Segons la definició del gdlc (consulta: 02.01.2018):
m Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser.
Cal dir que hi ha una altra opció habitual alternativa (consulta: Google Llibres, 02.01.2018) per a denominar este moble: taula braser. De moment, esta opció no apareix en els diccionaris (l’hem proposada per al dnv).
El diccionari no indica l’etimologia de tendur. Segons Emili Casanova en «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del decat de Joan Coromines» (dins d’Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):
Més que de l’àrab tännur, provinent del turc tendîr ‘braser encaixat sota la taula rodona, al voltant de la qual s’asseu la família, durant l’hivern per escalfar-se’, crec que el mot s’ha de relacionar amb el verb tendre, com diu Coromines, o amb tenda.
Certament, la proposta d’Emili Casanova sembla ben agosarada, donada la semblança entre els referents turc o persa (veg.A Hebrew and English lexicon of the Old Testament, 1824; o tambéGvilielmi Gesenii … Thesavrvs Philologicvs Criticvs Lingvae Hebraeae Et Chaldaeae Veteris Testamenti, 1835) i el valencià. D’altra banda, no diu per què li sembla que cal revisar l’opció de l’àrab. Segurament l’hauríem de relacionar amb tenor (veg. la informació de Llorca Ibi per a tenor).
Amb tot, en el cas de tendur, la publicació Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí (edna) (1998) comenta el següent:
tendur ‘mesa de camilla’ (val. documentado sólo en el s. xx): no puede obviamente derivar directamente del ár. tannūr ‘horno’ (de donde el cs. atanor). Prob. ha sido introducido por la emigración levantina a Argelia o al Sur de Francia, desde el fr. (cf. inglés ta/endour, tandoor), tomado del tr. tandor, del neop. tondur, que podría responder a una dsimilación del aram. tannūrā, fuente del ár. y del dialectalismo […]
En el sentit que comenta este article, no he aconseguit tampoc documentar tenor ‘calentor’ abans del segle xx (no tinc a mà ara, maig del 2009, l’article de Llorca Ibi), terme que sembla que ha d’estar molt relacionat amb tendur.
El company Francesc X. Llorca ens fa saber que ha publicat l’article «De tannûr a tenor. La història d’un arabisme valencià» (Randa, 57, pàg. 213-224). En síntesi (copiem un tros de la conclusió):
L’arribada de la cultura islàmica a terres de la península Ibèrica al segle viii ens aportà un seguit d’elements culturals i materials que han deixat un llegat important en la nostra manera de ser i de parlar. Entre aquests elements hi ha una mena de fornets que es feien servir per a coure el pa a casa, el quals rebien la denominació àrab de tannûr. Les referències lingüístiques de tannûr que es troben a al-Andalus son del segle xi i, una vegada adaptat el terme a la llengua catalana en la forma tenor, arriben fins al segle xvii. A partir del segle xvii, els forns andalusins deixen d’usar-se i els mots tenor, tenoret i tenoreta passen a designar la intensitat calòrica que desprén el caliu de les llars. Aquestes designacions apleguen fins al segle xxi especialment en les persones que han viscut en contextos on la utilització de la llenya per a caldejar la llar s’ha mantingut. Així doncs, la conclusió final és que tenor és un mot històric del valencià i de la llengua catalana i que, per tant, ha d’estar a bon dret en tots els nostres diccionaris amb una entrada del tipus:
tenor
(de l’àrab tannûr relacionat amb l’arrel acàdia tinuru) 1. Forn de pa islàmic de força calorífica moderada. És de forma troncocònica o cilíndrica amb boca i ull —d’entre 10 a 100 cm d’alçària per 50 o 60 cm de diàmetre— que pot anar construït damunt terra o soterrat. 2. Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
tenoreta
Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
Quant a la distribució geogràfica, el mot és conegut de l’Alacantí fins a la Plana Alta.
Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
• tabàquicadj. (tabàquicatabàquicstabàquiques)
1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].
Este adjectiu té l’accepció ‘destinat o adscrit (a un servei, secció, etc., de l’administració)’, que és una extensió de l’accepció (diec) ‘que ha estat afectat, destinat a un ús determinat‘. En eixe sentit, el dnv incorpora l’accepció següent: «Destinat a un ús determinat, a un treball, a un organisme.»
Aquesta accepció facilitar la frase: [96/A3115ceh] «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afecta a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient». També en castellà afecto té la mateixa accepció.
Dit això, convé recordar que el participi afectat té també eixe valor i, per tant, la frase anterior podria ser: «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afectada a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient».
Els diccionaris solen tractar esta paraula només com a formant de la locució a granel. Tanmateix, s’ha estés l’ús d’un nou substantiu masculí granel, sobretot en plural, per a designar genèricament productes transportats o comercialitzats «a granel» (és a dir, ‘sense envasar’). Per exemple, el Lèxic mariner del Museu Marítim de Barcelona (consulta: 08.11.2017) l’utilitza en la descripció de la càrrega a orri:
Càrrega a orri: Els granels sòlids o secs i líquids requereixen poca manipulació, mobilitzant-se cap als vehicles de transport en bandes transportadores i doctes respectivament, empesos per bombament o succió, cullerots i altres elements mecànics.
A pesar d’això, el Cercaterm (consulta: 08.11.2017) no inclou de moment la possibilitat de considerar el substantiu i dóna com a opció l’ús de la locució. Per tant, proposa «sòlids a granel» (en lloc de «granels sòlids»), «densitat del sòlid a granel» (en lloc de «densitat del granel sòlid»)…
En castellà tampoc solen arreplegar eixe substantiu els diccionaris, tot i que sí que ho fa el dea (s. v. granel):
Terme francés que té diverses accepcions (tlf; consulta: 13.07.2011):
A. – Bond ou rebond que fait un caillou léger et plat lancé par jeu presque horizontalement à la surface de l’eau. Ricochet d’un caillou. Il passe des heures sur le rivage à jeter des cailloux dans l’eau, et lorsque le caillou a fait cinq ou six ricochets, il paraît aussi satisfait que s’il avait gagné un autre Marengo (Dumas père, Monte-Cristo, t. 1, 1846, p. 112). Au bord d’un lac On s’amusa à faire des ricochets Avec des cailloux plats Sur l’eau qui dansait à peine (Apoll., Alcools, 1913, p. 69).– P. anal. Rebondissement sur le sol ou sur un obstacle d’un projectile tiré par une arme à feu ou un canon. La balle, l’obus a fait un ricochet. La balle qui lui ôta la vie fit ricochet sur le canon de mon fusil et le frappa d’une telle raideur, qu’elle lui perça les deux tempes (Chateaubr., Mém., t. 1, 1848, p. 403).
♦ Tir à ricochet. Tir inventé par Vauban et consistant à lancer des boulets sous un angle assez faible pour qu’ils rebondissent en balayant une plus grande surface. Nous avions fait, selon l’habitude, la promenade au polygone, assisté à l’étude du tir à ricochet (Vigny, Serv. et grand. milit., 1835, p. 71).
B. –Au fig. Fait qui est la conséquence, l’effet indirect ou le rebondissement de quelque chose. D’autres fois, l’influence était indirecte sans être moins active. C’était un électeur considérable qui recommandait au député, lequel recommandait à son tour au ministre. Ces ricochets allaient à l’infini (Reybaud, J. Paturot, 1842, p. 122).
– Vieilli.Un ricochet de (+ inanimé abstr.). Série d’événements amenés les uns par les autres. Mais, comme entre les salaires, (…) il règne la même inégalité qu’entre les propriétés, il se fait un ricochet de spoliation du plus fort au plus faible (Proudhon, Propriété, 1840, p. 272).
– Par ricochet. D’une manière indirecte, par contrecoup. Cette nouvelle est venue par ricochet. Cette nouvelle est parvenue de façon indirecte, par divers circuits. (Ds Ac. 1835-1935). Pareillement un musicien, un écrivain; au moment où ils jugent autrui, ils font par ricochet leur propre éloge (Taine, Notes Paris, 1867, p. 278).
A més, segons el Dictionnaire de la langue française de Littré:
C’est la chanson du ricochet, c’est toujours le même discours. Locution qui vieillit et dont le sens propre est même perdu ; l’Académie dit que le ricochet était un petit oiseau répétant continuellement son ramage ; mais rien ne garantit cette interprétation, comme le prouve l’historique. Tout ce qu’on voit, c’est que ricochet avait un sens analogue à répétition.
En català, l’entreteniment esmentat en l’accepció A té diverses denominacions:
ca fer sopetes, fer sopes, fer ranetes, fer peixets, tirar (la pedra) d’esquitllèbit…
Fonts: Artur Quintana, Josep Font, Jordi Minguell (Migjorn); Biel Pubill i Soler:«La llengua com a banda sonora del joc» [pdf], M. del Carme Pros i Jordà: «El nostre parlar d’Ascó» [pdf]; Viquipèdia (consulta: 27.10.2017)
Fins i tot hi havia un joc d’ordinador en format Flash: Roc Mar.
El nom del joc en altres llengües:
de Steinehüpfen
en skipping stones, skimming stones es epostracismo, cabrillas, cucharetas, panecitos, tagüitas pt chapeletas, epostracismo
Segons la gec (consulta: 26.09.2017), rohingya (pl. rohingyes) és la forma en català del nom d’una ètnia asiàtica (repartida entre diversos països de la zona).
En castellà, la Fundéu (consulta: 25.09.2017) preferix la forma rohinyá (pl. rohinyás), però també considera acceptable ruaingá.
Locució ben comuna que ja apareixia en el dcvb i que ara valida el dnv (consulta: 24.08.2017):
a rastronsloc. adv.Arrossegant.El van portar a rastrons davant del rei.
No la recull Felip Gombau en l’article «Paraules que ja no són barbarismes segons el DNV» (consulta: 25.08.2017), on dóna compte de «vora 500 paraules que abans es consideraven barbarismes».
Fragment de la notícia «Port Mediterrani, una ‘pilotada’ urbanística a la Mola de Paterna» (Directa, 11.05.2016).
La forma pilotada que s’usa per a l’accepció ‘enriquiment ràpid derivat de l’especulació, l’amiguisme o la corrupció política’ és un calc del castellà-espanyol pelotazo. A la primera dècada del segle xxi, podíem sentir esta paraula a la tvv o en algunes publicacions de referència, com ara utilitzada per Violeta Tena («Una elit a colp de paleta», L’Espill, núm. 23, 2006) fent un joc semàntic amb una «pilotada» econòmica dels gestors del València cf. Era d’ús habitual en mitjans diversos i encara s’està utilitzant:
Infobenissa, 28.01.2006: «El PP aprova el pla dels Cotino i l’oposició anirà als tribunals en considerar-lo una pilotada urbanística»
dBalears, 10.04.2008: «Ferrà ja acusà l’any passat el batle d’Inca i el regidor d’Urbanisme d’haver permès una «pilotada urbanística» entorn d’un solar»
El Temps, 30.08.2023: «Aquesta aportació en B va produir-se mentre negociava com aconseguir pegar una pilotada urbanística»
Diputat Joan Baldoví Roda (Corts Valencianes, ds núm. 50, 24.10.2024; minut 21:10 i minut 26:22 ):
Era una «pilotada».* Es privatitzen les ITV; les repartixen a Cotino, als amics de Blasco, al clan de Benidorm, a les constructores […]
És que era el mateix. Era la mateixa «pilotada»,* les ITV i les ressonàncies.
*Nota fdt. El diputat ho pronuncia «pilotà».
Pel que fa al vessant d’anàlisi lingüística, parla de pilotadarull2004 (pàg. 341-344, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’»):
El sufix espanyol -azo vol dir ‘cop’. Equival més o menys al català -ad+F, tot i que a vegades l’equivalència és cop (d’una cosa): […] pelotazo → pilotada ‘cop fet amb la pilota'[…] En espanyol aquest sufix ha passat a significar, figuradament, ‘acte polític dur, de caràcter colpista’; aquest recurs és difícil d’adaptar al català. En alguna ocasió s’ha optat per -ad+F. Vet aquí una possible proposta:
* «Tripijoc en què es posa en circulació una lletra de canvi que no obeeix a cap operació comercial real» (DCPopArg, sub. 3 de pilota). Esta accepció apareix en els diccionaris generals (dnv, gdlc, diec; consulta: 18.08.2017).
Mirant de traslladar el sentit, Magí Camps (al Consultori de català de La Vanguardia, 26.04.2006) només considerava possible una opció:
No hi ha una traducció directa. Cal dir-ne «fer-se d’or amb una operació» o frases similars.
Més propostes diferents
En la recerca d’equivalent lèxic, hi ha qui proposa un calc més que evident, pilotasso* (L’Avanç);) Pere Saumell (gener 2005) proposa arreplec i arramassada; Joan Calsapeu (Ucronies, 02.04.2009), , martingala bruta. Joan Ortolà i Font localitza (Zèfir, octubre 2008) l’opció fer s’esclafit en Espinal04:
fer s’esclafit SV, guanyar molts diners Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci
fer calaix, fer l’agost
fer negoci (p.ext.)
[Mall.]
Diria que ara només cal mitjans que vullguen vehicular estes possibilitats. Jo veig ben descriptives i comprensibles, si foren vehiculades extensament: «Esclafit immobiliari a cinc metres de la mar»;«Arramassada immobiliària a la Goleta de la Vall»; o fins i tot: «Morterada* immobiliària a Bigastre». ¿Tenim ja els mitjans per a això?
* El diputat Sarrià i Morell (pspv) fa servir en les Corts Valencianes morterada, trobe que en este sentit (dscv, núm. 94, 2009):
«Diners, pot ser que en té pocs, o no en té massa, encara que per al que vol, sí que en té: ara hem sabut a on han anat a parar mils de milions d’euros, especialment a morterades a les butxaques d’algú.»
Hi ha qui preferix mantindre la paraula en castellà i, per tant, la consideren un xenisme. Sobre eixa consideració, Xavier Rull (rull2004; pàg. 341-344, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’») reproduïx un missatge de la llista Zèfir (Àngel Serra, 19.01.2001):
Ja he vist que a Canal 9 ho diuen com dius. És una bestiesa. Pelotazo, en català, és pelotazo, exactament igual i, per una vegada i com a excepció, pronunciat tal volta amb zeta burgalesa. És el mateix cas de cuartelazo, pronunciamiento, generalísimo, subcomandante i algun altre mot intraduïble, perquè respon a una idea carpetocastromatritense (pucherazo no: és un trasllat mediocre del català tupinada ‘falsejar una elecció amb vots que no són al cens electoral’ [«posar-los al tupí, o a l’olla»]; era una pràctica de la Restauració a la qual el Dr. Robert va posar fi).
Concretament, el terme pelotazo procedeix de la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes. […] S’hi recull l’expressió «darle el pelotazo a la perdiz», que vol dir encertar-la quan ha de fer un capgirell per a fugir, en una cacera. Significa tenir molta de sort, tanta com no es mereix: un cop inesperat de la fortuna. No és exactament tripijoc, que en espanyol es diu trapicheo […]
Podem afegir una reflexió d’Oriol Camps (entrevistat per Antoni Mateu, Diari de Balears, 26.05.2007) en el mateix sentit:
—Quin criteri seguiu a l’hora d’adaptar paraules com botellón o pelotazo?
—Es tracta, evidentment, de formes inadmissibles que no apareixen als diccionaris. Però… què succeeix? Doncs que aquests mots han sorgit en l’àmbit hispànic per descriure un fenomen hispànic. Hi ha qui ha fet servir garrafada per adaptar botellón. Encara que garrafada sigui una paraula ben genuïna catalana, la idea no deixa de ser un manlleu de la castellana. Ningú no dubta a l’hora d’usar el terme festa rave, que és anglòfon. Per tant, les coses dels castellans, escriguem-les en castellà. No dubt que, per exemple, a la comarca de la Garrotxa el jovent usi un terme genuí per designar el botellón que podria esser adquirit per tota la comunitat de parlants, però s’ha de trobar. I això costa esforços.
—De quins esforços parlau?
—Molt senzill. Entre els professionals que deim si un determinat terme es pot emprar, i els joves que l’encunyen i se’l fan seu, hi ha una barrera d’edat. Potser no escoltam prou els joves. I, a més, la difusió pels mitjans no ens resoldrà les coses. Quan un determinat terme apareix als mitjans, és que ja fa temps que circula entre la societat. Fa anys que els telenotícies diuen «tres persones moriren ahir a l’accident de trànsit que es produí a la nacional A-7, quan el seu cotxe s’estavellà contra un camió cisterna». No per això, la gent ha deixat de dir, de manera col·loquial: «Ahir, un cotxe va pegar a un remolc a la carretera de Collserola i es varen morir tres persones».
Seguint eixa consideració de xenisme, l’Ésadir indica (consultes: 23.09.2009, 18.08.2017 i 25.11.2024):
No ho traduïm quan ens referim a l’anomenada cultura del «pelotazo» (enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme).
En la resta de casos, ho traduïm: pilotada, cop de pilota, etc.
En futbol, cal destacar l’equivalent pilota llarga (xut que s’envia a l’àrea contrària des de lluny buscant rematador): En la segona part, l’equip de Clemente va renunciar a construir joc des del darrere i va basar tota la seva tàctica en la pilota llarga
En altres llengües
El terme castellà-espanyol, segons el diccionari Clave (2002):
pelotazo s.m. 1 Golpe dado con una pelota. 2 col. Trago de bebida alcohólica: un pelotazo de ginebra.
SINÓNIMO: latigazo, lingotazo. [3 Enriquecimiento rápido mediante la especulación y el amiguismo: La cultura del pelotazo no me parece ética.
Nota fdt. El claudàtor inicial que apareix en l’accepció 3 del diccionari Clave indicava que la paraula no apareixia en el drae.
L’accepció 3 no era recollida pel drae l’any 2004, però ara ja l’han acceptada (consulta: 18.08.2017)
pelotazo 4. m. coloq. Esp.Operación económica que produce una gran ganancia fácil y rápida.
En anglés ho hem vist traduït benèvolament: easy enrichment o quick enrichment; tot i que hi ha qui sap explicar-ho una mica: «slang word, kind of fraud, quick enrichment by means of speculation and string-pulling» (segons un tal Paddy; consulta: 18.08.2017). Hi ha qui hi fa correspondre el terme pay dirt (WordReference.com; consulta: 18.08.2017), però segons el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (18.08.2017) la definició no s’ajustaria al concepte ‘enriquiment fàcil’:
pay dirt noun [U] US
something very valuable or very useful which is found after searching or effort: If a salesperson does not quickly hit pay dirt with a customer they will usually move straight on to someone else.
Jaume Ortolà i Font (Zèfir, 29.10.2008) comunica que ha trobat un altra possibilitat en anglés, to make a killing. Podem trobar l’expressió en el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (s. v. killing; consulta: 28.08.2017, 25.11.2024):
make a killing INFORMAL to earn a lot of money in a short time and with little effort: They made a killing with the sale of their London house.
I en el Merriam-Webster (s. v. killing; consulta: 18.08.2017, 25.11.2027):
3 : a sudden notable gain or profit: made a killing in the stock market
En francés podem trobar també diverses opcions, com les que proposa Michel Bénanen (Dictionnaire français-espagnol. expressions et locutions; consulta: 18.08.2017) per al concepte ‘argent facile’:
argent (argent facile)pelotazo. Expression associée : pegar el pelotazo « se faire un fric monstre », « faire un carton », « magouiller », «monter un coup (financier) ».
