lèxic – Pàgina 38 – Fitxes de Dubtes i Terminologia

compte

Hi ha unes quantes expressions que presenten un diferències tan lleus de sentit en els diccionaris que haurem de concloure que són sinònimes: donar compte, retre compte (o rendir compte) i retre comptes (o rendir comptes).¹

Nota 1. El verb rendir remet (en el dnv) per a esta accepció a retre. El diec fa esta mateixa remissió.
Segons els diccionaris habituals:

(dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar (o sol·licitar) una informació. El corresponsal donà compte del desenrotllament de l’acte.
(dnv, s. v. compte) donar (o demanar) compte loc. verb. Presentar o exigir l’explicació de les causes o les raons d’un fet. Haguérem de donar compte del rebombori de l’altre dia.
(dnv, s. v. compte) retre comptes loc. verb. ECON. Informar de l’estat dels comptes o d’una gestió realitzada. L’executiu no ha retut comptes de la seua gestió.

(diec, s. v. compte) donar compte d’alguna cosa Donar-ne informació, explicar-la. Donar compte d’un llibre, d’una revista. No ha sabut donar compte de la seva gestió.
(diec, s. v. compte) Exposició de motius, causes, raons, etc., que expliquen un esdeveniment. Retre compte a algú d’una missió. Demanar a algú compte del que ha fet durant el dia.
(diec, s. v. retre) retre compte d’alguna cosa Fer-ne la relació exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge.
(diec, s. v. retre) retre comptes Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.

(gdlc, s. v. compte) 4 retre (o donar, o demanar) compte fig Exposar, presentar o exigir l’explicació de les causes, les raons, etc., d’un esdeveniment. Ja donaré compte de tot el que he fet.
(gdlc, s. v. compte) retre (o donar, o demanar) compte p ext Presentar, oferir o sol·licitar un report, una informació. Donar compte d’una novel·la, d’una actuació.
(gdlc, s. v. compte) retre comptes COMPT Presentar un estat justificatiu d’una gestió administrativa.

L’única especialització que algú podria mantindre es dóna en el cas de tasques econòmiques i de comptabilitat, en les quals caldria retre comptes (presentar un estat justificatiu) per a retre compte (explicar causes o oferir informació). Matisos que no afecten, per tant, l’ús sinonímic general.

En castellà, segons explica Adela Robles-Sáez (3,000 locuciones verbales y combinaciones frecuentes; consulta: 17.02.2016):

Dar cuenta: presentar el cálculo de algo ante las autoridades para su inspección. Esta expresión es ligeramente arcaica y por lo tanto se usa casi siempre en contextos formales y escritos. Su sinónimo es rendir cuentas y su complementario es pedir cuentas. […] Por extensión, dar cuenta de puede significar hacerse responsable de algo, explicar o testificar-lo. En textos formales, es un buen sinónimo de verbos como incluir, tomar en consideración y otros. […] Tambien puede significar terminar completamente o malgastar una cosa. En este sentido la expresión es infrecuente.
D’altra banda, quant a altres usos de cuenta en castellà:
· Tot i que sousa92 considerava la locució a cuenta de incorrecta (solec.) i que calia substituirla per por cuenta de; a costa de, el drae (consulta: 18.01.2016) sí que inclou la locució:

1. loc. prepos. En compensación, anticipo o a cambio de. Quédate con el coche a cuenta de lo que te debo. 2. loc. prepos. por cuenta de.

· de cuenta de: Ø sousa92, seco, dusos
· També en el drae (consulta: 18.01.2016): de cuenta, o de cuenta y riesgo de, de alguien: loc. adv. Bajo su responsabilidad. / por cuenta de. loc. prepos. En nombre de alguien o algo, o a su costo. Los gastos corren por cuenta de la empresa.

ret

Alguns diccionaris no el feien sinònim de xarxa (p. e. gdlc i gd62), però sí que té eixa accepció en el dgfpastor, el dval i el diec:

1 m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells. 2 m. Xarxa 1 i 2.

Nota. L’accepció 1 és: ‘f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.’; la 2 és: ‘f. En el tennis, el voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc per damunt la qual es fa passar la pilota.’
El dnv de l’AVL amplia les accepcions:

1. f. INDUM. Bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells.

2. f. PESCA/ESPORT/ESPECT. Xàrcia 1-5.

Nota. Les accepcions de 2 són: 1. f. PESCA Ormeig de pesca constituït per un teixit de fils nugats formant una retícula quadrada o rombal. 2. f. NÀUT. Cordam i altres ormejos que servixen per a la maniobra d’una embarcació. 3. f. ESPORT En tenis, en voleibol i altres esports, malla col·locada al mig del camp de joc i per damunt de la qual s’ha de fer passar la pilota. 4. f. ESPORT Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta en el futbol o l’handbol, o la que constituïx la cistella del basquetbol. 5. f. ESPECT. En el circ, malla col·locada horitzontalment davall dels trapezis i altres aparells gimnàstics quan els exercicis acrobàtics poden ser perillosos, per a esmortir la possible caiguda de l’acròbata.

Coromines (declc) documenta ret en femení a Gandia i Castelló de Rugat. Eixe és el gènere que li ha atorgat també el dgfpastor:

ret. f. Filat o xarxa per a pescar o caçar. [red] // m. i. f. Bossa de malla que es posa al cap per a recollir els cabells. [redecilla]

gorronera

En el camp de l’arquitectura (o de la fusteria i altres oficis), la gorronera seria, segons el DNV (s. v. espiga):

f. Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins d’unes altres peces i servix per a fer moure, estrényer o eixamplar algun element d’un mecanisme.

A més, en el camp de l’arquitectura històrica, sembla que es considera que gorronera és sinònim d’una varietat de polleguera:

(DNV) polleguera f. TECNOL./OFICIS Peça amb un ull en què entra i recolza el piu o l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta o d’una barrera.

Eixa sinònimia no apareix recollida en els diccionaris, però sí en l’Atles lingüístic del domini català (veg. 168). En el DCVB s’explica que el gorró és el «piu o tija posada a l’extrem d’un eix, d’una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix». I el Vocabulari de la pedra en sec de l’Ajuntament de Vilafranca recull el terme amb la definició següent (consulta: 11.04.2016):

gorronera. Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d’una cantonada, serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció.

En castellà, el terme gorronera té més documentació en esta accepció, tot i que tampoc apareix recollit en els diccionaris generals.

taharruix jamai

Transcripció al català del terme àrab تحرش جماعي‎ (que significa ‘assetjament coŀlectiu’). Esta classe d’assetjament ha adquirit actualitat en diverses notícies de mitjans d’informació europeus, a partir de la transcripció que féu servir la policia alemanya —qualificada d’incorrecta en la Wikipedia, tot i que deu estar relacionada amb la pronúncia egípcia— *taharrush gamea per a referir-se als casos detectats en este país.
No trobe el terme en el meu diccionari, però localitze els signes diacrítics en una pàgina d’un llibre a través de Google Llibres (consulta: 09.02.2016).

desnonament

La definició del mot desnonament (i del sinònim desdonament) no recull l’accepció que sembla més comuna actualment. Podem trobar en el gdlc les accepcions següents (s. v. desnonament):

m 1 Acció de desnonar.
2 DR Significació feta per un amo a un llogater que, a l’expiració d’un termini fixat, ha de deixar la casa, l’habitació, etc., que li tenia llogada.
3 DR TREB Comiat 3.
4 judici de desnonament DR PROC CIV Procediment judicial interposat contra l’ocupant d’un immoble o d’una finca rústica o urbana perquè deixi lliure a disposició del propietari l’espai ocupat.

És en el Cercaterm (consulta: 26.01.2016) on trobem una proposta ajustada al concepte actualment més utilitzant amb caràcter general:

desnonament m. Desallotjament d’un resident de l’immoble que ocupa, per via legal.

butró

Actualment, el Diccionari normatiu valencià de l’avl inclou el terme (consulta: 19.01.2016):

butró m. Forat que fan els lladres en un sostre o en una paret per a robar.

Com a estri de pesca en català és bertrol. Com a procediment utilitzat pels lladres (el forat), el diari El Periódico el tractava (abans del 2001) com a manlleu no adaptat (en cursiva, doncs). A pesar que l’origen del terme castellà siga un terme de l’agricultura —que deu tindre una denominació en català que caldrà buscar— l’accepció relativa al delicte sembla únicament castellana.
El Diccionari de català popular i d’argot de Joaquim Pomares (1997) l’adaptava com a butró, però fins ara la cosa no ha fet massa fortuna. Caldria comprovar què fan altres llengües.
(DRAE) butrón 1. m. Agujero hecho en suelos, techos o paredes para robar.
(DRAE 1983) butrón. m. buitrón. ║ Ál. Agujero o chimenea que sirve para la ventilació de cuevas abiertas bajo tierra, donde se guarda el vino. ║ Germ. Agujero que los ladrones hacen en techos o paredes para robar.
Vocabulario calerano (Calera i Chozas – Toledo) Butrón. Sust. Gente en tropel. Éramos pocos, pero entró un butrón y se llenó el bar. En el DRAE aparece con otro significado.
(Saúl Santiso Pérez – gener 2002) «Butrón es un agujero en una acequia, cuando estas eran de tierra, por donde se escapa el agua, casi siempre hecho por las ratas, topos y demás roedores».

degut a

Locució prepositiva recollida en el gd62 (2000): ‘a causa de’. Tot seguit, uns quants casos d’ús d’esta locució en diferents autors i obres:
- «Durant aquesta tasca sembla que sorgeix la idea d’escriure la novel·la i, ben possiblement, degut a aquella replega […]» (Vicent Escrivà, «Obra literària» dins de Paraula de la terra. Escrits seleccionats d’Enric Valor).
- «[…] i això degut al seu temperament malenconiós, depressiu i més aïnes dolç.» (Enric Valor, citat per Vicent Salvador i Heicke van Lawick en Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor)
- «[…] que després havia de ser bandejat per Neró […], juntament amb filòsoif Musoni Rufus, degut a la influència que exercien sobre la joventut.» (Miquel Dolç, Sàtires de Persi Flac)
- «El P. Bertran no té cap més hora lliure, degut a les seves obligacions acadèmiques» (Joan Fuster, nota manuscrita citada en Cartes de Carles Riba: 1956-1959, edició de Carles-Jordi Guardiola)
- «Que es produïx (un moviment) en les plantes degut a un augment de turgència.» (Diccionari normatiu valencià de l’avl, s. v. auxotònic -ca; consulta: 14.01.2016)
La nova giec (19.9.3.3c), finalment, accepta incloure la locució causal:

L’ús més freqüent en masculí singular ha acabat convertint-lo en una locució causal que selecciona un sintagma nominal (S’ha hagut de suspendre el partit degut a les inundacions) o una oració encapçalada per el fet (Degut al fet que no hi havia aigua a les dutxes, hem deixat la competició per a la setmana entrant).
El dddc (2000) i altres obres la marcaven com a incorrecta. Indicaven que l’expressió era correcta «quan degut té funció de participi, intercanviable per deguda, deguts, degudes».
Exemples d’usos correctes, amb demostració de l’ús del participi en este context, previs a l’admissió de la locució prepositiva en el gd62:
Agraïxc a Joan Mascarell les matisacions que m’ha fet sobre la redacció anterior de la fitxa. (Migjorn-2005)

trava

Segons el DJUR: «f Embargament de béns mobles o immobles».
Veg. embargo trabado.
En castellà, traba: (DRAE01) «10. Der. Embargo de bienes, incluso derechos, o impedimento para disponer de ellos o para algún acto.» I trabar: (DRAE01) 9. tr. Der. Embargar o retener bienes o derechos.
(Anna Grau, «Terminología conflictiva del pret processal català», Jornada sobre llenguatge jurídic i administratiu universitari, Universitat de Barcelona, 24.11.2000 [PDF])
Observacions: La traba representa la immobilització de béns que ordena l’autoritat judicial com a conseqüència d’un deute o d’un delicte. No es tracta de la totalitat, sinó d’una part del procés d’embargament. Si bé en llenguatge general podria arribar-se a confondre la part (trava) amb el tot (embargament), en llenguatge jurídic la distinció és clara.

castellà → afección de bienes f

Definició → Como garantía de la Hacienda pública, el artículo 74.1 LGT establece que los bienes y derechos transmitidos quedan afectos a la responsabilidad del pago de las cantidades, liquidadas o no, correspondientes a los tributos que graven tales transmisiones, adquisiciones o importaciones (…). EJB

castellà → traba f

Definició → 12. Der. Embargo de bienes, incluso derechos, o impedimento para disponer de ellos o para algún acto. DRAE

Definició Se dice de las diligencias de embargo. DJ

castellà → afectación f

Definició → 1. Acción de afectar. → afectar v tr 10. Der. Imponer gravamen u obligación sobre alguna cosa, sujetándola el dueño a la efectividad de ajeno derecho. DRAE

català → afectació f

Definició → Acció d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé al compliment d’una obligació, imposant-li una càrrega o gravamen jurídic. Aquesta casa és afectada d’una hipoteca. DIEC GDLC

Definició → Acció i efecte d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic. DJC

català → trava f

Definició → Embargament de béns mobles o immobles. DJC

bionda

Segons el Cercaterm (consulta: any 2000):

bionda
es bionda

Barrera de seguretat que es col·loca a les autopistes i trams perillosos de carreteres, consistent en una planxa galvanitzada de secció sinusoïdal d’uns 30 cm d’amplada collada directament sobre muntants, generalment perfils IEP-100, o sobre un tub amortidor de secció rectangular amb reforç interior.

Posteriorment el Cercaterm ha revista la seua proposta (consulta: 02.12.2015):

ca tanca de doble onda, n f
ca bionda, n f sin. compl.
es bionda
es valla bionda

<Transport > Transport per carretera>

Tanca d’una barrera metàl·lica constituïda per un perfil d’acer galvanitzat que ha estat ondulat en secció transversal de manera que formi dues ondes.

Em sembla que ja havia aparegut una volta (només una!) en el dogv (Llei 12/1997, de Taxes: «biona»). Es refereix a la barrera de seguretat metàl·lica (dcarret) (barrera de seguridad metàl·lica en castellà). L’utilitzen els d’urbanisme de Silla.

En el diari El País (28.10.1998, pàg. 28) en diuen també valla quitamiedos*.

A més, per a ampliar el panorama, hi ha una possible trionda*, no recollida pel Termcat, però que apareix en castellà en una fitxa de l’UPCterm (consulta: 17.12.2015):

es valla trionda [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin. trionda
ca tanca de triple onda f
en thrie beam

En fi, si els diccionaris acaben arreplegant bionda en català, no sembla que hi haja d’haver cap inconvenient per a augmentar el repertori d’ondes amb trionda.

fudre

Segons el Diccionari del vi de Xavier Rull:

fudre m. Bóta d’envelliment de més de 10.000 l de capacitat.

[etim] Del francès foudre, ídem, antigament voudre, i aquest de l’alemany Fuder ‘càrrega’.
cas cono; fudre
fr foudre
ang stock vat [GB]; oval [US]; tun [US]

No apareix recollit en els diccionaris habituals, tot i que sí que apareixia en el diccionari del Salt 2.0:

fudre m. VITIC. Recipient per al vi, generalment gran i amb forma de bóta.

Etiqueta: lèxic

COORDINADORA DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PAÍS VALENCIÀ