puja-ahí-dalt

Imatge de la Wikipedia
Dona que fa un puja-ahí-dat

Esta paraula, puja-ahí-dalt (puja-ací-dalt o puja-aquí-dalt), que encara no apareix en els diccionaris, és inicialment tant una frase feta com una part d’una frase feta més llarga. Segons espinal04:

puja aquí dalt O, expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer quelcom (R-M)
Pretens que ho faci tot sol? Puja aquí dalt! Si no vols ajudar-me, plego (R-M)
besa’m el cul, besa’m el cul i vine a casa, botifarra de pagès, puja ahí i voràs ma mare

El diccionari encara inclou alguna variant més:

  • puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila
  • puja aquí dalt i balla
  • per aquí

I ja fora del diccionari, podem documentar altres variants:

  • puja ahí dalt i voràs a ta uela (Ús oral familiar; l’he sentit a la Safor i a la Ribera)
  • puja ahí dalt i voràs París («Dotze frases fetes per parlar alcoià a nivell d’usuari»; consulta: 11.01.2018)
  • puja ací dalt i voràs a ton pare en calçotets («Traduccions imprescindibles del valencià»; consulta: 06.02.2018)

Cal indicar que l’expressió díctica puja-ahí-dalt, com podem suposar, estava assenyalant alguna cosa. Tradicionalment, per tant, l’expressió anava acompanyada del gest del puny tancat amb el dit del mig estirat. Eixe gest és una variació d’un altre més tradicional i documentat històricament que es denominava fer la figa (dnv; consulta: 11.01.2018). El puja-ahí-dalt té ja un símbol emoji: (codi html: 🖕).

A banda de l’opció tradicional valenciana, i per no ampliar l’opció gestual de les variants tradicionals més o menys equivalents, s’proposat dir-ne ara «datpelsac (Enric Gomà, segons comenta Albert Pla Nualart en «De figues, ‘fingers’ i dats pel sac», 20.02.2013 )» o «buti» (reducció de «butifarra»; El País, 08.11.2015).

En castellà, per a denominar este gest s’ha estés el terme peineta (possible variació de peseta, tal com documentem tot seguit), sobretot a partir d’una roda de premsa de l’entrenador de futbol Luís Aragonés (24.03.1992; consulta: 11.01.2018), en què va explicar la diferència entre un «corte de mangas» i una «peineta». Pel que indica la documentació (Universitat de Granada, 1989; consulta: 11.01.2018) que hem localitzat, el nom original era peseta.

En francés, la denominació és doigt d’honneur. Tal com expliquen en la Wikipédia (consulta: 11.01.2018), este gest es pot combinar amb el bras d’honneur, cosa que també s’esdevé en català, és a dir, amb el gest de fer botifarra (dnv; consulta: 11.01.2018).

pilotada

  1. Terme espanyol amb què es designa un enriquiment ràpid i iŀlícit. Segons el diccionari Clave:

    pelotazo s.m. 1 Golpe dado con una pelota. 2 col. Trago de bebida alcohólica: un pelotazo de ginebra. SINÓNIMO: latigazo, lingotazo. [3 Enriquecimiento rápido mediante la especulación y el amiguismo: La cultura del pelotazo no me parece ética.

    L’accepció 3 no era recollida pel drae l’any 2004, però ara ja l’han acceptada (consulta: 18.08.2017):

    4. m. coloq. Esp. Operación económica que produce una gran ganancia fácil y rápida.

  2. La forma catalana que s’usa per a esta accepció —calc potser evident i potser inevitable—, és pilotada. L’he sentit a la TVV i l’he trobat utilitzat per Violeta Tena (L’Espill, núm. 23, 2006) fent un joc semàntic amb una «pilotada» econòmica dels gestors del València cf. Parla de pilotada rull2004 (pàg. 341, «Traducció de l’espanyol -azo ‘cop’»):

    El sufix espanyol -azo vol dir ‘cop’. Equival més o menys al català -ad+F, tot i que a vegades l’equivalència és cop (d’una cosa): […] pelotazopilotada ‘cop fet amb la pilota'[…] En espanyol aquest sufix ha passat a significar, figuradament, ‘acte polític dur, de caràcter colpista’; aquest recurs és difícil d’adaptar al català. En alguna ocasió s’ha optat per -ad+F. Vet aquí una possible proposta:

    ESPANYOL pelotazo ‘activitat especulatòria fraudulenta’
    CATALÀ pilota (DCPopArg)*, pilotada (Canal 9; Francesc-Marc Àlvaro)

    * «Tripijoc en què es posa en circulació una lletra de canvi que no obeeix a cap operació comercial real» (DCPopArg, sub. 3 de pilota). Esta accepció apareix en els diccionaris generals (dnv, gdlc, diec; consulta: 18.08.2017).

    Mirant de traslladar el sentit, Magí Camps (26.04.2016) només considera possible una opció:

    No hi ha una traducció directa. Cal dir-ne «fer-se d’or amb una operació» o frases similars.

    En la recerca d’equivalent lèxic, hi ha qui proposa un calc més que evident, pilotasso* (L’Avanç);) Pere Saumell (gener 2005) proposa arreplec i arramassada; Joan Calsapeu (Ucronies, 02.04.2009), martingala bruta. Joan Ortolà i Font localitza (Zèfir, octubre 2008) l’opció fer s’esclafit en Espinal04:

    fer s’esclafit SV, guanyar molts diners
    Aquests han fet s’esclafit amb aquest negoci
    fer calaix, fer l’agost
    fer negoci (p.ext.)
    [Mall.]

    Diria que ara només cal mitjans que vullguen vehicular estes possibilitats. Jo veig ben descriptives i comprensibles, si foren vehiculades extensament: «Esclafit immobiliari a cinc metres de la mar»; «Arramassada immobiliària a la Goleta de la Vall»; o fins i tot: «Morterada* immobiliària a Bigastre». ¿Tenim ja els mitjans per a això?


    * El diputat Sarrià i Morell (pspv) fa servir en les Corts valencianes morterada trobe que en este sentit (dscv, núm. 94, 2009):

    Diners, pot ser que en té pocs, o no en té massa, encara que per al que vol, sí que en té: ara hem sabut a on han anat a parar mils de milions d’euros, especialment a morterades a les butxaques d’algú.

    I hi ha qui preferix mantindre el mot sense traduir i, per tant, el consideren un xenisme. Sobre eixa consideració, Xavier Rull reproduïx un missatge de la llista Zèfir (Àngel Serra, 19.01.2001):

    Ja he vist que a Canal 9 ho diuen com dius. És una bestiesa. Pelotazo, en català, és pelotazo, exactament igual i, per una vegada i com a excepció, pronunciat tal volta amb zeta burgalesa. És el mateix cas de cuartelazo, pronunciamiento, generalísimo, subcomandante i algun altre mot intraduïble, perquè respon a una idea carpetocastromatritense (pucherazo no: és un trasllat mediocre del català tupinada ‘falsejar una elecció amb vots que no són al cens electoral’ [«posar-los al tupí, o a l’olla»]; era una pràctica de la Restauració a la qual el Dr. Robert va posar fi).

    Concretament, el terme pelotazo procedeix de la novel·la de Miguel Delibes Los santos inocentes. […] S’hi recull l’expressió «darle el pelotazo a la perdiz», que vol dir encertar-la quan ha de fer un capgirell per a fugir, en una cacera. Significa tenir molta de sort, tanta com no es mereix: un cop inesperat de la fortuna. No és exactament tripijoc, que en espanyol es diu trapicheo […]

    Podem afegir una reflexió en el mateix sentit d’Oriol Camps (Diari de Balears, 26.05.2007):

    —Quin criteri seguiu a l’hora d’adaptar paraules com botellón o pelotazo?
    —Es tracta, evidentment, de formes inadmissibles que no apareixen als diccionaris. Però… què succeeix? Doncs que aquests mots han sorgit en l’àmbit hispànic per descriure un fenomen hispànic. Hi ha qui ha fet servir garrafada per adaptar botellón. Encara que garrafada sigui una paraula ben genuïna catalana, la idea no deixa de ser un manlleu de la castellana. Ningú no dubta a l’hora d’usar el terme festa rave, que és anglòfon. Per tant, les coses dels castellans, escriguem-les en castellà. No dubt que, per exemple, a la comarca de la Garrotxa el jovent usi un terme genuí per designar el botellón que podria esser adquirit per tota la comunitat de parlants, però s’ha de trobar. I això costa esforços.

    —De quins esforços parlau?
    —Molt senzill. Entre els professionals que deim si un determinat terme es pot emprar, i els joves que l’encunyen i se’l fan seu, hi ha una barrera d’edat. Potser no escoltam prou els joves. I, a més, la difusió pels mitjans no ens resoldrà les coses. Quan un determinat terme apareix als mitjans, és que ja fa temps que circula entre la societat. Fa anys que els telenotícies diuen «tres persones moriren ahir a l’accident de trànsit que es produí a la nacional A-7, quan el seu cotxe s’estavellà contra un camió cisterna». No per això, la gent ha deixat de dir, de manera col·loquial: «Ahir, un cotxe va pegar a un remolc a la carretera de Collserola i es varen morir tres persones».

    D’acord amb eixe eixe criteri, l’Ésadir diu (consultes: 23.09.2009 i 18.08.2017):

    No ho traduïm quan ens referim a l’anomenada cultura del «pelotazo» (enriquiment ràpid mitjançant l’especulació i l’amiguisme).
    En la resta de casos, ho traduïm: pilotada, cop de pilota, etc.
    En futbol, cal destacar l’equivalent pilota llarga (xut que s’envia a l’àrea contrària des de lluny buscant rematador):
    En la segona part, l’equip de Clemente va renunciar a construir joc des del darrere i va basar tota la seva tàctica en la pilota llarga

  3. En anglés ho hem vist traduït bastant benèvolament: easy enrichment o quick enrichment; tot i que hi ha qui sap explicar-ho una mica: «slang word, kind of fraud, quick enrichment by means of speculation and string-pulling» (segons un tal Paddy; consulta: 18.08.2017). Hi ha qui hi fa correspondre el terme pay dirt (WordReference.com; consulta: 018.08.2017 ), que segons el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary és:

    pay dirt noun [U] US
    something very valuable or very useful which is found after searching or effort:
    If a salesperson does not quickly hit pay dirt with a customer they will usually move straight on to someone else.

    Jaume Ortolà i Font (Zèfir, 29.10.2008) comunica que ha trobat un altra possibilitat en anglés, to make a killing. Podem trobar l’expressió en el Cambridge Advanced Learner’s Dictionary (s. v. killing):

    make a killing INFORMAL to earn a lot of money in a short time and with little effort: They made a killing with the sale of their London house.

    I en el Merriam-Webster (s. v. killing):

    3 : a sudden notable gain or profit: made a killing in the stock market

  4. En francés podem trobar també diverses opcions, com les que proposa Michel Bénanen (Dictionnaire français-espagnol. expressions et locutions; consulta: 18.08.2017) per al concepte ‘argent facile’:

    argent (argent facile) pelotazo. Expression associée : pegar el pelotazo « se faire un fric monstre », « faire un carton », « magouiller », «monter un coup (financier) ».

punt i coma

  1. El signe de puntuació denominat «punt i coma» (;) és també un compost sintagmàtic (del tipus [N Conj N]). La nova giec (6.5.4.a) dóna la indicació següent:
    […] punt i coma, […] malgrat tenir forma coordinada, fa el plural punts i coma, amb la marca de plural només en el primer element.

  2. Anteriorment, segons la gramàtica que tenien en elaboració (des de fea anys i panys) en l’iec, havia de fer el plural «punts i comes» (la gramàtica de l’avl no en diu res, del plural d’estos composts). Una consulta en Zèfir (04.02.2015) mos va permetre esbrinar que els tècnics no estaven en general convençuts que això fóra aixina. Per exemple, segons raonava Meritxell Freixas:

    Podem notar que, tot i ser un compost sintagmàtic coordinant (N Conj N), en els quals es flexionen els dos noms, moltes vegades hom el considera un compost sintagmàtic subordinant (en què té més pes un dels components, en aquest cas «punt», i només es flexiona el primer element), consideració que es pot veure en l’ús que en fan universitats, editorials, diaris…

    La proposta alternativa era, per tant, «punts i coma» (i deixarem de banda altres possibilitats: «els punt i coma»; o «els punticomes», que demanaria crear punticoma*). El plural «punts i coma» és la forma que fan servir, per exemple, el Llibre d’estil de la Diputació de Girona o el mateix Termcat (Terminologia i fraseologia dels productes informàtics; veg.):

    es poden utilitzar comes, punts i coma o altres caràcters com a delimitadors de camp entre les cel·les

    • es poden utilitzar comes, punts i coma o altres caràcters com a delimitadors de camp entre les cel·les
    • en commas, semicolons, or other characters can be used as the field delimiters between the cells

per + divisió temporal

  1. Hi ha una tradició normativa de proscriure les expressions temporals formades amb la preposició per + article + (matí, vesprada, vespre, nit…). Sembla que això comença amb una prescripció de Fabra (Gramàtica catalana, 1918/1933):

    Notem que les expressions pel matí, per la tarda, pel vespre, per la nit són dolentes; cal dir al matí, a la tarda, al vespre, a la nit.

    El mateix Fabra exposava en la conversa xxviii (13.12.1922) els motius pels quals rebutjava la construcció:

    Avui deixem generalitzar-se el dilluns per dilluns, demà veurem estendre’s igualment pel matí en lloc de al matí, més enllà ahir tarda en lloc de ahir a la tarda, i a poc a poc arribarem a la identificació de les expressions adverbials de temps en les dues llengües, en perjudici, naturalment, de la catalana. De fet, ja havem tingut ocasió de constatar darrerament expressions tan poc catalanes com demà per la tarda i com ahir tarda!

  2. Sembla doncs que la causa de la proscripció proposada per Fabra és només un desig de fugir de la sintaxi castellana. No crec que això siga un suport suficient per a rebutjar una construcció que podem documentar almenys des del segle xiv:
    […] així que en l’endemà per lo matí siga tengut d’aportar o fer portar aquella caça […]
    (1335; Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València, edició a cura d’Antoni Furió i Ferran Garcia-Oliver)
    […] e han de cessar en la dita solemnitat de sepultura, la qual se deu fer demà per lo matí, Déu ajudant.

    (Epistolari de la València medieval, volum 1, edició d’Agustín Rubio Vela)

    En este sentit, Maria Àngels Diéguez (El Llibre de Cort de Justícia de València, 1279-1321: estudi lingüístic) fa el comentari següent (veg. Google Llibres):

    Precedit de la preposició per, amb sentit duratiu, per lo matí, postergat injustament per la normativa actual: «en aquest dia d’uy per lo matí» R248; «que·l dit Salamó ere vengut per lo matí a casa» R87.

    La documentació que aporta Jordi Bruguera permet refermar l’ús de per en estos contexts i des de ben antic, amb exemples de Desclot, Muntaner i Pere III. Vegeu «Constatacions lingüístiques enutjoses». Podem afegir exemples també del Llibre de les solemnitats de Barcelona (edició d’A. Duran i Sanpere i Josep Sanabre; veg. Google Llibres)

    […] Item, lo diumenge aprés següent intitulat a v. del dit mes de dezembre, per lo matí, lo dit senyor rey arribá a Badalona.
    […] vestits de sengles gramalles de drats d’or recamats vermells, ajustats per lo matí dins la Casa del Consell de la dita Ciutat […]
    (1423)
  3. Actualment, la gramàtica de l’avl fa l’observació següent:

    Observació: La preposició per també s’usa amb un valor temporal per a referir-se a una part del dia, però en els registres formals es preferix l’ús de a.

    Amb la qual cosa, hem de considerar que la construcció, ben documentada des d’antic (Tirant lo Blanch inclòs ; cap. 132: «L’endemà per lo matí benehiren les banderes ab singular processó e festa que fon feta.») i ben usual al País Valencià, és ben correcta, tot i que les preferències estilístiques de cada registre en poden modular l’ús.

peretxinel·la

De Martí Gadea (1891) cap ací, a més de putxineŀli, que és un terme prou difós, hi ha la variant peretxinel·lo, peretxinel·la. Este apareix en el diccionari de l’avl (consulta: 13.06.2016):

peretxinel·la f. Putxinel·li.
peretxinel·lo m. Putxinel·li.

A més, este terme derivat de l’italià pulcinelle té altres variants (que hem conegut gràcies als collistaries de Migjorn, 07.06.2016):

  • pretxinel·la (Josep Molés, Benicàssim)
  • perxinel·la (Josep Font, la Vall d’Uixó)
  • puritxinel·la (Vicent Bataller, Xàtiva; Josep Andrés, Marina Alta)

Xavier Rofes Moliner (10.07.2016) envia més dades sobre la història de l’ús d’este terme:

Unes quantes dades sobre algunes variants catalanes de l’italià pulcinelle i sobre la seva datació (sembla que l’italianisme penetrà al segle XVIII). Dono les formes ordenades alfabèticament:

peretxinel·la Col·loquis eròtico-burlescos del segle XVIII, p. 304 editat per Joaquim Martí Mestre el 1996. [No tinc el llibre i, per tant, desconec a quin col·loqui pertany ni de quin any del segle XVIII és, però podria ser la variant més antiga documentada si resulta anterior a puritxinel·lis del baró de Maldà. Martí Mestre tampoc en documenta cap variant en el seu diccionari històric.]

politxinel·la Diccionari Labèrnia, 2a ed. (1865, vol. 2, p. 369, col. 1)

politxinel·li Diccionari Labèrnia, 2a ed. (1865, vol. 2, p. 369, col. 1)

politxinetli Antoni Careta, Quadros de Barcelona (1876, p. 280 i 283 [apud CTILC])

potxineli Diccionari Bulbena (1905, p. 460, col. 2)

potxinelli Gramàtica Fabra (1912, p. 22)

potxinel·li Normes IEC (1913, p. 7)

pretxinel·la Salvador Guinot, Escenes castelloneses (1905, p. 74 i 76 [apud CTILC])

protxineli Diccionari Bulbena (1905, p. 472, col. 2)

prutxinel·li Diccionari Labèrnia, 2a ed. (1865, vol. 2, p. 369, col. 1)

puchineli L’Arch  de  Sant  Martí, 1885, any II, n. 56, p. 308.

puchinelli Lo Nunci, 1880, 2a època, any IV, n. 152, p. 2, col. 3.

puritxinel·lis Calaix de Sastre del baró de Maldà (1987: p. 164 [5 març 1794])

putxinelli La Campana de Gràcia, 1883, any XIV, n. 710, p. 1, col. 2

putxinel·li Ilustració Catalana, 1892, any XIII, n. 295, p. 306, col. 1.

pronoms

  1. Quant a les formes plenes dels pronoms, la gramàtica de Pompeu Fabra (1918, ed. Aqua, pàg. 63) indica:

    Immediatament davant del verb són possibles les formes me, nos, te, vos, se, lo, los, ne, i les formes em, ens, et, us, es, el, els, en. Cal, però, advertir que, en aquest cas, nos, lo i los són arcaics o dialectals, i que, en general, les formes reforçades (em, &.), i àdhuc us, són preferibles a les plenes.

  2. Pel que fa a l’ordre dels pronoms, hem de tindre present que la gramàtica de l’avl després d’assenyalar «que en cap cas es poden invertir», afig la precisió següent (gnv, 22.4.2):

    Precisions sobre les combinacions de pronoms febles:a) És habitual la posposició del pronom se als pronoms de primera i segona persona, i al pronom de datiu li: Me s’ha fet tard (en lloc de Se m’ha fet tard). Li s’ha perdut (en lloc de Se li ha perdut). El canvi d’orde no és acceptable en registres formals.

    Per tant, l’acadèmia indica que és una qüestió estilística que actualment és considerada no acceptable en registres formals. I els estils anem fent-los i refent-los. Al cap i a la fi, podem trobar eixos canvis d’ordre dialectalment i històricament. Per exemple, la combinació li la, ben estesa en valencià actualment, prové del canvi d’ordre de l’anterior la li; també podem observar la posició d’altres pronoms en referències literàries antigues:

    [gnv, 22.4.2] «Mas sabeu quan la li darà, aquesta possessió?», Sant Vicent Ferrer, Sermons.
    [Tirant lo Blanch de Joanot Martorell] «Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar.»
    [Gramàtica històrica catalana de Francesc de B. Moll; Google Llibres] «”E l’abat lo li donà” (Eximplis)»