Esta locució verbal (traer causa de o traer causa en), que és usual en el llenguatge jurídic en castellà, no apareix en els diccionaris habituals. Significa —equivalències possibles en català— «originar-se en», «derivar de».
La perífrasi acabar per + infinitiu, que s’empra a vegades amb el mateix sentit [que acabar + gerundi], no és considerada genuïna per alguns diccionaris i manuals (p. ex., el Manual d’estil del 9 Nou) mentre que ho és per a d’altres (vg. Ruaix 1996)
Cal dir que la nova versió del Manual de redacció i estil (2008) d’Eusebi Coromina continuava mantenint la consideració d’incorrecció. Tanmateix, el gdlc [en línia] inclou l’accepció següent (consulta: 18.02.2010):
7 acabar per [ seguit d’infinitiu ] Arribar finalment a fer una cosa. Si insisteixes una mica més, acabarà per confessar el que va fer.
De fet, podem localitzar eixa accepció en un exemple (s. v. desorientar; consulta: 02.06.2017) que es manté en el diccionari des de l’edició de 1982 i que és copiat del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932):
Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.
La perífrasi «acabar per + infinitiu» expressa també la culminació d’una situació, però en aquest cas produïda per una insistència: Després de demanar-li-ho moltes vegades, van acabar per cedir a la seva petició; Les tortuositats del camí van acabar per desorientar-los.
La paraula castellana chivato -ta té diverses accepcions. En el dcvb (consulta: 31.05.2017) apareix adaptada només en masculí amb la forma xivato:
xivato Acusador, espió (en l’argot dels malfactors); cast. chivato.
Eixa adaptació no ha estat incorporada encara en la majoria dels diccionaris, però sí (amb la família completa del concepte) en el gd62:
xivato, xivata m i f fam Delator, delatora.
xivatar v tr i pron fam Xivar.
xivar v tr i pron fam Delatar.
xivatada f Acció de xivar-se.
A més, podem localitzar més sinònims en el dnv (consulta: 31.05.2017), que remeten a delator -ra, com ara:
A més dels intents d’adaptació i dels sinònims anteriors (i altres: també hi ha xivatasso), podem documentar, per a una accepció diferent, el cas de boquimoll recollit per Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles xvii, xviii i xix:
boquimoll
[…] 2 m. ‘persona indiscreta, que diu fàcilment allò que caldria callar’. […] Amb un sentit semblant fluix de boca ‘indiscret’ (Raspall, Martí, 1994: 131). En aragonés bocatoba id. (Pardo Asso, 1938: 57; Andolz, 1977: 43); en castellà boquiblando ‘que habla más de lo que debería’, boquiflojo ‘chivato’ (Luque et al., 2000: 70).
Mirant de trobar la part positiva dels qui «delaten» les males pràctiques o els perills que comporten, W seguint la idea exposada per Maria Cucurull en «Maleïts “xivatos”» (Núvol, 18.06.2024), podem trobar que les oficines antifrau valenciana i catalana han adaptat el whistleblower anglés com a alertador -ra (terme proposta pel Termcat):
Resolució de 21 de novembre de 2019, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana per la qual es convoca, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Nacions Unides contra la Corrupció, una jornada, en sessió de vesprada, el dia 9 de desembre de 2019, sobre la directiva de la Unió Europea sobre protecció dels alertadors i els denunciants de corrupció
adj. Que designa situacions irreals.Història contrafactual.
in logica e filosofia della scienza, si dice di asserzione condizionale in cui l’antecedente al congiuntivo presuppone la falsità del suo contenuto in quanto contrario alla realtà dei fatti | ipotizzato e concepito come possibile, ma non realizzatosi: situazione, evento controfattuale
El dnv (consulta: 25.05.2017) recull esta paraula (que ja apareixia en el dval):
1. f. Antipatia. Els dos germans sempre s’han tingut topetia.
2. f. Rivalitat o competició entre dos persones. Eixos dos artistes sempre han anat de topetia.
topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria… el portà a més d’una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.
A més, el dcvb recull la variant tipitia:
tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa… la llàntia de les “tipities” entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.
Quant a esta segona forma, reig2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, reig2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al dcvb és un sentiment i per a dgfpastor, gdlc o gd62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el gdlc (s. v. picapunt; consulta: 25.05.2017):
m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.
El pdl-iec (consulta: 2006) recollia dos casos de tipitia:
[…] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla… […] (Pensat y Fet, $$19, València, 1925)
[…] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. […] (¿Quin’ hora es… Peret?…, Eduard Buil Navarro, 1931)
El diputat Botella i Vicent (Grup Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) usa esta paraula (diu «tipities») en una sessió del ple de les Corts valencianes (17 de maig del 2006):
i veig el comportament, moltes vegades les tipities que es tenen entre ells. Que això és una cosa normal.
el Baver (Alacant)
Platja del Baver (Alacant)
L’insecte Scirtothrips dorsalis rep diverses denominacions, entre les quals n’hi ha una que sembla més estesa: trips del te.
Quant al terme trips, encara no apareix en els diccionaris, però el Cercaterm (consulta: 20.01.2021) l’ha admés com a nom comú amb eixa forma. Posteriorment, els demanem més informació sobre una denominació comuna per a este insecte i el Cercaterm (03.03.2025) proposa precisament trips del te:
Com que es tracta d’una espècie invasora emergent, originària del sud-est asiàtic segons estudis moleculars, no es documenta un nom popular en català. Si us cal una denominació catalana, us proposem el nom trips del te, a partir de la denominació trips (documentada en el DIEC2 i en una obra de referència per a espècies properes de la mateixa família), juntament amb el complement “del te”, que és el que es documenta més. La forma proposada és anàloga a la majoritària en noms catalans de plagues, en què el complement es refereix a l’espècie més comunament o primerament infestada per la plaga.
En anglés (Wikipedia: 24.05.2017), chilli thrips, yellow tea thrips.
En castellà, trips del té.
En un altre apunt, «article + topònim», hem tractat la qüestió dels criteris sobre l’escriptura de l’article que precedix topònims que tenen forma en català o en altres llengües.
En este apunt ens centrem en una qüestió més concreta, com és l’ús de l’article en el cas dels noms dels països. Sobre això, l’Institut d’Estudis Catalans (26.11.2010) proposa la distinció següent:
Noms de països que hem d’escriure sempre amb article inicial (en són 7):
Noms de països que el duen per tradició però amb un ús fluctuant (i no cal incloure’l en taules i llistes) (en són 50):
(l’) Afganistan | (les) Maldives |
(l’) Aràbia Saudí | (la) Micronèsia |
(l’) Argentina | (el) Nepal |
(l’) Azerbaidjan | (el) Níger |
(les) Barbados | (els) Països Baixos |
(el) Brasil | (el) Pakistan |
(el) Camerun | (el) Panamà |
(el) Canadà | (el) Paraguai |
(el) Congo | (el) Perú |
(la) Costa d’Ivori | (el) Regne Unit |
(els) Emirats Àrabs Units | (la) República Centreafricana |
(l’) Equador | (la) República Democràtica del Congo |
(els) Estats Units | (la) República Dominicana |
(les) Fiji | (la) Santa Seu |
(les) Filipines | (el) Senegal |
(el) Gabon | (les) Seychelles |
(les) Illes Marshall | (el) Sudan del Sud |
(les) Illes Salomó | (el) Surinam |
(l’) Índia | (el) Tadjikistan |
(l’) Iran | (el) Turkmenistan |
(el) Japó | (el) Txad |
(el) Kazakhstan | (l’) Uruguai |
(el) Kirguizstan | (l’) Uzbekistan |
(les) Kiribati | (el) Vietnam |
(el) Líban | (la) Xina |
Podem assenyalar que la gec (consulta: 27.01.2021) i l’Ésadir escriuen Kirguizistan (en lloc de Kirguizstan) [vegeu el comentari de Pep, més avall]; discorden en el cas del nom de l’entitat estatal de les Illes Salomó: Salomó (gec; consulta: 27.01.2021) / illes Salomó (Ésadir; consulta: 27.01.2021); han adaptat el Salvador (en lloc de la forma en castellà: El Salvador).
En castellà, la Fundéu (consulta: 28.04.2017) dóna la indicació següent:
Es correcto y recomendable emplear el artículo en los nombres de ciertos países.
En lo que respecta a la obligatoriedad, el artículo es necesario en todos los países si van con un determinante («la Bélgica que recuerdo») o cuando se refiere a unas islas (las Comoras).
En el resto de los casos, se da cierta variación en el uso, con tendencia a la supresión en Japón, Togo, Guinea, Afganistán… y al mantenimiento en Perú, Senegal, India, Líbano, Ecuador, Canadá, Reino Unido… Otros casos como Argentina, Estados Unidos o China vacilan mucho.