Els diccionaris habituals arrepleguen (consulta: 07.09.2021) la forma femenina d’este substantiu i adjectiu:
(diec) coqueta1f. Dona que cerca de plaure als homes. És una coqueta.2adj.Aquella noia és molt coqueta.
(dnv)coquetaadj. i f. Que coqueteja (una dona).
En realitat, al no incloure la forma masculina coquet, es separen tant del francés coquet -ette (veg. tlfi) com de les possibilitats de la coqueteria («Qui a le souci de plaire», tal com ho sintetitzen en francés), possibilitats que pareix que el dnv intuïxca en les definicions tant del substantiu coqueteria com del verb coquetejar:
coqueteria 1.f. Acte o afalac propi d’una persona coqueta. 2.f. Desig de fer-se valdre, d’agradar els altres.
coquetejar 1.v.intr. En el joc amorós, donar senyals sense comprometre’s en excés. En les festes coquetejava amb tot el món. 2.v.intr. Tractar d’agradar per vanitat amb mitjans premeditats. Li agradava molt coquetejar. 3.v.intr. Tindre, algú, contacte amb una activitat, un partit o una ideologia sense arribar a un compromís ferm. En la seua joventut va coquetejar amb el trotskisme.
Podem observar que parlen «d’una persona» o d’«algú». En canvi, en coqueta, a banda que la definició em pareix massa incidental o conjuntural, afig una restricció innecessària a les dones, ateses les altres definicions de coqueteria i coquetejar. Curiosament, el Diccionari popular de la llengua catalana (1905) de Josep Alardern sí que va arribar a tindre un poc en compte la possibilitat de la coqueteria masculina:
Fragment del Diccionari popular de la llengua catalana (1905) de Josep Alardern.
A pesar que sí que són habituals les referències a la coqueteria referida a hòmens, no és tan habitual l’ús de coquet, però sí que podem localitzar eixa forma referida tant a persones com a altres elements (veg. «molt coquet» i altres cerques i troballes possibles en Google Llibres).
La paraula guixarot és una variant poc documentada de guixot ‘gargot, garramanxo’ que no apareix en els diccionaris i sobre la qual s’interessava una companya de l’Aoetic.
Com a documentació escrita, la podem trobar en obres de Jordi Puntí (Manlleu; veg. Google Llibres). A més, la xarxa també arreplega curiositats com un «joc de pintar fent guixarots» . A més, és significatiu pel que fa a l’extensió del terme la llibreria El Guixarot (Taradell) o el fet que s’utilitze esta paraula en les «Activitats de repàs de nivell Intermedi. Gramàtica i vocabulari» del bloc del Servei de Llengües de l’UAB (veg. pdf del 2013), on hi ha l’exercici següent en què cal localitzar el sinònim de gargot:
3. Hi ha qui pensa que les pintures de Miró són gargots que podria fer un infant.
a) guixarots b) fuetades c) grolleries
També podem documentar que es tracta també d’un cognom (veg. Ginés Guixarot); a més, hi ha la variant guixerot, que és un malnom de Felanitx (veg. Els malnoms felanitxers contemporanis de Miquel Roselló i Mesquida):
Nom: Guixer (2) Transcripció fonètica: [ɟi’ʃe]
Variants formals: guixer/a, guixeret/a, guixerot/a Significat: Guixaire; qui treballa en guix, o qui ven guix (DCVB) Documentació (font): – Història i cultura popular: – Motivació: Malnom motivat per l’ofici o ocupació d’algun dels membres de la família que el porta. Etimologia: derivat del llatí gypsu, “guix”. (DCVB) Cognom/s: Febrer
Este terme fa referència a una part de les esglésies catòliques:
(dnv)cambril m. ART/REL. Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere dels altars presidits per una imatge que rep una especial veneració.
Com que sol ser un element que hi ha darrere del sagrari, es denomina sovint més específicament trassagrari o reresagrari, termes que no apareixen en els diccionaris.
Recopilant dels diccionaris habituals, esta paraula té les accepcions següents (consulta: 24.06.2021):
(gdlc)m. OFIC. ant. Tap. (dnv) m.MED. Bastonet amb una monyica de cotó-en-pèl, de gasa o d’un altre material, utilitzat per a fer tocs en la boca i en la gola. (dnv)m.OFICIS Bastó amb un tros de drap o d’estopa lligat en l’extrem, que s’utilitza com a tap o per a altres usos. (diec)m.[ED][LC] Tap fet d’estopa, d’un tros de drap, lligat a l’extrem d’un bastonet que s’introdueix a la boca de les cavalleries quan convé mullar-los alguna nafra amb vinagre.
Pel que sembla, els falta una accepció del món de l’art, tal com documenta el llibre d’Antoni Pedrola i Font Materials, procediments i tècniques pictòriques (1982-1988; consulta: 24.06.2021):
estapolany
Pa de fusta generalment tornejat, de 70 a 80 cm. de llargària, que porta lligat a un extrem una monyeca feta d’estopa recoberta de drap o de pell per tal de no malmetre la superfície damunt la qual es recolza, i s’empra a manera d’estintol per recolzar-hi la mà amb la qual es pinta, mentre és sostingut amb l’altra (cast. tiento).
El sinònim aguantabraç
Hi ha qui en diu també aguantabraç (veg. Vocabulari de belles arts, uab, 2007), però esta paraula no apareix en els diccionaris habituals, a pesar que sí que és un terme usual en el camp pictòric (possiblement més usual que estapolany).
El company Josep Lozano localitza esta paraula en el diccionari de Martí Gadea (1891). Es tracta d’una paraula agafada del francés brûlot. Segons TLFi:
Vx,MAR.Bâtiment chargé de matières inflammables ou explosives destiné à incendier les vaisseaux ennemis.
Podem documentar el préstec en valencià en el diccionari castellà-català de Magí Ferrer (1836):
brulote, m. brulot.
La paraula francesa va passar primer pel castellà i des d’ací va ser adaptada en valencià. Cal dir que pel camí Pere Labèrnia (1840) va proposar vaixell de foc per a denominar eixe tipus de barco.
En el dcvb trobem la forma burlot, amb una definició insegura del terme:
3. BURLOT ant.
Espècie de nau? Una armada de 36 vaxells de guerra y burlots, Miquel Parets, i, 118.
Esta versió de la paraula pot ser una errada. A més, deu el seu caràcter insegur al fet que va ser agarrada del diccionari d’Aguiló (iec, 1914) , que indica en la bibliografia que provenia d’un manuscrit:
Miquel Parets
Manuscrit de la Biblioteca de
la Universitat.
L’entrada burlot en el diccionari d’Aguiló diu:
burlot : 1, Objecte de burla. Ex. : és el burlot de tothom. 2, «Una armada de 36 vaxells de guerra y burlots», Miquel Parets, i, 118. 3, Munt de garbes que’s fan prop de l’era, esperant la batuda, de manera que si plou la pluja no desgrani les espigues.
Curiosament, el diccionari d’Aguiló sí que conté la paraula brulot, però no la documenta, sinó que fa una remissió a la versió castellana:
Esta paraula ja ha segut inclosa en el dnv (consulta: 14.06.2021):
1.m. [col·loq.] INDUM. Vestit complet d’una persona. 2.m. [col·loq.] INDUM. Vestit peculiar d’una classe de persones o d’un lloc determinat. 3.m. [col·loq.] INDUM. Conjunt de jaqueta i pantaló, a vegades amb jupetí, que es fa de la mateixa tela. 4.m. [col·loq.] INDUM. Vestit femení d’una sola peça. 5.d’eixe color tinc jo un trage V. color 24. 6.tallar un trage (a algú) loc. verb. Criticar-lo.
De fet, ja apareixia en el Salt 2.0 (abans del 2002):
trage m. Vestit 2.
Però trage no apareixia encara en els diccionaris habituals. En tot cas, la paraula vestit, que havia quedat reduïda generalment a designar una peça de roba que solen portar les dones, ha recuperat part del seu valor com a hiperònim indumentari.
En l’àmbit dels mitjans de comunicació —i per contextualitzar la forma que donava el Salt— hem d’assenyalar que Ésadir recollia (i manté encara) una forma alternativa per a la tvc:
Versió anterior de l’Ésadir
Versió actual de l’Ésadir (14.06.2021)*
trajo
ús restringit
no recollit al DIEC
Lleng. col·loquial.Vestit d’home.
trajo
» ús informal ús informal
» no recollit al DIEC no recollit al DIEC
Recollit, entre altres obres, al DDLC i al DCVB.
Lleng. col·loquial.
Vestit, especialment el que està format per una jaqueta i uns pantalons del mateix teixit.
Variant: tratge.
Castellà: traje.
Podem observar que incorporen l’alternativa tratge, sense tindre en compte que la forma fixada per l’avl és trage.
* L’endemà de fer la fitxa i comentar-los el cas, l’«Equip ésAdir» em comunica que afigen la variant trage.
En el dcvb ja podíem trobar esta entrada:
1. TRAJOm.
|| 1. Manera de moure’s o d’obrar; aspecte, semblança exterior d’una persona o cosa (Ripollès, Empordà, Segarra, Mall., Men.); cast. trazas. A vós, que dexant les pompes mundanes | seguint l’umil trajo del gran Rey del cel, Passi cobles 4. «Aquest home té un trajo que no m’agrada gens». «El secretari té tots els trajos de ser un estrafolari». «L’avi era un trajo d’homo que pareixia un gegant». Axò té trajo d’esser el convent, Penya Mos. iii, 94. «Hi ha trajos de ploure». «Aquest malalt té mals trajos».
|| 2. Manera especial de vestir (val., men.); cast. traje. Trajo: Cultus, habitus, ornatus, vestitus, Torra Dicc. May solen les vèrgens estar sens enueja | quant veuen les altres ab trajos subtils, Viudes Donz. 242. Y ab aquests trajos novells, | quant volen exir de casa, Cobles Marquesota.
|| 3. Gales, adorns minuciosos o puerils (Escrig-Ll. Dicc.). Trajos: galas, dengues, usos, adornos, Ros Dicc. 233. Aquesta senyora era gran festejadora e inventora de trajos, Villena Vita Chr., c. 117.
|| 4. Vestit, la roba completa que du una persona per vestir; cast. traje. Sobre certs punts dubtosos dels trajos que es durien més en lo ball, Genís Julita 96. Com muden los trajos, lo viure ha mudat, Costa Poes. 125. No té tants de trajos com un elegant, Maura Aygof. 50. Var. form.:traio (en l’accepció || 1);—trage (en l’accepció || 4). Aquesta darrera forma es pronuncia amb g catalana en valencià (tráʤe o traʧe) i amb j castellana en mallorquí i menorquí (trájχe). Fon.: tráʒu (or., men.); tráʒo (mall.); tráju (Empordà, Garrotxa); tráʤu (alg.). Etim.: pres del cast. o port. trajo, mat. sign. ||1 (cf. Corominas DECast, iv, 524-525).
És una paraula de gènere femení, tal com indiquen Joan Coromines (Onomasticon cataloniae ), Carles Segura Llopes (Una cruïlla lingüística), el gdlc i el dnv .
Fins ara el Cercaterm tenia tres fitxes on indicaven gèneres diferents. Els ho hem indicat i mos han enviat (10.06.2021) la resposta següent:
Efectivament, es tracta d’un mot femení.
Farem les esmenes pertinents en les fitxes afectades.
La paraula taula té una accepció especial en l’àmbit administratiu, accepció que confluïx amb el castellanisme mesa, castellanisme que Pompeu Fabra va decidir incorporar en eixa accepció seguint l’exemple de la rae, tal com ha explicat Gabriel Bibiloni en diferents apunts:
«Terminologia electoral» (11.12.2010)
«De taules i meses» (29.02.2020)
Convé, per tant, deixar constància que taula és la paraula que reporten els diccionaris (i també el Termcat, veg. «Taula i mesa», 16.01.2018; consulta: 25.05.2021) per a denominar diferents elements de la realitat social, política i administrativa: taula de diàleg (veg. Ésadir), taula negociadora, taula sectorial, taula tècnica, taula de regants, taula de consens, taula sectorial i tantes altres taules que es constituïxen per a debatre o estudiar afers de tots els àmbits de la nostra societat:
La Taula Negociadora del Personal de les Corts Valencianes
La Taula Sectorial Agrària de la Fruita Seca
La Taula de Consens pel Delta
La Taula Tècnica del Taxi (o Comissió Tècnica del Taxi)
La Primera Taula Tècnica Comarcal de Joventut del 2021
La Taula Negociadora del Conveni Col·Lectiu de la XHUP, d’Atenció Primària, Centres de Salut Mental i/o Sociosanitaris
Tal com hem dit inicialment, en l’àmbit administratiu es dona la confluència de la sinonímia entre taula i mesa, tal com indica el diccionari de l’avl (consulta: 25.05.2021):
taula […] 6.f. Mesa1 1. Taula de les Corts. mesa1 […] 1.f. Conjunt de persones que dirigixen, amb diferents càrrecs, una assemblea política, un col·legi electoral o una altra corporació. Mesa electoral. Mesa de contractació.
Per tant, podem vore que taula i mesa són paraules sinònimes en eixos usos, però que, a més, eixa accepció és restringida a un òrgan de direcció d’una entitat o institució. Un exemple ben comú són els ajuntaments, que solen tindre un ple dirigit per una taula o mesa; i altres exemples habituals són:
Contexts en què taula i mesa són equivalents
La Taula de les Corts Valencianes…
=
La Mesa de les Corts Valencianes…
La Taula del Congrés dels Diputats…
=
La Mesa del Congrés dels Diputats…
La taula de l’assemblea va decidir…
=
La mesa de l’assemblea va decidir…
La taula de contractació dirigix…
=
La mesa de contractació organitza…
La taula electoral dirimix…
=
La mesa electoral dirimix…
Contribució de la Generalitat valenciana a la confusió normativa i lèxica Per tant, la Taula Sectorial de la Funció Pública Valenciana o la Taula General de Negociació I i la Taula General de Negociació II de la Generalitat són taules, encara que la Generalitat valenciana ha contribuït a embolicar la troca al regular eixes taules amb el nom de mesa, tal com podem vore en el Decret 2/2017 del Consell.
Podem observar eixa confusió en l’article 5 de la norma, quan declara: «El Ple està format per la totalitat dels qui integren la mesa». Això mostra prou clarament que la mesa regulada per este decret és una taula dins de la qual han creat un òrgan de direcció (una mesa composta per presidència, vicepresidència, vocals i secretaria) que sí que és una mesa (també és vàlid dir-ne taula, però seria confús en este cas) com a tal òrgan de direcció. Però l’assemblea, el comité o entitat (compost paritàriament per l’administració i les organitzacions sindicals) és una taula que s’hauria de denominar «Taula General de Negociació».
A finals del segle xx, es proposa quadradet per a denominar la tecla dels telèfons fixos marcada amb el símbol ♯ (veg. Viquipèdia).
Posteriorment, el Termcat (consulta: 08.04.2021) va establir coixinet com a forma principal i quadradet com a sinònim:
cacoixinet, n m ca quadradet, n m es almohadilla es cuadradillo es sostenido fr carré fr dièse it cancelletto en hash en hash key en number key en pound en pound key en square de Raute de Rautentaste
Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia
Definició
Tecla dels aparells telefònics i d’altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s’identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s’encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.
De moment, el dnv (consulta: 19.05.2021) no ha entrat les formes quadradet ni malla (esta apareix també en el mestil2019, vii.1.1.4.3) , però sí que inclou coixinet:
coixinet 1.m. TECNOL. Peça metàl·lica sobre la qual descansa i gira l’eix d’un mecanisme. 2. m. ZOOL. Massa de teixit que protegix les puntes de les falanges o la planta del peu d’alguns animals. 3.m. INFORM./TELECOM. Signe (#) usat en informàtica i telecomunicacions amb diverses funcions.
El Diccionari de ports i costes(dports, 1995) contenia esta accepció per a gàbia:
gàbiaf es jaula; jaula paletizada; jaulón de embalaje fr palette grillagé en cage
Caixa de fusta, metàl·lica o d’un altre material feta amb llistons amb què s’embalen algunes mercaderies, com ara la maquinària, i que serveix com a unitat de càrrega.
L’accepció encara apareix en el Cercaterm (consulta: 07.04.2021), però hi ha un avís sobre la necessitat de posada al dia: «Atenció! La informació d’aquesta fitxa pot requerir una revisió.»
