a la millor

  1. Expressió de dubte no recollida encara en tots els diccionaris. El company Joan Mascarell m’avisa (03.12.2007) que apareix en el dval, i comprove que també en el Salt 2.0:

    5. a la millor (o al bo i millor) Potser, segons com. A la millor ens donaran el premi.

    Posteriorment ha segut introduïda en el dnv (consulta: 19.07.2017):

    a la millor loc. adv. Potser, segons com. A la millor ens donaran el premi.

    La recull Joan Solà en el seu article «Si molt convé» (Avui, 04.10.2007; [PDF]):

    […] potser, tal vegada, tal volta, anant bé, si molt convé, si tant convé, si molt t’hi va, a la millor, segons com, anant bé. I encara hi podríem afegir variants com si tant és, si tant em burxes.[…] Diversos autors troben a la millor una solució «menys genuïna», i Ruaix diu que seria «una catalanització tolerable de a lo millor», en el sentit que la darrera és realment un calc de la castellana i, en canvi, l’altra se suma a les expressons amb l’article la, ben castisses (Ara ve la bona, Ho ha fet a la babalà, Tu sempre vas a la teva). M’adhereixo, amb altres autors, a la posició de Ruaix.

  2. Cal afegir que hi ha zones on sembla que s’usa de fa temps (puga ser que no des del segle xvi com és el cas de alcançar, que s’insinua en l’horitzó dibuixat pel dopv), segons comenten Gustau Erill (Bages) i Santi Arbós (Garrigues) en les llistes Zèfir (novembre 2007) i Migjorn (agost 2004). En la llista Migjorn, Enric Gil aporta documentació de Baltasar Porcel (Olympia a mitjanit):

    La carpa és un peix molt comú a la Xina, a la millor l’individu en qüestió tenia a casa seva un safareig […]

de per si

  1. Locució adverbial que significa ‘per la seva pròpia naturalesa’ o ‘per ell(a) mateix(a)’. No apareix encara en els diccionaris habituals. Abelard Saragossà (sarag2018) comenta:

    No veig tampoc què guanyem canviant per ell mateix o en ell mateix per de per si.

    La podem trobar ja en el Llibre de Antiquitats de la seu de València, segons podem llegir en l’estudi de Joaquim Martí Mestre (consulta: 17.05.2017):

    3.11.3.10. Contactes preposicionals
    […] I de + per, sempre seguit del pronom personal si, i precedit dels indefinits cada o cascú:
    «tots los convents (…) havien de venir a dir responsos, cada convent de per si» (207,7) […]

    És acceptada per l’ésAdir (consulta: 17.05.2017). La fitxa 6921/1 de l’Optimot (consulta: 17.05.2017) l’admet implícitament:

    La forma si apareix també en combinació amb determinats verbs com tornar en si, estar fora de si, i amb certes locucions preposicionals, com de per si.

    Segons indica Xavier Pàmies (consulta: 17.05.2017), l’utilitza Coromines en el DECat (II, 339b48; s. v. burell):

    Això de més a més requeriria uns altres supòsits, en sèrie, cada un dels quals de per si seria ja ben forçat.

    També la recull el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 17.05.2017):

    de per si loc. adv. 1. [LOC] A part l’un de l’altre. […] aquets fins inmediats no poden ser cada un de per si ni tots plegats una justificació […]. [Xammar (1916): A, p. 7]i. […] mare y filla de per sí, varen fer igual observació en els ulls d’aquell home […]. [Oller (1906): N, p. 30]i.  2. [LOC] De si1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixa. […] debiliten més encara el que ja és feble de per si […]. [Melià (1967): A, p. 31]i. Els sòls derivats de les llicorelles, de per si pobres en calci, solen ésser poc profunds, lleugers i de fertilitat molt relativa […]. [Llensa (1955): 58, p. 20]i. […] feien molt incomprensible el seu messianisme, ja estrany de per si mateix. [Olivar (1986): 24, p. 60]i. […] lo pecat directe contra Déu, com la blasfemia, es pecat mortal més grave de per sí que lo pecat directe contra l’ home, com es lo robo. [Viada (1885) [T]: 23, p. 24]i. Els blats precoços italians de què havem parlat, tenen de per si resistència a l’atac […]. [Bardia (1936): 63, p. 72]i.  3. [LOC] Per si1 (loc.).  ~ mateix, ~ mateixa, ~ mateixes. Gairebé podem dir que la tirona viu de per si i per al seu amo, proporcionant-li en poc temps bona carn i molts i bons ous. [Andorra (1933): 46, niv. 2, p. 11]i. De per si mateixa, la terra produeix primer un bri, després una espiga, després blat granat a l’espiga. [Renau (1981): 24, p. 45]i. Les roques volcàniques no solen donar de per si relleus específics […]. [Gallemí (1981): 55, p. 16]i. El cas era però que la màquina s’ho cobrava molt car i si bé no s’equivocava mai a treure tants per cents i sumar milions, ella, de per si, ja valia milions […]. [Villalonga (1970): N, p. 118]i.  4. [LOC] Per si5 (loc.). Si l’espai no fos quelcom de per si —forma apriorística o qualitat objectiva, no ho discutirem ara— com ens hi podríem orientar? [Tusquets (1928): 14, p. 100]i.

  2. En castellà, de por sí, apareix recollida en el dpd (consulta: 17.05.2017):

    3.4. de por sí. La locución adverbial de por sí, que significa ‘por su propia naturaleza’, también debe variar según la persona gramatical a la que se refiera: «Ella es estirada de por sí» (Hidalgo Azucena [Esp. 1988]); «Tengo la piel morena de por mí» (SchzFerlosio Jarama [Esp. 1956]). No obstante, lo normal es usarla solo en tercera persona y utilizar, en el resto de los casos, la expresión equivalente por naturaleza.

en un punt

Esta locució, que significa ‘en un instant, ràpidament’, no apareix en els diccionaris habituals (tal com comenta Josep Molés en la llista Migjorn), però sí que apareix en el dcvb (s. v. punt; consulta: 11.04.2017) i en la gnv (taula 27.2, «Locucions adverbials de manera», pàg. 222):

en un punt ‘en un instant’ En un punt arribaré a ta casa.

a judici de

  1. Expressió recollida en el diec2 (consulta: 15.02.2011):

    a judici de loc. prep. Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable.

    El dnv també la recull (consulta: 28.02.2017):

    a juí de loc. prep. Segons el juí de. A juí del mestre, l’alumne no mereix aprovar.

  2. És equivalent de segons el parer de i altres que podem documentar en espinal04:

    a parer (d’algú), a opinió (d’algú), a criteri (d’algú), a coneguda (d’algú)

a tal i quina hora

Locució adverbial que significa ‘molt tard’. És usual del Baix Maestrat cap amunt (Terres de l’Ebre, Priorat, Reus; segons diversos informants en Zèfir, 18.05.2000). A Tavernes de la Valldigna (Safor) utilitzem l’equivalent «allà a quina hora»: «Va arribar a tal i quina hora/allà a quina hora».

Xavier Rofer (informació: 12.03.207) aporta la informació que «la gramàtica de l’iec (2016) arreplega a tal i quina hora (§ 20.5.1.2a, p. 808)» i que la locució ja apareixia en el DCVB (s. v. hora):

A tal i quina hora (Tortosa, val.), o A quina hora (men.), o A la mala hora (mall., men.): molt tard. ¿Què hi fan a la mala hora pel puig de Galatzó…?, Oliver Obres, i, 185.

donat que

  1. Segons Ruaix (daux), aquesta locució conjuntiva s’ha de considerar correcta (veg. El C2, pàg. 207, i Obs/1, pàg. 154-155), sinònima de atés que, posat que, per tal com. Podem comprovar que apareix recollida en la Gramàtica normativa del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (pàg. 324):

    També tenen un valor causal ja que, que, vist que, per tal com, com que, com siga que, atés que, donat que, considerant que, puix, puix que.

    Per contra, no apareix en el dnv de l’AVL (ni en cap dels diccionaris habituals). Podem documentar la locució en autors de referència com Carles Riba, en les traduccions de la col·lecció Bernat Metge o en la mateixa Gramàtica del català contemporani (Enric Serra i Manuel Prunyonosa, pàg. 2.231; Aveŀlina Suñer, pàg. 3.059), on apareix recollida amb normalitat per Vicent Salvador (pàg. 3.000, nota 23):

    Pel que fa a donat que, es considera generalment causal.

  2. La nova giec sí que inclou la locució causal donat que (29.2.5.c):

    Els participis atès, vist i donat han assolit un cert grau de lexicalització a partir del seu ús en adjunts perifèrics amb valor causal i tradicionalment es considera que formen una locució causal seguits de la conjunció que: atès que, vist que, donat que.