tauleta digitalitzadora

L’any 1996 un document en castellà que arribava al dogv contenia el terme tableta digitalizadora (Alícia, 3 de maig de 1996]. Era en un temari d’informàtica sobre el programa Autocad. El terme no apareixia en el drae.

En valencià vam utilitzar l’equivalent tauleta digitalitzadora (que no apareixia a en els diccionaris habituals d’aquell moment: dec, diec, dval ni dtiupc), seguint el model de tauleta gràfica (dec). La forma tauleta digitalitzadora havia segut recollida pel Diccionari de dibuix tècnic (1992) del Termcat.

rebissa

Podem trobar esta paraula en el dnv (consulta: 10.03.2021):

rebissa
1. f. Corda fina per a diversos usos.
2. f. NÀUT. Cap curt que porten els poals per a poder-los suspendre quan es trau aigua del mar des de bord.

Hi ha qui proposa, per al català, la paraula amant (Zèfir, 07.03.2002), que segons el gdlc és:

m MAR 1 Nom genèric de tot cap gruixut o cable assegurat per un extrem al cap d’un pal o d’una verga, i per l’altre a un aparell.
2 esp Cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos.

El dcorom (s. v. rabassa) comenta:

Rabassell […] variant rabissell […] on hi deu haver contaminació d’algun sinònim (arbrissell?), però la citada veta dels pastors manacorins apunta cap a contaminació del terme nàutic rəbisə ‘cap de corda, proveït d’una gassa, que serveix per aferrar la vela i altres coses’ segons els pescadors de StPolM (1930); el qual, al capdavall també prové del grup rabada/rabo.»

Hi ha diverses traduccions amb variants ortogràfiques que semblen manllevades directament del castellà:

1) rebisa: Vocabulari Marítim Català-Castellà Castellà-Català de J. M. Martínez Hidalgo i Laureano Carbonell. Ed. Diputació de Barcelona.
2) rabissa: ídem.
3) ravissa: Diccionari Nàutic de J. M. Sagalés. Ed. Juventud, S. A.
4) revissa: Recull de mots i expressions marineres tossenques de Telm Zaragoza. Ed. Confraria de pescadors de Tossa de Mar. També a: Vocabulari de pescadors de Cambrils de J. L. Savall Rom. Ed. Rosa de Reus.

La definició més exacta sembla la del Diccionari nàutic, que defineix ravissa com a cap prim que, en un dels seus extrems, va lligat a un objecte per maniobrar o treballar amb ell. Segons el que indica dcorom, d’acord amb l’etimologia s’hauria d’escriure rabissa; però és possible que la pronúncia haja obert a la forma que preferix el dnv, rebissa.

En castellà, la forma equivalent és rabiza:

(Clave; consulta: 07.03.2002) «s.f. 1 En la caña de pescar, punta donde se ata el sedal. 2 Cuerda o cabo corto y delgado, unido por un extremo a un objeto para facilitar su manejo o su sujeción: Los marineros sujetaron los salvavidas a la borda con rabizas. 3 col. desp.
Prostituta.»

(Larousse-vox; consulta: 10.03.2021) «1 s. f. PESCA Punta de la caña de pescar en la que se coloca el sedal. 2 NÁUTICA Cabo pequeño de los barcos, que se ata al extremo de cualquier cosa para manejarla o sujetarla. 3 Mujer que ejerce la prostitución.»

Podem localitzar un exemple d’ús del terme castellà en el dogv (núm. 558, 01.04.1987, R COPUT 25.02.1987):

Independientemente, los titulares de servicios de temporada dispondrán de estos medios en función del servicio que prestan, como mínimo contarán con botiquín y aro salvavidas con su rabiza.

La versió en valencià era:

Independentment, els titulars de serveis de temporada disposaran d’aquests mitjans en funció del servei que presten, i com a mínim. comptaran amb farmaciola i cèrcol salvavides amb el seu cimerol.

Tanmateix, eixa rabiza no era el cimerol (gdlc: «part superior i més prima d’una canya llarga de pescar»), l’aparició del qual potser és deguda a una mala interpretació del terme castellà, que també significa ‘cimerol’, com hem vist en els diccionaris.

samit

  1. No recullen el mot ni el gd62 ni el gdlc ni el diec; sí que el recullen el dval i el dcvb. Segons el dcvb:

    samit m. ant. Tela de seda preciosa; cast. jamete. Si el pali o’l samit o la porpra és leja cosa de veer, Llull Cont. 104, 24. Viu en una vestidura de samit blanch que el rey vestia, estar una neyra, Llull Felix, pt. VII, c. 3. No fo null temps vist tan bell arnès de cavallers… e de belles cubertes de samits en llurs cuyraces, Desclot Cròn., c. 89. Tots quants clergues nós trobam, nós los faem guarnir ab capes de samit e d’altres draps ab aur, Jaume I, Cròn. 450. Una peça de samit ras groch, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. I, 211). Un pali… ab flocadura d’or de samit vellut vermell, doc. a. 1370 (Miret Templers 557). Si antrà laïns lo Sant Graal cubert d’un blanc samit, Graal 12.

    El dnv també l’ha incorporat (consulta: 25.02.2021):

    samit
    m. [ant.] TÈXTIL Tela de seda preciosa.

  2. En castellà, el terme corresponent és jamete (drae; consulta: 25.02.2021). En anglés, segons el Merriam-Webster; consulta: 25.02.2021):

    samite
    sa·​mite | \ ˈsa-ˌmīt , ˈsā- \
    : a rich medieval silk fabric interwoven with gold or silver
    Pronunciation: ‘sa-“mIt, ‘sA-
    Function: noun
    Etymology: Middle English samit, from Middle French, from Medieval Latin examitum, samitum, from Middle Greek hexamiton, from Greek, neuter of hexamitos of six threads, from hexa- + mitos thread of the warp

    I en francés, segons el Trésor de la langue française (consulta: 25.02.2021):

    samit, subst. masc.
    ARCHÉOL. Riche tissu de soie lamé d’or et d’argent, utilisé jusqu’au XVIIe s. pour confectionner des vêtements, des coussins, des reliures. Le roi parut avec une cotte de samit inde (soie violette), un surcot et un manteau de samit vermeil fourré d’hermine et un chapeau de coton (FARAL, Vie temps st Louis, 1942, p. 181).
    Prononc. et Orth.: [sami]. Homon. sammy. Att. ds Ac. 1935.
    Étymol. et Hist. a) Ca 1165 samit sing. (Guillaume d’Angleterre, éd. M. Wilmotte, 3182); ca 1170 mantiax de samiz (CHRÉTIEN DE TROYES, Erec, éd. M. Roques, 6603); b) samis 1180 enseignes de samis (ALEXANDRE DE PARIS, Alexandre, I, 2500, éd. Elliott Monographs, n o 37, p. 56). Empr. au lat. médiév. examitus (NIERM.), par aphérèse samitus ” samit ” (1130 ds LATHAM), gr. médiév. ” id. ” propr. ” six fils “. Cf. la var. samin (ca 1180 pignons de samin Fierabras, 50 ds T.-L.), issue de samit soit par substitution du suff. -in à la finale, soit par nasalisation de -i- sous l’infl. de la cons. précédente (FEW t. 4, p. 418a).
    Bbg. MÖHREN Négation 1980, pp. 216-217.

defalliment

  1. Especialment en l’àmbit del ciclisme, en un registre formal, defalliment es referix a la situació en què l’esportista perd de colp les forces per a continuar avant en la bicicleta. Segons el Termcat (consulta: 16.02.2021):

    ca defalliment, n m
    ca baixada, n f sin. compl.
    ca desinflada, n f sin. compl.
    ca flaquera, n f sin. compl.
    ca fluixera, n f sin. compl.
    es pájara, n f

    Ciclisme
    Definició
    Pèrdua sobtada de la força física o anímica que experimenta un ciclista durant una cursa o un recorregut.

    Notes
    1. Les formes baixada, desinflada, flaquera i fluixera són de registre informal.
    2. L’expressió castellana venir el tío del mazo (o dar el tío del mazo o dar con el mazo) equivalent en català a fer figa o a venir (o patir) un defalliment (o una baixada, una desinflada, flaquera o fluixera).

  2. També hi ha uns possibles abaixó, baixada o estar torrat (propostes de Cèsar Mateu en un Diccionari ciclista del 2003-2007; consulta: 16.02.2021). A més, podem trobar fallanca en el dnv (consulta: 16.02.2021):

    fallanca
    […] 2. f. Defalliment sobtat de les cames.

  3. En castellà, en l’argot ciclista, s’utilitza pájara. Segons el dueae:

    n. f. Esp Malestar general y pérdida repentina de fuerzas que sufre un corredor, especialmente en ciclismo, debido a la hipoglucemia (insuficiencia de glucosa en la sangre) producida por haber realizado un gran esfuerzo: los corredores franceses saben que ya sólo una pájara podría evitar la victoria del ciclista navarro en la vuelta.

faixó

Com a terme d’arquitectura, apareixia en el dfullana:

faixó
m. Faixa ressortida, motllurada o llisa, en un mur, finestra, etc.

Només estava en el dfullana en este àmbit temàtic, però en el Termcat també l’utilitzen (segons em va comentar Assumpta Forteza, 09.03.2000). Posteriorment, el dnv (consulta: 11.02.2021) l’ha incorporat amb dos accepcions:

2. m. CONSTR. Requadro ample d’algeps fet al voltant de portes i finestres.
3. m. CONSTR. Arc que sobreïx situat en l’intradós d’una nau.

En castellà, fajón, que el drae (consulta: 11.02.2021) definix aixina:

1. m. Arq. Recuadro ancho de yeso alrededor de los huecos de las puertas y ventanas.
2. m. Arq. Arco de refuerzo de una bóveda.

ibuprofén

El gdlc utilitzava la forma ibuprofè en les edicions del 1998 i anteriors en paper. El document «Terminologia de productes farmacèutics» (febrer 1999) de la Generalitat de Catalunya —revisat pel Termcat—, on es fixen les normes d’adaptació de les denominacions dels productes farmacèutics, indicava que la forma seria ibuprofèn, forma que va aparéixer posteriorment en el gdlc i que també ha arreplegat el dnv (consulta: 10.02.2021):

ibuprofén (o ibuprofèn)
m. FARM. Antiinflamatori no esteroidal amb propietats analgèsiques i antipirètiques.

 

ràcord

En el Termcat 4 (pàg. 3; setembre 1989; ara no sé a quina publicació concreta correspon esta referència antiga) apareixia:

racord m
cast. rácor[*] Conjunt de dues peces que serveix per a empalmar per testa dos tubs amb un sistema d’acoblament hermètic desmuntable.

En el gdlc (edicions del 1993 i 1998), apareixia esta paraula amb accent (tal com també apareix en el dnv; consulta: 04.02.2021):

ràcord
[fr: raccord] m tecnol Maneguet, element intermediari que uneix dos tubs, dues parts d’una canonada, etc, o que, disposat en un extrem, uneix un tub, una canonada, etc, a un dispositiu, un aparell, etc.

En castellà és racor (drae, dusos, vox).

panerot

Un panerot de vímet.

El dnv no li dona eixa accepció a panerot (consulta: 19.01.2021; els he proposat que la incloguen),* però sí que la recull Joan Giner (El parlar de la Safor; consulta: 19.01.2021):

panerot m. […] 2. Mecedora de panerot (Tav) o panerot (Mi), espècie de balancí o de seient voluminós fet de vímet.

* Nota fdt. Arran del comentari de Cristian Luna comprove (consulta: 08.10.2024) que el dnv ha incorporat esta accepció (no indiquen quan ho van fer).

En eixa accepció de ‘butaca de vímet’ panerot també és usual a l’Alcúdia (informació de Rosanna Pasqual; 19.01.2021) i Carcaixent. Juli Jordà (comentari del 09.02.2021) informa que «Els Panerots» era el nom d’un «casino» d’Albalat de la Ribera: «I es deia aixina perquè segons que diuen hi havien panerots, òbviament. També va tindre altres noms com l’Alteró (perquè estava en alt) i l’Autonomiste» (vegeu també Memòria gràfica d’un passat recent, 2010; consulta: 10.02.2021).

A Tavernes de la Valldigna eixa butaca també és panerot, segons la informació que recopila reig-evds (2015; consulta: 19.01.2021). Podem trobar documentada esta accepció també en:

  • Alfonso Rovira (1993-2008): «Estampas y recuerdos de Alzira (55). La cooperativa la agrícola de Alzira ya es centenaria» (consulta: 19.01.2021):

    Recordemos aquella casa habitáculo de la cooperativa, en aquel rincón de la placeta donde el recordado con­tratista Olegario Esteve servía a los agricultores que comentaban los trabajos que habían realizado a lo largo del día, sentado reposando en los cómodos «panerots» de mimbre amarillento y, sobre todo, recordemos también a alguien que dio un gran empuje a la cooperativa, como fue el presidente recientemente fallecido, Antonio Costa Ull.

  • J. Rafael Bernabeu Galbis (Ontinyent, 2011): «La vara de alcalde: un conflicto de fiestas de inicio del s. XX» (consulta: 19.01.2021):

    En dicho lugar, muy acogedor, sin molestar el poco tránsito que en aquellas fechas se producía, ofrecía una especie de terraza que durante el verano era ocupada por los socios de dicho establecimiento en cómodos sillones de mimbre, conocidos por la gente con el nombre de «panerots».

El company Vicent Sanchis Martínez (03.03.2021) aporta un poc més de documentació:

Ací, a Rafelguaraf, i per la rodalia, supose, també és d’ús. Jo l’he utilitzat almenys en dos novel·les. En Aventura al desert (ara Aventura a Tunísia) en el capítol 4, al final del primer paràgraf; i en Terra de frontera, en el capítol 2, al final del segon paràgraf.

rinquet

Els rinquets d’un camp de cacau en Alaquàs. Foto de l’article «Cultiu de cacau. Recol·lecció i aventat» de Ramón Tarín i López (1997).

A l’Alcúdia (Ribera Alta), rinquet és l’equivalent de l’accepció 5 de reng que apareix en el dcvb (consulta: 19.01.2021):

reng m. […] 5. Faixa o tira d’herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra (Massalcoreig, Gandesa).

A l’Alcúdia, segons l’informant (Enrique Pascual, naixcut en 1934; informació de Rosanna Pasqual; consulta: 19.01.2021) s’aplicava al cultiu del cacau (i a la sega de l’herba). Era la ringlera que es formava al costat dels solcs amb les mates de cacau arrancades (o les mates d’herba). Quan el sol havia eixugat un poc les mates, anaven les dones a fer la faena d’espolsar-les (contra les barretes de les cadires de bova tombades).

L’article «Cultiu de cacau. Recol·lecció i aventat» de Ramón Tarín i López (1997; consulta: 19.01.2021) recrea eixa activitat en Alaquàs. En la revista Mètode podem llegir també l’article «El cacau valencià» de Josep Roselló Oltra (10.06.2013; consulta: 19.01.2021).