safer*

Vam debatre sobre este substantiu masculí en la llista Zèfir (15.05.2003). Un missatge fea:

Crec que en este cas, el nom del moble ve donat pel recipient que conté. Si el recipient es diu safa, el moble ha de ser safer*; si és palangana, doncs, palanganer. A més, en el dcvb recull:
– palanganer: trespeus per a sostenir la palangana o gibrella (Tortosa, val.); cast. palanganero.
– peu de safa (val., eiv.) o peu de ribella (mall.): trespeus o altre suport del rentamans.
– peu de gall: rentamans de tres peus (Gombrén)
– rentamans: 3. Peu o suport de la gibrella de rentar-se les mans (Pobla de S., Bellpuig, Valls, Priorat); cast. palanganero.
– trespeus: 4. Peu de gibrella o suport de tres petges per al rentamans (Empordà, Mall.); cast. palanganero. Posà una tovallola bona y la gibrella nova en los trespeus de fusta, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 41). Una bassina gran de aram ab trespeus, doc. a. 1523 (Est. Univ. iv, 161).

Poc més puc documentar sobre l’ús d’esta paraula, llevat que apareix en un document del Consell d’Eivissa (2013; consulta: 06.11.2020, 11.07.2022):

Sala D. És l’estança més petita de la casa i mostra una escenificació de la casa de dormir, amb un catre, una caixa per a roba i un safer per rentar-se.

Per ara, eixe nom continua sense entrar en els diccionaris, que preferixen altres denominacions: aiguamans, aigüer, llavamans, rentamans, ribella…

saorra

  1. La paraula saorra no apareix encara en els gdlc o en el diec, però sí que ha entrat en el dnv (consulta: 29.10.2020):

    saorra
    f. OBR. PÚBL. Barreja consistent en una mescla de pedres, grava i arena, sense garbellar.

  2. Segon el dcorom:

    sorra, ‘arena gruixuda’, de l’antic saorra, provinent del ll. saburra ‘llast, sorra que es carrega en una embarcació’. 1.ª doc.: saorra ‘llast’, 1318; surra, id. 1342; ‘arena de platja’ sorra, 1587. A més, també indica que el castellà zahorra, en el sentit de ‘llast nàutic’, és un catalanisme provinent d’este saorra antic.

  3. El Termcat (pels anys noranta del segle passat) va resoldre que s’havia de parlar de tot-u (natural / artificial (dcarreteres), solució que continua proposant (Diccionari d’enginyeria civil;consulta: 29.10.2020).
  4. Algunes persones (Josep-L. Pitarch, Alícia Marqués, Anna Llinares, jo mateix) vam considerar que la traducció de la paraula zahorra castellana podria fer reviscolar la paraula saorra en català. De fet és una paraula ja coneguda, que perviu entre els obrers i constructors valencians ([sa’orra]). El fet que es mantinga gràcies al castellà —o que s’haja reintroduït gràcies a esta llengua— no impedeix que siga una paraula catalana. Va passar al castellà on es va mantenir com a zahorra ‘llast’, i també va arribar a aquesta forma però amb significats diferents dialectalement distribuïts. El fet de poder-lo trobar en els diccionaris facilitaria el reconeixement del producte a què es refereix i despenalitzaria l’ús que en fan els professionals del sector. Fins i tot, podria fer-se una diferència de registres (sinonímia complementària) o de preferències lèxiques segons aquests: saorra (general) / tot-u … (específic, tècnic). En eixe sentit, la tècnica lingüística municipal (Anna Llinares, abans del 2003) incorpora saorra al lèxic de l’ajuntament de Silla.
    D’altra banda, el ventre de la tonyina, amb el qual es fa la tonyina de sorra (veg. la fitxa), compartix nom també amb el ventre del carro, «la sorra del carro» (sentit a Sollana, 28.12.2011; en altres llocs —al Maestrat, segons el dcvb— en diuen soto). Segons el dcorom:

    En aquest article [sorra] hem comprovat l’existència d’una confusió entre els dos mots [sorra ‘arena gruixuda; llast’ romànic i surra ‘ventre’ àrab], que donà lloc a la forma ultracorregida sahorra per la sorra de la tonyina, citada d’un doc. ross. de 1379.

  5. El Termcat té un altre punt de vista sobre la qüestió (Cercaterm, 16.05.2000):

    La forma que es difon com a equivalent del terme castellà zahorra és tot-u tal com es recull en el Diccionari de carreteres i en el Diccionari manual de la construcció, que recullen les formes tot-u natural i tot-u artificial. Tot i que el diccionari etimològic castellà expliqui l’etimologia del terme zahorra a partir del català antic saorra, aquesta forma ha evolucionat actualment cap al mot sorra. El Diccionari Català-Valencià-Balear tampoc no recull el mot saorra amb el significat de zahorra. D’altra banda, és molt probable que l’ús actual de la forma «saorra» al País Valencià s’expliqui més com a castellanisme que no pas com a pervivència del mot antic saorra. Tenint en compte que les obres especialitzades de l’àmbit de la construcció documenten, únicament, el terme tot-u, us recomanem l’ús d’aquesta forma.

niu d’abella

En el conte Tarda al cinema de Mercè Rodoreda apareix la paraula smok (Google Llibres; consulta: 29.09.2020), escrita aixina, encara que la paraula original deu ser la paraula anglesa smock:

Rodoreda-smok
Fragment de Tarda el cinema de Mercè Rodoreda.

Es tracta d’un tipus de teixit fet amb el punt de niu d’abella (veg. Cercaterm). En el diccionari Collins (consulta: 29.09.2020) trobem esta definició (accepció atribuïda a l’anglés americà):

smock
A loose-fitting woman’s or girl’s dress or top that is gathered into a yoke or by means of smocking at the bust.
De fet, el concepte de punt de niu d’abella apareix en la paraula anglesa smocking (Collins; consulta: 29.09.2020):
smocking
Ornamental needlework used to gather and stitch material in a honeycomb pattern so that the part below the gathers hangs in even folds.

sobreeixidor de pou

Sobreeixidor de pou.

En anglés, encara que no és molt comú (ni apareix en els diccionaris habituals; veg. Merriam-Webster) es sol denominar morning hole o glory hole un sistema de desaigüe de les preses. El Termcat  (21.05.2020) ha enviat la resposta següent:

Considerem que la denominació més adequada en català és sobreeixidor de pou: ‘Sobreeixidor format per una entrada en forma d’embut connectada a un pou central vertical o inclinat que permet el descens de l’aigua fins al túnel que desemboca al riu, més avall de la presa’.

sabrejar

  1. El dcvb (consulta: 14.01.2020) dóna al verb sabrejar les accepcions següents:

    1. intr. Manejar el sabre, moure el sabre.
    2. tr. Atacar o ferir amb el sabre.
    3. tr. fig. i fam. Demanar diners en préstec.

    La tercera accepció, que documentem en català (La nova llum d’Enric Lluelles, 1833; consulta: 14.01.2020) abans que en castellà (RAE Corpus, 1878; consulta: 14.01.2020), no apareix en els diccionaris habituals, segurament perquè pareix un calc del castellà (que deu haver creat el verb sablear a partir de sablazo). En eixe sentit, el dcorom (s. v. sabre) indica que l’expressió catalana per a eixe manlleu de diners és colp de sabre (a més, Coromines dona la mateixa accepció per al verb sabrejar; i recull el substantiu sabrada, tot i que no el definix):

    Deriv.: Sabrada. Sabrejar. En català no digueu un sablazo, perquè es diu un cop de sabre, en el sentit crematístic […]. També s’usa sabrejar en l’acc. crematística: […].

    Actualment, es veu que no és ja massa comú en castellà parlar de «sablazo». En conseqüència, tampoc pareix que en català tinguen molt vitalitat el verb sabrejar ni el nom sabrada. En eixe sentit, l’equivalència en valencià que dona el decascat (s. v. sablazo; consulta: 14.01.2020) tampoc no pareix massa comuna:

    2 fig. i fam. [acción de pedir dinero para no devolverlo] gorra f. Le dio un sablazo, li va fer una gorra. Vivir de sablazos, viure de gorra.

    En canvi, encara perviu el concepte «traure-li (diners) a algú», i eixa seria l’expressió mateix, sense substantivar. Per exemple: «li ha tret 20.000 euros». I relacionat amb això mateix hi ha el verb gorrejar (dnv; consulta: 14.01.2020), en què el qui gorreja aconseguix que li paguen alguna activitat o que li donen algun objecte de consum.

  2. El ddlc també documenta esta accepció (amb una boleta • davant, que indica que no és normativa) i encara n’afig una més:

    • 2. [N1 V N2] (N1[humà]; N2[humà]) [Algú]1 obtenir diners de [algú]2 amb peticions hàbils i insistents i sense intenció de tornar-los. Avui se n’ha descuidat… —digué En Camps al periodista V. que feia un any que el sabrejava, allargant-li el duret que li passava cada setmana amb més por que goig. [Pla (1925): N, p. 239].
    • 3. [N1 V N2] (N1[llampec]; N2[cel, superfície]) [Un llampec]1 dibuixar en [el cel, una superfície]2 una resplendor en ziga-zaga. L’aigua borbollejava sobre les pedres, de tant en tant els llampecs sabrejaven el cel. [Berenguer (1965) [T]: N, p. 125].

     

sistar

  1. El substantiu masculí sistar té, segons el dnv (consulta: 27.04.2019), la definició següent:

    m. AGR. Partidor d’aigües d’una séquia.

    Veig que la gec i el gdlc l’escriuen «cistar» (i que el diec no inclou este terme). Revise la versió antiga d’esta fitxa, en què havia apuntat que el declc de Coromines ho escrivia «sistar»:

    Segons el dcorom, ‘boca de sortida de l’aigua d’una grossa sèquia o canal, després de travessar un petit túnel o canó, proveïda d’una reixa’: serveis per filtrar una mica l’aigua de grosses impureses, i generalment, també, per distribuir l’aigua entre dos canals, que des d’allà se separen. Podria vindre del llatí CĭSTA, però considera que això hauria d’haver derivat en txi-, per la qual cosa es preferix un possible origen en l’encreuament dels mots àrabs sitâr i mistâr ‘cobertor, vel’. A més, emparentat amb el mot sitara ‘barandat’ (Salt 2.0), ‘envà, paret prima’ a Monòver (citant Sanchis Guarner).

    Els escric als d’Enciclopèdia Catalana, per si volen revisar eixa grafia.

  2. Carrer del Sistar
    Carrer del Sistar (Faura).

    Amplie la informació amb l’enllaç a un article de Jesús Bernat Agut (Diari La Veu, 02.01.2015) relacionat amb els termes del reg: «Carrers (6) El reg als carrers» (consulta: 27.04.2019).

sigla+sufix

Els llibres d’estil i les gramàtiques solen comentar el cas de l’ús del guionet entre elements prefixats i sigles. Per exemple, la gnv de l’avl comenta l’ús del guionet en este cas:

h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.

En canvi, no tracten el cas de les paraules creades amb sigles i elements sufixats. En eixe sentit, podem procedir per analogia, tal com indica el Termcat (consulta: 11.07.2018):

L’ortografia normativa no en diu res, d’aquest tipus de mots, que són derivats per sufixació que tenen com a nucli una sigla. Es tracta, de fet, de formacions atípiques, molt poc habituals en català.

Per analogia, però, amb els derivats per prefixació que tenen com a nucli una sigla (per exemple, anti-OTAN o ex-URSS) o amb els compostos en què algun dels elements és un símbol (per exemple, goma-2, α-naftol, omega-3, pH-metre), que sí que preveu la normativa i que s’escriuen amb guionet (veg. els punts 4.3.1.2.b i 4.3.2.2.h de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), sembla lògic pensar que la millor manera d’ajuntar la sigla LGBT (o les variants LGTB, LGBTI, etc.) amb un sufix és també amb guionet. Per tant: LGBT-fòbia i LGBT-fob. Igualment faríem en els casos de CD-ROM-teca i PNB-fília.

Per contra, en castellà, la Fundéu (consulta: 10.07.2018) ha optat per la unió dels elements sense guionet: LGTBfobia.

ser aplicable

Segons els Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català (2010, pàg. 20), la construcció perifràstica ser de aplicación, pròpia de la llengua castellana, «no funciona» en català. Per tant:

«Lo dispuesto en este artículo será de aplicación…» > «El que disposa aquest article és aplicable…»

La Universitat Politècnica de Catalunya (consulta: 20.10.2016) té una fitxa  on assevera que la perífrasi ser d’aplicació no és correcta:

ser d’aplicació / aplicar-se

  • L’expressió ser d’aplicació és incorrecta.
    En tot el que no està previst al pla especial esmentat, és d’aplicació el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.
    En tot el que no està previst al pla especial esmentat, s’hi aplica el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.

A pesar d’això, l’ús en l’àmbit juridicoadministratiu l’ha estesa bona cosa i fins i tot podem trobar que apareix en el Manual de documents i llenguatge administratiu (consulta: 20.10.2016) i en una publicació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes (consulta: 20.10.2016).

Sàqiyat al-Hamrà

  1. Els col·laboradors de la gec envien la resposta següent (27.05.2016) sobre la grafia d’este topònim nord-africà:

    Transliterada: Sāqiyat al-Ḥamrā‘
    Transcrita: Sàqiyat al-Hamrà
    Castellanitzada: Saguía el Hamra
    Afrancesada: Seguia el Hamra
    Significat: ‘la Sèquia Vermella’

  2. Algunes dades més sobre esta llengua en la fitxa: àrab.

segregador -ra

Els diccionaris habituals recullen diversos adjectius i substantius de la família del verb segregar: segregatiu -iva, segregacionista, segregacionisme, segregable, segregació. Sembla que l’ús actual en l’àmbit de l’educació (també en ciències socials, en biologia…) avala la introducció de l’adjectiu segregador -ra ‘que segrega’. Exemples trets de Google Llibres (consulta: 30.03.2016):

  • Cal, doncs, pensar que ambdós tipus cel·lulars, segregador i no segregador de glutamat. (1969; Treballs de la societat catalana de biologia)
  • […] o bé vendes o donacions que produeixen el mateix efecte segregador. (1994; Vinyes i vins: mil anys d’història)
  • […] tot l’alumnat sense cap excepció ha de ser vist com un individu diferent i educat en l’entorn menys segregador. (2001; Disseny curricular d’aula i adaptació curricular)

Encara que el gdlc no recull l’adjectiu, el Diccionari enciclopèdic de medicina (també d’Enciclopèdia Catalana; consulta: 31.03.2016) conté les tres entrades següents:

  • segregador de Cathelin
  • segregador de Harris
  • segregador de Luys

En altres llengües també s’ha creat l’adjectiu:

  • en segregatory
  • es segregador -ra
  • fr ségrégateur
  • it segregatore

El servei de consultes del Termcat (31.03.2016) envia el comentari següent:

El terme segregació està recollit en el Diccionari d’educació i en el Diccionari de serveis socials, tots dos consultables en línia, amb la definició següent: ‘Separació de persones o col·lectius dels entorns generals o normals per raons de capacitats, origen o condicions socials, culturals, ètniques, etc., amb aplicació d’actituds discriminatòries per part d’una majoria de la població’. A partir d’això, el verb segregar i l’adjectiu segregador -a no presenten cap problema lingüístic i es poden aplicar en contextos en què s’utilitzin amb aquest sentit.