L’adjectiu nigèrrim -ma és una adaptació del castellà-espanyol llibresc nigérrimo -ma. Sembla que a pesar d’alguns usos esparsos, és un poc probable candidat a acompanyar el superlatiu normal negríssim -ma. No apareix en els diccionaris i té poca vitalitat oral o escrita:
L’ús de l’adjectiu vocal té en anglés l’accepció ‘expressar-se clarament, amb insistència’, tal com mos han informat Bernat Puigtobella (10.03.2026) i Jaume Forés Juliana (11.03.2026) arran dels nostres dubtes durant la lectura d’un article ben interessant d’Ofèlia Carbonell («Indefensió apresa», Núvol, 23.02.2026):
Autors com Guillermo del Toro han estat especialment vocals en el rebuig de la IA.
No he trobat documentació sobre eixe calc en valencià —accepció 2.6 del diec—, una poca en castellà-espanyol per la xarxa, i en francés sí que hi ha qui l’ha comentat (16.12.2025; consulta: 10.03.2026):
Tournures et expressions décalquées, anglicismes sémantiques
être vocal sur (reprend « to be vocal about », faire du bruit sur qqch.)
Esta paraula era un adjectiu i ara també s’ha convertit en substantiu, tal com podem llegir en el gd62:
campa adj. i f Es diu del terreny agrícola destinat al conreu de cerelas i lleguminoses.
De moment, els diccionaris solen classificar esta paraula només com adjectiu i únicament formant part del terme terra campa. Per exemple, en el dnv (s. v. terra):
27. terra campa f. AGR. Terra de conreu on no hi ha arbres ni vinya, destinada generalment a la producció de cereals i de lleguminoses.
L’ús com a substantiu és escàs, però podem localitzar alguns exemples al segle xix i dos més recents en les intervencions parlamentàries:
En una entrevista a Max Codinach Sendra (Núvol, 19.03.2025) hi ha una expressió que podia ser una errada:…perquè no parlo anglès ni castellà en el meu dia a dia. No em surt expressar-me en aquestes llengües. Tota manera, el problema de certs grups catalans no és que…
En lloc de la versió completa de la locució adverbial completa, de tota manera (variant de de totes [les] maneres) , segons mos comenta el cap de redacció de la revista, Jaume Forés Juliana, és possible que la periodista haja considerat preferible mantindre el to conversacional transmés per la versió reduïda. Per tant, si no es tracta d’un error mecanogràfic, també és possible que esta forma, de moment, forme part únicament de l’expressió oral i, per això, no apareix encara documentada en les obres de referència.
El terme anglés d’informàtica repository apareixia fa anys en un diccionari Oxford (no recorde quin):
1 a place where things are kept or stored, esp a WAREHOUSE or museum.
2 a person or book that has a lot of information, secrets, etc.
El diccionari deangcat donava les alternatives següents (consulta: 2009):
n dipòsit, magatzem ║ (furniture) guardamobles ║ (person) dipositari ║ (fig) mina, pou.
Finalment, la Neoloteca del Termcat va introduir el terme repositori:
repositori m
es almacén
es depósito
es repositorio
fr référentiel
en repository
Informàtica > Aplicacions informàtiques > Bases de dades
Sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.
Vegeu repostar, per a la relació d’este terme amb rebost.
El verb repostar va ser tractat fa uns anys en un article d’Albert Pla i Nualart («Parem a repostar», Avui, «Català a la Terrasseta», 08.08.2009):
Però, ¿podem dir repostar si no és a cap diccionari? El gdlc accepta posta com els cavalls que, en l’antic correu, es tenien a punt per canviar els que arribaven esgotats. A partir de posta formar un verb amb el prefix re- i el sufix -ar és morfològicament impecable. Semànticament, la metàfora canviar els cavalls per omplir el dipòsit és perfecta. Si el català pot arribar sol a un neologisme —que la gent ja fa servir—, tancar-li la porta perquè el castellà hi ha arribat abans, quan, a més, el necessitem, fa més mal que bé a la llengua.
És cert que en aquell moment no apareixia encara en els diccionaris habituals, i es pot suposar que si no fora pel castellà, potser tampoc s’usaria en català i faríem servir variacions sobre reabastecimento, ravitaillement, refueling o rifornimento… Però això seria en un altre món de relacions lingüístiques diferents. De fet, el dnv ha introduït el verb:
repostar
v. tr. Reposar (provisions o combustible).
Segons el ctilc (consulta: 11.09.2009), l’usava ja Lluís M. Xirinacs en Subjecte (1975):
desconnecten totes llurs neurones les unes de les altres, per repostar energies vegetatives.
I en la xarxa ja podíem trobar (consulta: 11.09.2009):
[…] Pertan los dits Batlle e prohomens volents e injuria de aquell e sobre los danys que alguns porien repostar per les pedres que los dits orats e innocents tiren […]
Historia de Tortosa y su comarca, Enrique Bayerri y Bertomeu, 1933: és una citació antiga i no sé si hi ha alguna errada.[…] van aconseguir tot el que els calia per a «repostar» llurs vaixells.
Una zona explosiva: el nord-est de Brasil, Josué de Castro (versió catalana de Ramon Folch i Camarasa), 1965.
El terme castellà repostar apareix documentat en el Corde cap als anys quaranta del segle xx, però, abans trobem en la xarxa una referència (on interprete l’abreviació com a ‘Aragón’) (consulta: 12.09.2009):
reposte, s. m. Ar. V. despensa. (Diccionario de la lengua castellana de Manuel Núñez de Taboada, 1825)
Això mos acosta molt al valencià rebost (que molta relació té amb la posta en l’ascendència llatina). De passada topem també amb l’italià riposto ‘locale con funzione di dispensa o di ripostiglio’ (De Mauro), amb l’anglés repository (1485; consulta: 12.11.2009), i en 1831 trobem el verb en el Diccionario marítimo español de Martín Fernández de Navarrete (consulta: 12.09.2009).
És a dir, que continua el viatge del valencià-català rebost (o de l’aragonés reposte) —puga ser que heretats de l’occità (provençal; consulta: 12.09.2009) rebost o emparentats amb ell—, que ens torna a visitar.
El verb opacar —podria ser un derivat de l’adjectiu opac -ca; en realitat és un manlleu del castellà— encara no ha entrat en els diccionaris habituals, però l’iec ja l’ha tractat en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (consulta: 09.01.2025):
opacar
1. [N1 V N2] (N1[material, reflex]; N2[superfície, lloc]) [Un material, un reflex]1 fer esdevenir opac1 [una superfície, un lloc]2. Los reflexos que ‘ls moviments de D. Pau promogueren en los vidres, que la claror de fòra opacava, l’atragueren més y més […]. [Oller (1885): N, p. 377]i.2. [N1 V N2] (N1[fet, situació]; N2[veu]) [Un fet, una situació]1 fer esdevenir mat3 [la veu]2. Mentre enraona, pensa el partit que ell trauria d’una situació com aquella, i el marriment li va opacant la veu. [Calders (1955): N, p. 24]i.3. [N1 V N2] (N1[humà, fet, causa]; N2[situació, vida]) [Algú, un fet, una causa]1 fer esdevenir menys vistosa [una situació, la vida d’algú]2. Si el qui pagava estava content, i els espectadors sentien admiració, poques coses podien opacar l’èxit del guardaagulles. [Calders (1957): N, p. 82]i.
Víctor Xercavins (25.01.2006) va enviar fa uns anys el comentari següent:
«Estic corregint un text sobre cèl·lules mare i acabe d’adonar-me que ni el DLC ni el DIEC recullen el terme replicar-se en el sentit de ‘fer còpies exactes d’una altra cèl·lula’. […] El Termcat no arreplega tampoc l’entrada, però sí que trobem el verb usat sovint en diverses ocasions (p. ex. bacteriòfag o plasmidi)».
Tenint en compte l’àmbit d’ús tan especialitzat, la cosa deu vindre de l’anglés (to replicate), que ho havia agafat del llatí, encara que també convé tindre en compte que una accepció antiga era ‘repetir, redir’, que manté relació semàntica amb el llatí i amb la innovació que arriba a través de l’anglés.
A més del que indica Víctor, la gec usa el verb en diverses entrades relacionades amb la genètica o la biologia (adn mitocondrial, cromosoma sintètic …) l’accepció en qüestió: ‘duplicar-se’. Com que he trobat que eixa accepció existix en portugués (en general, fora de l’àmbit tècnic) i en francés (en francés també és pronominal), no sembla res fora de lloc afegir-la a les catalanes, tenint en compte el suport tècnic de la gec, a més de l’existència dels termes replicant, replicació i replicó.
El Cercaterm del Termcat comenta en una resposta (11.12.2025):
La forma rèplica i derivats s’ha normalitzat amb sentits conceptualment relacionats amb ‘duplicar’ en termes d’àmbits específics: cartera rèplica, replicar, replicació (en economia, mercats financers) i rèplica digital (en informàtica).
En el mateix missatge, el Cercaterm assenyala que el diec només suggerix este possible sentit en la segona accepció de la paraula rèplica:
2 f. Reproducció d’una obra d’art feta pel mateix autor o supervisada per ell.
A pesar d’eixa documentació, el ddlc (consulta: 12.12.2025) encara no ha arreplegat eixa accepció.
En francés, el Grand dictionnaire terminologique conté l’entrada següent (consulta: 25.01.2006; 09.12.2025):
répliquer, se v. pron. Pour du matériel génétique, accomplir une duplication.
Note: In vitro, une ADN polymérase permet la synthèse d’ADN en présence d’une chaîne simple d’ADN qui sert d’amorce à la réaction. On présume qu’un enzyme comparable intervient dans la duplication de l’ADN in vivo. Quant à la synthèse des ARN, elle s’effectue à partir d’un ADN modèle grâce à une ARN polymérase ADN dépendante (transcriptase). Enfin, chez les Virus à ARN, la reproduction de leur ARN se fait grâce à une ARN polymérase ARN dépendante appelée ARN réplicase.
En castellà, el drae (consulta: 12.12.2025) ha introduït esta accepció en la versió actual del diccionari:
tr. Copiar algo exactamente. U. t. c. prnl.
Sin.: reproducir, copiar, duplicar.
En general, repercutir és un verb intransitiu, però una última accepció mèdica antiga que és transitiva, tal com podem vore en el dnv (consulta: 16.08.2022):
repercutir
1. v. intr. Causar, una cosa, un efecte en una altra. L’abundància de collita repercutirà en el preu de compra.
2. v. intr. Fer sentir, un colp o un xoc, el seu efecte de retruc en una cosa ulterior.
3. v. intr. Fer tornar arrere, un so o un raig de llum, l’eco o el reflex. La teua veu repercutia per la vall.
4. v. tr. med. Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d’un tumor o d’una lesió).
Eixa última accepció del camp de la medicina sembla que ha caigut en desús en valencià (en paral·lel al desús que marca el drae en castellà).
«iva repercutit» desestima «iva transferit»
El Cercaterm fea el comentari següent en una resposta (25.07.2022) sobre la forma iva repercutit:
És la forma preferida pels especialistes, per influència del castellà, evidentment. Tenim pendent estudiar més a fons aquest cas per veure les possibilitats d’acceptar repercutir, però és una qüestió que afecta directament el diccionari normatiu
Posteriorment, el Termcat (acta 708, 12.06.2023) ha fixat la forma iva repercutit per a denominar el fet de carregar als clients una quantitat originada per l’impost del valor afegit. L’acceptació d’eixa denominació ha implicat l’aprovació d’una accepció transitiva per al verb repercutir:
…aprovat pel Consell Supervisor com a forma transitiva amb el significat “Fer recaure una càrrega econòmica sobre algú altre o sobre una altra cosa”.
Fins a eixe moment, la normativa proposava la forma iva transferit i la locució transferir l’iva, ja que este verb sí que permetia eixe ús. S’han desestimat eixa opció i altres formes alternatives: iva recaptat, iva de sortida, iva descendent…
A pesar d’este acord del Termcat l’any 2023, el verb repercutir continua sense haver rebut esta accepció en els diccionaris normatius (consulta: 09.12.2025). Els diccionaris s’hauran de modificar seguint l’exemple del repercutir castellà (consulta: 16.08.2022); o del cas francés (consulta: 16.08.2022), en què répercuter és un verb transitiu:
(drae) 5. tr. Hacer que un impuesto, un coste, etc., recaiga o tenga efecto sobre otra persona distinta de la que lo paga inicialmente.
tlfi) écon. Transférer une charge sur quelqu’un/quelque chose. Synon. reporter1. Si la hausse est répercutée sur le prix du pain, il n’en résultera pas une protestation contre les producteurs mais une revendication pour l’ajustement des revenus (Meynaud, Groupes pression Fr., 1958, p. 230).
L’ús castellà ha estés la construcció iva repercutit en valencià, que ja apareixia fa uns anys en el Diccionari de fiscalitat dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona.
En la mateixa acta del 2023, el Termcat comenta uns matisos entre dos conceptes que poden ser sinònims en algun moment:
El Consell Supervisor fa notar que les formes IVA meritat i IVA repercutit en general fan referència al mateix concepte però des de punts de vista diferents: IVA meritat (com el castellà IVA devengado) remet a l’IVA que “tenen dret” a percebre l’empresa o el professional del client pels serveis prestats, i IVA repercutit (com el castellà IVA repercutido) remet a l’IVA que l’empresa o el professional “fan recaure” en el client sobre el preu dels serveis. A efectes pràctics, el concepte és el mateix. Val a dir, de tota manera, que sovint la forma IVA meritat s’associa, més específicament, a l’IVA repercutit que cal declarar en el període corresponent. Habitualment, l’IVA meritat i l’IVA repercutit coincideixen, però no sempre. Si en el moment de fer la declaració, per exemple, hi ha factures d’aquell període que encara no s’han cobrat, l’IVA repercutit d’aquestes factures pot no declarar-se encara (si el contribuent està acollit al criteri de caixa) i pot qualificar-se d’IVA repercutit (perquè s’ha aplicat al client) però encara no d’IVA meritat (perquè no s’ha rebut i, per tant, encara no s’ha d’abonar a l’organisme tributari).
El diputat Giner Giner (maig 2012) fa servir la locució adverbial amb créixens ‘amb escreix’ en el parlament valencià. L’expressió no apareix en els diccionaris habituals i, de fet, és considerada «grosser castellanisme» pel declc de Coromines. Tanmateix, sí que apareix en el dcvb:
CRÉIXENS m. pl.
Quantitat d’excés que apareix dels fruits o dels cereals quan s’han mesurat en la collita (Alcoi, Val.); cast. creces.
Etim.: derivat de créixer, amb terminació -ens presa potser de créixens art. 1.
Possiblement la idea de Coromines no va desencaminada, però també podria haver influït a crear esta versió l’etimologia indicada en el dcvb i el fet que també és una forma que s’assembla a escreix.
L’expressió no és molt comuna, però és coneguda per la Safor, la Ribera i la Costera. Podem documentar-la en el bloc de Toni Cucarella («”És la crisi, estúpids”, diuen ells», 24.12.2011):
I mentre a nosaltres ens fan pagar amb créixens una crisi que no hem provocat, els responsables polítics i financers que l’han creada i engreixada –per acció, omissió i comissió– encara no han retut comptes davant cap tribunal de justícia, ni que fóra perquè els obligaren a retornar els moltíssims diners que han arramblat ambiciosament, fraudulentament, impunement.