1. Es tracta d’un terme d’origen grec. Encara no apareix en els diccionaris generals. És el nom d’un signe diacrític (¯) que indica que una vocal és llarga.
   

   Vocals llargues:
   	Ā ā
   	Ē ē
   	Ī ī
   	Ō ō
   	Ū ū

   Hem trobat la forma màcron Josep M. Pujol en «L’escriptura tipogràfica, 1. La font digital»:

   Les fonts Windows disposen d’una sèrie de set diacrítics solts: l’accent agut (´), el greu (`), el circumflex (ˆ), la dièresi (¨), la titlla (˜), el màcron (¯) i la cueta solta de la ce trencada (¸); per la seva banda, la sèrie de diacrítics solts de Mac és més àmplia: a més dels anteriors té la nota brevis (˘), el punt sobrescrit (˙), el kroužek (en txec ‘anellet’) o anell sobrescrit (˚), l’accent agut doble de l’hongarès (˝), l’ogonek polonès (˛) i el háček o accent circumflex invertit (ˇ).

   → Veg. article complet en PDF.

   El Cercaterm, recollia (17.05.2007) una proposta diferent:

   guionet
   Indústria: Arts gràfiques. Edició
   ca guionet, m, traç horitzontal, m
   es  macron

   Però després de la consulta que els hem adreçat, arran de l’elaboració d’esta fitxa, ens han respost el següent (juny 2007):

   Després de la recerca terminològica que hem fet sobre aquest terme, ens sembla encertada i molt a tenir en compte la proposta de l’especialista Josep M. Pujol de l’adaptació catalana de màcron. És per això que considerem pertinent passar el terme al Consell Supervisor del TERMCAT perquè el normalitzi i en fixi la forma definitiva més adequada.

   Finalment, el Termcat (05.06.2009 dv.) envia el missatge següent:

   En relació amb la consulta que ens vau fer sobre el terme macron de l’àmbit de la tipografia, ens plau comunicar-vos que ha estat normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.La denominació catalana màcron és la forma normalitzada per a designar el concepte següent: ‘Signe en forma de ratlleta horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica’.

   Per tant, el Termcat (consulta: 20.11.2020) va publicar la fitxa següent:

   ca màcron, n m
   es acento largo
   es macron
   fr accent long
   fr macron
   fr trait supérieur
   it macron
   en long accent
   en macron
   en straight accent
   de Längestrich
   de Macron
   de Makron

   Indústria > Arts gràfiques. Edició
   Definició
   Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
   Nota
   En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

2. En anglés, segons el Merriam-Webster:
   

   macron
   Pronunciation: ‘mA-“krän, ‘ma-, -kr&n
   Function: noun
   Etymology: Greek makron, neuter of makros long : a mark ¯ placed over a vowel to indicate that the vowel is long or placed over a syllable or used alone to indicate a stressed or long syllable in a metrical foot

3. En francés, segons el gdt:
   

   macron n. m.
   Définition : Signe graphique placé au-dessus d’une voyelle ou d’une syllabe pour indiquer qu’il s’agit d’une voyelle longue ou d’une syllabe longue.
   Sous-entrée(s) :
   synonyme(s)
   trait supérieur n. m.
   Note(s):
   Dans le clavier normalisé CAN/CSA Z243.200-92 utilisant les pictogrammes ISO 9995-7, le macron (¯) est situé sur la touche C cédille, à gauche de la touche Retour.
   [Office de la langue française, 1998]

4. En castellà-espanyol, no apareix en els diccionaris habituals; el recull Martínez de Sousa (ooea, 10.4) quan tracta els signes diacrítics. L’escriu amb redona i com a paraula plana: «macron», encara que també hi ha qui la fa aguda i l’escriu «macrón» (veg. Los sonidos del español de José Ignacio Hualde; consulta: 20.11.2020).

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}