mos

El dnv ha incorporat l’accepció següent per a la paraula mos (consulta: 11.08.2017):

m. [col·loq.] Quantitat de diners que s’accepta com a suborn.

No sé si realment això és una accepció «col·loquial». Jo no l’havia sentida mai. El cas és que no em moc per eixos ambients on es comenten i fan eixos tractes. Coneixia la paraula castellana mordida per a referir-se eixes extorsions al ciutadà del carrer que duien a terme policies i altres funcionaris de baix nivell, cosa que sembla que era o és usual a Mèxic. El cas és que ha la paraula ha acabat arribant el castellà d’Espanya. Encara que ací no es dóna en el mateix àmbit que allà, es veu que als mitjans en castellà els ha fet gràcies referir-s’hi a determinats suborns com a «mordides», cosa que ha acabat arribant al llenguatge dels polítics.

Si la cosa va de mossegar, i posats a calcar, haguérem pogut tindre «mordudes» (de l’antic verb mordre), però es veu que no vam tirar per ahí. Ni per cap lloc. No he trobat de moment l’equivalent possible, més enllà del terme general suborn. En italià tenen les paraules pizzo, bustarella i altres. No sé si en francès galette servix per a això. La cosa és que en català tenim ara mos, i molts mitjans caldrà que el facen servir si volem que tinga un mínim de col·loquialitat, tal com pretén l’acadèmia.

escarraixar-se

No localitze el verb en els diccionaris. L’he sentit en la Safor en el sentit d’obrir-se de cames i caure (en el joc del xurro o cavallfort). Em comenta Sebastià Giner Muñoz (06.07.2017) que és utilitzat en la Marina:

Al meu parlar de la Marina Alta és ben viu en el sentit de perdre l’estabilitat o desmuntar-se una estructura. S’ha escarraixat la taula.

Sembla que tinga relació, per tant, amb l’escarranxar-se ‘eixancar-se’ que sí que apareix en el dnv (consulta: 10.07.2017). colomina recull l’adjectiu escarraixat -ada: ‘lent, amb dificultat; espatlat, baldat’.

integralitat

  1. Substantiu femení que podríem definir ‘qualitat d’integral’. No apareix en els diccionaris habituals, tot i que em sembla que el podem documentar en el segle xvii (no puc concretar la referència que apareix en Google Llibres: 02.06.2017). Sí que és recollit pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’iec (consulta: 02.06.2017) que el fa equivalent d’integritat o de totalitat.
  2. Els equivalents estan ben assentats en altres llengües. En castellà, el drae recull integralidad ‘cualidad de integral’. En francès hi ha intégralité ‘état de quelque chose qui est entier, complet‘. En italià, integralità ‘interezza, totalità; qualità degli alimenti integrali’.

xivato -ta

La paraula castellana chivato -ta té diverses accepcions. En el dcvb (consulta: 31.05.2017) apareix adaptada només en masculí amb la forma xivato:

xivato Acusador, espió (en l’argot dels malfactors); cast. chivato.

Eixa adaptació no ha estat incorporada encara en la majoria dels diccionaris, però sí (amb la família completa del concepte) en el gd62:

xivato, xivata m i f fam Delator, delatora.
xivatar v tr i pron fam Xivar.
xivar v tr i pron fam Delatar.
xivatada f Acció de xivar-se.

A més, podem localitzar més sinònims en el dnv (consulta: 31.05.2017), que remeten a delator -ra, com ara:

A més dels intents d’adaptació i dels sinònims anteriors (i altres: també hi ha xivatasso), podem documentar, per a una accepció diferent, el cas de boquimoll recollit per Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles xvii, xviii i xix:

boquimoll
[…] 2 m. ‘persona indiscreta, que diu fàcilment allò que caldria callar’. […] Amb un sentit semblant fluix de boca ‘indiscret’ (Raspall, Martí, 1994: 131). En aragonés bocatoba id. (Pardo Asso, 1938: 57; Andolz, 1977: 43); en castellà boquiblando ‘que habla más de lo que debería’, boquiflojo ‘chivato’ (Luque et al., 2000: 70).

En positiu pel bé de tots: alertador -ra

Mirant de trobar la part positiva dels qui «delaten» les males pràctiques o els perills que comporten, W seguint la idea exposada per Maria Cucurull en «Maleïts «xivatos»» (Núvol, 18.06.2024), podem trobar que les oficines antifrau valenciana i catalana han adaptat el whistleblower anglés com a alertador -ra (terme proposta pel Termcat):

Resolució de 21 de novembre de 2019, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana per la qual es convoca, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Nacions Unides contra la Corrupció, una jornada, en sessió de vesprada, el dia 9 de desembre de 2019, sobre la directiva de la Unió Europea sobre protecció dels alertadors i els denunciants de corrupció

contrafactual

  1. Els diccionaris inclouen l’adjectiu contrafactual. L’ús  del terme ha ultrapassat els límits de la lingüística o la filologia i apareix utilitzat en altres camps com ara la narrativa o el periodisme. Segurament per això el dnv (consulta: 30.05.2017) li dóna una entrada sense restricció temàtica, tot i que amb una definició poc acurada:

    adj. Que designa situacions irreals.Història contrafactual.

  2. En castellà, on no apareix encara en els diccionaris habituals, es fa servir quasi tant contrafactual com contrafáctico -ca. En anglés, counterfactual (Merriam-Webster: 31.05.21017). En francés, on tampoc no apareix en els diccionaris, utilitzen contrafactuel -elle. En italià, on l’han definit amb més cura i extensió, tenen controfattuale (Garzanti lingüística: 31.05.2017):

    in logica e filosofia della scienza, si dice di asserzione condizionale in cui l’antecedente al congiuntivo presuppone la falsità del suo contenuto in quanto contrario alla realtà dei fatti | ipotizzato e concepito come possibile, ma non realizzatosi: situazione, evento controfattuale

topetia

El dnv (consulta: 25.05.2017) recull esta paraula (que ja apareixia en el dval):

1. f. Antipatia. Els dos germans sempre s’han tingut topetia.
2. f. Rivalitat o competició entre dos persones. Eixos dos artistes sempre han anat de topetia.

També apareixia en el dcvb:

topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria… el portà a més d’una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.

A més, el dcvb recull la variant tipitia:

tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa… la llàntia de les «tipities» entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.

Quant a esta segona forma, reig2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, reig2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al dcvb és un sentiment i per a dgfpastor, gdlc o gd62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el gdlc (s. v. picapunt; consulta: 25.05.2017):

m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.

El pdl-iec (consulta: 2006) recollia dos casos de tipitia:

[…] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla… […] (Pensat y Fet, $$19, València, 1925)
[…] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. […] (¿Quin’ hora es… Peret?…, Eduard Buil Navarro, 1931)

El diputat Botella i Vicent (Grup Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) usa esta paraula (diu «tipities») en una sessió del ple de les Corts valencianes (17 de maig del 2006):

i veig el comportament, moltes vegades les tipities que es tenen entre ells. Que això és una cosa normal.

trips del te

L’insecte Scirtothrips dorsalis rep diverses denominacions, entre les quals n’hi ha una que sembla més estesa: trips del te.

Quant al terme trips, encara no apareix en els diccionaris, però el Cercaterm (consulta: 20.01.2021) l’ha admés com a nom comú amb eixa forma. Posteriorment, els demanem més informació sobre una denominació comuna per a este insecte i el Cercaterm (03.03.2025) proposa precisament trips del te:

Com que es tracta d’una espècie invasora emergent, originària del sud-est asiàtic segons estudis moleculars, no es documenta un nom popular en català. Si us cal una denominació catalana, us proposem el nom trips del te, a partir de la denominació trips (documentada en el DIEC2 i en una obra de referència per a espècies properes de la mateixa família), juntament amb el complement “del te”, que és el que es documenta més. La forma proposada és anàloga a la majoritària en noms catalans de plagues, en què el complement es refereix a l’espècie més comunament o primerament infestada per la plaga.

En anglés (Wikipedia: 24.05.2017), chilli thrips, yellow tea thrips.

En castellà, trips del té.

intèrfon

Segons el Cercaterm (consulta: 18.05.2017):

intercomunicador
ca intercomunicador, n m
ca intèrfon, n m sin. compl.
es intercomunicador
es interfono
fr interphone
en intercom
de Sprechanlage
<Hoteleria i turisme > Allotjament>
Aparell que permet la comunicació oral entre dos o més llocs d’un mateix edifici, mitjà de transport, etc., mitjançant un o més aparells anàlegs, enllaçats amb cables

En realitat este aparell pot rebre moltes altres denominacions, d’acord amb diferents característiques de cada aparell (veg. Instal·lacions d’intercomunicació de Lluc Navarro; [pdf]), com ara porter electrònic, porter automàtic, videoporter, terminal d’habitage, videotelèfon o, fins i tot, simplement (i més ambiguament) telèfon.
Per descomptat, també hi ha una pluralitat de denominacions en castellà. Per exemple, segons la Wikipedia (consulta: 18.05.2017):

portero electrónico, portero eléctrico, electroportero, portero automático, citófono, telefonillo, fonoporta o interfón

xantung

  1. Segons el dneol:

    xantung
    es chantung; shantung
    fr chantoung; shantung
    en shantung
    Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligament de tafetà, que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb gates.

  2. Havia aparegut la forma «chantú» en un text de l’AESI de Silla (informació d’Anna Llinares, 08.04.1997). El terme xantung ha estat incorporat als diccionaris habituals (consulta: 12.05.2017).