Dit d’un lloc on va tot arreu, en desordre, on impera el poc trellat o poc seny, on hi ha molt de soroll o borum, on és molt difícil aclarir-se: «Ací en este carrer no es pot treballar! Açò pareix que siga Ca la Gamba» / «En el quarto dels xiquets no es pot estudiar, no hi ha qui s’aclarixca!». Ca la Gamba va ser una de les cases de xiques més famoses d’Alcoi, a primers de segle. Estava situada en el carrer la Puríssima, prop del Portal de Riquer.
  2. A més d’eixa possible explicació, també cal tindre en compte la possibilitat que siga una variació sobre bufalaga o bufalandanga, recollits per Josep Martines en el Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX (consulta: 22.11.2019):

    bufalaga 1. f. ‘farsa, aparença, futilitat’ […] bufalandanga f. ‘pompa, estufera’ […]

CDP: l’un a l’altre

Tant el mestil com la giec recullen com a complement directe preposicional l’expressió de reforç de la reciprocitat «l’un a l’altre» (la gnv no comenta este cas tot i que inclou un exemple d’ús). L’expressió introduïx el complement directe amb la preposició a («a l’altre») per a distingir-lo del subjecte («l’un»).

Exemples:

  • Els dos pistolers es miraven fixament l’un a l’altre (mestil, xxi.2.1.3)
  • Estimeu-vos les unes a les altres com jo us he estimat (mestil, xxi.2.1.3)
  • Ens vam mirar l’un a l’altre sense dir-nos res (giec, 19.3.2.1.d)
  • Els nostres veïns de taula no paraven d’interrompre’s els uns als altres (giec, 19.3.2.1.d)
  • Es pentinen l’una a l’altra (gnv, 23.2.1)

escaig

La paraula escaig té tres accepcions, segons el dnv i el dcvb:

(dnv) 1. m. Fracció que excedix una quantitat redona. Sis euros i escaig.
(dnv) 2. m. Talleruca, retall, tros extrem d’una peça de roba o de paper.
(dcvb) 3. Barrisc, conjunt de coses comprat o venut a ull, sense mesurar. He comprat un escaig de fesoles.

En el sentit de la primera accepció, la més comuna, hi ha diverses locucions que tenen un significat semblant i que no solen tindre tant d’ús en contexts on es podrien utilitzar alternativament (i evitant pensar que l’única alternativa és el castellà «i pico»):

(espinal) ben comptats, i busques, i les dents,1 i (un) remitjó, i repicó,2 i tacó, i tants, (dnv) i passeres, i tacó.3

Nota 1. Esta sembla utilitzada només com a rèplica d’incredulitat quan es parla de l’edat. L’exemple documentat per espinal és: «Diu que té vint anys?… i les dents! Ja fa anys que els va complir.»
Nota 2. Esta té un significat més precís: «repic que solen precedir o seguir una sèrie de tocs d’avís més cadenciosos».
Nota 3. No localitze exemples d’estes dos que no siguen de diccionari.

Exemples:

  • El canvi es produeix quan els sectors econòmics i empresarials van començar, fa dos dies ben comptats… (Patrícia Gabancho, La batalla de l’Estatut; consulta: 06.08.2019)
  • Quan fa uns dos anys i busques Blai em contava que rellegia i estudiava els sonets miquelangelians i els shakespearians… (Pere Rosselló Bover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Blai Bonet; consulta: 06.08.2019)
  • Hai tingut tres cafissos d’ordi i un remitjó. (Carles Salvador, Vocabular de Benassal; consulta: 06.08.2019)
  • Amb els sis mil i tants que hi deu haver a Barcelona resulta que la meva biblioteca s’atansa, si no hi arriba, als onze mil. (Manuel de Pedrolo, Diari 1987; consulta: 06.08.2019)

Das Boot ist voll

Expressió en alemany que comenta Javier Valenzuela en «El oro nazi pasa factura a Suiza» (El País, 04.10.1996):

Y en plena II Guerra Mundial, y en aplicación del principio la barca está llena (Das boot [sic] ist voll), formulado el 30 de agosto de 1942 en Zurich por Eduard Von Steiger, jefe del departamento de Justicia y Policía, se cerraron las fronteras a los refugiados de todos los países europeos ocupados por el III Reich.

L’expressió va ser represa en 1967 per Alfred A. Häsler per a titular un estudi sobre l’actuació dels governants de Suïssa durant la segona guerra mundial: Das Boot ist voll: die Schweiz und die Flüchtlinge 1933-1945.