Fitxes de Dubtes i Terminologia

Basseta Blanca, la

A Riba-roja hi ha la partida de la Basseta Blanca (tal com podem vore en el mapa: «la Basseta Blanca»). Eixe nom s’origina en el fet que hi ha la basseta Blanca («Basseta Blanca» en el mapa), que realment és una basseta i conserva, per tant, el valor de terme genèric en la part inicial (en els mapes eixos genèrics s’escriuen amb majúscula inicial i sense article).

A més, en el parlament valencià es discutixen iniciatives per a segellar l’abocador de la Basseta Blanca; per tant, no seria «en Basseta Blanca» ni «l’abocador de Basseta Blanca», a pesar que sovint apareix aixina en la premsa.

Cases de l’Alforí, les

A causa de la divergència entre la informació continguda en el Nomenclàtor toponímic valencià (Casetes de l’Alforí) i la senyalització viària actual (consulta: 18.10.2019) de la urbanització (Les cases de l’Alforí), vam consultar amb l’AVL quina era la forma que consideraven més adequada. La resposta ha segut (17.10.2019):

En resposta a la seua consulta, li comuniquem que la zona que vosté assenyala era coneguda pel topònim casetes de l’Alforí l’any 1999, quan el nostre col·laborador de camp va dur a terme la primera enquesta toponímica al terme municipal de Vistabella del Maestrat. Amb el pas del temps, eixes casetes s’han convertit en una urbanització, per la qual cosa ara resulta més adequada la denominació les Cases de l’Alforí.

CDP: l’un a l’altre

Tant el mestil com la giec recullen com a complement directe preposicional l’expressió de reforç de la reciprocitat «l’un a l’altre» (la gnv no comenta este cas tot i que inclou un exemple d’ús). L’expressió introduïx el complement directe amb la preposició a («a l’altre») per a distingir-lo del subjecte («l’un»).

Exemples:

Els dos pistolers es miraven fixament l’un a l’altre (mestil, xxi.2.1.3)
Estimeu-vos les unes a les altres com jo us he estimat (mestil, xxi.2.1.3)
Ens vam mirar l’un a l’altre sense dir-nos res (giec, 19.3.2.1.d)
Els nostres veïns de taula no paraven d’interrompre’s els uns als altres (giec, 19.3.2.1.d)
Es pentinen l’una a l’altra (gnv, 23.2.1)

rumrumejar

El verb ronronejar no apareix en els diccionaris normatius de referència (tampoc el substantiu masculí ronroneig). Sí que l’arreplega el ddlc (consulta: 14.08.2019):

ronronejar 1. [N₁ V] (N₁[gat]) [Un gat]₁ roncar com a mostra de satisfacció. Els gats s’acostaven als fogons i començaven de ronronejar. [Pla (1953): N, p. 217].
Var.: ronronegar.

El diccionari no arreplega ronroneig. A més de l’accepció recollida, podem documentar també usos figurats («motor ronronejant», «pantalla que ronroneja», «el ronroneig del carruatge») en autors diversos.

El ddlc documenta la variant ronronegar, localitzada en Còses de la meua tèrra (la Marina): terça tanda i darrera de Francesc Martínez i Martínez (1947). Per contra, el diccionari tresor2011 (que s’ocupa del «valencià meriodional») no documenta esta forma, sinó les formes ronronejar (i la marca com a no acceptable en la llengua culta) i roncar.
D’altra banda, tenim en català la forma paral·lela rumrumejar, utilitzada amb esta mateixa accepció felina (veg. «rurmrurejava» o «rum-rum gat» en Google Llibres; consulta: 14.08.2019). També apareix en el dnv (consulta: 14.08.2019), tot i que no ha rebut encara l’accepció específica per al cas dels gats (i documentem també rumrumeig en Google Llibres, substantiu masculí que també caldria incloure en els diccionaris). En el dcvb (consulta: 14.08.2019) podem trobar el verb i un exemple d’ús del substantiu rum-rum associat als felins:

rum-rum m. o f.
1. Remor, soroll confús. […] La mar només fa rum-rum com un gat que s’adorm, Ruyra Pinya, ii, 24 […]
rumrumejar v. intr. o tr.
Murmurar, fer rum-rum; cast. susurrar, ronronear. Los sembrats del davant li rumrumegen dolçament la non-non, Víctor Català (Catalana, vi, 8).
En castellà hi ha ronroneo i ronronear (documentats al segle xx en el Corde); la documentació en francés (veg. tlfi; consulta: 14.08.2019) és més antiga (segles xviii i xix), cosa que fa pensar que deu ser la llengua en què s’originen el substantiu i el verb.

margalló

Este substantiu masculí és el nom d’una palmera (nom científic: Chamaerops humilis) comuna al País Valencià. El dnv (consulta: 09.08.2019) recull les accions següents:

1. m. BOT. Palmera autòctona de la zona mediterrània (Chamaerops humilis), de fulles grans en forma de ventall, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i fruits semblants als dàtils.
2. m. BOT. Cor blanc i comestible de les tiges tendres d’esta planta.
3. margalló del Brasil m. BOT. Palmera (Euterpe edulis i Euterpe oleracea) de fulles pinnades, pròpia de l’Amèrica tropical.
4. mudat com un margalló loc. adj. Molt mudat.

Fem un recull (tret del Cercaterm; consulta: 09.08.2019) d’uns quants sinònims (no sempre recollits en els diccionaris generals) referits al nom de la planta o a parts i derivats d’esta:

bargaió, bargalló, bargalló (lluc tendre), clin (fibres de la tija), dàtil bord (fruit), dàtils de rabosa (fruit), gararió, garbaió, garballó, garballonera, garbó, gínjol (fruit), guitarra (fulla), guiterra (fulla), margalló, margallonera, margallons pl, pa de guineu (fruit), pa de llop (fruit), pa de rabosa (fruit), palma, palma (fulla), palma baixa, palma borda, palma de fer graneres, palma de garballó, palma d’escombres, palma margallonera, palma nana, palmella, palmer, palmera, palmera borda, palmera d’escombres, palmereta de secà, palmerola, palmissó, pauma, pauma de fer graneres, paumera, paumera borda, plomissoner, ullol (fulla), violes de palmera (flor)

En francés es denomina palmier eventail, palmier nain o palmite; en castellà en diuen palmito (veg. drae). Per contra, palmito en valencià no denomina la planta, sinó que és un sinònim de ventall.
En la noveŀla Madrid, de Corte a Checa d’Agustín de Foxá (titulada en les edicions més antigues, com ara la de 1938, Madrid, de Corte a Cheka) el margalló (entés com a planta ornamental) apareix denominat chamerots (edició del 1976), chamérops (edició del 2009).

pedregositat

Substantiu femení recollit en el Diccionari de ciències ambientals de Josep Ramon Aragó i Gassiot (Edicions 62, 2000):

En l’estudi de sòls, el percentatge en pes sec de sòlids retinguts en un sedàs de 2 mm de diàmetre.

Diu que en anglés seria stony rate (el Cercaterm proposa stoniness; i pierrosité o charge en francés) i en espanyol, pedregosidad.

El Cercaterm encara el té en fase de proposta en tres camps diferents (enginyeria forestal, paisatgisme i geologia). Només un té definició per ara (consulta: 09.08.2019)

pedregositat, n. f.
es pedregosidad, n. f.

<Jardineria. Paisatgisme>
Propietat del sòl determinada per la proporció relativa del volum de sòl ocupat per elements grollers, especialment pedres i blocs.

passing

El terme anglés passing s’utilitza actualment en el camp dels debats sobre la igualtat sexual per a designar el fet que una persona és trans, però no li se nota, és a dir, quan ningú no s’adona que la persona que té davant ha fet una transició sexual.

Gala Díaz Fernández comenta el terme en el seu treball In Media Res. Transfigurant el gènere, subvertint la realitat (consulta: 08.08.2019):

passing m. Terme anglès que s’utilitza en el món trans per a referir-se a l’habilitat d’una persona transde «passar per» algú del gènere oposat al seu. És a dir, que a ulls aliens no és llegit com a trans o com algú ambigu, sinó com una persona d’un dels dos gèneres.

També ha segut recollit en el diccionari que confecciona el Taller d’Argot Bord:

passing Anglicisme cada cop més utilitzat (juntament amb el verb to pass) que s’usa per denominar el fet que una persona trans passi desaparcebuda en el gènere en què s’identifica (Aquesta persona té molt bon passing).
[Extret de Políticas Trans. Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos, de Pol Galofre i Miquel Missé (editors), Eagles Editorial ]

Segons comenta Anna Rodríguez («Identitat trans: les portes tancades a l’empresa», elMón.cat, 07.03.2019; consulta: 08.08.2019):

Tenir un bon passing significa que la gent del teu voltat et reconeix com a home o dona CIS, és a dir, com una persona en qui la seva identitat de gènere i sexe biològic coincideixen. És a dir, que si hom no decideix compartir que és una persona trans (una decisió personal que depèn de cada individu), els altres no ho saben que s’ha fet un trànsit. Amb tot, no és només una manera de descriure l’aparença física: també és un privilegi, ja que gràcies a un bon passing s’evita bona part de la discriminació i escrutini social que comporta tenir una identitat de gènere diferent de les tradicionals.

garritx*

Esta variant de garric sembla que no hauria d’haver existit. No apareix en el gdlc i, segons Coromines, és una mala lectura que va fer Costa i Montoliu de la forma garrich, grafia antiga de garric (‘coscolla’). Tanmateix el diec (1995) la mantenia (veg. Víctor Ripoll, El Temps, núm. 624):

garritx m. Garric.

El diec2 (2007) ja no recull eixa forma, que tampoc apareix en el dcvb ni en el dnv. De totes formes, continuarà present en estes fitxes i en les obres que la van arreplegar abans que s’esmenara l’error (per exemple, en el diccionari de Marian Aguiló de 1921, en el diccionari ortogràfic de Fabra de 1937 i altres obres).

escaig

La paraula escaig té tres accepcions, segons el dnv i el dcvb:

(dnv) 1. m. Fracció que excedix una quantitat redona. Sis euros i escaig.
(dnv) 2. m. Talleruca, retall, tros extrem d’una peça de roba o de paper.
(dcvb) 3. Barrisc, conjunt de coses comprat o venut a ull, sense mesurar. He comprat un escaig de fesoles.

En el sentit de la primera accepció, la més comuna, hi ha diverses locucions que tenen un significat semblant i que no solen tindre tant d’ús en contexts on es podrien utilitzar alternativament (i evitant pensar que l’única alternativa és el castellà «i pico»):

(espinal) ben comptats, i busques, i les dents,¹ i (un) remitjó, i repicó,² i tacó, i tants, (dnv) i passeres, i tacó.³

Nota 1. Esta sembla utilitzada només com a rèplica d’incredulitat quan es parla de l’edat. L’exemple documentat per espinal és: «Diu que té vint anys?… i les dents! Ja fa anys que els va complir.»
Nota 2. Esta té un significat més precís: «repic que solen precedir o seguir una sèrie de tocs d’avís més cadenciosos».
Nota 3. No localitze exemples d’estes dos que no siguen de diccionari.