Hi ha una malaltia fúngica provocada pel fong Guignardia citricarpa (= Phyllosticta citricarpa) que en valencià es sol denominar «taca negra (dels cítrics)». En anglés rep la denominació citrus black spot.
corró
El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals) en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:
- Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
- Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»
En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):
− P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).
En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:
m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.
tabolla
- Els diccionaris recullen l’adjectiu taboll -lla (consulta: 04.02.2019):
[GDLC] adj. 1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes. \2. Curt de seny; groller, descortès.
[DIEC2] […] 2 2 adj. Grosser 2.Per contra, no inclouen l’accepció que correspon al nom d’un dolç típic. Segons la versió de colomina:
MDomínguez ens n’ofereix una variant, +tabolla: «Abans de mesclar-les amb l’arrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb una ferma i trencadissa crosta per fora, s’oferien com una llepolia d’urgència. I tenien un nom incitant: tabolles (L’ullal, 57).
Fa uns dies (21.04.2011), mon tio Agustí em recordava el plaer de menjar-ne i em contava com les feen en Carcaixent, cuites per fora en un bany d’aigua amb calç.
- El dgfpastor sí que recull el verb que se’n deriva (però no el nom del dolç):
atabollar. v. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. // -se. Prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver sofert una calor excessiva. // Astorar, torbar d’admiració. [pasmar]
aigua cavallera
- El dnv ha inclòs este terme (consulta: 29.01.2019):
aigua cavallera f. Cabal d’aigua que fluïx lliurement, però de manera tranquil·la.
- Segons el declc de Coromines:
El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar ‘superior, lliure’: […] D’ací l’ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres ‘les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització’: «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L’Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de ‘no servil, lliure’; […]
- Suscitada la qüestió en la llista Migjorn per Eugeni Reig (03.12.2009), diversos collistaires van fer les seues aportacions. En general, confirmaren majoritàriament la pronúncia amb labiodental (v) i no amb bilabial (que era com havia aparegut en una notícia de Vilaweb, 11.12.2009). Certament, és un matís difícil de detectar, tal com m’ha dit Pep Sanchis (Llocnou d’en Fenollet, 11.12.2009), i sobre el qual dubtaven Vicent Sanchis (que s’inclinava per cavallera) i mon tio Agustí. Cal dir que els dos m’han confirmat la descripció de Coromines. Més avant, el diputat Torró Gil en va fer ús en el parlament valencià (26.05.2010):
[…] les enormes despeses d’energia, que li ho va dir, l’aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?
El company Francesc Gascó (Tavernes de la Valldigna, 30.05.2010) va enviar la informació següent:
[M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l’aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l’aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.
A més, Josep Lozano (31.05.2010) mos va enviar un poema seu (d’un llibre que està preparant):
Aigua
Nunci diàfan de verdor,
per les séquies i filloles
o els braçals de la Ribera,
tot fluint a cor què vols,
fecundant els fraus i els solcs
o acabant a l’Albufera,
remorosa o riallera,
clara sement de llecor,
corre l’aigua cavallera. - La documentació de Google Llibres (consulta: 11.12.2009) dóna com a resultat una referència catalana (a més del diccionari de Coromines) per a aigua cavallera (cap per a caballera) en «Un sistema de drenatge a la marjal d’Algemesí: l’alcaduf» de Vicent Castell, article publicat en L’espai de l’aigua (2000) d’Antoni Furió i Aureliano Lairón (editors). En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l’aigua en el Corde.
ecdòtica
- Terme que no apareixia en el gdlc ni en el dval. El Dicionário Aurélio (portugués) diu:
ecdótica [Do fr. ecdotique] S. f. Disciplina que trata da edição de um texto. [A ecdótica é mais abrangente que a crítica textual, pois trata de todos os aspectos de uma edição, mesmo d’aqueles não lingüísticos, tais como a disposição da mancha, dos títulos, o uso diferenciado de caracteres gráficos, o conjunto das ilustrações.]
- El dnv ha inclòs tant el substantiu com l’adjectiu:
ecdòtic -ca adj. LING. De l’ecdòtica o que hi té relació.
ecdòtica f. LING. Crítica textual.
crítica textual f. LING. Part de la filologia que reconstruïx metòdicament els textos segons l’original més probable. - En espanyol, ecdótica (drae): «f. Disciplina que estudia los fines y los medios de la edición de textos».
eclissa
Podíem localitzar esta paraula en Terminologia ferroviària: material rodant (1993):
ca eclissa f
sin. comp. brida de carril
es brida de unión de carril; eclisa
fr éclisse
en fishplate
Definició
Peça de ferro que serveix per a unir dos carrils successius d’una via. /
Posteriorment ha segut incorporat en els diccionaris, com ara (dnv; consulta: 28.01.2019) :
1. f. FERROC. Peça de ferro utilitzada per a unir dos carrils successius de la via i donar-li continuïtat.
2. f. CONSTR. Argolla 3.
queli
Els neologismes queli i kelly, que tenen caràcter col·loquial, es van crear en castellà a partir de l’expressió «la que limpia» (queli), en el primer cas, i fent joc amb el nom propi anglés Kelly (kelly), aprofitant la semblança fonètica, en el segon cas. La denominació més general o tècnica per a l’activitat que fan eixes persones és: cambrer de pisos o cambrera de pisos.
Segons alguns diaris, la variant col·loquial kelly segurament serà incorporada en castellà en el drae enguany mateix (2018).
Pel que fa a la forma en català, la resposta del Cercaterm (17.12.2018) sobre esta qüestió ha segut:
Tal com dieu, la forma kelly és la denominació adoptada pel col·lectiu professional de les dones (no homes) que fan de cambrera de pisos (‘Persona que neteja i endreça les habitacions d’un establiment hoteler’).
És una denominació creada amb la finalitat de reivindicar aspectes laborals del col·lectiu. L’origen és la forma queli, argòtica en castellà, com a genèrica de dona de la neteja. Sembla que la forma prove de l’expressió “que limpia”.
Segons el context, doncs, s’ha d’optar per una forma o una altra: en un registre formal el nom de la professió és cambrer -a de pisos; en argot o registre molt col·loquial hi ha el manlleu espanyol queli; i per a referir-se al col·lectiu professional que ha format una associació reinvindicativa recomanem mantenir kelly (és una mica com un nom propi: laskellys.org).
coresponsabilitat
- Terme que apareix en l’entrada co- com a exemple, però que no té entrada en el gdlc (encara que sí que apareix usat en l’enciclopèdia: vegeu sinodalitat, Joan Martí i Alanis, pecat original i just a temps; consulta: 17.12.2010). En canvi, el gd62 sí que l’arreplega tota la família: coresponsabilitat, coresponsable, coresponsabilització, coresponsabilitzar-se. Cal indicar que Josep Ruaix i Vinyet proposa («Primeres impressions sobre la segona edició del DIEC», Llengua Nacional, 60, 2007; [pdf]):
Doblar la erra en compostos com coredemptor, coregent (i coregència), coregnar (i coregnant), coreligionari (i, el dia que calgui, enregistrar mots tan usats com corresponsable i corresponsabilitat així, i no pas coresponsable i coresponsabilitat); també en eradicar (i derivats).
- El Cercaterm va respondre fa un temps (desembre 2002):
En relació amb la consulta que ens heu adreçat, us podem informar que la Secció Filològica de l’IEC va acordar, en relació amb el prefix con- [o com-, o col-, o cor-, o co-], de no duplicar la erra en els mots derivats formats amb el prefix co- i un mot amb erra inicial (coregnar, coredemptor, corutina, coresponsabilitat). Es manté, però, la doble erra en els mots que en llatí la duien: correlació, correlat, correlatiu, correspondre, corregir, etc. No se suprimeix cap al·lomorf d’aquest prefix. Aquest acord ja s’ha aplicat en la primera edició del diccionari normatiu i en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana. La vostra consulta ens ha permés observar que en algunes entrades del Cercaterm no s’ha aplicat encara l’esmena corresponent.
- Posteriorment (juny del 2018; ) l’avl va acceptar temporalment les formes amb r i amb rr en determinats casos (decisió que ha aplicat en el dnv; consulta: 14.01.2018):
També accepta la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical culte: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi. […]
En tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles comprensibles i aplicables.
- En castellà, corresponsabilidad en el drae01.
embassar
El drae té l’accepció següent en encharcar: «Dicho de un órgano humano, especialmente de los pulmones: Llenarse de agua u otros líquidos.»
No he localitzat en el diccionari de medicina del Termcat eixe concepte. El gdlc, el dnv i el diec sí que tenen una accepció que sembla equivalent en embassar:
(diec) intr. pron. [md] Un líquid orgànic, acumular-se en alguna part del cos.
Per tant, ¿quin seria l’equivalent adequat de «pulmón encharcado»? Podem localitzar (Google; consulta: 10.01.2018) exemples de «pulmons entollats» però el Termcat utilitza el terme «embassament» en diverses fitxes de salut humana i animal. De moment, no n’hi ha cap relacionada amb el pulmó («entollat» o «embassat»).
El Termcat ha enviat la resposta següent (10.01.2019):
En l’àmbit mèdic, el verb encharcar correspon en català a embassar. En el vostre context, doncs, la forma adequada en català és pulmons embassats.
No és pròpiament un terme mèdic, sinó una forma descriptiva que s’usa en contextos informals i en la llengua general. Per això són habituals, també, expressions com ara líquid als pulmons o pulmons plens de líquid.
potim
El substantiu potim i el verb derivat empotimar no apareixen en els diccionaris habituals. Sí que apareix en el dcvb:
POTIM m.
Pintura molt basta emprada per a pintar els plans de les gavarres (Val., ap. Misc. Fabra 320).
L’accepció ha patit alguna variació semàntica territorialment, tal com documenta Joaquim Martí Mestre en «El lèxic popular valencià en la literatura de les primeres dècades del segle XX: l’aportació de Faust Hernández Casajuana» (Caplletra 59, 2015; consulta: 09.01.2019):
Potim: «—Yo la vacune a vosté contra la pigota […] —Mire (Traguent d’un bolso que porta), así està el canonet del potim, esta la llanseta, así el cotó·n pèl y la botella de l’esperit pa llavar-me-u» (Capitulé Tonico, 1918 [1917], 10), pel medicament, la vacuna, que li administra; i empotinament (text ampotinamientos, castellanitzat): «Mira, Mília, no espigoles, que aluego tienes ampotinamientos en el estómago. ¡Es más llépola!» (¡M’he deixat…, 19), en boca d’una antiga venedora de tanda del mercat, que parla un castellà ple de catalanismes, la qual adverteix la seua filla que si mescla tants fruits secs, se li embrutarà l’estómac. En val. es coneix potim ‘espècie de quitrà molt tou, i que per tant ja no cal escalfar, per aplicar-lo a les barques de l’Albufera’ (El Palmar, 1962), ‘pintura molt basta emprada per a pintar els plans de les gavarres’ (DCVB; DECat, vi: 764), conegut també com a sinònim d’asfalt; juntament amb empotimar ‘asfaltar (els carrers)’ (Sollana) (<http://sapsquevulldirte.blogspot.com.es/2009/10/>), i el postverbal empotima ‘empastre’: «la paella valenciana no lleva ni ajo ni pimiento ni costillas de cerdo; eso en mi tierra es una empotima» (<http://www.youtube.com/watch?v=4k8P1NuuJbE>); a Olot empotinar ‘embrutar’ (DCVB). Segons el DECat (vi: 762-765), mots derivats de potina «nom dialectal d’una barreja fastigosa de menjars o begudes», d’un llatí *pultina, der. de pŭls, pŭltis ‘farinetes, farro’. […]
L’estudi d’alguns dels mots usats per Faust Hernández ens ha permés aportar novetats respecte als grans diccionaris històrics i etimològics, cas de blavet, bufanúvols, mante, mec, miconina, carquinyolar, malbé, potim i empotimar, puf, entre altres.
He pogut documentar la paraula i el verb en estes accepcions (‘asfalt’ i ‘asfaltar’) a la Ribera com a usuals encara (Almussafes-Massanassa, 2011: «Teatre a Massanassa. Els escenaris» de Mercé Estrela Tena; Sollana, 2018: informants de 87, 82 i 52 anys).