El criteri general per a escriure el nom propi amb què es bategen alguns fenòmens meteorològics (huracans, tempestes, borrasques) és que van en la llengua original (que sol ser anglés, castellà o francés), amb redona i majúscula inicial (hi ha qui els traduïx, qui els posa en cursiva i amb l’article minúscula…). A més, l’article amb què concorden és el masculí, encara que el fenomen siga una tempesta o una borrasca. Per exemple:

  • Li donem la paraula per a defensar el text i l’esmena, tot recordant que Brad Pitt va fer molt per la vivenda en el sud, cas Katrina, en la zona de l’estat de Louisiana. (Veus) (DS 71, 30.11.2016)
  • La tempesta Gloria ha fet molt de mal en les costes mediterrànies. Malauradament, fenòmens com el Gloria seran molt comuns d’ara en avant.

Els fenòmens del Niño i la Niña

D’altra banda, el corrent denominat en castellà El Niño, i el refredament de les aigües superficials de l’oceà Pacífic anomenat en castellà La Niña —que sí que té denominació amb article en femení—, han rebut la denominació amb article inclòs, però el Termcat (després de consultar l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC; 04.02.2020) dona la indicació següent:

La proposta és que en el cas del nom propi d’aquest fenomen meteorològic, malgrat que l’article forma part del nom propi, la pràctica habitual és escriure’l en minúscula per influència de la pronúncia, atès que, generalment, quan porta preposició al davant se sol pronunciar fent la contracció. A més a més, fins i tot es documenten casos, en què l’article ni tan sols no hi és, com ara en un dels exemples que trobem a l’Ésadir: «Es preveu un Niño més intens que altres anys».

En castellà, El Niño i La Niña

En canvi, en castellà s’haurien d’escriure amb l’article en majúscula (i redona): El Niño i La Niña, tal com indica la Fundéu («El Niño, escritura apropiada», 18.06.2014; consulta: 30.01.2020):

El nombre español de El Niño está fijado convencionalmente para su uso internacional, y a diferencia de otros fenómenos atmosféricos como los huracanes incluye el artículo, por lo que este se escribe con mayúscula y no se contrae con las preposiciones a y de; por otra parte, la palabra fenómeno se escribe en minúscula, pues no es parte de su denominación, sino que tiene función meramente descriptiva.


Enllaços sobre la qüestió:

 


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

3 pensaments sobre “fenòmens meteorològics

  1. Amb una certa relació amb el tema que tractes, està la qüestió de com escriure correctament l’última tempesta que va engolir més d’una (i de dos) platges per les nostres terres.

    Em referisc, clar, a la tempesta “Glòria”, que –eixe és l’assumpte– en les notícies en valencià es va escriure normalment sense accent gràfic (així: ‘Gloria’).

    Motiu? Pareix ser que, com que el nom original era en anglés [l’organisme Centre Nacional d’Huracans (d’els EUA) ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Nacional_d%27Huracans ) és qui posa els noms als huracans i fenòmens semblants], molts varen optar per una traslació directa del nom en qüestió des de la llengua de Shakespeare (Gloria), sense que dugueren a terme una adaptació que, per una altra banda, era ben senzilla de fer (Gloria –> Glòria). En qualsevol cas, l’ús molt habitual de ‘Gloria’ en textos en valencià no crec que responga a un castellanisme.

Respon a Miquel Boronat Cogollos Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *