La pinyolada, entre altres coses, és un problema que tenen a voltes els cítrics que s’ha previst que es comercialitzaran sense pinyols, però que en produïxen. Segons el DNV (s. v. pinyolada; consulta: 08.01.2020):
3.f. AGR. Presència abundant de pinyols en cítrics o altres fruites que no en feien.
La pronúncia habitual «pinyolà» (forma que no apareix encara en el diccionari) s’ha utilitzat per a la denominació d’una associació: Agrupació Apicultors Perjudicats Pinyolà (veg. dogv).
En castellà, de moment (08.01.2020) s’utilitza habitualment el manlleu no adaptat pinyolada, encara que també fa anys que també documentem la grafia pinyolà, que reflectix la pronúncia valenciana (El País 23.03.2000/22.03.2000).
Puga ser que, com que s’ha estés la interjecció castellana ¡ojo!, hem arribat a pensar que ¡ull! no servia per a això. Recorde que el meu avi solia dir: «¡Ojo, que vol dir ‘ull’!». El decascat i el dnv recullen ull viu!, però també convé tindre present que, amb el mateix valor, el dcvb (s. v. ull; consulta: 28.10.2009) recull:
Ull!: interjecció per a recomanar atenció, vigilància.
D’altra banda, també existix l’expressió en italià, segons el diccionari de De Mauro (s. v. occhio):
3 b con valore interiettivo, esclamazione che richiama qcn. all’attenzione, spec. in caso di situazioni di pericolo: o[cchio] ai prezzi!, o[cchio] all’incrocio!, o[cchio] alle mani!
Fragment del cartell anunciado del recital «Vespreig Estellés» a Eivissa (28.11.2024). 🔗
El dnv (consulta: 16.01.2020) incorpora l’accepció següent per a esta paraula:
rodada
5.f. Consumicions que fan diverses persones que van en grup, de bar en bar, prenent begudes, normalment alcohòliques, i petites quantitats d’aliments sòlids com a acompanyament, que paga en cada bar un membre del grup.
La definició dels acadèmics és un pèl massa restrictiva, ja que el fet que hi haja o no aliments o que pague u o altre són detalls accessoris que no haurien d’interferir en el concepte (llevat que eixes diferències donen lloc a denominacions diverses).
En tot cas, és un terme que, al costat d’altres fórmules usuals (com ara «fer la pica(d)eta»; veg. dnv, s. v. picadeta; consulta: 16.01.2020) pot servir com a equivalent dels castellans tapear itapeo (drae), tardeo (veg. Fundéu, «Tardear i tardeo, voces apropiadas», 09.07.2015; consulta: 16.01.2020) i poteo (dea: ‘acción de potear‘). Per exemple, a més d’anar de bar en bar bevent copes de vi, el poteo també permet altres degustacions (Antonio Casero Martínez, «Pinchos desprotegidos», El País, 12.01.2020):
En las tres [ciudades] es obligatorio el poteo por los bares de pinchos y en las tres he visto algo que me ha desagradado profundamente: muchos bares se saltan a la torera la obligación de tener los pinchos y tapas protegidos y/o refrigerados.
El terme de la setmana del Termcat: vespreig
El Termcat (11.02.2025) proposa vespreig. En la llista de Taula de Filologia Valenciana en un intercanvi de missatges proposat per Sergi Núñez de Arenas (iniciat el 21.07.2019) arran de trobar possibles equivalents en valencià al tardeo castellà, vespreig va ser la que va tindre més bona acollida. Al llarg del debat van aparéixer també: tardeig, tardet, terrasseig, vespertina, vespradera, vespradeig.
Cap al final de l’any, per votació popular, l’iec (17.12.2025) informa que la paraula de l’any és vespreig (3.955 vots).
El dcvb (consulta: 14.01.2020) dóna al verb sabrejar les accepcions següents:
1.intr. Manejar el sabre, moure el sabre. 2.tr. Atacar o ferir amb el sabre. 3.tr. fig. i fam. Demanar diners en préstec.
La tercera accepció, que documentem en català (La nova llum d’Enric Lluelles, 1833; consulta: 14.01.2020) abans que en castellà (RAE Corpus, 1878; consulta: 14.01.2020), no apareix en els diccionaris habituals, segurament perquè pareix un calc del castellà (que deu haver creat el verb sablear a partir de sablazo). En eixe sentit, el dcorom (s. v. sabre) indica que l’expressió catalana per a eixe manlleu de diners és colp de sabre (a més, Coromines dona la mateixa accepció per al verb sabrejar; i recull el substantiu sabrada, tot i que no el definix):
Deriv.: Sabrada. Sabrejar. En català no digueu un sablazo, perquè es diu un cop de sabre, en el sentit crematístic […]. També s’usa sabrejar en l’acc. crematística: […].
Actualment, es veu que no és ja massa comú en castellà parlar de «sablazo». En conseqüència, tampoc pareix que en català tinguen molt vitalitat el verb sabrejar ni el nom sabrada. En eixe sentit, l’equivalència en valencià que dona el decascat (s. v. sablazo; consulta: 14.01.2020) tampoc no pareix massa comuna:
2fig. i fam. [acción de pedir dinero para no devolverlo] gorra f.Le dio un sablazo, li va fer una gorra. Vivir de sablazos, viure de gorra.
En canvi, encara perviu el concepte «traure-li (diners) a algú», i eixa seria l’expressió mateix, sense substantivar. Per exemple: «li ha tret 20.000 euros». I relacionat amb això mateix hi ha el verb gorrejar (dnv; consulta: 14.01.2020), en què el qui gorreja aconseguix que li paguen alguna activitat o que li donen algun objecte de consum.
El ddlc també documenta esta accepció (amb una boleta • davant, que indica que no és normativa) i encara n’afig una més:
• 2. [N1 V N2] (N1[humà]; N2[humà]) [Algú]1 obtenir diners de [algú]2 amb peticions hàbils i insistents i sense intenció de tornar-los. Avui se n’ha descuidat… —digué En Camps al periodista V. que feia un any que el sabrejava, allargant-li el duret que li passava cada setmana amb més por que goig. [Pla (1925): N, p. 239].
• 3. [N1 V N2] (N1[llampec]; N2[cel, superfície]) [Un llampec]1 dibuixar en [el cel, una superfície]2 una resplendor en ziga-zaga. L’aigua borbollejava sobre les pedres, de tant en tant els llampecs sabrejaven el cel. [Berenguer (1965) [T]: N, p. 125].
L’adjectiu altricial pertany al llenguatge especialitzat de la biologia. Segurament s’ha difós a partir de l’anglés, que sí que el recull en els diccionaris. Per exemple (Merriam-Webster; consulta: 08.12.2020):
altricialadjective
being hatched or born or having young that are hatched or born in a very immature and helpless condition so as to require care for some time.
El Termcat (consulta: 08.12.2020) recull el terme espècie altricial:
caespècie altricial, n f es especie altricial en altricial animal
<Veterinària i ramaderia > Etologia>
Espècie d’animals, com ara rosegadors i carnívors, les cries dels quals neixen en un estat de desenvolupament sensorial i motor relativament endarrerit, ja que acostumen a ser indefenses, cegues, sordes i incapaces de caminar.
L’adjectiu altricial prové de l’adjectiu femení llatí altrix -icis ‘nodrissa, dida, mare adoptiva; sustentadora, nutrícia’, i podem trobar que en portugués sí que ha generat un adjectiu (Aurélio, 2004):
altrizf.1. Aquela que nutre ou sustenta. 2. A parte nutritiva duma substância.
Esta paraula pertany a diverses llengües africanes. L’escriptora J. K. Rowlings la va agarrar possiblement del malgaix (veg. Bulletin de l’Académie malgache, 1908; consulta: 02.01.2020) i la va utilitzar en les noveŀles de Harry Potter (com a encanteri per a obrir portes embruixades; veg. Viquipèdia).
L’èxit de les novel·les ha fet que pugam documentar la paraula en el Diari de Sessions de les Corts Valencianes (18.12.2019; consulta: 02.01.2020):
Açò és una vareta màgica i vosté el que vol és que, al crit d’«alohomora», la senyora Oltra puga resoldre el desastre en què el seu partit havia sumit els serveis socials d’esta comunitat.
La paraula ucraïnesa holodomor (Голодомóр ‘mort per fam’; veg. Viquipèdia / Вікіпедія) s’utilitza com a nom propi per a designar el genocidi impulsat per Stalin entre els anys 1931-1932 a Ucraïna. Segons la gec (consulta: 26.12.2019):
Stalin declarà els propietaris rurals «enemics de classe» i dugué a terme l’expulsió i deportació de prop d’un milió de persones, un nombre indeterminat de les quals moriren en el trànsit. La requisa massiva de béns i aliments s’agreujà, a més, per la imposició de quotes en la producció que deixaven els grangers pràcticament sense mitjans de subsistència. Com a mesura de càstig, les autoritats imposaren el tancament de pobles i districtes per a evitar-ne l’emigració, com també l’entrada de queviures. El resultat d’aquestes mesures esdevingué especialment dramàtic els anys 1932-33, durant els quals moriren entre 4 i 7 milions de persones. Amagat per les autoritats soviètiques i semiignorat per les occidentals per raons diplomàtiques, l’Holodomor (literalment, ‘mort per fam’ en ucraïnès) esdevingué objecte de discussió pública a partir de mitjan anys vuitanta, i en la Ucraïna independent és commemorat des del 2006. L’Estat rus, hereu en molts aspectes de l’URSS, en continua negant alhora la responsabilitat i la qualificació de genocidi.
Denominació del peix Scomber japonicus, (veg. dnv: bis i bísol. consulta: 23.12.2019) habitual al sud del País Valencià. El tresor2011 recull les formes següents:
L’expressió castellana «mucho lirili y poco lerele» (i les variants possibles) no apareix recollida en els diccionaris de referència. El sentit de l’expressió es pot concretar, més o menys, en la idea de parlar molt (lirili) però de poc fer o resoldre (lerele), és a dir, que hi ha qui preferix la festa o la xerrameca a la faena o el rigor.
En el diari El País (25.02.1996; citat en el llibre La diversidad cultural en la práctica educativa; consulta: 19.12.2019) podem llegir:
«Me siento aquí muy bien, porque a los húngaros se nos llama los latinos de Centroeuropa, pero en asuntos de trabajo aquí se habla más que se hace, hay mucho lirili y poco lerele, como dice Piluca», comenta Zoltán en su apartamento y estudio de arte.
En valencià podríem trobar (per exemple, en espinal) expressions més o menys equivalents per a diferents contexts:
brou de llengua: enraonies / paraules i no fets (R-M, IEC)
buscar postes de sol i caps de setmana: ésser malfeiner / ésser gandul, que fuig de la feina (A-M, *)
molt soroll de boixets i poques puntes: molta aparença i poca realitat o moltes paraules i pocs fets (A-M)
molta fressa i poca endreça: es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit (A-M)
moltes bufes i pocs trons: més paraules que fets / molt de renou i escàs resultat, o moltes paraules i pocs fets (R-M, A-M)
molts boixets i poques puntes: molta aparença i poca realitat, o moltes paraules i pocs fets (A-M)
tenir els diners en un racó de boca: dir o fer veure que es tenen molts diners, no tenint-ne (A-M)
Les marques comercials són noms propis. Per tant, s’escriuen habitualment amb les majúscules corresponents, també quan es denomina un producte concret pertanyent a la marca (seguint el punt viii.3.3.4.4 del mestil2019):
Per exemple: una Taser, tres Seat, dos Martini.
El company Joan Rabagliato Nadal [10.01.2020] em fa vore que eixa opció és poc intuïtiva i que, en general, s’imposa la concordança de nombre. Per això, podem vore que hi ha qui aplica el criteri dels noms comuns (i sovint els cognoms de les nissagues; veg. giec 7.3.5) i fa concordar en nombre els noms de marques (o de productes que reben el nom de la persona que els ha fet) quan designen diversos objectes (veg. mestil2019xv.5.2):
Per exemple: tres Seats, dos Martinis, uns quants Picassos, un grapat de Tasers.
Esta opció pot provocar dubtes tant pel que fa a la forma real del nom propi com a la forma del plural. En tot cas, tal com indica mestil2019 (i en consonància amb el cas dels topònims i els antropònims; veg. giec 7.3.5; i també geiec 8.4; consulta: 10.01.2020) encara es pot aprofundir més en esta via (amb concordança de nombre o sense):
Algunes publicacions, però, adopten el criteri d’escriure’ls en minúscula i en cursiva.
[136a] dos van gogh [136b] dos van goghs
La geiec (8.4) conté un paràgraf que intenta fer un resum del cas:
Amb determinants i modificadors que restringeixen el significat, els noms propis funcionen com a noms comuns: tots els Peres de l’escola). Aquest canvi de classe es produeix quan el nom propi s’usa metafòricament o metonímicament per a designar una entitat diferent; per exemple, quan diem metafòricament la Venècia del nord per a referir-nos a Amsterdam o quan diem metonímicament Han comprat un picasso per a referir-nos a un quadre de Picasso. Si es generalitza aquest ús, un nom propi pot esdevenir nom comú: ampere, mecenes, watt, zepelí; angora, jersei, manisa, priorat ‘vi del Priorat’.
De tant en tant, algun o diversos productes d’una marca es fan tan coneguts que acaben sent adoptats com a noms comuns i s’inclouen en els diccionaris que recullen les paraules comunes de la llengua. Han esdevingut noms comuns (13.12.2019) les antigues marques registrades següents: aspirina, cel·lo, dònut, fòrmica, gomina, gominola, escai, jacuzzi,* jeep,* kleenex,* licra, lot, maizena, mecano, piruleta, pladur, rímel, tefló, uralita, vamba, velcro, vermut, vespa, walkman,* wifi, xibeca, xiruca…L’Ésadir (consulta: 13.12.2019) va introduint-ne per a respondre a les necessitats dels mitjans audiovisuals (tv3).
