1. Esta paraula ja ha segut inclosa en el dnv (consulta: 14.06.2021):

    1. m. [col·loq.] INDUM. Vestit complet d’una persona.
    2. m. [col·loq.] INDUM. Vestit peculiar d’una classe de persones o d’un lloc determinat.
    3. m. [col·loq.] INDUM. Conjunt de jaqueta i pantaló, a vegades amb jupetí, que es fa de la mateixa tela.
    4. m. [col·loq.] INDUM. Vestit femení d’una sola peça.
    5. d’eixe color tinc jo un trage V. color 24.
    6. tallar un trage (a algú) loc. verb. Criticar-lo.

    De fet, ja apareixia en el Salt 2.0 (abans del 2002):

    trage m. Vestit 2.

    Però trage no apareixia encara en els diccionaris habituals. En tot cas, la paraula vestit, que havia quedat reduïda generalment a designar una peça de roba que solen portar les dones, ha recuperat part del seu valor com a hiperònim indumentari.

  2. En l’àmbit dels mitjans de comunicació —i per contextualitzar la forma que donava el Salt— hem d’assenyalar que Ésadir recollia (i manté encara) una forma alternativa per a la tvc:
    Versió anterior de l’Ésadir Versió actual de l’Ésadir (14.06.2021)*
    trajo
    ús restringit
    no recollit al DIEC
    Lleng. col·loquial.Vestit d’home.
    trajo
    » ús informal ús informal
    » no recollit al DIEC no recollit al DIEC
    Recollit, entre altres obres, al DDLC i al DCVB.
    Lleng. col·loquial.
    Vestit, especialment el que està format per una jaqueta i uns pantalons del mateix teixit.
    Variant: tratge.
    Castellà: traje.

    Podem observar que incorporen l’alternativa tratge, sense tindre en compte que la forma fixada per l’avl és trage.

    * L’endemà de fer la fitxa i comentar-los el cas, l’«Equip ésAdir» em comunica que afigen la variant trage.
  3. En el dcvb ja podíem trobar esta entrada:

    1. TRAJO m.
    || 1. Manera de moure’s o d’obrar; aspecte, semblança exterior d’una persona o cosa (Ripollès, Empordà, Segarra, Mall., Men.); cast. trazas. A vós, que dexant les pompes mundanes | seguint l’umil trajo del gran Rey del cel, Passi cobles 4. «Aquest home té un trajo que no m’agrada gens». «El secretari té tots els trajos de ser un estrafolari». «L’avi era un trajo d’homo que pareixia un gegant». Axò té trajo d’esser el convent, Penya Mos. iii, 94. «Hi ha trajos de ploure». «Aquest malalt té mals trajos».
    || 2. Manera especial de vestir (val., men.); cast. traje. Trajo: Cultus, habitus, ornatus, vestitus, Torra Dicc. May solen les vèrgens estar sens enueja | quant veuen les altres ab trajos subtils, Viudes Donz. 242. Y ab aquests trajos novells, | quant volen exir de casa, Cobles Marquesota.
    || 3. Gales, adorns minuciosos o puerils (Escrig-Ll. Dicc.). Trajos: galas, dengues, usos, adornos, Ros Dicc. 233. Aquesta senyora era gran festejadora e inventora de trajos, Villena Vita Chr., c. 117.
    || 4. Vestit, la roba completa que du una persona per vestir; cast. traje. Sobre certs punts dubtosos dels trajos que es durien més en lo ball, Genís Julita 96. Com muden los trajos, lo viure ha mudat, Costa Poes. 125. No té tants de trajos com un elegant, Maura Aygof. 50.
    Var. form.: traio (en l’accepció || 1);—trage (en l’accepció || 4). Aquesta darrera forma es pronuncia amb catalana en valencià (tráʤe o traʧe) i amb j castellana en mallorquí i menorquí (trájχe).
    Fon.: tráʒu (or., men.); tráʒo (mall.); tráju (Empordà, Garrotxa); tráʤu (alg.).
    Etim.: pres del cast. o port. trajo, mat. sign. ||1 (cf. Corominas DECast, iv, 524-525).


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

2 pensaments sobre “trage

  1. Xàtiva, fa uns anys: acompanye un amic meu que es casava i que volia que li aconsellara en la compra del seu ´trage´de boda. L’home, que per cert no és socarrat, pertany al gremi (TMPL) i és prou conegut per la seua ortodòxia a l’hora d’expressar-se (últimament el seu ídol és el gran [iron.] Pau Vidal, especialista en criticar a tots, catalanoparlants i no catalanoparlants, governs i assemblees llibertàries, de totes les malvestats que patix la llengua; però bé, això és una altra història…).

    Bé, el cas és que anàvem de botiga en botiga i la seqüència era la mateixa: “Bon dia!”, deia ell, “volia comprar un vestit de boda”. “Com diu?”, responia amb els ulls molt oberts el/la dependent/a. “Sí, que vullc comprar un vestit de boda”. “Però per a la nòvia?” (nòvia: començaria a hiperventilar Pau Vidal, tot sia dit). “No, per a mi”. I, clar, el destarifo era total.

    Això ens va passar, no en una, sinó en unas 4 o 5 botigues. Jo li insistia: “Xe! Per què no gastes ´trage´o (´tratge´) i ens estalviem estos numerets?”. I l’home, la coherència del qual cal reconéixer que és granítica, em deia sistemàticament “No! Es comença per ´trage´o (´tratge´)´i acabarem dient ´bocadill de jamó en ques´.

    No vaig replicar-lo excessivament. Al capdavall, ell era qui es casava.

    PD Per cert, el cavaller en qüestió ja s’ha separat. Em consta que la seua exdona va dir que la convivència amb ell era ´insuportable´ (sic).

    1. T’agraïxc el comentari, Arturo. N’hi hauria per a fer-ne un petit relat o un conte amb moralitat per a tècnics lingüístics.
      Quant a Pau Vidal, de nou em sembla que no l’acabes d’entendre. Si més no en este cas, pareix que opina diferent del que et penses, ja que en uns passatemps del 2011 incloïa la paraula nóvio.
      Moltes gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *