1. La paraula castellana chivato -ta té diverses accepcions. En el dcvb (consulta: 31.05.2017) apareix adaptada només en masculí amb la forma xivato:

    xivato Acusador, espió (en l’argot dels malfactors); cast. chivato.

  2. Eixa adaptació no ha estat incorporada encara en la majoria dels diccionaris, però sí (amb la família completa del concepte) en el gd62:

    xivato, xivata m i f fam Delator, delatora.
    xivatar v tr i pron fam Xivar.
    xivar v tr i pron fam Delatar.
    xivatada f Acció de xivar-se.

  3. A més, podem localitzar més sinònims en el dnv (consulta: 31.05.2017), que remeten a delator -ra, com ara:
  4. A més dels intents d’adaptació i dels sinònims anteriors (i altres: també hi ha xivatasso), podem documentar, per a una accepció diferent, el cas de boquimoll recollit per Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles xvii, xviii i xix:

2 m. ‘persona indiscreta, que diu fàcilment allò que caldria callar’. […] Amb un sentit semblant fluix de boca ‘indiscret’ (Raspall, Martí, 1994: 131). En aragonés bocatoba id. (Pardo Asso, 1938: 57; Andolz, 1977: 43); en castellà boquiblando ‘que habla más de lo que debería’, boquiflojo ‘chivato’ (Luque et al., 2000: 70).


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

2 pensaments sobre “xivato -ta

  1. En l´argot castellà es gasta, per a “chivato”, la paraula “membrillo”. De fet, va ser el títol que es va donar en castellà a la pel·lícula francesa de 1982 “La balance” [ https://www.filmaffinity.com/es/film562630.html ]. Precisament, com pots vore també en la molt útil web de WordReference, la paraula francesa femenina “balance” té un sentit col·loquial que es pot traduir en castellà com a “soplón”, “sapo” “chivato”… [ http://www.wordreference.com/fres/balance ].

    Desconec si “membrillo” se seguix emprant: la saps que una part –més important del que pot paréixer en principi– de l´argot, que naix amb vocaciò més o menys innovadora, passa a desusar-se més prompte que tard. I una altra passa al llenguatge quotidià d´una forma cada volta més desacomplexada (ex. “pasta”, com a diners”).

    Cordialment,

Respon a Arturo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *