bionda

Segons el Cercaterm (consulta: any 2000):

bionda
es bionda

Barrera de seguretat que es col·loca a les autopistes i trams perillosos de carreteres, consistent en una planxa galvanitzada de secció sinusoïdal d’uns 30 cm d’amplada collada directament sobre muntants, generalment perfils IEP-100, o sobre un tub amortidor de secció rectangular amb reforç interior.

Posteriorment el Cercaterm ha revista la seua proposta (consulta: 02.12.2015):

ca tanca de doble onda, n f
ca bionda, n f sin. compl.
es bionda
es valla bionda

<Transport > Transport per carretera>

Tanca d’una barrera metàl·lica constituïda per un perfil d’acer galvanitzat que ha estat ondulat en secció transversal de manera que formi dues ondes.

Em sembla que ja havia aparegut una volta (només una!) en el dogv (Llei 12/1997, de Taxes: «biona»). Es refereix a la barrera de seguretat metàl·lica (dcarret) (barrera de seguridad metàl·lica en castellà). L’utilitzen els d’urbanisme de Silla.

En el diari El País (28.10.1998, pàg. 28) en diuen també valla quitamiedos*.

A més, per a ampliar el panorama, hi ha una possible trionda*, no recollida pel Termcat, però que apareix en castellà en una fitxa de l’UPCterm (consulta: 17.12.2015):

es valla trionda [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin. trionda
ca tanca de triple onda f
en thrie beam

En fi, si els diccionaris acaben arreplegant bionda en català, no sembla que hi haja d’haver cap inconvenient per a augmentar el repertori d’ondes amb trionda.

com + gerundi

La fitxa 6875/2 de l’Optimot dóna la indicació següent:

Convé evitar l’ús de la construcció com + gerundi quan es fa servir per expressar una aproximació. En aquests casos es poden fer servir les expressions mig i més aviat, que tenen el significat de ‘tirant a’, o bé modificar lleugerament l’estructura de la frase.

Es tracta, per tant, d’una recomanació estilística. La normativa no recomana eixe recurs, però tampoc el proscriu. Ben mirat, si fem una petita cerca, podrem trobar bona cosa de mostres que fan pensar que això de l’estil va per barris i que la construcció es fa servir en obres i registres diversos:

  • Baltasar Porcel: «… ell com mirant a una altra banda i ella arrossegant-se amb la seva bata ampla i la llàgrima als ulls» (L’home dins el mirall)
  • Hèctor Bofill: «Ella reclinava el cap amb estranyesa com intuint els meus pensaments.» (L’últim evangeli)
  • Julià de Jòdar: «…la Juani Espinosa va fer una ganyota com pensant, au, nena» (L’home que va estimar Natàlia Vidal)
  • Blai Bonet: «Tu estàs amb la mà a la galta, com pensant en nosaltres.» (Parasceve)
  • Antoni M. Badia i Margarit: «el neguitejava que la publicació de la seva recensió pogués perjudicar-me en la carrera professional, com deixant-me entendre que estaria disposat a retirar-la.» Moments clau de la història de la llengua catalana
  • Josep Massot i Muntaner: «El cantaire la cantava com deixant-s’hi anar i amb viu sentiment.» (Memòries de missions de recerca)
  • Miquel Àngel Riera: «amb naturalitat, com deixant el capell damunt una cadira baixa» (Panorama amb dona)
  • Maria Barbal: «Perquè, aquelles preguntes als seus ulls!, com sospitant qui sap què» (País íntim)
  • Rafael Beltrán Llavador: «Una dona que estava per allí prop d’ell, movent les cames cap ací i cap allà, com intentant desembolicar-les» (Rondalles populars valencianes)

    • atzar

    1. Segons el gdlc:
      [1683; de l’àr. vg. az-zahr ‘dau’, originàriament ‘una de les cares del dau’ (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en àr. cl.); la paraula significà més tard ‘joc de sort’ i d’aquí ‘casualitat’]

      m 1 Causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real. 2 Cas fortuït; casualitat. Agafeu una carta a l’atzar. Ho vaig trobar als encants, per atzar. 3 Aventura, bona (o mala) sort. 4 FILOS Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat. 5 MAT Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible. 6 jocs d’atzar JOCS Jocs en els quals és únicament l’atzar allò que decideix qui guanya o qui perd.

    2. Intentarem aplegar cantarelles (o encanteris; hi ha qui les denomina repinys, terme que no apareix en els diccionaris, però que podem documentar mínimament, per exemple, Miscel·lània Joan Fuster, 1989) que són fórmules pragmàtiques per a marcar temps i per a introduir l’aleatorietat i l’atzar en els jocs i rituals quotidians (les hem tretes principalment de Zèfir, setembre 2003 – abril 2005, amb ampliacions posteriors).
      1. A es carrer des Camí Nou / hi ha un pintor i una pintora / qui pintaven Sant Joan. / Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou! (Informació de Joan Rebagliato i Nadal, 14.12.2015 – «prop d’Alaior», Menorca). Gràcies a eixa informació, localitzem una versió alternativa en el DCVB (s. v. comptar; de Costitx, a l’illa de Mallorca):

        Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les comptaré molt bé; n’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres…, n’hi ha nou sa pedreta des carrer nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, que surti sa més gran.

      2. Un paquet d’arròs, cris, cras, cros!
      3. Un potet d’arròs, pis, pas, pus!
      4. Un potet d’arròs, pis, pas, pos! [Rafael Badia]
      5. Un potet d’arròs, tris, tros, fora, mançana podrida, entrada i sortida. (Manuela Fernández Martí – Peníscola, 29.01.2007)
      6. Ametleta, torradeta, pa torrat, qui serà eixe bufó que s’ha bufat? Que caiga la butla dins del forat. [De Teulada]
      7. Baix d’un cotxe hi ha una mona que cabdella tot el fil, trenta, quaranta i mil! [De Xàbia]
      8. En un / carret / de fil / trenta / quaranta i / mil. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
      9. Dalt del cotxe hi ha una nina / que en repica els cascavells, / trenta, quaranta / l’ametlla amarganta / el pinyol madur, / ves-te’n tu. / Si tu te’n vas (or “Si no te’n vas”) / nero, nero, nero, / si tu te’n vas (or “si no te’n vas”) / nero, nero, nas. [Rafael Badia]
      10. Pelet, Pelet, de l’angelet, quin caurà més blanet? [De Gata]
      11. Va a la una, va a les dos, va a les tres, va a les quatre, va a les cinc, va a les sis, va a les set, va a les huit, i bescuit. [De Gata]
      12. Una, dos, tres, quatre, cinc, i sis, fulleta, d’enciam, oli, pebre, vinagre i sal, cabdell de fil, trenta-mil, que s’escòrrega s’oli de s’olivereta, de s’oliverar, ben escorregut-gut-gut-igudet. [De Tàrbena]
      13. Pinya, repinya, que sopa a la vinya, dins el cau, la perdiu, que tot ho sap i tot ho diu. La velleta a gatameu diu que amagues este peu. [De Xàbia]
      14. Peu regató / de Maria de cotó. / La comare Magdalena / s’ha ficat dins la cadena. / Cutxambí, cutxambà, / caiga la barra sobre el pa. / Tinc una gallina blanca / que tot m’ho escampa. / En tinc una negra / que tot m’ho arreplega. / Tinc un gall que fa flaütes; / ni són llagues, ni són curtes. / Cadireta de repeu, / que t’amagues eixe peu. [De Murla]
      15. Una mosca dalt d’un fil, trenta, quaranta i mil.
      16. Una mosca caganera / s’ha cagat a la peixera, / quantes cagarades ha fet? [Rafael Badia]
      17. Una poma ben redona cau a l’aigua i no s’afona. Pim-pom-poma.
      18. Pinya, repinya sota la vinya. La perdiu tot ho sap, tot ho diu. La gallina merda al peu, diu que amagues eixe peu. [Del Poblenou de Benitatxell]
      19. La boleta del café / jo la sé comptar molt bé, / del color del xocolate, / un, dos, tres i quatre.
      20. Una vella hi ha al terrat, amb el cul arromangat, fa pudor de xocolate, un, dos, tres i quatre.
      21. Quatre pedres hi ha al carrer, / jo les sé comptar molt bé, / de color de xocolate, / una, dues, tres i quatre.
      22. Quatre pedres hi ha al carrer / les he contades molt bé / de color de xocolata, /
        una, dues, tres i quatre. [Rafael Badia]
      23. Dalt del cotxe hi ha una nina / que repica els cascabells / Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta pinyol madur, ves-te’n tu / si tu no te’n vas, nero, nero, nero / si tu no te’n vas nero, nero, nas!
      24. Salta Miralta / l’ametlla amarganta / pinyol madur, / ves-te’n tu. / Si tu te’n vas, / neru neru neru. / Si tu te’n vas,
        neru neru, nas. / Dalt del cotxe / hi ha una nina / que repica els cascavells, / trenta, quaranta, l’ametlla amarganta… [Ferran Suay – Migjorn, 22.01.2008]
      25. Trenta, quaranta, ametlla amarganta / pinyol madur, nero, nero, nero / pinyol madur, ves-te’n tu / si tu no te’n vas, nero, nero, nero / si tu no te’n vas nero, nero, nas!
      26. Una plata d’enciam, / ben amanida / ben amanida. / Una plata d’enciam / ben amanida / amb oli i sal. / Si la sal no t’hi està bé / posa-hi pebre / posa-hi pebre. / Si la sal no t’hi està bé / posa-hi pebre, sabater. / [canvi de ritme] Sabater treballa / dalt de la muntanya / fent sabatetes / ben boniquetes. / De-quin-co-lor-les-vo-leu? / [Ara respon aquell a qui li ha tocat el «-leu»] / – Vermelles! [per exemple] Ver-me-lles. [I a qui li toca el «-lles», para o queda fora del rotllo]
      27. Plom, plom, plom! / Davall d’un pont / hi havia un sabater / que feia les sabates / de sola de paper, /quin número gasta vosté, /senyor sabater? / –El quatre. / –Un, dos, tres, quatre!
      28. Una plata d’enciam, / ben amanida amb oli i sal, / sucarem un tros de pa, / per qui toqui tocarà.
      29. Una plata d’enciam / ben amanida, ben amanida. / Una plata d’enciam / ben amanida amb oli i sal. [Rafael Badia]
      30. Comptar a «vint-i-una, la fortuna»: un alça la mà movent-la sobre l’eix del braç i comença a comptar, algú diu prou, i començant per qui ha interromput el compte, s’arriba a vint-i-una la fortuna. És a dir, al que faria 22 («la fortuna») li toca el que siga.
      31. La gallina Ponicana / poni un ou cada setmana / poni un / poni dos / poni tres [etc.] / poni deu / la gallina de la Seu /diu que amaguis aquest peu.
      32. La gallina politana (o ponicana) / fa deu ous cada setmana (or pon un ou cada setmana) / poni un, poni dos, poni tres / poni quatre, poni cinc, poni sis / poni set, poni vuit / poni nou, poni deu. / La gallina de la Seu / diu que amaguis aquest peu. [Rafael Badia]
      33. Poma, pera, l’endevera / l’esquirol porta dol. / La Maria Clavellina / ensenyava la doctrina / a una noia de quinze anys. / Vés-te’n tu que ets la [o el] més gran.
      34. Diverses versions:
        • Uni, dori, / teri, cateri, / passa la veri / veri viron / compta’ls bé que tots hi són.
        • Uni, dori, teri, cateri, mata la veri, veri viron, compta-les bé que dotze hi són. (Isabel Olid-Zèfir, 29.03.2011)
        • Uni, dori, teri, coteri, mata l’averi, veri, viró, compta bé que dotze són. (Maria Josep Sabater-Zèfir, 29.03.2011)
      35. Un talló de carabassa / cadascú a sa casa.
      36. Sesta, ballesta, el cor em diu que trie esta.
        • Idali Vera Grau mos envia la informació següent (28.06.2006 dc.):

          En un text del vallespirenc Mossèn Casaponç (oficialment Caseponce) si no ho recordi malament, diu: «cresta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», que és una deformació del que me digué un dia ma padrina de Terrassa (nascuda i criada a pagès, que fins fa pocs anys no xerrava espanyol) de manera espontània i natural: «Presta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», frase que si que té sentit.

          Més avant (20.11.2015) mos comunica una altra possibilitat apareguda en la Revue Catalane (1908): «Teste, bellesta. / El cor me diu de penre aquesta?»

        • J. P. Giné (05.11.2010) mos fa conéixer una possible explicació per a «ma llesta» ‘la meua tria’:

          En nordcatalà «ma llesta» pot voler dir ‘la meua tria’. També podria venir de l’expressió «esta és ma llesta»… A la cançó «La Gallina» («Jo de la gallina» [veg.]) es diu «de/a la cresta, (una) ballesta» (podria ser «va llesta»).

          A més, mos aporta una altra cantarella (Revue catalane, v. 2, Étienne Caseponce, L’avare y’l gelos, pàg. 69):

          Pica murulla / de l’ou de la pulla / quin peix qui naix / a les portes de França / hi ha una llança / ves-hi palla, ves-hi tu / qui fas pas res de bo.

      37. Sesta, ballesta / el cor em diu que triï aquesta. [Rafael Badia]
      38. Demi, demecu, demeca, alça la mà, escut, tortol i embut! [De València]
      39. Dalt de la teulada hi havia un sabater, que feia les sabates de paper. Quin número vol vosté?… (Tavernes de la Valldigna, Encarna Sansaloni, Zèfir, 23.01.2007; coneguda a la Vall d’Albaida, Ribera Baixa i Plana Baixa.)
      40. Macarró, macarró, xiflé / Xirimí, xirimí, muaclé / Uté, uté / Cabrí, tití / (Mier-da-pa-tí). [De Bèlgida, informació de Joan Olivares – Migjorn, 29.01.2008; apareix també en
        Niuedecorbs en Blanc i Negre d’Antoni Espí, premi de Narrativa Curta Vila de Benissa de 2002]
      41. Dalt d’un pi hi ha un alficòs; salta un burro i li pega un mos. [reig2, s. v. escondir]
      42. El rovellet de l’ou, ja n’hi ha prou / el qui veja, pagarà; i, si no, no jugarà. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
      43. Una, dole, tele, catole / suvaca la vaca / viri, viron, / toquen les onze, / les dotze ja són. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
      44. Cadireta neta; qui s’alça ja no s’assenta. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
      45. A comprar la bona mel; arròs i fel; qui l’arranca, arranca i fuig. [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
      46. Conillets, a amagar, que la llebre va a caçar. De nit i de dia tocarem l’Ave Maria. Conillets, ja esteu ben amagats? [Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]
      47. Conillets a amagar que la llebre va a caçar. De nit i de dia toca l’’Ave Maria. Lluneta blanca que tot o escampa, lluneta negra que tot ho arreplega. A buscar els conillets que estan amagadets en un foradet. Conillets, ja esteu ben amagadets? [Informació de Marina Mateu – Quart de Poblet, 31.01.2008]
      48. Pa, figues i panous. [És el nom del joc i la frase que cal anar dient per a marcar els temps. Informació de Josep Pascual i Soler, Jocs populars; consulta: 21.01.2008]

    fudre

    Segons el Diccionari del vi de Xavier Rull:

    fudre m. Bóta d’envelliment de més de 10.000 l de capacitat.

    [etim] Del francès foudre, ídem, antigament voudre, i aquest de l’alemany Fuder ‘càrrega’.
    cas cono; fudre
    fr foudre
    ang stock vat [GB]; oval [US]; tun [US]

    No apareix recollit en els diccionaris habituals, tot i que sí que apareixia en el diccionari del Salt 2.0:

    fudre m. VITIC. Recipient per al vi, generalment gran i amb forma de bóta.

    convalidar

    Encara que ni el DIEC ni el DNV ha ampliat encara les accepcions d’este verb (i del substantiu convalidació), tant el GD62 com el GDLC i el Diccionari jurídic (IEC) han obert el camp d’ús del verb fins a fer-lo sinònim complementari de validar.

    Segons el GDLC (s. v. convalidar; consulta: 16.11.2015):

    v tr 1 ENSENY Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc., (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc.). Em convaliden dues assignatures del primer cicle.

    2 Declarar vàlida (alguna cosa); validar. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals.

    Segons el Diccionari jurídic (IEC; consulta: 16.11.2015):

    convalidar1 v. tr.
     DRET PÚBLIC
    Inespecífic
    Validar1. Ex.: El jutge ha convalidat l’acord entre les parts.
     Sin. pref.: validar1 v. tr

    jivaritzar*

    L’any 2015 detectàvem que s’estava estenent l’ús —sobretot en política—, en sentit negatiu o despectiu, del verb jivaritzar ‘reduir’ i del substantiu jivarització ‘reducció’ (també escrits jibaritzar i jibarització). Estos termes eren objecte de consulta lingüística, com podíem observar en el gestor de consultes Sens Dubte de la Universitat de Barcelona:

    El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica.

    Nota fdt. 28.06.2023. Ja no localitzem esta consulta en el gestor universitari.

    En 2023 estos termes no apareixen encara recollits en els diccionaris habituals, però sí que els ha incorporat el llibre d’estil de La Vanguardia (2018):

    A partir del nom del poble sud-americà, admetem el verb jivaritzar i el nom jivarització.

    En castellà, llengua on s’origina el concepte (cap als anys sixanta, segons la documentació de Google), la Fundéu indica (consulta: 13.11.2015):

    El término jibarizar significa ‘reducir, disminuir’, generalmente con connotaciones negativas, y es un verbo bien formado que proviene de una metáfora que alude a la práctica de los pueblos jíbaros de cortar las cabezas y reducirlas.

    Cada vez es más frecuente ver este verbo o su correspondiente sustantivo jibarización en los medios de comunicación, como en «El presidente defenderá la jibarización del mastodóntico sector público» o «Los empleados han visto como su sueldo se ha jibarizado».

    En eixe sentit, el verb apareix ja en el gduea (2001):

    jibarizar tr Reducir el tamaño o volumen de algo.

    En francés podem documentar jivariser i jivarisation, que tampoc són recollits encara pels diccionaris habituals.

    aplanament a la demanda

    La locució castellana del llenguatge jurídic allanamiento a la demanda té els equivalents en català assentiment a la demanda i aplanament a la demanda. Quant al verb, són també possibles, d’acord amb els diccionaris, aplanar-se i assentir.

    Per cert, si filàrem prim amb el diec, assentiment a la demanda seria redundant, atés que la demanda ja estàs inclosa en la definició d’assentiment. Però això ja és cosa de millorar les definicions dels diccionaris.

    cambiazo

    Fa uns anys preteníem trobar un equivalent per al «cambiazo» castellà que fa servir un diputat per a referir-se no tant a un engany (o «ensarronada», veg. Serra d’Or) com a un ‘canvi d’última hora, precipitat i poc clar’, parlant d’una modificació d’un reglament de conselleria. Els equivalents canvi o canviament no aporten el to informal i sarcàstic. Xavier Rull no arreplega este cas en La formació de mots, però el capítol sobre «el participi de passat habilitat (-ad)» iŀlustra prou sobre l’ús habitual del recurs en català: pensada, rebuda, aclarida, tallada, baixada, buidada…

    En tot cas, tenim un exemple del dcvb (tret d’un altre diccionari) en la mateixa línia:

    canviada f.
    Acte de canviar; cast. cambio. Totes dones, so crey, par son honrades, e juguen a les cambiades axi co’ls plau, Francesc de La Via (ap. Aguiló Dicc.).

    Per tant, a remolc del castellà, tenim el trasllat més simple, canviada, que no apareix encara en els diccionaris (08.03.2023), tot i que ja té un poc d’ús:

    • …l’Ajuntament ha decidit pegar la canviada a la normativa existent… (Avui, 28.10.2012)
    • La màquina de la canviada, taducció que han fet al català en la Viquipèdia del títol del còmic La máquina del cambiazo (consulta: 02.11.2015).

    Certament, si completem l’expressió amb el verb pegar obtenim un efecte semblant al que preteníem: «li han pegat una canviada», «li han pegat un canvi»… De totes formes, en espinal i en altres obres podem localitzar fraseologia que pot fer un paper semblant a través del significat ‘fer prendre una cosa per una altra’ o ‘enganyar fent passar una cosa per una altra’:

    • donar figues per llanternes (espinal)
    • donar figues per bigues (espinal)
    • donar gat per llebre (espinal)
    • posar mostalla per julivert (espinal)
    • fer un barat (dcvb)
    • vendre garsa per colom (espinal)

    monomarental*

    Monomarental és un terme que va fent-se usual, encara que és rebutjat per la normativa, perquè diuen que s’ha creat a partir d’una confusió que faria derivar parental de «pare»; marental, seguint eixa idea, vindria de «mare». Si una possible «confusió» fora realment un motiu per a excloure paraules, hauríem de porgar la història de la llengua i els diccionaris.

    Etimològicament, parental ve del terme llatí parentalis (‘dels parents’), que és un derivat de parens -tis (‘pare o mare, ancestre’), nom derivat del participi present (parens) del verb parere (‘parir, produir’). El Termcat (veg. Neoloteca) ha resolt el debat en català quan ha fixat: família monoparental masculina i família monoparental femenina.

    En tot cas, podem vore que la paraula va fent camí:

    • Empar Moliner (Ara.cat, 10.10.2016): «L’Ajuntament de Barcelona ha publicat “els ajuts per a famílies monomarentals i monoparentals”».
    • Magí Camps (La Vanguardia, 24.10.2016; Infomigjorn, 31.01.2017): «com que és un mot nou amb un ús nou, penso que, un cop fixat aquest significat espe­cífic –família amb una mare com a únic progenitor–, la paraula faria fortuna i tothom l’entendria. Amb dos avantatges: hi hauria ­visibilitat i no faríem malbé la llengua».
    • Mireia Boya (Públic, 27.11.2020): «la prevenció de la violència masclista hauria d’anar encara més enllà, cap a la suspensió, mentre duri la crisi sanitària, del pagament de lloguers i subministraments per a totes les dones que es trobin sense ingressos, i cap a la garantia d’un habitatge social immediat per a les dones en situació de violència masclista, tant si estan soles com si formen famílies monomarentals».
    • Esther Monzó (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 25.03.2021): «Gorman, antiga alumna de Harvard, filla d’una família monomarental (paraula tan inexistent com necessària per a fins que no tenen res a veure amb l’etimologia)».

    En castellà, la Fundéu ha fixat un criteri sobre la qüestió (consulta: 28.09.2015):

    Por lo tanto, para no dejar vacío este nicho semántico, serían apropiadas las expresiones familia monoparental materna/de madre/de mujer y familia monoparental paterna/de padre/de hombre.