1. Els diccionaris recullen l’adjectiu taboll -lla (consulta: 04.02.2019):
   

   [GDLC] adj. 1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes. \2. Curt de seny; groller, descortès.
   [DIEC2] […] 2 2 adj. Grosser 2.

   Per contra, no inclouen l’accepció que correspon al nom d’un dolç típic. Segons la versió de colomina:

   MDomínguez ens n’ofereix una variant, +tabolla: «Abans de mesclar-les amb l’arrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb una ferma i trencadissa crosta per fora, s’oferien com una llepolia d’urgència. I tenien un nom incitant: tabolles (L’ullal, 57).

   Fa uns dies (21.04.2011), mon tio Agustí em recordava el plaer de menjar-ne i em contava com les feen en Carcaixent, cuites per fora en un bany d’aigua amb calç.

2. El dgfpastor sí que recull el verb que se’n deriva (però no el nom del dolç):
   

   atabollar. v. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. // -se. Prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver sofert una calor excessiva. // Astorar, torbar d’admiració. [pasmar]

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}