Ja fa anys que podem documentar l’adaptació de la paraula castellana chiringuito ‘quiosco o puesto de bebidas al aire libre’ segons el drae (que no li dóna sentits figurats), però xiringuito encara no ha trobat lloc en els diccionaris més comuns, excepte en el gd62:

xiringuito
m fam 1 Petit quiosc per vendre begudes en una platja, en un parc, etc. 2 Negoci de legalitat poc clara.

Nota fdt. També hi ha la possibilitat d’adaptar-la amb la variant txiringuito, tal com apareix en «La tragèdia i la comèdia» de Joan Canela (Diari La Veu, 07.01.2024), variant que fins ara no s’ha estés tant com xiringuito.

Per tant, segons els casos, en podem dir baret, quiosquet, paradeta, cantina (este prové de l’italià, que l’exportà en el segle xvi al castellà; en català es documenta en el xix), i altres possibilitats que potser tenen una extensió més localitzada, com ara barraqueta al País Valencià (o barracó, segons proposa Eugeni Reig, Infomigjorn, 15.07.2010, on també rebutja l’adaptació i adopció del mot castellà), un inadequat xibiu (veg. gec) a les Illes Balears (segons comenta Gabriel Bibiloni, «”Chiringuitos” i xibius», 06.03.2008), edicle (esmentat per Quim Monzó en Hotel intercontinental ) o guingueta (gal·licisme del català septentrional que sí que ha entrat en els diccionaris).

Dit això, podem vore que l’Ésadir (seguint el gd62) admet xiringuito dins de l’ús general:

1. Petit quiosc de fusta, uralita, etc., per vendre begudes en una platja, en un parc, etc.
2. Negoci de legalitat poc clara.

De fet, ja fa anys i panys que es fa servir la versió adaptada d’esta paraula (per exemple, ho comenta Ignasi Maria Muntaners en «La toponímia de Sitges entre la semàntica i les anècdotes», iec, 2012):

En una de les parets del Xiringuito, hi ha pintada amb lletres grosses l’afirmació «El primer Xiringuito». I així s’ha anat estenent la idea que aquesta paraula, usada per a designar construccions poc consistents, dedicades generalment a bars o restaurants, es va inventar a Sitges.

Segons el mestil, «afavoreix l’admissió del terme possiblement conflictiu els fets següents: […] k) Que el terme sigui format a partir dels mecanismes de composició i derivació d’una llengua altra que la catalana», i donen com a exemple estes quatre paraules: «*xiringuito, *bulto, *escape, *mantequilla», que no sembla que hagen de tindre totes el mateix futur.

Albert Pla Nualart comenta (Avui, 09.07.2010):

Encara n’hi ha que defensen guingueta, un gal·licisme de jocs florals que lliga ben poc amb cossos bronzejats. Esperem que aviat els savis de l’iec, seduïts pels ritmes caribenys, obrin la porta al xiringuito, que té massa gràcia mestissa perquè cap dèria purista el pugui fer fora de les nostres platges.

Ara mateix (2010), hi ha un cartell indicador fet a mà prop del Mareny de Barraquetes (o del Perelló, no ho recorde bé) que indica el camí cap a això mateix, cap al «xiringuito». Trobem la paraula, per tant, en l’ús més funcional com a indicador de carretera, però també en Joan Fuster, Josep Pla, Àlex Susanna i Quim Monzó, entre altres.

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}