1. Substantiu femení que significa ‘malifeta, especialment les que fan els xiquets’. A Carcaixent es pronuncia amb e oberta: [i’zęta]. També a Pego, Pedreguer i Canals (segons informació d’Àlvar Gosp, Encarna Sansaloni i Josep Lozano, respectivament – desembre 2004).
2. També hi ha la variant isata, a Rafelguaraf, diu Vicent Sanchis (2001). I maleitor (femení; Ø DCVB, GDLC) a Simat (informació d’Àngel Alexandre, 25.06.2004).
3. Ø DCVB, DVAL, GDLC; iseta apareix recollida en el dnv (consulta: 29.11.2016):

f. Malifeta. Els xiquets ja m’han tornat a fer una iseta.

^{Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.}