- Esta paraula composta (que té la variant volta de full) forma part de la locució verbal «no tindre volta de fulla» o «no haver-hi volta de fulla», que equival a dir que alguna cosa és irrefutable, evident o que no té rèplica possible. És l’equivalent de l’expressió castellana que sí que apareix en el drae (consulta: 31.10.2018):
no tener vuelta de hoja algo
1. loc. verb. coloq. Ser incontestable.Segons una fitxa de l’Optimot (consulta: 31.101.2018), la versió catalana no seria adequada:
L’expressió castellana no tener vuelta de hoja, que té el significat de ‘ser irrefutable’, no té una traducció literal en català. Aquest mateix significat es pot expressar, per exemple, amb les frases fetes següents: anar a missa, no tenir retop, poder pujar-hi de peus, ser clar com l’aigua, posar les mans al foc, etc.
Tanmateix, la versió en català no tindre volta de fulla, a més de ser d’ús general (almenys a la Safor i la Ribera), veig que es pot localitzar ja a l’inici del segle xx i que la documentació posterior resulta rellevant per la qualitat dels autors que l’han utilitzada en les dos versions:
- Josep M. Llompart: traducció de Viatge al Pirineu de Lleida de Camilo José Cela (1966)
- Robert Saladrigas: 52 hores a través de la pell (1978)
- Manuel Balasch: traducció de Diàlegs de Plató (1995)
- Josep Piera: «Els mil viatges d’un viatge» (2002)
- Albert Nolla: traducció de Kafka a la platja de Haruki Murakami (2006)
- Rafael Vallbona: «Volta a les Dolomites i als Alps italians» (2006)
- Sebastià Alzamora: Sara i Jeremies (2009)
- Pau Vidal: traducció de La paciència de l’aranya d’Andrea Camilleri (2012)
- Albert Hauf: «Seducció (Làquesis), versus elecció i gràcia prevenint (Güelfa)» (2012)
La documentació que localitze per a l’expressió en castellà és de l’últim terç del segle xix (RAE; consulta: 31.10.2018). És possible que siguen dades anecdòtiques, però el cas és que l’expressió està ben assentada i no presenta cap inconvenient sintàctic o semàntic. Tot dependrà de la vitalitat que li vullgam concedir.
- Com a fet anecdòtic i casual, localitze en català el terme d’arquitectura volta de full de llibre (gec, «L’arquitectura abans del romànic»; consulta: 31.10.2018):
Per als sostres alts, hom emprà sovint fins a dates tardanes les posts de fusta damunt dels embigats. La coberta de la planta baixa, amb tot, solia ésser de volta de canó o de full de llibre, feta amb lloses de pedra calcària, especialment a les cases urbanes i a les torres dels castells.
També localitze este terme amb la denominació volta a plec de llibre (Butlletí de dialectologia catalana, 1932; consulta: 31.10.2018).
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Sempre m’he demanat si la “hoja” era d’un llibre o d’un arbre i no acabo de veure clar que puguem traduir ni “volta de full” ni “volta de fulla”.
Perdoneu-me, estic espessa…
Hola, Àngels:
T’agraïxc el comentari i intentaré explicar un poc més l’apunt.
L’etimologia de les paraules, les dites i les locucions sovint fa revoltes per llengües diferents. En este cas, la documentació que he localitzat fins ara fa pensar que volta de fulla és traducció de vuelta de hoja, perquè a mitjan segle XIX es veu que es va idear eixa expressió en castellà i en català la documentem a principi del segle XX.
En tot cas, la paraula volta de fulla ha adquirit un significat en l’expressió «no tindre volta de fulla» (o «de full») i és una expressió que no em sembla que presente cap problema en català. Cert que dubtem que siga una adaptació d’una expressió existent en una altra llengua. Bé, això no li lleva utilitat ni això em sembla que siga cap entrebanc, tenint en compte el temps que fa que s’utilitza i el grau d’ús que ha aconseguit.
Les etimologies mostren molts casos de paraules o expressions que adoptem i adaptem d’altres llengües i que mos són ben útils. I moltes expressions que podem sospitar que no s’han originat en català. Al cap i a la fi, «clar com l’aigua» es documenta abans en castellà; «anar a missa» també es diu en castellà; «posar les mans al foc» podria ser més antiga en alguna altra llengua, com ara en francés…
Entenc que volta de fulla és usual i útil i ha estat ben adoptada en català. Caldrà vore si continuem usant-la o deixem d’usar-la, però no crec que siga perquè no funcione perfectament en català com a expressió normal, un poc com eixes que tampoc sabem com interpretar ni en què s’originen (com ara «sense solta ni volta»).
Moltes gràcies.