En els llibres Per poblar lo regne de València d’Antoni Mas i Forners i Joan-Lluís Monjo i Mascaró (2002) apareix el topònim «els recinglons de Femenia» corresponent a la Vall d’Ebo, segons indiquen els mateixos autors (i Josep Mas i Martí) en «Els cognoms d’origen balear» (Parla de sa. El llegat mallorquí a la Marina de Joan-Lluís Monjo i Mascaró, 2021):
[…] de la Vall d’Ebo: els recinglons de Femenia, les penyes de Fruixana —o Fluixana—, la font d’en Gili […]
El terme genèric recingló no apareix en els diccionaris habituals (i el topònim no apareix en l’Onomasticon de Coromines), però sí que el localitzem en tresor2011: com a variant de penya-segat:
penya-segat
[…]
recingle (Murla) (361)
recingló (Marina Alta) (36)
[…]
El Nomenclàtor Toponímic Valencià no documenta per ara este recingló, però sí que conté diversos topònims descrits amb el genèric recingle (Agres, Parcent, Beniardà, Tollos, Tàrbena, Confrides…), que sí que apareix definit en el dnv:
recingle
m. GEOL. Regruix o escaló en una muntanya vorejant un abisme.
Carles Domingo Francàs explica amb més detall què és un recingle:
Un conjunt de dos cingles esglaonats, l’un sobre l’altre, és un recingle (muntanyes de Prades i a València). Un recingle, però, també pot ésser un «regruix o escaló en una muntanya vorejant un abisme» (DCVB), això en els dialectes valencià i mallorquí. Al sud del País Valencià sembla que ha reemplaçat cingle, potser per influència del prefix re- pres com a intensiu. El recingle Alt (Quatretondeta) és el cim més alt de la Serrella (DECLC), serra que separa el Comtat de la Marina.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.