actualitat

Hi havia una fitxa de l’Optimot (consulta: 04.02.2010) que mirava d’interpretar les accepcions del diec per a la paraula actualitat en un sentit molt restrictiu:

El diccionari normatiu recull dues accepcions del mot actualitat: 1) qualitat d’actual, i 2) conjunt de fets recents o informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

Així, en català, l’expressió en l’actualitat no pot voler dir ‘actualment, ara mateix’, significat que sí que té en castellà. En canvi, aquesta expressió és correcta sempre que el sentit del mot actualitat es correspongui amb el que recull el diccionari normatiu. Per exemple: La proposta es basa en l’actualitat dels fets.

Ja en aquell moment convenia tindre en compte que eixa paraula tenia més accepcions en altres diccionaris (que recollien la locució), com ara el gdlc:

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.
2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.
3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.
4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

De fet, el mateix diec fea servir la paraula de manera que tampoc podria ser interpretada (si seguírem només les seues definicions). Per exemple:

edat […] 3 8  edat moderna Edat de la història que s’estén des de la caiguda de l’Imperi bizantí fins a la Revolució Francesa o fins a l’actualitat.

relicte -a […] 2 2 adj. Que s’ha format en condicions diferents a les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

foraminífers 1 m. pl. Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat. […]

Aleshores i ara, per tant, convé pensar que cal ampliar la definició del diec (que no s’ha modificat, de moment). I també, tal com ha fet finalment l’Optimot (agraïm l’avís sobre eixe canvi a Xavier Albons; vegeu la fitxa 1423/6; consulta: 27.02.2019), arreplegar la locució i donar-li el sentit que té i que apareix en altres diccionaris, com ara en el dnv (consulta: 27.02.2019):

actualitat […] 4. en l’actualitat loc. adv. Actualment. En l’actualitat, l’índex d’analfabetisme s’ha reduït considerablement.

En eixe sentit, Xavier Rofes (21.03.2019) ha fet una petita recerca i envia la nota següent que confirma la tendència:

Ni la giec (ni la geiec) registren la locució, tot i que hi recorren sovint en la redacció (en el cas de la geiec fins a quinze vegades). La locució figura en el Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal.

-iment/-ement

Es pot fonamentar històricament i normativament la correcció de l’increment -iment en paraules com ara creiximent, naiximent, etc., que són les formes usuals a molts llocs. Sobre la qüestió, podem llegir un article d’Emili Sáez (Forest-IEC, 2002). Al final de l’article, l’autor proposa:

La normativa hauria de plantejar-se la conveniència de mantindre aquesta irregularitat: potser seria preferible assumir com a formes principals les regulars —i tradicionals— en i (o fins i tot substituir aquelles per aquestes), que són també les que ha mantingut sense excepcions tot el valencià. Aquestes últimes, com a mínim, haurien de ser admeses normativament.

La gramàtica de l’avl (2006) comentava en una nota (37.5.1.3):

Els substantius derivats en -ment a partir de verbs de la segona conjugació acabats en -xer presenten la doble possibilitat: naixement (o naiximent), creixement (o creiximent).

L’acadèmia ha consentit finalment el mínim proposat per Emili Sáez i ha afegit en el dnv (consulta: 25.02.2019) les formes en i com a formes secundàries, com podem vore en una llista de paraules (18 casos) extreta del diccionari:

acreiximent, apareiximent, autoconeiximent, compareiximent, coneiximent, creiximent, decreiximent, desconeiximent, desmereiximent, intercreiximent, mereiximent, naiximent, prerenaiximent, reconeiximent, recreiximent, reeiximent, renaiximent, sobrenaiximent

Totes estes paraules remeten a la variants amb –ement.

El company Xavier Rofes (21.03.2019) afig unes dades sobre la qüestió:

La giec i la geiec en diuen això: «Amb el sufix –ment, la vocal originàriament era i, la qual es manté en tots els parlars en certs mots (abatiment, venciment), però en altres mots es produeixen diferències entre parlars, com mostren les formes valencianes creiximent o naiximent, que s’eviten en els registres formals en favor de les més generals creixement i naixement» (giec,  10.1.3a / geiec § 6.3)

Pel que fa al comentari «que s’eviten en els registres formals» del fragment citat de l’iec, podem pensar que deu tindre una bona base de fet —i no faré ara un apunt sobre les causes d’eixe costum; podeu consultar sobre això l’article d’Abelard Saragossà «L’ús del valencià:mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari» (consulta: 21.03.2019)—, però que convindria estendre el costum a no evitar l’ús de les variants menys generals (més encara quan són «regulars» i «tradicionals», tal com explica Emili Sáez en l’article citat) de la llengua en qualsevol registre.

a tiri i bandiri

  1. La locució adverbial a tiri i bandiri és utilitzada pel diputat Peris i Garcia (17.12.2002; Safor). La trobem documentada per Eugeni Reig (Valencià en perill d’extinció) amb la forma més general a tiri i baldiri, forma que  apareixia en el Salt 2.0 i ha entrat en el dnv (consulta: 22.02.2019):

    a tiri i baldiri loc. adv. De forma desbaratada, sense moderació ni consideració. Li agrada molt gastar a tiri i baldiri.

  2. No apareix en el dcvb ni en una forma ni en l’altra (ni tampoc tiribandiri ni tiribaldiri, que són també variacions possibles). La trobem amb la forma a tiri i bandiri ‘en gran quantitat’ en el llibre La pols i el desig de Jesús Moncho (2001; Google Llibres; consulta: 16.07.2013), autor de Gata de Gorgos (Marina).
  3.  Gràcies al comentari d’Idali a esta fitxa (on enllaça un article de Ricart García Moya), puc afegir un poc d’informació addicional: Emili Casanova («El lèxic valencià en el diccionari Fabra de 1932», 2002; consulta: 20.11.2019) comenta que la variant  tiri valdiri, aportada per Lluís Fullana (i que podem trobar en el diccionari d’Escrig, 1887; consulta: 20.11.2019), no va ser incorporada per Pompeu Fabra en el seu diccionari del 1932. D’altra banda, el Tresor del valencià meridional: diccionari temàtic i fraseològic (2011; consulta: 20.11.2019) ha inclòs la forma en dos accepcions:

    a tiri-baldiri (‘excés, exagerar’)
    gastar a tiri-baldiri (‘balafiar’)

resultes

  1. Els diccionaris habituals només recullen la locució preposicional consecutiva de resultes de, però el dnv (consulta: 20.02.2019) ha incorporat també la variant amb la preposició a:

    de (o a) resultes de loc. prep. A conseqüència de. De resultes d’aquella baralla, perderen l’amistat.

  2. En el llenguatge juridicoadministratiu, es denominen llocs o places «de resultes» els que no han segut ocupats (o han quedat lliures) després d’una primera fase ordinària d’un procés de provisió i es tornen a oferir per a ser proveïts en una fase posterior del procés. Per exemple, tal com ho explica un escrit de l’stepv («Criteris per a l’oferta de vacants del concurs de trasllats 2016/17»; consulta: 20.02.2019):

    Així, no poden aparèixer encara les places que anomenem «de resultes»: aquelles places que es generen per l’efecte dominó que es produeix quan a una persona que té una definitiva li donen una altra definitiva i, per tant, deixa lliure la plaça en la que estava.

tallatge

  1. Els diccionaris habituals no recollien este substantiu ben format a partir del verb tallar. L’hem sentit usat amb el significat ‘quadre de talles’. Quadre de talles és el terme que proposa el Cercaterm (consulta: 28.11.2008) per a l’àmbit de la moda:

    ca  quadre de talles, m
    es  cuadro de tallas
    es  tallaje
    en  grading table
    en  size table
    Taula de valors correlatius, corresponents a mesures antropomètriques de diferents talles, longitudinals i de contorn.

    En tot cas, el dnv (consulta: 19.02.2019) ha incorporat el terme per a l’àmbit de la confecció:

    tallatge CONF. En la fabricació de peces de vestir, varietat de talles.

  2. La referència que hem sentit, però, es referia a les talles (‘mides’) del peix que es peixca i es comercialitza en les llonges.Hem trobat alguna altra referència interessant d’ús del terme:
    […] el tallatge de cada un no devia alçar més d’un metre seixant-cinc.

    Santi Cortés i Antoni Ferrando (2002): Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981: una vida per al diàleg)

    Cal dir que, en este cas, el tallatge també tenia a vore amb la talla d’uns «peixos filològics»…

  3. En un altre àmbit, també l’hem trobat utilitzat amb el significat ‘operació de tallar’.

CDP: a + qui, quin, quants

Els complements directes interrogatius i exclamatius animats formats amb qui, quin i quants poden anar introduïts per la preposició a per tal d’evitar possibles ambiguïtats (confusió amb el subjecte).

Exemples:

  • (A) qui ha vist la Maria? (mestil, xxi.2.1.6)
  • (A) qui estima la mare? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) qui heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quin jugador triarà en Miquel? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quins jugadors heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes creus que sorprendrà aquesta proposta? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes persones atenen diàriament, en aquest servei? (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mireu (a) qui fotografia Cristina (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanyen aquests músics (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanya aquest pianista (giec, 19.3.2.3.a)

a no ser que

Les locucions a no ser que i a no ser per: quant a estes locucions, que tenen valor condicional, mestil (xxi, 2.2.2.2) considera que «són calcs innecessaris de l’espanyol» i les rebutja, tal com féu Fabra en 1922 i 1925 (veg. Converses filològiques). lacreu (2002) considera a no ser que també un calc del castellà i diu que cal evitar-la.

Tampoc l’admet el Comitè Terminològic de Dret, comité impulsat pel Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (I)»; consulta: 13.02.2019; 22.03.2019):

Forma incorrecta Formes correctes
sempre i quan sempre que
a no ser que llevat que, tret que, a excepció que
en relació a1 en relació amb, amb relació a
en el que concerneix a … pel que concerneix (una cosa) (sense preposició)
màxim sobretot, especialment
en atenció a2 en vista de
en ordre a amb vista a, amb la finalitat de, a l’efecte de
Nota 1. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 14.02.2019) considera correcta la locució preposicional en relació a. Veg. la fitxa en relació a.
Nota 2. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 15.02.2019) considera correcta la locució preposicional en atenció a.

En canvi, Ruaix (daux) considera bona a no ser… (també en la versió positiva a ser possible):

A ser possible… L’infinitiu pot anar precedit de la negació: A no ser per ell… A no ser que…

El company Xavier Rofes (21.03.2019) envia una reflexió sobre una passatge de la gramàtica de l’iec que podria donar validesa per extensió a estes locucions:

Tot i que la fitxa 1422/4 de l’Optimot diu que a no ser que en català no és adequada i que la giec no registra explícitament l’expressió, sí que assenyala, aquesta darrera obra, que «també poden rebre una interpretació condicional […] certes construccions d’infinitiu precedit de a. […] Respecte a l’infinitiu, les construccions introduïdes per a es restringeixen a fórmules fixades, com ara l’expressió a jutjar per: A jutjar per les informacions rebudes, hem de creure que és veritat (‘si hem de jutjar per les informacions rebudes’).» (§ 30.2.6d, p. 1152-1153) [Cal tenir en compte, per exemple, que «a jutjar per» no figura en el diec ni el dnv.]

desistir

Segons la fitxa 7529/2 de l’Optimot (consulta: 08.02.2019), en el llenguatge jurídic, el verb desistir regix només la preposició de:

El verb desistir, concretament, és intransitiu i regeix l’ús de la preposició de:

L’actora va desistir de la demanda.

Per tant, convé recuperar aquesta preposició i substituir l’oració següent:

Finalment, el TC ha acordat donar per desistit l’advocat de l’Estat del recurs d’inconstitucionalitat 3280/2003 plantejat contra els preceptes de la LUC esmentats. 

Per exemple, per aquesta altra:

Finalment, el TC ha considerat que l’advocat de l’Estat ha desistit del recurs d’inconstitucionalitat 3280/2003 plantejat contra els preceptes de la LUC esmentats.

Per contra, en el llenguatge general, Xavier Rull («El règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta», Terminàlia 2, 2010; consulta: 08.02.2019) indica altres possibilitats:

En el llenguatge general s’usa absolutament (No ens feien cas, i finalment vam desistir), amb de (Va desistir d’anar-hi; el DIEC també posa l’exemple Desistir d’un càrrec), amb en (Va desistir en l’intent d’aconseguir una beca; és un ús reconegut pel DUVC, cap altre diccionari general no el consigna) i amb a (el DSFF, en l’entrada desistir, defineix desistir que algú faci alguna cosa o desistir a fer alguna cosa com ‘deixar algú o alguna cosa per inútil’).

Podem localitzar l’ús de la preposició en en el gdlc (s. v. ram; consulta: 08.02.2019):

   plegar el ram fig Desistir en un intent, deixar un ofici, una ocupació, etc. 

corró

El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals)  en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:

  • Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
  • Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»

En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):

− P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).

En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:

m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.