escarraixar-se

No localitze el verb en els diccionaris. L’he sentit en la Safor en el sentit d’obrir-se de cames i caure (en el joc del xurro o cavallfort). Em comenta Sebastià Giner Muñoz (06.07.2017) que és utilitzat en la Marina:

Al meu parlar de la Marina Alta és ben viu en el sentit de perdre l’estabilitat o desmuntar-se una estructura. S’ha escarraixat la taula.

Sembla que tinga relació, per tant, amb l’escarranxar-se ‘eixancar-se’ que sí que apareix en el dnv (consulta: 10.07.2017). colomina recull l’adjectiu escarraixat -ada: ‘lent, amb dificultat; espatlat, baldat’.

encerrellada

    1. Segons el Diccionari històric del valencià col·loquial (consulta: 14.12.2012) de Joaquim Martí Mestre:

      encerrellada f. ‘disbarat, barrabassada’.

      És un terme habitual al sud valencià. El fa servir el diputat Torró Gil en les Corts valencianes (2012). Belén Llinares informa (el Campello – 14.12.2012) que recorda l’ús del mot de quan era menuda (anys setanta del segle xx): «¡Quina encerrellada has fet!».

    2. El dnv (consulta: 27.04.2017) l’inclou amb diverses accepcions:

1. f. TÈXTIL Bolic de cànem, lli o llana que es posa en la filosa per a filar. 2. f. Bolet, fet inesperat. 3. f. Confusió, embolic. 4. f. Malifeta.

  1. Segons Joaquim Martí Mestre («Una contribució a la lexicografia del segle xviii: Marc Antoni d’Orellana»):

    encerrellada f. «La porción de cáñamo que se pone en la rueca para hilar» (I:135). De nou ens ofereix Orellana la primera notícia d’un mot. Format sobre serrell (cerrell), derivat de cerro ‘floca de cotó, llana, cànem, etc. a punt de ser filada’, amb el sufix -ell (<-ellu)

    El dcvb esmenta la variant encerregada de Mallorca.

  2. També localitzem el terme parònim enserrallada, que Gimeno Betí situa en Benassal (De lexicografia valenciana; consulta: 14.12.2012), i que trobem definit en la Revista Valenciana de Filologia (1951): «Aparell de canyes i rall, utilitzat per calar boqueres».

en un punt

Esta locució, que significa ‘en un instant, ràpidament’, no apareix en els diccionaris habituals (tal com comenta Josep Molés en la llista Migjorn), però sí que apareix en el dcvb (s. v. punt; consulta: 11.04.2017) i en la gnv (taula 27.2, «Locucions adverbials de manera», pàg. 222):

en un punt ‘en un instant’ En un punt arribaré a ta casa.

efecte de posador

Els ocells solen escampar les llavors que hi ha en els fruits que mengen. Eixa conseqüència de la seua activitat es pot denominar en català efecte de posador, segons indica el Cercaterm (resposta: 27.01.2017):

La forma proposada en català és efecte de posador, a partir de la forma posador: ‘Lloc on es posen els ocells’.

En castellà utilitzen l’expressió efecto percha (Conicet; consulta: 23.01.207):

El efecto percha se da cuando las aves consumen frutos en los parches de vegetación remanente o no quemada y defecan o regurgitan las semillas cuando se posan en ramas de árboles o arbustos muertos en pie de las áreas quemadas.

enfranquiment

Una possible definició d’este terme en l’àmbit de la indústria del calçat (seguint la definició d’enfranquir del DNV) seria: operació de cosir les peces de cuiro o de tela (del calcer) abans d’unir-les a la sola. Esta faena la fan els enfranquidors (segons el DCVB).

També podem documentar en català (DCVB) el verb aparar i aparadora.

En castellà, aparado. I els qui fan esta faena (aparar) es diuen aparadores.

en (pronom)

  1. Cal tenir en compte que quan aquest pronom substituïx el complement del nom (substantiu o adjectiu), «el nom a què es refereix aquest complement ha d’exercir la funció sintàctica de complement directe o predicat nominal, o bé de subjecte d’oracions sintètiques» (Ruaix, ec2, pàg. 87).
  2. «El pronom feble en pot substituir els possessius (quan expressen pertinença o especificació) si el terme possessiu determina el complement directe o el predicat nominal. També es pot donar el cas que aquest terme possessiu determini el subjecte, si aquest va situat després del verb [= oració sintètica]» (Ruaix, ec2, pàg. 47). Però no pot substituir el compl. det. (cn) d’un subjecte en una oració copulativa (Ruaix, Obs./1, pàg. 118).
  3. No es pot pronominalitzar un subjecte de davant verb. Tampoc un complement d’un subjecte de davant verb. Tampoc, en oracions copulatives (amb els verbs ser, estar, semblar…), el cn del subjecte, ni el subjecte representat per un quantitatiu: «L’article era interessant. Però *me’n sembla exagerat el títol». (Ruaix, Obs./1, pàg. 118-119). Albert Pla i Nualart ho explica en l’article següent («Un exemple n’és ell», Avui,  27.08.2009 ):

    «Un exemple n’és ell»

    La inseguretat sobre l’ús de hi i en també provoca que apareguin on no toca. Com a la frase del títol. Si diem «Ell (subjecte) / és un exemple de fidelitat (predicat)» direm «Ell / n’és un exemple», però si diem «Un exemple de fidelitat / és ell», direm «Un exemple / és ell», no pas n’és ell. Per què? Perquè mai pot ser que el pronom (en) sigui al predicat i allò que representa (de fidelitat) al subjecte. Analitzeu aquesta altra frase: «L’àvia d’Obama / el va rebre a l’aeroport». En el titular d’un diari el és Obama, però gramaticalment això és impossible i només una convenció pragmàtica ens permet forçar la intuïció i interpretar-ho així. Si en una conversa informal dic «L’amic de la Maria / la va ajudar», tots sabem que la Maria i la no són la mateixa persona, i la raó és la mateixa d’abans: un pronom en el predicat no pot representar mai un complement del subjecte.

    Més esquemàticament, Júlia Todolí (gcc, 6.5.3.3, pàg. 1388) indica algunes restriccions de l’antecedent que dificulten o impedixen que siga substituït pronominalment:

    Restriccions del pronom en funció de complement de nom

    Semàntiques

    1) Possible si l’antecedent és inanimat:

    Abans d’usar aquest aparell, llegiu-ne les instruccions

    2) Possible si hi ha una relació part/tot entre l’antecedent i el nucli o si depèn de noms que indiquen col·lectivitat:

    Acabo de començar el llibre i només n’he llegit la introducció

    Adoraven els segells i en tenien una bona col·lecció

    3) Possible si el nucli de què depèn és un nom abstracte o derivat d’un verb:

    No poden prohibir les màquines escurabutxaques, però poden limitar-ne l’ús

    4) Difícil si l’antecedent té significat i referència concrets:

    ??Vaig anar a Girona i en vaig visitar la catedral / …vaig visitar la catedral

    5) Impossible si entre el nucli i l’antecedent s’estableix una relació de possessió inalienable:

    *Només cal mirar-ne les galtes, per veure que s’ha aprimat / …mirar-li les galtes, per veure que s’ha aprimat molt

    6) Impossible si el nucli i l’antecedent formen una unitat referencial:

    *Si vols tenir les dents més netes, hauràs de comprar-te’n un altre raspall / …hauràs de comprar-te un altre raspall de dents

    Sintàctiques

    7) El nucli de què depèn ha de ser exigit directament pel verb i, per tant, no pot ser un sp:

    *Abans de publicar el llibre, caldrà fer-lo llegir a una persona que no n’hagi participat en l’elaboració / …que no hagi participat en la seva elaboració

    8) L’antecedent ha de seguir immediatament el nucli del sn:

    *Els orígens d’aquesta malaltia no han estat investigats i aquest treball en proposa un mètode d’estudi / …aquest treball proposa un mètode d’estudi (de la malaltia)

    9) L’antecedent ha d’estar en posició postverbal i ha de ser complement verbal:

    *No coneixen aquest gènere, per bé que els textos en són abundants / …per bé que els textos són abundants

    10) L’antecedent no ha de ser un infinitiu:

    *Ell té el costum d’anar aviat al llit, però jo no en tinc el costum / …però jo no tinc el costum de fer-ho

  4. En les construccions partitives (gcc, § 21.5.3):
    (60) a. S’hi van presentar cinc aspirants, [dels quals només en vam aprovar dos]
    b. Vam aprovar [α dos aspirants [β dels (esmentats) aspirants]]

    I aleshores es pot afirmar clarament que en (60a) el relatiu dels quals substitueix el fragment [β], mentre que el pronom en substitueix el nom aspirants de [α]: per tant, no hi ha duplicació de cap mena i la construcció s’ha de considerar no ja totalment «correcta» (i «lògica») sinó l’única possible i correcta. Són del mateix tipus «El pressupost és de 250 milions, dels quals el club n’haurà de finançar una part», «La residència estava ocupada per nens de colònies, entre els quals en vam veure molts d’estrangers», «aquella música […] era com un alcohol de primera, del qual només n’hi restaven poquíssimes gotes» (Sagarra, Vida: 442), etc.48

     

    48. […] Dec l’anàlisi de (60) a Sebastià Bonet; per més evident que ara sigui, mai ningú no havia explicat aquest cas. Vegeu també § 6.5.2.

  5. No existixen les combinacions: en en, ho en, ho hi.
  6. Veg. pronominalització.
  7. Exemple del DOGV (96/4716;DOGV 13.06.1996):

    Amb la finalitat d’estimular la participació dels agricultors i ramaders en aquestes mesures, cal compensar les rendes d’aquells que *se’n comprometen a la realització. > es comprometen a realitzar-les.

envinagrat

  1. El Mot castellà variante és recollit, per exemple, en el moliner:
    […] 3 (generalmente en pl.). Neologismo con que se designan las cosas de comer apetitosas y de poca importancia que se toman como vermut o entremeses tales como aceitunas y demás encurtidos, patatas fritas a la inglesa, anchoas y otros pescados en conserva, etc. (V. «APERITIVO, ENTREMÉS, PINCHITO, TAPA».)

  2. En català, tot i que els bilingües no hi solen remetre (gec i 62), hi ha el mot envinagrat:

    (gdlc) m dial ALIM Menja aperitiva en què figura com a principal ingredient el vinagre.
    (dnv) m. GASTR. Verdura conservada en vinagre que es menja com a aperitiu.

    M’indica Miquel Adrover (Migjorn, 20.04.2008) l’ús que en fan a Mallorca:

    A Mallorca només és viu «envinagrat» (sempre en singular). Envinagram tàperes, pastanagó, cebetes, cogombrets i fonoll marí.

  3. El diec2 no recull envinagrat, però sí:

    confitar 1 1 v. tr. Posar (fruites o viandes) en algun suc que les penetri i serveixi per a conservar-les. Confitar coliflor, carn, en sal i vinagre. Confitar codonys amb sucre.

    confitat 1 m. Menja confitada, especialment en sal i vinagre. Avui mengem confitat.

    Este opcions del diec2 he vist que s’apliquen al mateix cas dels envinagrats anteriors, però sembla que amb menys freqüència d’ús, ja que confitat -ada s’ha generalitzat més per a la versió dolça (amb sucre).

  4. A més, en un vocabulari  (consulta: 27.04.2016) sobre la terminologia dels productes de supermercat (Govern de les Illes Balears, 2001) oferixen les opcions següents:

    envinagrat m
    es encurtido; variante
    sin. confitat en vinagre m
    sin. compl. variant f

    Amb la qual cosa, es consolida l’opció variant, que és comuna (en general i en obres de temàtica gastronòmica) i que podem documentar —si ho hem llegit bé— en el Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana (Salvat, 1932; consulta: 27.04.2016).

  5. M’indica Joan-Carles Martí i Casanova (Migjorn, 20.04.2008) que hi ha també l’opció adobar, usada a Elx per al cas dels dàtils. L’accepció apareix recollida (més o menys) en el gdlc:

    adobar 2 1 Preparar, amanir, aparellar. 2 Assaonar tota mena de carn amb certs ingredients per tal de conservar-la. 3 Assaonar (un menjar) amb espècies, amb sal, etc.

ebola

  1. El diccionari de medicina de l’EC recull l’entrada següent:

    virus d’Ebola Filovirus, morfològicament semblant al de Marburg, del qual es diferencia antigènicament. És l’agent etiològic d’una febre hemorràgica fatal observada a l’Àfrica central.

    L’Ebola és un riu africà (al Congo). Atés que s’utilitza com a nom d’una malaltia, ja és possible documentar la forma ebola (epònima) per a referir-se directament a la malaltia (sense fer referència al virus):

    (El Punt, 23.09.2014) Els casos d’ebola podrien superar els 20.000 al novembre si no es reforcen les mesures

    Seguint este criteri, hem de tractar el virus de Zika (o del Zika) de la mateixa manera (veg. DEMCAT). De fet, ja podem trobar la referència a la malaltia sense referència al virus:

    (El País,10.02.2016) Salut eleva a set els casos de zika importats a Catalunya

    O també batejant el virus: «virus zika» (tal com podem sentir per la ràdio; 25.02.2016).

  2. Tal com ens indica Joan Rebagliato (03.11.2014), podeu trobar més detall sobre esta qüestió en el Diccionari de criteris terminològics del Termcat (veg. la lletra E). I més encara en un article ben interessant d’Àngels Egea en el butlletí 45 de la Scaterm (2014), on tracta tant les diferents pronúncies del topònim com els prejudicis que donaren lloc a la creació del nom del virus a partir del nom del riu Ebola:

    Tal com explica uns dels metges que va batejar aquest virus, Peter Piot, el virus es va detectar per primer cop en un poble anomenat Yambuku, però es va voler evitar aquest nom per a no estigmatitzar el poble, i es va pensar que el nom d’un riu, que transcorre per molts llocs, seria menys comprometedor. Van pensar de posar-li el nom del riu Congo, però aquest nom ja era usat per a referir-se a una altra malaltia. Van consultar un mapa i van trobar un riu petit i proper a Yambuku, el riu Ebola, i van decidir posar-li aquest nom. Després, va resultar que el mapa que havien consultat no era gaire acurat i que el riu Ebola no passava gaire a prop de Yambuku, però ja era tard per a rectificar.

embargo trabado

  1. Atés que el verb travar no té l’accepció jurídica que té trabar en castellà, en el DOGV (1998) traduïm este terme per «embargament efectuat». De fet, trava només apareix amb el significat ‘embargament’ en el DJUR i no en el DIEC.
  2. El DJURESPASA especifica que trabar el embargo consisteix a localitzar i seleccionar uns determinats béns del deutor, i declarar que aquests seran els que serviran per a satisfer les costes del procés d’execució i l’import econòmic de la responsabilitat del deutor.
  3. En Apuntes de ejecución procesal civil de Manuel Cachón Cadenas podem llegir (consulta: 17.01.2015):

Cabe añadir que, en la Ley y en la prática, se utilizan, como términos sinónimos, la expresiones «embargo» y «traba», para designar la mencionada declaración de afectación de bienes. A su vez, para referirse al acto de embargo, se utilizan, indistintamente, términos como los siguientes: «hacer el embargo», «practicar el embargo», «trabar embargo», «efectuar el embargo», «realitzar el embargo», y otros similares.