El nom Sufera en dos topònims de Cabanes (Plana Alta).

A Cabanes (Plana Alta), el topònim Sufera forma part de la denominació de dos elements, un castell antic i en ruïnes, el castell de Sufera; i una penya o roca, el Castell de Sufera.

Segons explica Coromines en l’onomast:

Entre el Baix Maestrat i el Pia de Cabanes, resta avui SUFERA com nom d’un «monte» en te. de Cabanes (GGRV, 429). Fou el nom d’un castell, i després convertit en poblat: 1225: «castrum Çufera», prop del castell de Miravet (Huici i, 85); 1243: carta per a «Suffera et Aixer —» (Font Rius, C. d. p., S 281; cf. p. 792). Sarthou (GGRV, 47) amb cita d’un treball de Jaume Mateu (Epitome Hist. de Benlloch, a. 1756): «los primitivos moradores [de Bell-lloc] pidieron a Jaime I, que a la sazón se encontraba en la Sufera  (Cabanes), permiso para trasladar las viviendas al sitio donde hoy se halla el pueblo». Tant Çufera com Çuera figuren a l’index del Real Patrimoni (Mtz. Fdo., BSCC 1935, 206) i els ajunta com si els atribuís (potser a tort) a un mateix lloc.

L’ETIM. aquí es troba en l’arrel àr. zḣr ‘brillar, florir’, d’on vénen molts substantius de sign. semblant: entre ells záḣra ‘flor’, i translatíciament ‘bellesa’, ‘selecció, el floret’. Segons la norma, se’n formaría el diminutiu zuḣäi̯ra ‘el floret, la tria excellent’.


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.