aplanament a la demanda

La locució castellana del llenguatge jurídic allanamiento a la demanda té els equivalents en català assentiment a la demanda i aplanament a la demanda. Quant al verb, són també possibles, d’acord amb els diccionaris, aplanar-se i assentir.

Per cert, si filàrem prim amb el diec, assentiment a la demanda seria redundant, atés que la demanda ja estàs inclosa en la definició d’assentiment. Però això ja és cosa de millorar les definicions dels diccionaris.

cambiazo

Fa uns anys preteníem trobar un equivalent per al «cambiazo» castellà que fa servir un diputat per a referir-se no tant a un engany (o «ensarronada», veg. Serra d’Or) com a un ‘canvi d’última hora, precipitat i poc clar’, parlant d’una modificació d’un reglament de conselleria. Els equivalents canvi o canviament no aporten el to informal i sarcàstic. Xavier Rull no arreplega este cas en La formació de mots, però el capítol sobre «el participi de passat habilitat (-ad)» iŀlustra prou sobre l’ús habitual del recurs en català: pensada, rebuda, aclarida, tallada, baixada, buidada…

En tot cas, tenim un exemple del dcvb (tret d’un altre diccionari) en la mateixa línia:

canviada f.
Acte de canviar; cast. cambio. Totes dones, so crey, par son honrades, e juguen a les cambiades axi co’ls plau, Francesc de La Via (ap. Aguiló Dicc.).

Per tant, a remolc del castellà, tenim el trasllat més simple, canviada, que no apareix encara en els diccionaris (08.03.2023), tot i que ja té un poc d’ús:

  • …l’Ajuntament ha decidit pegar la canviada a la normativa existent… (Avui, 28.10.2012)
  • La màquina de la canviada, taducció que han fet al català en la Viquipèdia del títol del còmic La máquina del cambiazo (consulta: 02.11.2015).

Certament, si completem l’expressió amb el verb pegar obtenim un efecte semblant al que preteníem: «li han pegat una canviada», «li han pegat un canvi»… De totes formes, en espinal i en altres obres podem localitzar fraseologia que pot fer un paper semblant a través del significat ‘fer prendre una cosa per una altra’ o ‘enganyar fent passar una cosa per una altra’:

  • donar figues per llanternes (espinal)
  • donar figues per bigues (espinal)
  • donar gat per llebre (espinal)
  • posar mostalla per julivert (espinal)
  • fer un barat (dcvb)
  • vendre garsa per colom (espinal)

monomarental*

Monomarental és un terme que va fent-se usual, encara que és rebutjat per la normativa, perquè diuen que s’ha creat a partir d’una confusió que faria derivar parental de «pare»; marental, seguint eixa idea, vindria de «mare». Si una possible «confusió» fora realment un motiu per a excloure paraules, hauríem de porgar la història de la llengua i els diccionaris.

Etimològicament, parental ve del terme llatí parentalis (‘dels parents’), que és un derivat de parens -tis (‘pare o mare, ancestre’), nom derivat del participi present (parens) del verb parere (‘parir, produir’). El Termcat (veg. Neoloteca) ha resolt el debat en català quan ha fixat: família monoparental masculina i família monoparental femenina.

En tot cas, podem vore que la paraula va fent camí:

  • Empar Moliner (Ara.cat, 10.10.2016): «L’Ajuntament de Barcelona ha publicat “els ajuts per a famílies monomarentals i monoparentals”».
  • Magí Camps (La Vanguardia, 24.10.2016; Infomigjorn, 31.01.2017): «com que és un mot nou amb un ús nou, penso que, un cop fixat aquest significat espe­cífic –família amb una mare com a únic progenitor–, la paraula faria fortuna i tothom l’entendria. Amb dos avantatges: hi hauria ­visibilitat i no faríem malbé la llengua».
  • Mireia Boya (Públic, 27.11.2020): «la prevenció de la violència masclista hauria d’anar encara més enllà, cap a la suspensió, mentre duri la crisi sanitària, del pagament de lloguers i subministraments per a totes les dones que es trobin sense ingressos, i cap a la garantia d’un habitatge social immediat per a les dones en situació de violència masclista, tant si estan soles com si formen famílies monomarentals».
  • Esther Monzó (bloc de la Revista de Llengua i Dret, 25.03.2021): «Gorman, antiga alumna de Harvard, filla d’una família monomarental (paraula tan inexistent com necessària per a fins que no tenen res a veure amb l’etimologia)».

En castellà, la Fundéu ha fixat un criteri sobre la qüestió (consulta: 28.09.2015):

Por lo tanto, para no dejar vacío este nicho semántico, serían apropiadas las expresiones familia monoparental materna/de madre/de mujer y familia monoparental paterna/de padre/de hombre.