Adjectiu del llenguatge jurídic que no apareix en els diccionaris generals. Este adjectiu sol qualificar terminis, tal com hem pogut documentar:

• Aquesta forma de comptar un termini processal preclusiu […]. (Furs de València, edició d’Arcadi Garcia; consulta: 12.11.2020)
• Hom intenta, així, donar tot el rigor preclusiu al que ha estat ordenat […]. (Codi de dret canònic; consulta: 12.11.2020)
• Pel que fa a la naturalesa de l’incident de nul·litat, no es tracta estrictament d’un recurs, tot i que com aquest està sotmès a un termini preclusiu d’interposició. (Diccionari jurídic; s. v. nul·litat d’actuacions; consulta: 12.11.2020)
• Article 401. Moment preclusiu de l’acumulació d’accions. Ampliació objectiva i subjectiva de la demanda
  1. No es permet l’acumulació d’accions un cop contestada la demanda.
  2. Abans de la contestació es pot ampliar la demanda per acumular noves accions a les ja exercides o per adreçar-les contra nous demandats. En aquest cas, el termini per contestar la demanda es torna a comptar des del trasllat de l’ampliació de la demanda. (Llei d’enjudiciament civil)

Una definició provisional, fins que els diccionaris n’establixquen una més completa, podria ser ‘que causa preclusió’.

Preclusió
El terme preclusió no apareix recollit en els diccionaris habituals (la companya Encarna Sansaloni em va suggerir que l’incloguera en una fitxa; 28.06.2007). Sí que apareix en algun diccionari, com ara en el Vocabulari de dret penal i penitenciari (Generalitat de Catalunya, 2000). L’avl el va recollir en el Vocabulari jurídic (2006), tot i que no el va definir ni remetia enlloc per a conéixer-ne el significat, vici bastant habitual dels productes de la institució en aquell moment: ni citaven fonts ni donaven bibliografies. El Termcat el va normalitzar en 1999. Posteriorment el trobem en el dnv (consulta: 12.11.2020):

preclusió
f. DRET Caràcter d’un procés judicial segons el qual el juí es dividix en etapes, cadascuna de les quals clausura l’anterior sense que hi haja la possibilitat que es replantegen les decisions preses.

Com es pot observar, eixa definició no seria massa adequada (el caràcter del procés judicial seria la preclusivitat) ni servix per a entendre i utilitzar l’adjectiu. Per tant, convindria modificar la definició d’acord amb l’ús jurídic real. Una definició alternativa possible seria:

preclusió
f. DRET Pèrdua de la possibilitat de realitzar un acte processal.

En altres llengües, amb significats no del tot equivalents (consulta: 30.06.2007):

• anglés (Cambridge):*
  

  preclude
  verb [T] FORMAL
  to prevent something or make it impossible, or prevent someone from doing something:
  His contract precludes him from discussing his work with anyone outside the company.
  The fact that your application was not successful this time does not preclude the possibility of you applying again next time.preclusion
  noun [U] Your age should not act as a preclusion to you being accepted on the university course.

  * Realment, l’equivalent anglés és estoppel, com s’explica més avall en el cas del terme francés.

• espanyol (drae01):
  

  preclusión. f. Der. Carácter del proceso, según el cual el juicio se divide en etapas, cada una de las cuales clausura la anterior sin posibilidad de replantear lo ya decidido en ella.
  preclusivo -va. adj. Der. Que causa o determina preclusión.

• francés (gdt):
  

  préclure v.
  English: estop, to

  ---

  Nota: Le verbe correspondant estop peut se rendre en français par « préclure ». Il est recommandé d’employer la graphie « préclus » (« précluse ») pour le participe passé du verbe « préclure ». (Pajlo).D’altra banda, segons el Merriam-Webster (en línia – 30.06.2007):

  estop
  Function: transitive verb
  Etymology: Middle English estoppen, from Anglo-French estoper, estuper, from Vulgar Latin *stuppare to stop with a tow — more at STOP
  1 archaic : to stop up
  2 : BAR; specifically : to impede by estoppel

  ---

  estoppel n. m.
  English: estoppel [→ veg. Merriam-Webster]

  Définition :
  Objection péremptoire à ce qu’une partie, l’État ou une personne, revienne sur un fait ou un énoncé accepté par lui ou elle antérieurement et auquel l’autre partie s’était fiée de bonne foi.

  Sous-entrée(s) : .
  quasi-synonyme(s): fin de non-recevoir n. f., préclusion n. f.

  Note(s) :

  « Principe de l’irrecevabilité », « principe de la bonne foi », la notion comprise dans le terme estoppel peut être exprimée de différentes façons. Dans le domaine des relations de travail, le terme anglais estoppel désigne précisément une fin de non-recevoir soit, pour des raisons juridiques, un refus par une partie à une instance d’accepter une demande ou un fait comme valables ou soit, pour une question de délais non respectés, une opposition à une réclamation. Par ailleurs, la préclusion serait une sous-espèce de fin de non-recevoir où, sans nier un fait, on prétend qu’il est irrecevable.

  Cette notion de droit procédural ainsi que son appellation sont des emprunts au droit anglo-saxon. Le terme estoppel qui est le plus souvent employé en français dans des expressions comme un cas, une forme, une situation d’estoppel renvoie en somme à l’idée de non-recevabilité ou de fin de non-recevoir.

  ---

  →  Enllaç sobre estos «falsos amics» en anglés i francés: «La nécessité d’un vocabulaire français pour la Common law» de Michel Bastarache i David G. Reed.

  ---

• italià (De Mauro):
  

  precludere v.tr.
  1 BU sbarrare, chiudere, ostacolare il transito o l’accesso a un luogo
  2 CO fig., impedire, escludere attraverso ostacoli: i nuovi eventi ci precludono ogni via d’uscita, ogni possibilità di successo

  preclusione s.f.
  1 CO il precludere, il precludersi e il loro risultato; impedimento, divieto: possono accedervi tutti, non c’è p. alcuna | fig., atteggiamento di rifiuto; pregiudizio, preconcetto: rimuoviamo ogni p. e tentiamo di accordarci
  2 TS dir., impossibilità di compiere un determinato atto giuridico, per averne o non averne compiuto un altro precedentemente
  3 TS polit., istituto della prassi parlamentare in base al quale non può essere presa una risoluzione che sia in contrasto con un’altra presa precedentemente sullo stesso soggetto

  preclusivo agg.
  CO che preclude, che ha la funzione di precludere

• portugués (Aurélio):
  

  precluir. V. intr. Jur. Ser (uma facultade processual) atingida por preclusão.
  preclusão. S. f. 1. E. Ling. Contato prévio de dois órgã para a produção dum fonema explosivo, como, p. ex., b e p. 2. Jur. Perda de uma determinada facultade processual civil, ou pelo não exercício dela na ordem legal, ou por haver-se realizado uma atividade incompatível com esse exercício, ou, ainda, por já ter sido ela validamente exercitada.
  preclusivo. Adj. Que envolve o produz preclusão.