Mória

Població de l’illa de Lesbos (Grècia), on hi ha un camp de refugiats. El topònim és pronunciat amb o tancada pels periodistes d’alguns serveis informatius, segons he pogut sentir en la xarxa. L’Optimot respon també en eixe sentit a la consulta:

La grafia adequada en català per a aquest topònim grec és Mória. La lletra o es pronuncia tancada.

Apliquem el mateix criteri (proposat al 2009 per l’Associació Catalana de Neohel·lenistes) al topònim Lépida (illa de Leros). I relacionats temàticament amb les circumstàncies dels immigrants i refugiats, tenim uns pocs topònims grecs més: Lesbos, Leros, Mitilene, Pipka i Skala Sikamineas.

minutatge

Tot i que és un terme ben comú actualment, més encara en períodes electorals, on es controlen els temps de debat o d’emissió d’espais publicitaris —és a dir, el minutatge—, no hem trobat este substantiu en els diccionaris habituals. Feta la consulta, el servei de consultes del Termcat ha enviat la consideració següent (20.06.2016):

Considerem adequat el terme minutatge en l’àmbit dels audiovisuals, especialment en ràdio i televisió, per a designar la determinació dels minuts que ha de durar un programa, una actuació, una emissió, etc.

Per tant, en este camp dels mitjans audiovisuals, minutar és (segons el DNV):

1. v. tr. Fer el còmput dels minuts i segons que dura (alguna cosa).

2. v. tr. Distribuir el temps corresponent a una activitat determinada, com ara programes de televisió o actes públics.

I el minutatge seria l’acció o l’efecte de minutar.

monomarental*

Terme usual en castellà, tot i que rebutjat per la normativa, perquè diuen que ha estat creat erròniament a partir d’una confusió que faria derivar «parental» de «pare»; «marental», seguint eixa idea, vindria de «mare». Si la confusió fóra realment un motiu per a excloure paraules, hauríem de porgar la història de la llengua i els diccionaris.

En realitat, parental ve del terme llatí parentalis (‘dels parents’), que és un derivat de parens -tis (‘pare o mare, ancestre’), nom derivat del participi present (parens) del verb parere (‘parir, produir’).

La Fundéu ha fixat un criteri sobre la qüestió (consulta: 28.09.2015):

Por lo tanto, para no dejar vacío este nicho semántico, serían apropiadas las expresiones familia monoparental materna/de madre/de mujer y familia monoparental paterna/de padre/de hombre.

La documentació (i la Neoloteca) també oferixen l’opció en castellà família monoparental masculina i família monoparental femenina.

El Termcat (veg. Neoloteca) ha resolt el debat en català quan ha fixat: família monoparental masculina i família monoparental femenina.