La nova versió de la gec conté una errada, ja que fa ús de sudsudanesos* (s. v. Sudan del Sud [2013]; consulta: 05.01.2016). Convé aclarir que els habitants del nou estat africà del Sudan del Sud (naixcut al 2011) reben en català el gentilici sud-sudanés -nesa. Així ho recull l’Ésadir (consulta: 05.01.2016).
125. x. […] Els noms propis, l’article definit i l’adjectiu interrogatiu demanen davant d’ells, els primers exclusivament i els altres preferentment, la preposició a; els adjectius demostratius i els indefinits un i algun, en canvi, prefereixen davant d’ells la preposició en.
Actualment, la gramàtica de l’avl (2006) ha transformat eixa prescripció, mitjançant una redacció poc aclaridora, en una constatació no prescriptiva:
b) Si el complement indica la pura localització s’usa a o en:
– Davant de noms propis de lloc, s’usa la preposició a:
Va nàixer a Morella però ara viu a Benicarló.
Ha passat l’estiu a Xixona.
A Ontinyent fan un embotit boníssim.Observació: En la llengua antiga tant a com en podien aparéixer amb els noms propis de lloc, encara que en era més freqüent:
«qui estava en l’Alcúdia», Llibre de Cort de Justícia de València.
«Porta aquex dinar a Daniel, propheta, que està pres en Babilònia, en hun lach de leons», Sant Vicent ferrer, Sermons.
«dix que a casa sua a Quart jagué tota la nit», Llibre de Cort de Justícia de València.
«La VII ª manera de orar és ficar los genolls en terra, axí com feren aquests reys, per ço com veeren a Betlem», Sant Vicent ferrer, Sermons.Amb posterioritat, l’ús de a s’ha generalitzat en la major part de l’àmbit lingüístic i, pel que fa al valencià, en alguns parlars septentrionals i meridionals. En la resta del valencià, en canvi, s’ha mantingut l’ús de en, encara que, per homogeneïtat i unificació de criteris, en la llengua literària s’ha adoptat majoritàriament l’ús de a davant de noms propis de lloc.
És a dir, es tracta d’una constatació de l’ús («s’usa») i no d’una prescripció. Segons l’avl, són dos possibilitats oferides per la variació dialectal. A més, l’acadèmia constata l’existència d’un criteri estilístic freqüent en la llengua literària que afavorix l’ús de la preposició a en eixe context.
«Amb els topònims s’empra la preposició a tant per a expressar la situació com la direcció. Els topònims són noms prototípicament locatius i la localització s’associa a llocs únics en una determinada cultura, i d’aquí l’ús de la preposició a, que s’especialitza en una localització pura, o sigui sense atendre a les dimensions del punt de referència» (GCC: S 11.5.1.3.a.ii)
Això és normativa per a l’ensenyament (i reflectix un ús molt general de la llengua, motiu de la recomanació), però cal tindre en compte aspectes relacionats amb els fets dialectals:
«En el valencià col·loquial s’ha estabilitzat l’oposició en (situació: Estan en {València / un pis llogat / esta casa / casa / missa}) vs. a (direcció: Van a {València / un poble / este poble / casa}), de manera paral·lela al castellà. Cal tenir en compte que en alguns usos el valencià és més fidel al català medieval que els altres dialectes catalans (per ex., l’ús de la preposició en davant els topònims és antic).» (GCC: S 11.5.1.3.a.iv)
I també cal tindre en compte les matisacions a la norma divulgada en l’ensenyament, atenent els comentaris del mateix Pelegrí Sancho Cremades:
«La tradició gramatical catalana considera, en general, que la distribució entre a i en en el domini espacial obeeix a criteris fonològics més que semàntics o sintàctics.» (GCC: S 11.5.1.3)
A més, també tenim una exposició des d’un altre punt de vista d’Abelard Saragossà (que resumixc):
«Hi ha dos classes de moviment: el d’acostament i el de penetració. […] Els dos matisos que acabem de descriure [dels verbs de penetració: entrar a ‘lloc on penetrem’ / entrar en ‘punt de penetració’] expliquen que, diversament de la destinació (que només admet la preposició a en valencià, Anar a un lloc, Anar *en un lloc), el verb entrar pot usar tant a com en“» [i ho exemplifica: «A les sis, va entrar a València» / «Entraren en Alacant»]. (Sarag2005: 3.2.1)
En eixe sentit, no és estrany, per tant, associar la posició (o situació) amb la preposició en també amb altres verbs (els que indiquen permanències), amb la qual cosa ens podem explicar el comentari anterior de Pelegrí Sancho Cremades sobre l’actuació del valencià.
Observacions: La traba representa la immobilització de béns que ordena l’autoritat judicial com a conseqüència d’un deute o d’un delicte. No es tracta de la totalitat, sinó d’una part del procés d’embargament. Si bé en llenguatge general podria arribar-se a confondre la part (trava) amb el tot (embargament), en llenguatge jurídic la distinció és clara.
castellà → afección de bienes f
Definició → Como garantía de la Hacienda pública, el artículo 74.1 LGT establece que los bienes y derechos transmitidos quedan afectos a la responsabilidad del pago de las cantidades, liquidadas o no, correspondientes a los tributos que graven tales transmisiones, adquisiciones o importaciones (…). EJB
castellà → traba f
Definició → 12. Der. Embargo de bienes, incluso derechos, o impedimento para disponer de ellos o para algún acto. DRAE
Definició Se dice de las diligencias de embargo. DJ
castellà → afectación f
Definició → 1. Acción de afectar. → afectar v tr 10. Der. Imponer gravamen u obligación sobre alguna cosa, sujetándola el dueño a la efectividad de ajeno derecho. DRAE
català → afectació f
Definició → Acció d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé al compliment d’una obligació, imposant-li una càrrega o gravamen jurídic. Aquesta casa és afectada d’una hipoteca. DIEC GDLC
Definició → Acció i efecte d’afectar. → afectar v tr Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic. DJC
català → trava f
Definició → Embargament de béns mobles o immobles. DJC
Cabe añadir que, en la Ley y en la prática, se utilizan, como términos sinónimos, la expresiones «embargo» y «traba», para designar la mencionada declaración de afectación de bienes. A su vez, para referirse al acto de embargo, se utilizan, indistintamente, términos como los siguientes: «hacer el embargo», «practicar el embargo», «trabar embargo», «efectuar el embargo», «realitzar el embargo», y otros similares.
Segons el Cercaterm (consulta: any 2000):
bionda
es biondaBarrera de seguretat que es col·loca a les autopistes i trams perillosos de carreteres, consistent en una planxa galvanitzada de secció sinusoïdal d’uns 30 cm d’amplada collada directament sobre muntants, generalment perfils IEP-100, o sobre un tub amortidor de secció rectangular amb reforç interior.
Posteriorment el Cercaterm ha revista la seua proposta (consulta: 02.12.2015):
ca tanca de doble onda, n f
ca bionda, n f sin. compl.
es bionda
es valla bionda<Transport > Transport per carretera>
Tanca d’una barrera metàl·lica constituïda per un perfil d’acer galvanitzat que ha estat ondulat en secció transversal de manera que formi dues ondes.
Em sembla que ja havia aparegut una volta (només una!) en el dogv (Llei 12/1997, de Taxes: «biona»). Es refereix a la barrera de seguretat metàl·lica (dcarret) (barrera de seguridad metàl·lica en castellà). L’utilitzen els d’urbanisme de Silla.
En el diari El País (28.10.1998, pàg. 28) en diuen també valla quitamiedos*.
A més, per a ampliar el panorama, hi ha una possible trionda*, no recollida pel Termcat, però que apareix en castellà en una fitxa de l’UPCterm (consulta: 17.12.2015):
es valla trionda [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin. trionda
ca tanca de triple onda f
en thrie beam
En fi, si els diccionaris acaben arreplegant bionda en català, no sembla que hi haja d’haver cap inconvenient per a augmentar el repertori d’ondes amb trionda.
La fitxa 6875/2 de l’Optimot dóna la indicació següent:
Convé evitar l’ús de la construcció com + gerundi quan es fa servir per expressar una aproximació. En aquests casos es poden fer servir les expressions mig i més aviat, que tenen el significat de ‘tirant a’, o bé modificar lleugerament l’estructura de la frase.
Es tracta, per tant, d’una recomanació estilística. La normativa no recomana eixe recurs, però tampoc el proscriu. Ben mirat, si fem una petita cerca, podrem trobar bona cosa de mostres que fan pensar que això de l’estil va per barris i que la construcció es fa servir en obres i registres diversos:
Baltasar Porcel: «… ell com mirant a una altra banda i ella arrossegant-se amb la seva bata ampla i la llàgrima als ulls» (L’home dins el mirall) Hèctor Bofill: «Ella reclinava el cap amb estranyesa com intuint els meus pensaments.» (L’últim evangeli) Julià de Jòdar: «…la Juani Espinosa va fer una ganyota com pensant, au, nena» (L’home que va estimar Natàlia Vidal) Blai Bonet: «Tu estàs amb la mà a la galta, com pensant en nosaltres.» (Parasceve) Antoni M. Badia i Margarit: «el neguitejava que la publicació de la seva recensió pogués perjudicar-me en la carrera professional, com deixant-me entendre que estaria disposat a retirar-la.» Moments clau de la història de la llengua catalana Josep Massot i Muntaner: «El cantaire la cantava com deixant-s’hi anar i amb viu sentiment.» (Memòries de missions de recerca) Miquel Àngel Riera: «amb naturalitat, com deixant el capell damunt una cadira baixa» (Panorama amb dona) Maria Barbal: «Perquè, aquelles preguntes als seus ulls!, com sospitant qui sap què» (País íntim) Rafael Beltrán Llavador: «Una dona que estava per allí prop d’ell, movent les cames cap ací i cap allà, com intentant desembolicar-les» (Rondalles populars valencianes)
[1683; de l’àr. vg. az-zahr ‘dau’, originàriament ‘una de les cares del dau’ (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en àr. cl.); la paraula significà més tard ‘joc de sort’ i d’aquí ‘casualitat’]m 1 Causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real. 2 Cas fortuït; casualitat. Agafeu una carta a l’atzar. Ho vaig trobar als encants, per atzar. 3 Aventura, bona (o mala) sort. 4 FILOS Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat. 5 MAT Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible. 6 jocs d’atzar JOCS Jocs en els quals és únicament l’atzar allò que decideix qui guanya o qui perd.
Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les comptaré molt bé; n’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres…, n’hi ha nou sa pedreta des carrer nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, que surti sa més gran.
En un text del vallespirenc Mossèn Casaponç (oficialment Caseponce) si no ho recordi malament, diu: «cresta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», que és una deformació del que me digué un dia ma padrina de Terrassa (nascuda i criada a pagès, que fins fa pocs anys no xerrava espanyol) de manera espontània i natural: «Presta, mà llesta, el cor me diu de pendre aquesta», frase que si que té sentit.
Més avant (20.11.2015) mos comunica una altra possibilitat apareguda en la Revue Catalane (1908): «Teste, bellesta. / El cor me diu de penre aquesta?»
En nordcatalà «ma llesta» pot voler dir ‘la meua tria’. També podria venir de l’expressió «esta és ma llesta»… A la cançó «La Gallina» («Jo de la gallina» [veg.]) es diu «de/a la cresta, (una) ballesta» (podria ser «va llesta»).
A més, mos aporta una altra cantarella (Revue catalane, v. 2, Étienne Caseponce, L’avare y’l gelos, pàg. 69):
Pica murulla / de l’ou de la pulla / quin peix qui naix / a les portes de França / hi ha una llança / ves-hi palla, ves-hi tu / qui fas pas res de bo.
Segons el Diccionari del vi de Xavier Rull:
fudre m. Bóta d’envelliment de més de 10.000 l de capacitat.
[etim] Del francès foudre, ídem, antigament voudre, i aquest de l’alemany Fuder ‘càrrega’.
cas cono; fudre
fr foudre
ang stock vat [GB]; oval [US]; tun [US]
No apareix recollit en els diccionaris habituals, tot i que sí que apareixia en el diccionari del Salt 2.0:
fudre m. VITIC. Recipient per al vi, generalment gran i amb forma de bóta.
Encara que ni el DIEC ni el DNV ha ampliat encara les accepcions d’este verb (i del substantiu convalidació), tant el GD62 com el GDLC i el Diccionari jurídic (IEC) han obert el camp d’ús del verb fins a fer-lo sinònim complementari de validar.
Segons el GDLC (s. v. convalidar; consulta: 16.11.2015):
v tr 1 ENSENY Donar validesa acadèmica en un país, una institució, una facultat, una secció, etc., (a estudis aprovats en un altre país, una altra institució, etc.). Em convaliden dues assignatures del primer cicle.
2 Declarar vàlida (alguna cosa); validar. El Congrés dels Diputats ha convalidat el decret de mesures contra els incendis forestals.
Segons el Diccionari jurídic (IEC; consulta: 16.11.2015):
convalidar1 v. tr.
DRET PÚBLIC
Inespecífic
Validar1. Ex.: El jutge ha convalidat l’acord entre les parts.
Sin. pref.: validar1 v. tr
L’any 2015 detectàvem que s’estava estenent l’ús —sobretot en política—, en sentit negatiu o despectiu, del verb jivaritzar ‘reduir’ i del substantiu jivarització ‘reducció’ (també escrits jibaritzar i jibarització). Estos termes eren objecte de consulta lingüística, com podíem observar en el gestor de consultes Sens Dubte de la Universitat de Barcelona:
El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica.
En 2023 estos termes no apareixen encara recollits en els diccionaris habituals, però sí que els ha incorporat el llibre d’estil de La Vanguardia (2018):
A partir del nom del poble sud-americà, admetem el verb jivaritzar i el nom jivarització.
En castellà, llengua on s’origina el concepte (cap als anys sixanta, segons la documentació de Google), la Fundéu indica (consulta: 13.11.2015):
El término jibarizar significa ‘reducir, disminuir’, generalmente con connotaciones negativas, y es un verbo bien formado que proviene de una metáfora que alude a la práctica de los pueblos jíbaros de cortar las cabezas y reducirlas.
Cada vez es más frecuente ver este verbo o su correspondiente sustantivo jibarización en los medios de comunicación, como en «El presidente defenderá la jibarización del mastodóntico sector público» o «Los empleados han visto como su sueldo se ha jibarizado».
En eixe sentit, el verb apareix ja en el gduea (2001):
jibarizar tr Reducir el tamaño o volumen de algo.
En francés podem documentar jivariser i jivarisation, que tampoc són recollits encara pels diccionaris habituals.