L’adjectiu nigèrrim -ma és una adaptació del castellà-espanyol llibresc nigérrimo -ma. Sembla que a pesar d’alguns usos esparsos, és un poc probable candidat a acompanyar el superlatiu normal negríssim -ma. No apareix en els diccionaris i té poca vitalitat oral o escrita:
- Xavier Favà i Agud (2001): «amb varietats nigèrrimes inferiors (com el teinturier francès)»
- Josep-Antoni Ysern Lagarda (2009): «el seu peculiar humor –nigèrrim més que negre–»
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.