mos

El dnv ha incorporat l’accepció següent per a la paraula mos (consulta: 11.08.2017):

m. [col·loq.] Quantitat de diners que s’accepta com a suborn.

No sé si realment això és una accepció «col·loquial». Jo no l’havia sentida mai. El cas és que no em moc per eixos ambients on es comenten i fan eixos tractes. Coneixia la paraula castellana mordida per a referir-se eixes extorsions al ciutadà del carrer que duien a terme policies i altres funcionaris de baix nivell, cosa que sembla que era o és usual a Mèxic. El cas és que ha la paraula ha acabat arribant el castellà d’Espanya. Encara que ací no es dóna en el mateix àmbit que allà, es veu que als mitjans en castellà els ha fet gràcies referir-s’hi a determinats suborns com a «mordides», cosa que ha acabat arribant al llenguatge dels polítics.

Si la cosa va de mossegar, i posats a calcar, haguérem pogut tindre «mordudes» (de l’antic verb mordre), però es veu que no vam tirar per ahí. Ni per cap lloc. No he trobat de moment l’equivalent possible, més enllà del terme general suborn. En italià tenen les paraules pizzo, bustarella i altres. No sé si en francès galette servix per a això. La cosa és que en català tenim ara mos, i molts mitjans caldrà que el facen servir si volem que tinga un mínim de col·loquialitat, tal com pretén l’acadèmia.

cambiazo

Fa uns anys preteníem trobar un equivalent per al «cambiazo» castellà que fa servir un diputat per a referir-se no tant a un engany (o «ensarronada», veg. Serra d’Or) com a un ‘canvi d’última hora, precipitat i poc clar’, parlant d’una modificació d’un reglament de conselleria. Els equivalents canvicanviament no aporten el to informal i sarcàstic. Xavier Rull no arreplega este cas en La formació de mots, però el capítol sobre «el participi de passat habilitat (-ad)» iŀlustra prou sobre l’ús habitual del recurs en català: pensada, rebuda, aclarida, tallada, baixada, buidada…

En tot cas, tenim un exemple del dcvb (tret d’un altre diccionari) en la mateixa línia:

canviada f.
Acte de canviar; cast. cambio. Totes dones, so crey, par son honrades, e juguen a les cambiades axi co’ls plau, Francesc de La Via (ap. Aguiló Dicc.).

Per tant, a remolc del castellà, tenim el trasllat més simple, canviada, que no apareix encara en els diccionaris (08.03.2023), tot i que ja té un poc d’ús:

  • …l’Ajuntament ha decidit pegar la canviada a la normativa existent… (Avui, 28.10.2012)
  • La màquina de la canviada, taducció que han fet al català en la Viquipèdia del títol del còmic La máquina del cambiazo (consulta: 02.11.2015).

Certament, si completem l’expressió amb el verb pegar obtenim un efecte semblant al que preteníem: «li han pegat una canviada», «li han pegat un canvi»… De totes formes, en espinal i en altres obres podem localitzar fraseologia que pot fer un paper semblant a través del significat ‘fer prendre una cosa per una altra’ o ‘enganyar fent passar una cosa per una altra’:

  • donar figues per llanternes (espinal)
  • donar figues per bigues (espinal)
  • donar gat per llebre (espinal)
  • posar mostalla per julivert (espinal)
  • fer un barat (dcvb)
  • vendre garsa per colom (espinal)