El verb opacar —podria ser un derivat de l’adjectiu opac -ca; en realitat és un manlleu del castellà— encara no ha entrat en els diccionaris habituals, però l’iec ja l’ha tractat en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (consulta: 09.01.2025):
opacar
1. [N1 V N2] (N1[material, reflex]; N2[superfície, lloc]) [Un material, un reflex]1 fer esdevenir opac1 [una superfície, un lloc]2. Los reflexos que ‘ls moviments de D. Pau promogueren en los vidres, que la claror de fòra opacava, l’atragueren més y més […]. [Oller (1885): N, p. 377]i.2. [N1 V N2] (N1[fet, situació]; N2[veu]) [Un fet, una situació]1 fer esdevenir mat3 [la veu]2. Mentre enraona, pensa el partit que ell trauria d’una situació com aquella, i el marriment li va opacant la veu. [Calders (1955): N, p. 24]i.3. [N1 V N2] (N1[humà, fet, causa]; N2[situació, vida]) [Algú, un fet, una causa]1 fer esdevenir menys vistosa [una situació, la vida d’algú]2. Si el qui pagava estava content, i els espectadors sentien admiració, poques coses podien opacar l’èxit del guardaagulles. [Calders (1957): N, p. 82]i.
Encara que el verb no té un ús generalitzat, el podem documentar en algunes obres de referència:
- Gent de l’alta vall de Pere Calders (1957; ctilc): «Si el qui pagava estava content, i els espectadors sentien admiració, poques coses podien opacar l’èxit del guardaagulles.»
- Epitafi per a la tia Clàudia de Víctor Artís i Tomàs (1976): «les mosses freturoses d’opacar les glòries de les Pastores Imperio de tota la Península»
- L’altra de Marta Rojals i de l’Álamo (2014): «li encara els ulls opacats per un tel»
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.