plural

  1. (Punt elaborat inicialment a partir de la gramàtica provisional de l’iec, novembre del 2003; reelaborat seguint la nova giec, abril del 2017.) Els noms i adjectius aguts masculins acabats en -s, -ç, -x [ks], -ix i -tx solen formar el plural corresponent amb la terminació -os: per exemple, pisos, grisos, cabassos, comerços, enllaços, lluços, reforços, annexos, fixos, ortodoxos, reflexos, calaixos, feixos, gruixos, peixos, cartutxos, despatxos, esquitxos, sandvitxos,* faxos.*
    * Anteriorment, la Generalitat Valenciana indicava que era «faxs», però la gnv de l’avl diu que és «faxos». daux considera que cal acceptar-los els dos, en registres diferents: «faxs» (formal)/«faxos» (col·loquial). D’altra banda, la gnv diu que sàndwitx i càrritx fan sàndwitxs i càrritxs (el dnv indicava durant un temps sàndwitxos i càrritxos, però ja ho han esmenat [consulta: 14.04.2018]).

    Hi ha, però, paraules que són invariables i paraules que fan el plural amb -s. Per exemple:
    a) Noms plans o esdrúixols, independentment que siguen masculins o femenins:

    Terminació Exemples
    invariables gràficament alferes, atles, bíceps, bilis, caos, càries, croquis, cutis, dimecres, llapis, mecenes, necròpolis, pàncrees, piscolabis, sífilis, i tots els acabats en -us (estatus, focus, globus, venus…)
    -x ([ks]) : + s al·locòrtexs, antiàpexs, anticlímaxs, antihèlixs, àntrexs, apèndixs, àpexs, arqueòpterixs, artífexs, arúspexs, bèmbexs, bèndixs, bòmbixs, bòstrixs, càrexs, càudexs, cèrvixs, còccixs, còdexs, còrtexs, delònixs, díplexs, dúplexs, escòlexs, esonàrtexs, espàdixs, espàndexs, fènixs, fòrnixs, glicocàlixs, harúspexs, hèlixs, hemosàlpinxs, heterodúplexs, índexs,  làrixs, làstexs, làtexs, lepòtrixs, leptòtrixs, lúrexs, múrexs, nàrtexs, òbexs, ònixs, orífexs, òrixs, pèrspexs, petrosílexs, pòdexs, pontífexs, quàdruplexs, ràmexs, sardònixs, semidúplexs, sílexs, símplexs, sírexs, subíndexs, superíndexs,  télexs, vèrnixs, vèrtexs, vòrtexs…

    b) Dins dels noms aguts:

    Gènere Terminació Exemples
    masculí invariables gràficament ananàs, blocaus, bordeus, cros (i els compostos ciclocròs i motocròs), dijous, dilluns, dimarts, edelweiss, ens, fons (i compostos com ara aiguafons, rerefons, tirafons), gauss, guardapols, pus, rais, repols, reps, temps (i compostos com ara contratemps, entretemps, migtemps, passatemps)…
    -x ([ks])/ -tx ([tʃ]): + s abrasaxs, addaxs, alpaxs, amfioxs, boxs, duxs, googolplex, goretexs, guaflexs, linxs, luxs, matxs (‘competicions esportives’), micalexs, nifurtimoxs, paral·lexs, texs…
    femení invariables gràficament plebs, pols, tos, urbs
    -ç : + s calçs, façs, falçs, sobrefaçs
    -x ([ks]) : + s esfinxs, floxs, larinxs

    c) Són invariables els noms compostos el segon constituent morfològic dels quals ja és plural: arrapacrestes, busca-raons, caracollons, centcames, centpeus, cerca-raons, comptagotes, compta-revolucions, eixugaparabrises, emprenyavelles, esclafallidons, esgarrapacristos, esgarriacries, guardamobles, llepafaldons, llepafils, llepatacons, llevataps, mataaranyes, matafaves, mata-racons, milfulles, obrellaunes, paracaigudes, paraigües, parallamps, pelacanyes, penja-robes, picatalons, portaavions, portacarbons, portagraneretes, portamonedes, rentaplats, repicatalons, salvavides, somiatruites, tocacollons, torracollons, trencaclosques, trencacaps, trencaolles, trencapinyons…

  2. El plural dels composts sintagmàtics nominals:
    He pegat una mirada en la gcc (setembre 2007) i he trobat dos llocs on es parla d’estos composts: S5.4.3.1 (Núria Martí i Girbau) i M7.3.4.1 (Lluïsa Gràcia).
    En els dos casos es comenta la qüestió del plural i es comenta que hi ha les dos possibilitats, amb tendència a la flexió en els dos noms. Amb tot, hi ha algunes excepcions marcades pel diec (i el gdlc):

    clau
    4 f. [usat sovint adjectivalment en forma invariable] Essencial, indispensable. Paraules clau. Indústria clau.

    estàndard
    3 adj. [inv.] Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard. Un diari en format estàndard.
    5 adj. [inv.] Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Producte estàndard.
    6 adj. [inv.] Mancat d’originalitat. Una bellesa estàndard.

    El gdlc recull «punta»:

    punta
    5 adj inv 1 De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del trànsit. Tecnologia punta.

    I també en el gdlc «model» (sense indicar que siga invariable):

    model
    2 [usat sovint adjectivalment] Persona o cosa digna d’ésser imitada per la seva perfecció o que posseeix en grau eminent qualitats que en fan el representant d’una categoria determinada. És un model de cavallerositat. Un pare model.

    En el cas de «membre», el diec dóna un exemple clar:

    membre
    4 1 m. Part o constituent d’un tot o d’una cosa organitzada, unitat dins una sèrie. Els membres d’una proposició, d’un període. Els membres o proposicions d’un sil·logisme. Els pilars, motllures i altres membres d’una construcció. Els estats membres de la Unió Europea.

    La gramàtica de l’avl tracta la qüestió en diversos llocs. Per exemple, en el punt 11.7, sobre la flexió de nombre en els composts:

    b) Si els dos constituents d’una paraula composta s’escriuen separats i els dos són substantius, només adopta la marca de plural el primer dels substantius i el segon queda invariable:

    Composts separats
    singular plural
    camió cisterna camions cisterna
    decret llei decrets llei
    hora punta hores punta
    vagó restaurant vagons restaurant

    A pesar d’eixa afirmació restrictiva, més avant la gramàtica de l’avl obri el camp quan en torna a parlar tractant la concordança de l’adjectiu (12.3):

    a) Els noms que s’habiliten com a adjectius mantenen el gènere originari i, en general, no presenten variació de nombre:

    les bruses taronja
    les ciutats dormitori
    les hores punta

    Tot i amb això, en la mesura que es convertixen en verdaders adjectius admeten també la concordança de nombre:

    les paraules clau o bé les paraules claus
    les formes estàndard o bé les formes estàndards
    els vestits rosa o bé els vestits roses

    I la gnv torna a tocar la qüestió quan dóna la indicació següent (38.3.1.b):

    b) Els composts amb l’estructura [N N] poden ser coordinants o subordinants. En el primer cas, entre els dos constituents s’establix una relació additiva, i la flexió recau en els dos constituents: magistrat jutge / magistrada jutgessa, magistrats jutges / magistrades jutgesses. En el segon cas, el segon constituent es comporta com a modificador del primer, que és el que admet la flexió: el compost hora punta, per exemple, presenta la forma plural hores punta i fa referència a una hora de màxima intensitat de trànsit, de consum elèctric, etc.

    És a dir, l’avl, a pesar de la indicació inicial, dóna com a bones les dos possibilitats sense excloure’n cap. El gd62 només considera invariable estàndard i no diu res en la resta de casos.

    Trobe que la tendència és clara —d’acord amb el que és habitual en la llengua general— cap a la concordança en els dos noms. Per tant, hauríem de pensar que és, en molts casos, una qüestió estilística (tal com es deduïx del que diu el dpnh per a l’espanyol) que s’inclina cap a la flexió en els dos elements en la majoria dels casos.

    En tot cas, faig una cercar ràpida en Google (consulta: 12.01.2011) i trobe els resultats següents:

    Termes sing./ pl. no concorden concorden
    estats clau / s: 1.310 658
    jugadors blaugrana / es: 14.400 4.420
    indústries clau / s: 1.310 249
    membres clau / s: 999 120
    mots clau / s: 75.200 13.700
    paraules clau / s: 5.820.000 505.000
    propietats clau / s: 350 12
    qüestions clau / s: 15.600 5.200
    temes clau / s: 89.500 10.800
    termes clau / s: 5.200 332
    jugadors clau / s: 5.320 7.600
    camions cisterna / es: 16.400 1.510
    hores punta / es: 81.800 8.050
    nacions estat / s: 2.140 1.790
    pares model / s: 264 109
    proves estàndard / s: 574 158
    vaixells escola / s: 1.140 42
    estats membre / s: 45.400 439.000
    fitxes estàndard /s: 33 55
    magistrats jutge / s: 3 3.670
  3. En castellà, per al cas de les construccions quantificadors singulars amb substantius en plural, la rae (consulta: 14.03.208) fa l’exposició següent:

    4.8. Sujeto de cuantificador + de + sustantivo en plural. Los sustantivos cuantificadores son aquellos que, siendo singulares, designan una pluralidad de seres de cualquier clase; la clase se especifica mediante un complemento con de cuyo núcleo es, normalmente, un sustantivo en plural: la mitad de los animales, la mayoría de los profesores, una minoría de los presentes, el resto de los libros, el diez por ciento de los votantes, un grupo de alumnos, un montón de cosas, infinidad de amigos, multitud de problemas, etc. La mayor parte de estos cuantificadores admiten la concordancia con el verbo tanto en singular como en plural, dependiendo de si se juzga como núcleo del sujeto el cuantificador singular o el sustantivo en plural que especifica su referencia, siendo mayoritaria, en general, la concordancia en plural: «Hacia 1940 la mayoría de estos poetas HABÍA ESCRITO lo mejor de su obra» (Paz Sombras [Méx. 1983]); «La mayoría de los visitantes HABÍAN SALIDO» (Marías Corazón [Esp. 1992]); «Una veintena de personas OCUPABA la sala» (Chavarría Rojo [Ur. 2002]); «Una veintena de curiosos OBSERVABAN de lejos a un piquete» (PzReverte Maestro [Esp. 1988]); sin embargo, cuando el verbo lleva un atributo o un complemento predicativo, solo es normal la concordancia en plural: «La mayoría de estos asesinos SON muy inteligentes» (Mendoza Satanás [Col. 2002]); «La inmensa mayoría de las casas PERMANECÍAN vacías» (Savater Caronte [Esp. 1981]). Los sustantivos cuantificadores que se usan sin determinante (infinidad, cantidad, multitud) establecen la concordancia obligatoriamente en plural, pues, en realidad, forman con la preposición de una locución que determina al sustantivo plural, que es el verdadero núcleo del sujeto: «Infinidad de católicos DESATENDIERON semejante orden pontificia» (Vidal Ocultismo [Esp. 1995]); «Cantidad de organizaciones se DEDICAN a […] ayudar a personas que han sido víctimas de abuso sexual» (NHerald [EE. UU.] 21.10.97).

pressupostació

El 27.02.2018 vam enviar la consulta següent al Cercaterm:

El terme anglés budgeting ha estat adaptat alguna volta com a pressupostació. A més, també s’ha utilitzat alguna vegada esta forma pressupostació per a traduir el castellà presupuestación (que tampoc no apareix en els diccionaris habituals). ¿Considereu adequada la utilització de la forma pressupostació ‘acció o efecte de fer un pressupost’?

Definició/Context:
En la Llei espanyola 15/2014 podem trobar: «Los consorcios sanitarios están sujetos al régimen de presupuestación, contabilidad y control de la Administración sanitaria a la que estén adscritos».

La resposta del Termcat (27.02.2018) va ser:

Considerem adequada i ben formada lingüísticament la forma pressupostació: està formada a partir del verb pressupostar recollit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans amb el sentit de ‘fer el pressupost (d’una obra, una feina, etc.)’.

concessional

  1. El dia 14 de febrer del 2018 vam enviar al Termcat la consulta següent:

    El terme concessional s’està utilitzant (des de fa molts anys) amb l’accepció ‘relatiu o pertanyent a una concessió’, sobretot en l’àmbit de l’administració pública. De moment no s’ha introduït en este diccionari ni este adjectiu ni el verb concessionar ‘atorgar en concessió’. ¿Considereu que cal acceptar estes formes o preferiu propostes diferents?

    La resposta del Termcat (19.02.2018) va ser:

    L’adjectiu concessional està ben format i, tal com indiqueu, té força ús de fa temps. Està recollit en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. La creació d’adjectius amb el sufix –al a partir de substantius és productiva en català.

    Ara per ara, en canvi, no considerem pertinent l’ús del verb concessionar. La formació d’aquest tipus de verbs és molt més estranya en català i només es considera adequat quan es tracta d’un neologisme realment necessari. Aquest verb no està recollit en cap font lexicogràfica, ni en les descriptives, i recomanem l’ús de la perífrasi atorgar una concessió.

    En espanyol concesionar està recollit en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola únicament per a l’espanyol d’Amèrica.

  2. Segons recull el drae:(consultes: 02.2008; 27.03.2018)

    1. tr. Arg., El Salv., Méx. y Par. Otorgar una concesión.

    A més, el gduea aporta:

    concesional adj Amer Relativo a una concesión: Obligaciones determinadas en el título concesional.

     

  3. El verb espanyol sembla que ha saltat l’oceà i ara el documentem (febrer 2008) a les Corts Valencianes. Si la cosa té èxit en l’espanyol peninsular, sembla que mos vorem obligats a crear concessionar* (ja hem creat concessional) en català. Al capdavall, l’ús de l’adjectiu concessional amb el significat ‘de concessió’ o ‘relatiu o pertanyent la concessió’ ja fa temps que es pot documentar en català:

    … si bé no s’ha d’oblidar que aquelles autoritzacions són conseqüència del règim concessional de l’explotació…

    El llibre blanc de l’energia a Catalunya (1981)

cartelleria

Esta paraula, que no apareix encara en els diccionaris habituals, ha adquirit el significat ‘conjunt de cartells’. El Termcat (21.02.2018) l’admet perquè està ben format i per analogia amb altres formes introduïdes en el diec:

La forma cartelleria és adequada amb el significat ‘conjunt de cartells’.

El sufix –eria és productiu en català amb el sentit de ‘conjunt de’ o ‘col·lectiu’. De fet, el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull força casos, alguns incorporats en la segona edició, com ara aixeteria, campaneria, imatgeria, draperia, cristalleria, etc.

nomenar

  1. La giec (22.4.1.1.b) dona la indicació següent sobre l’ús d’este verb:

    Els verbs com designar, elegir, investir, nomenar o proclamar seleccionen també un nom d’ofici, càrrec o estatus que no apareix precedit de preposició i que expressa una predicació ara dirigida al complement directe: Han elegit president del consell l’alcalde de Balaguer; Van nomenar-la empresària de l’any.

  2. En el cas de les oracions passives pronominals, el complement directe de l’oració activa esdevé subjecte i, per tant, es fa concordar el verb nomenar amb eixe subjecte: «…per la qual es nomenen membres per al Consell Valencià de Cultura» (< algú nomena membres).
  3. En castellà, la normativa ha canviat pel que fa a l’ús de la preposió como per a introduir el complement del verb. Actualment, la Gramática de la lengua española (2009) ha acceptat l’ús de la preposició. Tal com exposa la Fundéu (consulta: 30.09.2020):

    Con los verbos elegir, nombrar, denominar, declarar, considerar y otros de parecido sentido es posible utilizar como para introducir el complemento. […] A pesar de que el Diccionario panhispánico de dudas (2005) desaconsejaba este empleo de como, que en estas construcciones funciona a modo de preposición, por considerarlo un anglicismo, la Gramática de la lengua española (2009) lo da por válido, aunque precisa que «en el caso de elegir se prefiere la variante sin como con nombres de persona, no necesariamente con otros sustantivos», como en «El pueblo ha sido elegido como escenario de la película».

  4. El dpd (2005; consulta: 30.09.2020) indicava (s. v. como):

    Se considera un anglicismo sintáctico que debe evitarse el uso superfluo de como cuando introduce el predicativo de verbos como nombrar, denominar, elegir, declarar(se) y similares: *Lo nombraron como concejal del Ayuntamiento; *Lo han elegido como delegado de curso; debe decirse lo nombraron concejal, lo han elegido delegado.

hashing

  1. La gec (consulta: 25.11.2001; 09.02.2018) proposa aleatorització com a equivalent de hashing. El Termcat, però, no ha adoptat de moment esta alternativa; de fet, sembla que ha optat per altres possibilitats per a adaptar, en el camp de la informàtica, l’anglès hash (veg. la fitxa hashejar*).
  2. En castellà correspondria a cálculo de clave (dtii/1997) o direccionamiento calculado (cea/1994). Segons cea, el terme aleatorización, que també s’havia proposat en castellà, era inadequat.

hashejar*

El 02.02.2018 vam enviar la consulta següent al Termcat:

En el camp de la informàtica han creat el verb «hash», que s’utilitza sovint per a la protecció o desprotecció de les contrasenyes. Supose que deu equivaldre a «trossejar», «fragmentar» o és possible que justament al contrari: «recompondre» o «compondre amb fragments». No sé si serien interpretacions correctes. La qüestió és que s’està estenent l’ús dels calcs «hasejar» i «hashejat». Per exemple: «Contrasenya hashejada (PasswordDigest)». ¿Teniu alguna altra opció que considereu adequada en este àmbit? Moltes gràcies.

La resposta del Termcat (07.02.2018) va ser:

La forma anglesa «hash» en l’àmbit de la informàtica s’utilitza en diversos contextos. Al Cercaterm trobareu la fitxa «funció resum» per a «hash function», que sembla l’origen d’aquesta família de paraules.

Quan es vol fer referència a l’acció d’aplicació d’aquesta funció, no és adequat en català fer servir «hashejar» ni cap altre derivat de la forma anglesa.

Segons els contextos documentem diverses formes.  Per exemple, en les memòries de traducció de Softcatalà s’utilitza «clau de resum» per a « hash key» i «resum de la contrasenya» per a «password hash». També hem documentat «taula de dispersió» per a «hash table» i «fitxer reindexat» per a «hash file».

tagín

  1. Terme àrab (d’origen grec, em sembla) de cuina que significa ‘paella’ o ‘cassola de fang’: طاجن.
  2. Segons ens va indicar el Cercaterm (09.06.2003):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat sobre el mot tajine, que designa un guisat de carn i verdures d’origen nord-africà i, també, el plat de terra cuita amb una tapadora de forma cònica que es fa servir per a cuinar aquesta menja, us podem informar que el Cercaterm recull, únicament, la forma que s’ha difós a partir del francès tajine.Les obres lexicogràfiques i terminològiques de l’àmbit de l’alimentació que hem consultat no recullen aquest terme. En castellà, el diccionari de la Real Academia recull el mot adaptat tajín. En alguns vocabularis de bars i restaurants publicats en català s’ha difós la forma tagina.

    Atès que, d’una banda, les fonts documentals que hem consultat en català recullen diverses formes gràfiques (tajine, tagine, tagina) per a designar aquesta noció i, d’altra banda, també hem constatat una certa vacil·lació pel que fa al gènere gramatical d’aquest terme, hem decidit canalitzar aquest cas a la Secretaria del Consell Supervisor per tal que estableixi la denominació catalana adequada corresponent a les dues nocions esmentades anteriorment. Tan bon punt el Consell Supervisor hagi pres una decisió sobre aquest cas, us en comunicarem la resolució telefònicament».

  3. En febrer del 2004 el mot es va fixar com a tagín. I el dnv ja l’ha incorporat (consulta: 09.02.2018):

    1. m. Cassola de fang cuit, generalment de poca fondària, amb una tapadora cònica del mateix material, que s’utilitza en la cuina del Magrib.
    2. m. GASTR. Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, típic del Magrib, elaborat en esta cassola.

guió

  1. Essencialment, fem servir tres tipus de guions quan escrivim:
    1. El guionet ortogràfic (-): Alt+45 | & #45; . Exemple: la Malva-rosa, la línia C-3, el trajecte València-Gandia. (Vegeu la fitxa sobre les normes d’ús.)
    2. El guió mitjà (–): Alt+0150 | & #8211; . El fem servir habitualment per als apartats.
    3. El guió llarg (o ratlla) (—): Alt+8212 | & #8212; . Emmarquen els incisos de dins del text.
  2. A banda d’això, convé tindre en compte que el signe menys (−), es representa en Word amb el codi Alt+8722 (HTML: & #8722;). Això permet, en el processador de textos, distingir la marca dels apartats del text de la marca de les restes i les xifres negatives.
  3. Quant al guió llarg dels incisos:

    1. Guió llarg (—): utilitzat per a marcar els incisos. En coincidència amb punt final de paràgraf, hi ha qui suprimeix el guió (fins i tot en diàlegs i acotacions teatrals). En coincidència amb punt i seguit, pot suprimir-se o mantenir-se (es manté en els diàlegs) [criteri de l’upc i l’uab] (Informació de Jordi Giner – Zèfir, 26.10.2000).

  4. Glòria Uchan comenta que hi ha qui denomina ratlla el guió llarg. Això coincidix amb la denominació castellana raya recollida en el drae (03.02.2010):

    12. f. Ortogr. Guion algo más largo que se usa para separar oraciones incidentales o indicar el diálogo en los escritos.

    Amb tot, no és la denominació recollida pel mestil, que en diu guió o guió llarg ni he trobat cap obra de referència que done eixa denominació al guió llarg. En català, segons el mestil hi ha el guió o guió llarg (—), el menys, guió mitjà o semiguió (–) i el guionet, guió curt o guió petit (-). Les grandàries dels signes són les següents (mestil):

    guió (—): «un quadratí o una mica més»
    menys (–): «mig quadratí»
    guionet (-): «més petit que la meitat del guió»

    L’ooea (10.5.12.1) tracta també la diversitat de noms i mides en castellà. En resum, les mides són les següents:

    raya: «un cuadratín»
    menos: «aproximadamente la anchura de medio cuadratín»
    guión: «la mitad del menos o la cuarta parte de la raya»

Go West (1940)

  1. En esta pel·lícula dels germans Marx apareix la cèlebre escena final del desballestament dels vagons del tren per a alimentar la màquina amb la fusta. A partir de la traducció dels crits de Groucho s’ha creat una frase proverbial en castellà: «¡Más madera, es la guerra!». En realitat, el doblatge de Los Hermanos Marx en el Oeste  dia: «¡Es la guerra! ¡Traed madera, traed madera!» (Ho podeu consultar en Marx Madera.com o en este mp3).
    Però, a banda de la gràcia o no de la versió espanyola, resulta que no s’ajusta al que realment dia Groucho Marx, ja que en realitat només feia que repetir: «Timber! Timber!» en diverses ocasions (segons he pogut comprovar, juny 2008). I ací hauríem de parlar de la creativitat inevitable de les traduccions, i dels canvis de percepció que provoquen, inevitablement.
  2. La bona del cas és que l’expressió castellana va arribar a semblar un problema per als traductors al català (Zèfir, juny 2003). Però no és tan greu la cosa. Si el que volem és traduir l’expressió que s’ha fet famosa en castellà, podríem triar, per exemple: «Més llenya!, és la guerra!»; «Llenya al foc!, és la guerra!».
    En canvi, si el context fa ús del significat metafòric de l’expressió castellana, les traduccions possibles són molt més nombroses i depenen, evidentment, del sentit que adquirix l’expressió en el text castellà: «Embolica, que fa fort!»; «Llenya al foc!»; «Fot-li, que és de Reus»; «Vinga fusta, és la guerra!».