hashejar*

El 02.02.2018 vam enviar la consulta següent al Termcat:

En el camp de la informàtica han creat el verb «hash», que s’utilitza sovint per a la protecció o desprotecció de les contrasenyes. Supose que deu equivaldre a «trossejar», «fragmentar» o és possible que justament al contrari: «recompondre» o «compondre amb fragments». No sé si serien interpretacions correctes. La qüestió és que s’està estenent l’ús dels calcs «hasejar» i «hashejat». Per exemple: «Contrasenya hashejada (PasswordDigest)». ¿Teniu alguna altra opció que considereu adequada en este àmbit? Moltes gràcies.

La resposta del Termcat (07.02.2018) va ser:

La forma anglesa «hash» en l’àmbit de la informàtica s’utilitza en diversos contextos. Al Cercaterm trobareu la fitxa «funció resum» per a «hash function», que sembla l’origen d’aquesta família de paraules.

Quan es vol fer referència a l’acció d’aplicació d’aquesta funció, no és adequat en català fer servir «hashejar» ni cap altre derivat de la forma anglesa.

Segons els contextos documentem diverses formes.  Per exemple, en les memòries de traducció de Softcatalà s’utilitza «clau de resum» per a « hash key» i «resum de la contrasenya» per a «password hash». També hem documentat «taula de dispersió» per a «hash table» i «fitxer reindexat» per a «hash file».

tagín

  1. Terme àrab (d’origen grec, em sembla) de cuina que significa ‘paella’ o ‘cassola de fang’: طاجن.
  2. Segons ens va indicar el Cercaterm (09.06.2003):

    En relació amb la consulta que ens heu adreçat sobre el mot tajine, que designa un guisat de carn i verdures d’origen nord-africà i, també, el plat de terra cuita amb una tapadora de forma cònica que es fa servir per a cuinar aquesta menja, us podem informar que el Cercaterm recull, únicament, la forma que s’ha difós a partir del francès tajine.Les obres lexicogràfiques i terminològiques de l’àmbit de l’alimentació que hem consultat no recullen aquest terme. En castellà, el diccionari de la Real Academia recull el mot adaptat tajín. En alguns vocabularis de bars i restaurants publicats en català s’ha difós la forma tagina.

    Atès que, d’una banda, les fonts documentals que hem consultat en català recullen diverses formes gràfiques (tajine, tagine, tagina) per a designar aquesta noció i, d’altra banda, també hem constatat una certa vacil·lació pel que fa al gènere gramatical d’aquest terme, hem decidit canalitzar aquest cas a la Secretaria del Consell Supervisor per tal que estableixi la denominació catalana adequada corresponent a les dues nocions esmentades anteriorment. Tan bon punt el Consell Supervisor hagi pres una decisió sobre aquest cas, us en comunicarem la resolució telefònicament».

  3. En febrer del 2004 el mot es va fixar com a tagín. I el dnv ja l’ha incorporat (consulta: 09.02.2018):

    1. m. Cassola de fang cuit, generalment de poca fondària, amb una tapadora cònica del mateix material, que s’utilitza en la cuina del Magrib.
    2. m. GASTR. Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, típic del Magrib, elaborat en esta cassola.

colpet

  1. El diccionari de l’avl no inclou el xopet sinó el colpet:

    colpet [kolpét] m. Got xicotet de beguda alcohòlica. Va demanar un colpet de mistela. Ens vam fer un colpet de café licor.

    Ni colpet ni xopet apareixen per ara en el diccionari de l’iec; sí que hi ha xopet en el gdlc (consulta: 20.01.2018).

  2. La Neoloteca (any 2000) havia desestimat copí* —que era la primera proposta— i havia acceptat xopet, segons jo ho veig, abusant de l’ortografia. Segurament ells pronuncien [Šu’pet] o semblant, però en som uns quants que no convertim les o en u, amb la qual cosa mos queda una forma del tot inservible. Recullen com a col·loquial copeta, colp, didalet, gotet i tap (consulta: 20.01.2018).
  3. Els ho vaig comentar (23.10.2000). La resposta de Jordi Bover i Salvadó (24.10.2000) va ser:

    En relació amb la vostra consulta sobre el terme xopet, em plau de fer-vos les constatacions següents: el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar xopet com a derivat del terme xop, documentat en els diccionaris amb el significat de ‘got de cervesa’, i no com a adaptació de l’equivalent castellà chupito (cas en què hauria estat justificat el manteniment de la u). Sembla que aquesta denominació és viva almenys a la zona de Tortosa. La pronunciació adequada en valencià hauria de ser, per tant, x[o]pet —com s’indica en nota a la Neoloteca, també és possible l’ús de les denominacions didalet, gotet i copeta amb aquest significat.

  4. Vaig fer una consulta a gent de Tortosa (Zèfir, 24.10.2000), que em van enviar dos respostes: l’SNL-Tarragona diu que és un diminutiu de xop ‘amerat d’aigua’; un altre xic d’allà diu que no ha sentit mai ni xup ni xop ‘got de cervesa’; en canvi, coneix la denominació col·loquial i faceciosa xupet (que sona al chupete castellà).
  5. Altres denominacions:
    • Tretes de Zèfir (25.10.2000): americanet (Algemesí), llagrimeta (el Carme, València), gotet, glopet, traguinyolis (Barcelona), colpet (Alcoi)
    • Tretes de Migjorn (abril 2008) i altres fonts: calitx(et) (Elx), didalet (Valldigna, Elx), vaqueret (Valldigna, Vall de Gallinera), xarrup(et) (Pau Vidal – Catalunya Ràdio, 30.04.2008).
  6. A Llevant de Mallorca, la beguda xopet correspon a cervesa amb llimonada o amb gasosa (Zèfir, 07.02.2002), dada que he trobat també en «Una clara!» de Natàlia Rigol (Enjòlit, 9, juny 2006):

    Tot plegat, però, és un guirigall. De noms i de companys de combinació. Així per aquí, de la mescla de cervesa amb llimonada se’n diu clara o xampú. A Mallorca en diuen «xopet». Fora de Catalunya també se’n diu «rebajao» i al sud d’Espanya «shandy» (un nom que sospito que és britànic i més quan a la Gran Bretanya també n’hi diuen així, però en aquest cas la mescla és amb 7up o Sprite).

  7. Enllaç interessant: una vidàlica del 10.06.2008 («Vidàliques» de Pau Vidal, El Café de la República, Catalunya Ràdio).

treball a demanda

El Cercaterm (22.12.2017) respon al nostre dubte sobre la forma en català del terme per a denominar les faenes que depenen de les comandes o encàrrecs:

La forma més adequada és treball a demanda. També, segons el context, es pot optar en el discurs per altres formes com feina per encàrrec, encàrrec de feina o encàrrec de treball.

festiu d’obertura lliure

El Cercaterm (22.12.2017) rebutja la creació dels termes aperturable i oberturable:

No considerem adequades les formes oberturable i aperturable perquè no existeixen els verbs a partir dels quals es formarien, oberturar i aperturar.

Les formes ja en ús en contextos similars al que ens indiqueu són festiu de lliure obertura o festiu d’obertura lliure.

Es veu que l’accepció corresponent (‘que pot ser obert’) de l’adjectiu obridor -ra no ha estat presa en consideració (ni té ús en este àmbit).

En castellà s’està estenent el neologisme aperturable i, de moment, no hem localitzat cap referència normativa sobre la qüestió.

comàrqueting

El terme comàrqueting s’està estenent, però encara no ha rebut una definició precisa que els distingixca d’altres conceptes relacionats, com ara trade màrqueting i màrqueting col·laboratiu.

El 30 de novembre del 2017 vam enviar la pregunta següent al Termcat:

Hi ha dos termes que s’estan estenent: «comàrqueting» i «màrqueting col·laboratiu». Tot i que hem vist que hi ha qui els tracta com a sinònims (Wikipedia), hem vist que abunda també l’ús com a termes diferents. La diferència entre els dos termes consistiria que el cas del «comàrqueting», el màrqueting és compartit entre diverses entitats; en canvi, el «màrqueting col·laboratiu» és el màrqueting en què participen els clients o usuaris. Vos agrairíem un aclariment sobre la qüestió. Moltes gràcies

La resposta del Termcat (05.12.02017) va ser la següent:

En l’àmbit de la publicitat es documenta el terme normalitzat trade màrqueting (en algunes llengües anomenat també comarketing), en referència al ‘Màrqueting orientat a la cooperació estratègica entre el fabricant i el distribuïdor quant a polítiques, objectius i procediments relacionats amb la distribució física, la gestió de vendes, les promocions, el marxandatge, la publicitat, etc., a fi d’obtenir un benefici per a ambdues parts’. En canvi, la forma màrqueting col·laboratiu designa ‘Màrqueting en el qual el consumidor participa en la presa de decisions i col·labora amb l’empresa en el debat sobre el desenvolupament del producte o servei’.

Sembla que no han pensat fer servir en català el terme comàrqueting, tot i que és una adaptació ben formada i que actualment comença a augmentar la seua difusió. La referència actual de la Wikipedia en anglés per al concepte també és la forma co-marketing (consulta: 05.12.2017); no recullen la forma trade-marketing. La forma trade-marketing apareix en una fitxa de la Neoloteca basada en un diccionari de l’any 1999, que és on s’adapta a mitges: forma anglesa trade més adaptació catalana màrqueting.

De moment, el terme trade màrqueting té més difusió en la xarxa en català que el terme comàrqueting, però això no vol dir que esta segona opció no siga una alternativa plenament adaptada i acceptable. De fet, insistim en un aclariment sobre la qüestió i la segona resposta del Termcat (12.12.2017) ha segut:

Arran dels vostres comentaris, hem fet arribar aquesta qüestió a especialistes de l’àmbit. Segons els especialistes consultats, les formes trade màrqueting i comàrqueting no es poden considerar sinònimes. En aquest sentit, la forma trade màrqueting designa un concepte molt més restrictiu, ja que fa referència al canal de distribució, des del fabricant fins al consumidor final. En canvi, la forma comàrqueting és semànticament més propera al concepte de màrqueting col·laboratiu i engloba un concepte molt més genèric, en què es té en compte el consumidor final, la col·laboració del qual pot produir-se en la creació del producte, en la concepció, en el disseny, en la selecció de l’estratègia de comunicació, en el llançament al mercat, etc.

tabàquic -ca

  1. Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
  2. Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
    • tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)
    1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].

assaig i error

  1. L’expressió assaig i error o assaig-error s’utilitza per a designar un procediment d’aprenentatge o de recerca. La gec utilitza la forma assaig-error (s. v. etologia; consulta: 07.11.2017):

    L’aprenentatge pot tenir lloc, també de menys a més, per habituació, per imitació, per assaig-error, per conceptualització, per raonament complex amb simbolismes, etc.

    Però també la forma assaig-i-error (s. v. mètode d’assaig-i-error; consulta: 07.11.2017):

    m psic
    Procés de tempteig pel qual són eliminades progressivament les respostes errònies i són fixades les respostes satisfactòries.
    És la base de l’aprenentatge instrumental.

    Reforça l’opció per assaig i error el Cercaterm (consulta: 04.04.2012; 07.11.2017), on trobem el terme aprenentatge per assaig i error:

    ca aprenentatge per assaig i error, n m
    es aprendizaje por ensayo y error
    fr apprentissage par essais et erreurs
    en trial and error learning

    Educació > Didàctica > Aprenentatge

    Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.

    En resum, assaig i error i assaig-error són dos possibilitats d’escriure la mateixa expressió. Fent una cerca en Google Llibres (consulta: 07.11.2017) comprove que un poc més d’ús en català de la forma assaig i error (236) que d’assaig-error: (110).

estalonament

En el camp del transport ferroviari trobem uns usos en castellà que no apareixen encara recollits en els diccionaris en català. Un context que servix d’il·lustració és:

Talonamiento de agujas: cuando no exista un rebase de señal previo al talonamiento. Apertura del embrague de talonamiento cuando se talonan las agujas y emisión de una indicación de agujas talonadas al dispositivo de detección.

Com que en català documentem tant talonament com estalonament, fem la consulta al Termcat, que mos envia (17.10.2017) la resposta següent:

Les formes adequades són el verb estalonar i el substantiu estalonament. Podeu consultar en el Cercaterm la fitxa del terme estalonar: ‘Passar una circulació per un canvi que no està en la posició adequada prenent-lo de taló, de tal manera que les pestanyes de les rodes separen l’espasí de la contraagulla’.

final de servei

En el camp del transport ferroviari, en castellà utilitzen els termes toma i deje per a dos accions relacionades amb l’inici i el final del servei de transport d’un vehicle. El Termcat tenia una fitxa que indicava l’equivalent català deixa per al castellà deje; hem consultat si eixa proposta encara era vigent i hem rebut (16.10.2017) la resposta següent:

Considerem que la denominació catalana més adequada per a toma y deje és inici i final de servei.