actualitat

Hi havia una fitxa de l’Optimot (consulta: 04.02.2010) que mirava d’interpretar les accepcions del diec per a la paraula actualitat en un sentit molt restrictiu:

El diccionari normatiu recull dues accepcions del mot actualitat: 1) qualitat d’actual, i 2) conjunt de fets recents o informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

Així, en català, l’expressió en l’actualitat no pot voler dir ‘actualment, ara mateix’, significat que sí que té en castellà. En canvi, aquesta expressió és correcta sempre que el sentit del mot actualitat es correspongui amb el que recull el diccionari normatiu. Per exemple: La proposta es basa en l’actualitat dels fets.

Ja en aquell moment convenia tindre en compte que eixa paraula tenia més accepcions en altres diccionaris (que recollien la locució), com ara el gdlc:

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.
2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.
3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.
4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

De fet, el mateix diec fea servir la paraula de manera que tampoc podria ser interpretada (si seguírem només les seues definicions). Per exemple:

edat […] 3 8  edat moderna Edat de la història que s’estén des de la caiguda de l’Imperi bizantí fins a la Revolució Francesa o fins a l’actualitat.

relicte -a […] 2 2 adj. Que s’ha format en condicions diferents a les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

foraminífers 1 m. pl. Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat. […]

Aleshores i ara, per tant, convé pensar que cal ampliar la definició del diec (que no s’ha modificat, de moment). I també, tal com ha fet finalment l’Optimot (agraïm l’avís sobre eixe canvi a Xavier Albons; vegeu la fitxa 1423/6; consulta: 27.02.2019), arreplegar la locució i donar-li el sentit que té i que apareix en altres diccionaris, com ara en el dnv (consulta: 27.02.2019):

actualitat […] 4. en l’actualitat loc. adv. Actualment. En l’actualitat, l’índex d’analfabetisme s’ha reduït considerablement.

En eixe sentit, Xavier Rofes (21.03.2019) ha fet una petita recerca i envia la nota següent que confirma la tendència:

Ni la giec (ni la geiec) registren la locució, tot i que hi recorren sovint en la redacció (en el cas de la geiec fins a quinze vegades). La locució figura en el Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal.

-iment/-ement

Es pot fonamentar històricament i normativament la correcció de l’increment -iment en paraules com ara creiximent, naiximent, etc., que són les formes usuals a molts llocs. Sobre la qüestió, podem llegir un article d’Emili Sáez (Forest-IEC, 2002). Al final de l’article, l’autor proposa:

La normativa hauria de plantejar-se la conveniència de mantindre aquesta irregularitat: potser seria preferible assumir com a formes principals les regulars —i tradicionals— en i (o fins i tot substituir aquelles per aquestes), que són també les que ha mantingut sense excepcions tot el valencià. Aquestes últimes, com a mínim, haurien de ser admeses normativament.

La gramàtica de l’avl (2006) comentava en una nota (37.5.1.3):

Els substantius derivats en -ment a partir de verbs de la segona conjugació acabats en -xer presenten la doble possibilitat: naixement (o naiximent), creixement (o creiximent).

L’acadèmia ha consentit finalment el mínim proposat per Emili Sáez i ha afegit en el dnv (consulta: 25.02.2019) les formes en i com a formes secundàries, com podem vore en una llista de paraules (18 casos) extreta del diccionari:

acreiximent, apareiximent, autoconeiximent, compareiximent, coneiximent, creiximent, decreiximent, desconeiximent, desmereiximent, intercreiximent, mereiximent, naiximent, prerenaiximent, reconeiximent, recreiximent, reeiximent, renaiximent, sobrenaiximent

Totes estes paraules remeten a la variants amb –ement.

El company Xavier Rofes (21.03.2019) afig unes dades sobre la qüestió:

La giec i la geiec en diuen això: «Amb el sufix –ment, la vocal originàriament era i, la qual es manté en tots els parlars en certs mots (abatiment, venciment), però en altres mots es produeixen diferències entre parlars, com mostren les formes valencianes creiximent o naiximent, que s’eviten en els registres formals en favor de les més generals creixement i naixement» (giec,  10.1.3a / geiec § 6.3)

Pel que fa al comentari «que s’eviten en els registres formals» del fragment citat de l’iec, podem pensar que deu tindre una bona base de fet —i no faré ara un apunt sobre les causes d’eixe costum; podeu consultar sobre això l’article d’Abelard Saragossà «L’ús del valencià:mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari» (consulta: 21.03.2019)—, però que convindria estendre el costum a no evitar l’ús de les variants menys generals (més encara quan són «regulars» i «tradicionals», tal com explica Emili Sáez en l’article citat) de la llengua en qualsevol registre.

a tiri i bandiri

  1. La locució adverbial a tiri i bandiri és utilitzada pel diputat Peris i Garcia (17.12.2002; Safor). La trobem documentada per Eugeni Reig (Valencià en perill d’extinció) amb la forma més general a tiri i baldiri, forma que  apareixia en el Salt 2.0 i ha entrat en el dnv (consulta: 22.02.2019):

    a tiri i baldiri loc. adv. De forma desbaratada, sense moderació ni consideració. Li agrada molt gastar a tiri i baldiri.

  2. No apareix en el dcvb ni en una forma ni en l’altra (ni tampoc tiribandiri ni tiribaldiri, que són també variacions possibles). La trobem amb la forma a tiri i bandiri ‘en gran quantitat’ en el llibre La pols i el desig de Jesús Moncho (2001; Google Llibres; consulta: 16.07.2013), autor de Gata de Gorgos (Marina).
  3.  Gràcies al comentari d’Idali a esta fitxa (on enllaça un article de Ricart García Moya), puc afegir un poc d’informació addicional: Emili Casanova («El lèxic valencià en el diccionari Fabra de 1932», 2002; consulta: 20.11.2019) comenta que la variant  tiri valdiri, aportada per Lluís Fullana (i que podem trobar en el diccionari d’Escrig, 1887; consulta: 20.11.2019), no va ser incorporada per Pompeu Fabra en el seu diccionari del 1932. D’altra banda, el Tresor del valencià meridional: diccionari temàtic i fraseològic (2011; consulta: 20.11.2019) ha inclòs la forma en dos accepcions:

    a tiri-baldiri (‘excés, exagerar’)
    gastar a tiri-baldiri (‘balafiar’)

tallatge

  1. Els diccionaris habituals no recollien este substantiu ben format a partir del verb tallar. L’hem sentit usat amb el significat ‘quadre de talles’. Quadre de talles és el terme que proposa el Cercaterm (consulta: 28.11.2008) per a l’àmbit de la moda:

    ca  quadre de talles, m
    es  cuadro de tallas
    es  tallaje
    en  grading table
    en  size table
    Taula de valors correlatius, corresponents a mesures antropomètriques de diferents talles, longitudinals i de contorn.

    En tot cas, el dnv (consulta: 19.02.2019) ha incorporat el terme per a l’àmbit de la confecció:

    tallatge CONF. En la fabricació de peces de vestir, varietat de talles.

  2. La referència que hem sentit, però, es referia a les talles (‘mides’) del peix que es peixca i es comercialitza en les llonges.Hem trobat alguna altra referència interessant d’ús del terme:
    […] el tallatge de cada un no devia alçar més d’un metre seixant-cinc.

    Santi Cortés i Antoni Ferrando (2002): Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981: una vida per al diàleg)

    Cal dir que, en este cas, el tallatge també tenia a vore amb la talla d’uns «peixos filològics»…

  3. En un altre àmbit, també l’hem trobat utilitzat amb el significat ‘operació de tallar’.

tabolla

  1. Els diccionaris recullen l’adjectiu taboll -lla (consulta: 04.02.2019):

    [GDLC] adj. 1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes. \2. Curt de seny; groller, descortès.
    [DIEC2] […] 2 2 adj. Grosser 2.

    Per contra, no inclouen l’accepció que correspon al nom d’un dolç típic. Segons la versió de colomina:

    MDomínguez ens n’ofereix una variant, +tabolla: «Abans de mesclar-les amb l’arrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb una ferma i trencadissa crosta per fora, s’oferien com una llepolia d’urgència. I tenien un nom incitant: tabolles (L’ullal, 57).

    Fa uns dies (21.04.2011), mon tio Agustí em recordava el plaer de menjar-ne i em contava com les feen en Carcaixent, cuites per fora en un bany d’aigua amb calç.

  2. El dgfpastor sí que recull el verb que se’n deriva (però no el nom del dolç):

    atabollar. v. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. // -se. Prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver sofert una calor excessiva. // Astorar, torbar d’admiració. [pasmar]

a la llum de

Locució prepositiva correcta segons daux (encara no recollida pels diccionaris: consulta: 29.01.2019). Té el sentit més literal, equivalent de la locució a la claror de:

[gdlc] 2 a la claror de loc prep Amb l’ajuda o servint-se de la claror produïda per un astre, per un objecte, pel foc, etc. Dibuixar a la claror d’una espelma. Miràvem el jardí a la claror de la lluna.

I té també un sentit figurat que equival al de ‘davant de’ ‘en vista de’, ‘tenint en compte’, sentit que podem documentar, entre altres, en Lluís Payrató (gcc, pàg. 1170, nota 20), dcorom (s. v. vega) i Philip D. Rasico («El tractament català dels grups de nasal o líquida més oclusiva, a la llum de la documentació medieval: precisions fonològiques»; veg. Google Llibres), Joan Veny («Erotisme i litúrgia en la ictionímia»; consulta: 29.01.2019).

aigua cavallera

  1. El dnv ha inclòs este terme (consulta: 29.01.2019):

    aigua cavallera f. Cabal d’aigua que fluïx lliurement, però de manera tranquil·la.

  2. Segons el declc de Coromines:

    El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar ‘superior, lliure’: […] D’ací l’ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres ‘les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització’: «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L’Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de ‘no servil, lliure’; […]

  3. Suscitada la qüestió en la llista Migjorn per Eugeni Reig (03.12.2009), diversos collistaires van fer les seues aportacions. En general, confirmaren majoritàriament la pronúncia amb labiodental (v) i no amb bilabial (que era com havia aparegut en una notícia de Vilaweb, 11.12.2009). Certament, és un matís difícil de detectar, tal com m’ha dit Pep Sanchis (Llocnou d’en Fenollet, 11.12.2009), i sobre el qual dubtaven Vicent Sanchis (que s’inclinava per cavallera) i mon tio Agustí. Cal dir que els dos m’han confirmat la descripció de Coromines. Més avant, el diputat Torró Gil en va fer ús en el parlament valencià (26.05.2010):
    […] les enormes despeses d’energia, que li ho va dir, l’aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?

    El company Francesc Gascó (Tavernes de la Valldigna, 30.05.2010) va enviar la informació següent:

    [M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l’aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l’aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.

    A més, Josep Lozano (31.05.2010) mos va enviar un poema seu (d’un llibre que està preparant):

    Aigua

    Nunci diàfan de verdor,
    per les séquies i filloles
    o els braçals de la Ribera,
    tot fluint a cor què vols,
    fecundant els fraus i els solcs
    o acabant a l’Albufera,
    remorosa o riallera,
    clara sement de llecor,
    corre l’aigua cavallera.

  4. La documentació de Google Llibres (consulta: 11.12.2009) dóna com a resultat una referència catalana (a més del diccionari de Coromines) per a aigua cavallera (cap per a caballera) en «Un sistema de drenatge a la marjal d’Algemesí: l’alcaduf» de Vicent Castell, article publicat en L’espai de l’aigua (2000) d’Antoni Furió i Aureliano Lairón (editors). En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l’aigua en el Corde.

ecdòtica

  1. Terme que no apareixia en el gdlc ni en el dval. El Dicionário Aurélio (portugués) diu:

    ecdótica [Do fr. ecdotique] S. f. Disciplina que trata da edição de um texto. [A ecdótica é mais abrangente que a crítica textual, pois trata de todos os aspectos de uma edição, mesmo d’aqueles não lingüísticos, tais como a disposição da mancha, dos títulos, o uso diferenciado de caracteres gráficos, o conjunto das ilustrações.]

  2. El dnv ha inclòs tant el substantiu com l’adjectiu:

    ecdòtic -ca adj. LING. De l’ecdòtica o que hi té relació.
    ecdòtica f. LING. Crítica textual.
    crítica textual f. LING. Part de la filologia que reconstruïx metòdicament els textos segons l’original més probable.

  3. En espanyol, ecdótica (drae): «f. Disciplina que estudia los fines y los medios de la edición de textos».

angimbori

Segons el diccionari del programa Salt 2.0 (oficial, segons l’avl–2002):

angimbori m. Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més bé fa nosa.

El dnv (consulta: 20.12.2018) va modificar lleument la forma de l’entrada i la definició:

engimbori m. Objecte inservible, de poc valor.

Etimològicament, el mot prové de cimbori, que, al seu torn, té l’etimologia següent (gdlc, s. v. cimbori; consulta: 20.12.2018):

1372; del ll. cĭbōrĭum ‘copa’, i aquest, del gr. kibṓrion ‘fruit del nenúfar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim i cimbell.

Eugeni Reig (El Punt, 19.09.2011) documenta unes quantes possibilitats més i dona la seua opinió sobre la incorporació de les variants als diccionaris:

En la primera edició del meu llibre Valencià en perill d’extinció (València, 1.999) vaig incloure el mot angimbori que vaig definir com: «Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària considerable i més aïna fa nosa.» I vaig afegir: «Aquest mot no té les connotacions d’objecte vell, deteriorat, fet una cafetera, que té la paraula xanca.» I vaig posar el següent exemple il·lustratiu: «A vore quan t’endús l’angimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.»

[…]

Jo pense que els vocables atzimbori, angimbori, angimbòric, anzimbori, argimbori, engimbori, enximbori, estimbori, etzibori, etsibori, etzigori i atzigori són variants formals del mateix mot i considere que la variant atzimbori és la que hauria de ser la normativa, perquè és la que menys s’allunya del seu origen etimològic i perquè encara es conserva viva en la comarca del Baix Vinalopó. […]

No cal dir que l’ús és més indicador encara que la interminable recerca etimològica. Tal com assenyala Eugeni Reig, al Baix Vinalopò es veu que n’hi ha una variant, al Gironés i l’Empordà, unes altres, etc.; i s’esdevé el mateix en el camp literari, on l’etzigori de Pere Coromines esdevé atzigori en les traduccions de Terenci que féu Joan Coromines, i on Maria Beneyto (i altres) fea servir l’estimbori usual a Mallorca (veg.):

Ha vingut Gertrudis a mostrar-nos la seua filla. La xiqueta està feta un estimbori. I és que els pobres no tenen disposició per a res, perquè el vestit ben bonic que era.

El company Francesc Gascó (04.10.2011) comenta l’alternança algimbori / argimbori a Beneixama: «les dues amb o oberta [algimbòri], [argimbòri]»; a més, informa de la variant estrumbori, pròpia de Mallorca, recollida en el dcvb:

estrumbori*
Embalum, cosa que embaluma (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

*Nota: Alcover escriu estumbori en els Dietaris de les eixides, 1900-1902 (edició de Maria Pilar Perea, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002).

Podem documentar en Google Llibres un article d’Emili Casanova, «El Diccionari de la Vall d’Albaida: Una presentació», que inclou:

Cimbori, m. ‘Fòtil, andrómina gran i inútil’. VF: angimbori (Atz.), encimbori (Ag.), encenvori (Ag.), etzibori (Alb.), enximbori (Atz.).

El cercador no mos permet accedir a molta més informació, però crec que podem interpretar les abreviacions dels noms de les localitats aixina: «Atz.» ‘Atzeneta’, «Ag.» ‘Agullent’, «Alb.» ‘Albaida’.

Alguns sinònims: andròmina, flosti (flòstic), quènfaig

A més d’estes variants, hi ha sinònims disponibles per a registres diversos, com ara andròmina, fòtil, rampoina, trasto… El diccionari de sinònims d’Albert Jané (consulta: 14.02.2024) en recull uns quants més.

La innovació televisiva quènfaig

En el programa El Club de TV3 (dj. 10.05.2007) provaven a fer una aportació al vocabulari català: quènfaig, nom amb què designem les andròmines de poc valor econòmic i de discutit valor estètic que són objecte de regal als convidats (parents, amics i coneguts) en bodes, batejos i comunions i altres esdeveniments socials. En espanyol en dien pongo (no apareix encara recollit als diccionaris amb esta accepció; veg. drae consulta: 26.04.2020).

La paraula flosti o flòstic

La paraula flosti o flòstic, que la Neosfera documenta l’any 2014, no apareix encara en els diccionaris generals (consulta: 14.02.2024) ni té entrada o ús en el dcvb. Podem documentar-la a l’inici del segle xx, ja que la localitzem en el Bolletí del diccionari de la llengua catalana, volum 8 (1915) d’Antoni Maria Alcover:

Hi ha orientacions per a trobar el demble dels mots catalans fusell, flòsti, janglar, lleuda, paper.

És usual amb este significat a diverses comarques catalanes (Lluçanès, Berguedà, Osona, Ripollès…), va ser escollida «paraula del poble» a Prats de Lluçanès (16.03.2023). També s’utilitza com a terme alternatiu per a designar el ‘penis’, significat que podem documentar en algunes obres literàries:

  • Retrat d’un assasí (1988) d’ocells d’Emili Teixidor i Viladecàs: «ell tenia un flosti tan petit que feia riure»
  • La clau anglesa (2020) d’Antoni Pladevall i Arumí: «no hi ha fuet més dur, mossa, que un flosti de toro deixat assecar dies i dies a sol i serena»
  • Lo mig del món (2023) de Roser Vernet Anguera: «damunt del bufet dels atuells de parar taula i presentar tapets i flòstics regalats»

En altres llengües

Joan-Carles Martí Casanova mos indica que en francés es coneix com a bibelot. Segons el tlf (s. v. bibelot; consulta: 20.12.2018):

2. Avec une nuance péj. Article de peu de valeur ou de mauvais goût. Bibelot de bazar, de camelote, sans valeur :
· 3. Sur le tourniquet, les lots étaient classés, d’affreux bibelots de cinq ou six sous, maroquinerie, verrerie, porcelaine; et la plume grinçait contre les fils de laiton, la plaque tournante emportait les lots, dans un bruit continu de vaisselle cassée.
zola, Son Excellence E. Rougon, 1876, p. 331.

El mot bibelot també ha estat incorporat al català, però els diccionaris no li han donat l’accepció despectiva que tractem ara. El diec2 (el gd62 i el gdlc) el definix:

bibelot m. Petit objecte decoratiu.

D’altra banda, en anglés en diuen trinket o knickknack. El gdt només recull knickknack:

A small trivial article intended for ornament.

En el Merriam-Webster (consulta: 20.12.2018), que va mmodificar la definició entre 2007 i 2018 («a small object displayed for its attractiveness or interest» > «a small trivial article usually intended for ornament») trobem tchotchke i més sinònims (és una llista que va variant): bauble, bibelot, curio, curiosity, doodad, dingus, dohickey, hickey, gaud, gewgaw (also geegaw), gimcrack, kickshaw, knickknack (also nicknack), novelty, ornamental, trinket, whatnot, whatsit…