En l’article de J. Goytisolo «Paisajes de guerra con Chechenia al fondo/6» (El País, 06.07.1996) apareixia esta paraula amb la forma «nazma»:

[…] los participantes intercambian saludos y se recogen en la nazma (oración) antes de pasar a la fase posterior de su ascensión graduada.

No sé si era una variant dialectal o si estava mal escrita, perquè he trobat que la paraula deu ser نماز (es transcriuria namaz) ‘oració’, que és una paraula persa (emparentada amb el sànscrit namasté).


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.