ecoparc

Este terme ja apareixia ja en el dciamb (any 2000):

ecoparc Instal·lació espaiosa destinada a la recepció i el tractament de residus [ang: eco-park]

Encara estava en estudi en el Cercaterm (maig 2009), on tenien esta fitxa (que va ser validada en el Diccionari de gestió ambiental del 2017):

ecoparc
Ciències de la vida > Medi ambient
ca ecoparc, m
es ecoparque
es punto limpio
fr ecoparc
en ecopark

Complex de tractament de residus orgànics basat en criteris de sostenibilitat que combina en un mateix recinte diverses instal·lacions per valorar els diferents tipus de deixalles.

De totes formes, l’any 2008 l’havia admés el Diccionari de les ciències ambientals de l’iec:

ecoparc m.
residus/tecnologia
Instal·lació de tractament integral de residus, que comprèn els processos de metanització, compostatge, embalatge, etc.
en eco-park
fr ecoparc, parc écologique
es ecoparque

en (preposició)

Terminis
En el cas dels terminis, les preposicions en i dins de tenen valors diferents. La preposició en s’utilitza per a indicar un termini: «ho faré en tres dies», que indica el temps de l’interval temporal que haurà transcorregut; i la preposició composta dins de, per a assenyalar l’interval de temps «durant el qual o abans del final del qual s’ha d’acomplir un fet» (giec, 19.5.2.d): «ho faré dins de tres dies».

El matís diferencial que pareix que vol establir la gramàtica és: en el primer cas s’apunta al «temps màxim d’una situació» (31.3.1.a); el segon cas es centra en determinar que l’esdeveniment s’ha de produir en l’interior del període. A pesar que no pareix que siguen matisos distingibles ni necessaris, en el llenguatge juridicoadministratiu —un àmbit on els terminis són rellevants i sovint discutits— és habitual utilitzar estes possibles diferències per a elaborar normes i dictar resolucions. En general, tal com comenta Abelard Saragossà (per missatge electrònic): «La cosa és tan simple com això: les dos preposicions indiquen interioritat, de manera que expressen el període temporal dins del qual es produirà un fet (sense més especificacions).»

‘Al cap de… a comptar des d’ara’
D’altra banda, per a indicar la quantitat de temps abans d’un fet, com ara: «la representació continuará en/dins de cinc minuts», que són expressions usuals, la gramàtica de l’iec no preveu que en tinga eixe ús equivalent a «d’ací a».* Sí que considera que dins (de) (giec, 19.3.4.3.c; consulta: 21.10.2021) té un valor pròxim a ‘al cap de… a comptar des d’ara’, però no li dona exactament eixe ús, cosa que induïx l’Optimot (fitxa 7678/3) a indicar que ni en ni dins (de) són adequades amb el valor ‘d’ací a’ temporal. Carles Riera tracta estos valors de dins (de) en «Expressió del termini d’una durada amb temps previ» (Llengua Nacional, 61).

* La giec (31.3.1.a) comenta que la preposició en indica «el temps màxim d’una situació» i no es pot combinar «amb predicats que designen estats o processos que no han d’arribar a un punt final de culminació». Confronta dos exemples d’ús de la preposició: «Vaig llegir Les veus del Pamano en dos dies» / «Va estar malalt en una setmana». El segon cas no és possible. No he trobat que la gramàtica comente el cas: «Estarà malalt en una setmana», que té el sentit de ‘d’ací a una setmana’, on no hi ha punt de culminació, però sí que hi ha punt d’inici.

A pesar de la prevenció normativa, podem pensar que la versió amb la preposició en és una versió semblant a «la correlació de… en amb valor temporal» (De hui en tres setmanes), i a la «correlació amb un sintagma preposicional precedent amb de» (D’ara en avant tancarem a migdia) (gcc, 20.4.3.3). També es pot pensar en una variació semàntica d’una oració conceptualitzada com si fora durativa (gcc, S 11.5.1.4 [83.c]; 11.4.3 [28.b]). És a dir, adaptant o (re)interpretant els exemples trets de la gcc:

83.c «L’ampliació de l’avinguda tindrà lloc en un període no superior a deu anys» > L’ampliació de l’avinguda tindrà lloc en deu anys (‘al cap de deu anys a comptar des d’ara’)
28.b «L’ànec estarà llest en una hora» (‘durant una hora’?) > (‘al cap d’una hora a comptar des d’ara’)

És possible que el problema per al rebuig normatiu d’esta construcció siga que també s’utilitza en castellà, on la normativa de la rae —no he sabut trobar cap indicació sobre això en la seua gramàtica— no l’accepta, tal com indica la Gramática descriptiva de la lengua española de Bosque y Demonte (1999; 48.1.2.1):

A) Los complementos formados por <en + sintagma nominal cuantificado>

Este tipo de complementos tiene dos acepciones; en un caso se trata de un CA durativo, en el otro, de un CA de localización. Obsérvese la diferencia entre ambos significados:

(12) a. Pintó la puerta en dos horas.
b. En un par de horas te llamo y te cuento lo que ha pasado.

En (12a), en dos horas mide el tiempo invertido en pintar la puerta, mientras que en (12b), en un par de horas indica el momento en que tienen lugar los eventos denotados por llamar y contar y no el tiempo que se invierte en llamar y contar. Nos ocuparemos aquí únicamente del primer significado, sin volver a hacer referencia al segundo.18

18 Debemos señalar que ni el drae ni el due recogen esta acepción. Por otra parte, Gómez Torrego (1989: 339) condena este uso como anglicismo y dice que en estos casos en debe sustituirse por dentro de.

No sé si ha de considerar-se necessàriament un anglicisme, però el cas és que em sembla que és eixa mateixa construcció la que trobem en L’espectre del senyor Imberger d’Henry de Gorsse i Henri Clerc (1922; sobre un conte de Frédéric Boutet), traducció del valencià Joaquim Montero Delgado (1924):

Max.—El temps de treure el cotxe del garage, i estic a les seves ordres.
Ferraud.—All right! (Surt Max.)
Carlota (A Ferraud.).—Fins ara mateix. En deu minuts, estic llesta.
Lluciana.—Jo tampoc trigaré.

Tractar d’explicar i acceptar esta construcció i els valors que pot tindre hauria de ser la funció de la normativa. I sempre seria més útil rebutjar-la amb una explicació clara del motiu que rebutjar-la sense cap explicació.

estapolany

Recopilant dels diccionaris habituals, esta paraula té les accepcions següents (consulta: 24.06.2021):

(gdlc) m. OFIC. ant. Tap.
(dnv) m. MED. Bastonet amb una monyica de cotó-en-pèl, de gasa o d’un altre material, utilitzat per a fer tocs en la boca i en la gola.
(dnv) m. OFICIS Bastó amb un tros de drap o d’estopa lligat en l’extrem, que s’utilitza com a tap o per a altres usos.
(diec) m. [ED] [LC] Tap fet d’estopa, d’un tros de drap, lligat a l’extrem d’un bastonet que s’introdueix a la boca de les cavalleries quan convé mullar-los alguna nafra amb vinagre.

Pel que sembla, els falta una accepció del món de l’art, tal com documenta el llibre d’Antoni Pedrola i Font Materials, procediments i tècniques pictòriques (1982-1988; consulta: 24.06.2021):

estapolany
Pa de fusta generalment tornejat, de 70 a 80 cm. de llargària, que porta lligat a un extrem una monyeca feta d’estopa recoberta de drap o de pell per tal de no malmetre la superfície damunt la qual es recolza, i s’empra a manera d’estintol per recolzar-hi la mà amb la qual es pinta, mentre és sostingut amb l’altra (cast. tiento).

El sinònim aguantabraç
Hi ha qui en diu també aguantabraç (veg. Vocabulari de belles arts, uab, 2007), però esta paraula no apareix en els diccionaris habituals, a pesar que sí que és un terme usual en el camp pictòric (possiblement més usual que estapolany).

egagròpila

El dnv  (consulta: 14.01.2021) inclou este terme (també apareix en el diec):

egagròpila
f. ORNIT. Pilota que regurgiten algunes aus rapinyaires, on hi ha la part que no poden digerir dels animals devorats.

En el camp de la medicina, es denomina betzoar un element semblant. El dnv (consulta: 14.01.2021) inclou les accepcions següents:

betzoar
1. m. ZOOL./FARM. Concreció calculosa que es troba en les vies digestives d’alguns remugants i que era usada com a medicament o contraverí.
2. m. PAT. Cos estrany no digerit, generalment en forma de bola o madeixa, dins de l’estómac o dels intestins.


En castellà, hi ha els equivalents egagrópila (anteriorment també documentat com a egagrópilo) i bezoar.

en tanto en cuanto

  1. Segons podem llegir en el dusos (1996):

    en tanto en cuanto. No tiene registro académico en el drae92. Está formada por dos locuciones que coinciden en significar, en una de sus acepciones, ‘mientras’ (en tanto o entre tanto: loc. adv.: ‘mientras, ínterin o durante algun tiempo intermedio’; en cuanto: loc. adv.: ‘mientras. Al punto que, tan pronto como’). Es frase muy utilizada, pero, dado que se trata de una evidente redundancia, puede sustituirse por mientras, en tanto.

    No vaig localitzar la locució en el drae (21.01.2010) ni en seco ni en sousa92 ni en el gduea ni en el moliner ni en el clave. Carles Duarte (24.01.2010) va enviar el comentari següent:

    En tanto (…) en cuanto (…) es fa servir també en castellà jurídic per situar rere el primer la causa, l’autoritat,…, i rere el segon, la decisió, la conseqüència.

    Posteriorment, vaig comprovar que el dphd (consulta: 29.10.2020) ja incloïa un comentari sobre esta locució adverbial:

    en tanto en cuanto. Equivale a en la medida en que. Esta locución comenzó a usarse en el lenguaje jurídico a finales del siglo xix y hoy se ha extendido a otros ámbitos: «Una ley tiene fuerza en tanto en cuanto es justa» (PBarba Filosofía [Esp. 1983]); «Esa mujer […] será dócil en tanto en cuanto nadie la humille» (LTena Renglones [Esp. 1979]).

    La rae la va tractar un poc en la Nueva gramàtica de la lengua española (2009; consulta: 28.10.2020). Per exemple:

    (§ 46.3l) Las causales explicativas no constituyen un tipo marginal de oraciones causales ni en español ni en otras lenguas. De hecho, estas oraciones se pueden construir con gran número de conjunciones y de locuciones conjuntivas […]: como, dado que, desde el moment en que, en cuanto que, en la medida en que, en tanto en cuanto, en vista de que, habida cuenta de que, puesto que, supuesto que, toda vez que, visto que, ya que, etc.
    (§ 46.10j) Con el adverbio cuanto se forman por cuanto y en tanto en cuanto (la última más frecuente en el español europeo que en el americano).


    En valencià, les expressions més o menys equivalents de la locució en tanto en cuanto poden ser: en la mesura que, en quant (a), en tant que

empoderament

  1. Actualment, podem trobar que, en els àmbits de la sociologia, l’educació, les relacions laborals, etc., la paraula apoderament és un sinònim complementari de la forma considerada principal, empoderament (veg. Termcat: empoderar, empoderament; consulta: 09.11.2020). Es dona la mateixa situació per als verbs apoderarempoderar. En el dnv (consulta: 07.10.2020) podem trobar les remissions i accepcions següents:

    apoderament […] 2. m. SOCIOL. Empoderament.
    apoderar […] 3. v. tr. i pron. SOCIOL. Empoderar.
    empoderament m. SOCIOL. Acció o efecte d’empoderar.
    empoderar […] v. tr. i pron. SOCIOL. Fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

    Vist això, convé constatar —seguint el comentari que ha enviat d’Albert Pla— que el diec ha admés empoderar i empoderament (maig 2020; consulta: 09.11.2020) sense haver arribat a incloure la possibilitat d’utilitzar apoderar i apoderament per a estes accepcions. Per tant, de manera compartida i progressiva (dnv, Termcat) o de manera excloent i immediata (diec, gdlc), les formes empoderar i empoderament són les que cal considerar preferents.

  2. El terme empoderament fa temps que corre. El 30 de gener del 2001 vam fer una consulta al Termcat sobre esta paraula i mos recomanaven, com a solució provisional, l’acceptació del terme, a l’espera d’una decisió. Posteriorment, si entraves al Termcat, podies comprovar que finalment l’havien desestimada. En lloc seu recomanaven apoderament. Per exemple:
    • (Neoloteca) [Sociologia] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment // Procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.
      Terme desestimat: empoderament.
    • (Neoloteca) [Economia. Empresa] ca apoderament, m / es capacitación, empoderamiento, fortalecimiento, potenciación / fr appropiation de ses pouvoirs, autonomisation, renforcement du pouvoir / en empowerment Estratègia de motivació i promoció en el treball que consisteix en la delegació o transmissió de poder de decisió als col·laboradors perquè se sentin més implicats en l’activitat de l’empresa.
      Terme desestimat: empoderament.
  3. L’ús del verb corresponent, que existix en anglés (empower), ha plantejat alguns dubtes —com mos indica Imma Simón (11.11.2003)—, i la resposta del Cercaterm (11.11.2003) ha segut:

    Efectivament, es va normalitzar apoderament per a empowerment, amb la definició «procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials.» La forma verbal corresponent no es va tractar perquè no tenia un ús tan habitual i fixat com el substantiu, i la seva traducció no era motiu de confusió. S’entén però que l’ús del verb amb el mateix sentit pot prendre apoderar, forma ja recollida en el diec: «atorgar poders a algú». De totes maneres, en alguns contextos sembla més habitual i entenedor utilitzar la forma donar poder a o enfortir.

escòfia

El company Josep Lozano m’escriu (05.05.2020) per a informar-me que «a Alginet es deia escòfia per a designar una dona molla, sense càracter». El dcvb (consulta: 10.05.2020) no li dona esta accepció. La podem trobar  en el dhvc (consulta: 10.05.2020):

DHVC-escòfia
Escòfia (dhvc).

També comenten esta accepció en el bloc La Parla d’Oliva («escòfia», 22.06.2016), on fan un pas per llevar-li el caràcter sexista tradicional d’estes paraules que, de fet, s’utilitzen (o es poden utilitzar) per a qualificar totes les persones.

Segons el company Francesc Gascó (08.06.2020), a l’Alcúdia tenen les variants masculina i femenina (pronunciades «ascòfio, ascòfia»), utilitzades «com a sinònim de babau, innocent». A més, afig encara una paraula que utilitzen a l’Alcúdia: cofafo -fa, que significa ‘catxotxes‘.

ecòtop

El 29 de setembre del 2000 el Termcat em va respondre que incorporaven, en el camp de l’enginyeria forestal, la forma ecòtop, però no definien el terme. Vaig trobar una definició en castellà (ecotopo) per internet:

Espacio vital delimitado en el que reinan unas condiciones ambientales similares.

Han passat els anys i la fitxa del Termcat (consulta: 11.03.2020) continua sense definició, però responen ràpidament a la consulta que els envie (12.03.2020):

La definició més adequada per al terme ecòtop és: ‘Hàbitat diferenciat dintre d’un altre de més gran’. Ben aviat difondrem una fitxa completa del terme al Cercaterm.

Mentrestant, trobe algunes propostes més de definició, encara incompletes, en la xarxa en valencià, com ara:

  • Espai ocupat per un arbre al llarg de la seva vida. («Manual de caracterització i conservació dels boscos singulars de pinassa», Generalitat de Catalunya, 2018; consulta: 11.03.2020)
  • Espais on es dona una sèrie de fluxos horitzontals entre ells (de matèria, energia, organismes, etc.), i també verticals (energia o matèria). («Modelitzaxció de l’accessibilitat dels espais forestals a la Plana del Vallès», UAB; consulta: 11.03.2020)

O en altres llengües, com ara les oferides pel Termium Plus canadenc (consulta: 11.03.2020), per exemple:

  • [en] The smallest landscape unit in the ecological holarchy … of concrete systems is the ecotope, while the largest system is the ecosphere that embraces all biological and technological ecosystems. Therefore, the environment which learners of EE course directly observe is usually an ecotope which is the smallest holistic land unit. … According to Naveh …, an important thing is that the ecotope has two extreme types: one is the “biotope” (a term redefined by me for this context) or ecotope of bioecosystem that is maintained by the input of solar energy, natural biotic and abiotic resource materials; and the other is the “technotope” (a term proposed by me) or ecotope of technoecosystem that is constructed and maintained by man’s input of energy and material and is regulated by man.
  • [es] Espacio vital limitado en el que existen condiciones ambientales similares.
  • [fr] Ensemble des facteurs du milieu, composé du climatope et de l’édaphotope, c’est-à-dire des facteurs relevant du climat et du sol, et délimité par les mêmes conditions d’environnement (température, humidité, aliments…).

estrényer

  1. El verb castellà urgir té, entre altres, dos accepcions transitives, segons el drae (consulta: 20.10.2019):

    1. tr. Pedir o exigir algo con urgencia o apremio. Los vecinos urgían la construcción de un parque.
    2. tr. Conducir o empujar a alguien a una rápida actuación. El director la urgió a terminar el informe.

    En canvi, en valencià, actualment, segons els diccionaris normatius, el verb urgir només té una accepció i és intransitiva. Segons el dnv (consulta: 30.10.2019):

    v. intr. Ser urgent. Una faena que urgix.

    Eixa accepció correspondria a l’accepció 3 del castellà (drae: ‘Dicho de una cosa: Instar o precisar a su pronta ejecución o remedio’). Per tant, en valencià el verb urgir no equival sempre al verb homònim castellà.

    Vist això, les accepcions 1 i 2 del verb castellà correspondrien en valencià als verbs instar i apressar… Per exemple (traduint els exemples del drae):

    Els veïns instaven la construcció d’un parc. El director la va apressar a acabar l’informe.

    En els altres sentits, també hi ha la possibilitat d’utilitzar estrényer, estretir, apretar... Per exemple:

    (gdlc) Les circumstàncies l’estrenyien a fer-ho. (dnv) Les circumstàncies l’estretien a fer-ho. (dnv) La necessitat els apretava.

  2. Cal dir que el daux de Ruaix (1996) ja recollia este cas entre els «dubtes, incorreccions, preferències i remarques lingüístiques»:

    urgir. Verb que recentment ha estès el seu significat (a semblança del cast. urgir) passant a ser sinònim de instar, insistir, obligar, usos que, si bé encara no són enregistrats pels diccionaris, semblen legítims. Ex.: urgir el compliment d’unes normes.