El Diccionari de perífrasis verbals (2021) de Xavier Rull Muruzàbal (consulta: 15.02.2024) recull esta construcció entre les perífrasis aspectuals de progressió o durada (classe A5):

A5) Aspectuals de progressió o durada (per a indicar que una acció es fa de manera continuada —encara que hi caben altres matisos— o durant un cert temps —encara que sigui breu—, per contraposició a una acció que es fa puntualment o de la qual no s’indica la durada):
[…] |portar + gerundi + quantitatiu temporal| (Portem massa temps fent això)
[…]

A més, Rull indica que la construcció també és possible amb el verb fer seguit «d’una oració introduïda per que (Fa tant de temps que no el veig…)». En les notes, l’autor té en compte que sol ser rebutjada pels manuals de llengua perquè es tracta d’un castellanisme, però que és molt estesa. Sobre la construcció alternativa sense gerundi (per exemple: «Ja portem massa temps així»), que induïx a pensar que no es tracta d’una perífrasi, proposa la solució següent:

Potser seria més adient considerar que hi ha doble possibilitat en l’ús d’aquest verb amb aquest significat: com a perífrasi verbal (amb un gerundi) i com a no perífrasi verbal. La raó és l’alt grau de solidaritat que hi ha entre portar i el gerundi.

Un debat en la llista Zèfir (2002)

Hi va haver fa temps un cert debat en la llista Zèfir (27.08.2002) sobre la necessitat d’acceptar esta construcció en la normativa, i la cosa va quedar prou oberta, hi ha qui és més restrictiu i qui ho és menys. En aquell moment les prescripcions preferient no acceptar-la.

De totes formes, la gcc (veg. més avall) no té més remei que recollir-la —indica, això sí, que Ruaix no l’accepta— i analitzar-la, ja que pertany al català modern —independentment del seu origen.

Esta perífrasi en el Manual d’estil (iec)

Les diferents edicions del mestil (xvii: 2.2; xviii: 5.5; xviii: 5.6 [consulta: 20.09.2021]), indiquen que *portar + expressió temporal + gerundi, és un calc de l’espanyol que cal evitar: *Porto tres anys estudiant a Reus > Fa tres anys…; però la gramàtica actual de l’iec (28.4, «Altres construccions temporals»; consulta: 20.09.2021) ha introduït una nota en què accepta la construcció:

Hi ha una construcció temporal relativament recent que equival semànticament a l’oració impersonal amb el verb fer, que és la construcció més genuïna i preferible. Es tracta de les oracions amb el verb portar o dur en forma finita que seleccionen un complement de mesura i un sintagma adjectival que expressa una propietat contingent o bé un sintagma preposicional: El meu fill porta/duu tres dies {engripat / de mala lluna / sense dormir} (cf. Fa tres dies que el meu fill {està engripat / està de mala lluna / no dorm}).  També s’usa aquesta construcció amb un participi o un gerundi de verb d’acció: Porta tres dies ingressat a l’UCI; Duien més de tres hores repenjats a la barra del bar; Portava molts anys treballant de dependenta; Porta estona fent el plaga. Tanmateix, la construcció temporal amb portar, contràriament a la construcció impersonal amb fer, no pot anar en temps verbals de passat perfectius. Podem dir Ahir va fer tres anys del nostre casament, però no seria possible una construcció equivalent amb portar i, doncs, resultaria anòmala una frase com Ahir vam portar tres anys de casats.

Esta perífrasi en la gcc

La gcc (S 26.1.1.3) també en parla:

portar + X temps + verb no finit
Una altra estructura que cal esmentar és la dels exemples com Porto dos anys treballant/casat, amb un predicat no finit (segons Ruaix 1996:153, es tracta d’un castellanisme, parafrasejable amb l’estructura Fa dos anys que). Aparentment el contrast entre Fa tres anys que ell està casat i Ell porta tres anys casat (que són essencialment expressions sinònimes) és paral·lel al contrast entre les expressions (també essencialment sinònimes) Sembla que ell està casat i Ell sembla casat. Totes quatre construccions són semànticament impersonals, però mentre Fa tres anys que és casat i Sembla que és casat tenen com a subjecte sintàctic la subordinada finita, les altres dues (Ell porta tres anys casat i Ell sembla casat) són estructures quasicopulatives, el subjecte sintàctic de les quals és el subjecte semàntic del predicat intern (casat). Són, en definitiva, casos de control no argumental (vg. § 20.2.3.2, on es mostra, per exemple, que aquestes construccions tenen subjecte nul quan el predicat és un verb meteorològic: Sembla ploure; Porta tres dies plovent).

La construcció portar + temps ‘superar en edat’

Dit això, convé recordar l’ús del verb portar + temps que encara és el més habitual. Segons el duvc (s. v. portar):

17. portar [una quantitat de temps] [a algú] Superar en edat. Jo li porto quatre anys.
18. portar-se [una quantitat de temps] <algú (expressat en plural o coordinant els elements)> Tenir diferència d’edat l’un amb l’altre. Els germans es porten tres anys. La Marta i el David es porten tres anys.
19. portar-se [una quantitat de temps] [amb algú] Tenir diferència d’edat. El David es porta tres anys amb la Marta.

Cal tindre en compte que les accepcions (17 i 18) també són habituals al País Valencià amb el verb llevar-se. Això sembla un calc del castellà llevarse usat en el mateix context. Amb tot, Àngel Alexandre i Eugeni Reig (Migjorn, gener del 2006) sospiten que pot ser una resta de l’antic verb llevar en les accepcions ‘separar’ o ‘alçar’. Tanmateix, no he localitzat per ara (03.11.2011) documentació que confirme eixa possibilitat.

Pel que fa als usos de llevar-se, a més de la diferència d’edat, també s’utilitza per a assenyalar la diferència en la data de la mort: Ha mort el fill del farmacèutic. Ja veus, son pare va morir no fa tant, s’han llevat tres anys


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

3 pensaments sobre “portar + temps + verb

  1. A la Vila diem “els germans es lleven dos anys” o “el meu Roc i jo ens llevem dos anys i mig” per indicar l’interval entre el naixement entre dues persones.

  2. Aprofite el teu post per a repetir el que ja vaig dir en Zèfir en aquell moment: per a mi, “llevar-se (dos persones, una quantitat de temps)” és la forma més genuïna, almenys en el parlar de la Plana Baixa. Només la gasten ja les persones més velles. Em resistisc a pensar que siga un castellanisme, en una parla on el “llevar” castellà no han tingut gens d’interferència en cap accepció dels habituals “dur” i “portar”. Més encara: la gent que encara fa servir la construcció valenciana amb “llevar-se” quan parlen en castellà diuen “quitarse (dos personas, una cantidad de años)”.
    Ara bé, t’he de dir que només fem servir l’accepció 18 del DUVC i a molt estirar la 19, però no pas la 17, com tu has indicat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *