trenc

D’acord amb una resposta (15.11.2017) de les oficines lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’iec, la paraula trenc rebrà una nova accepció en la futura revisió del diec, seguint l’ús que l’institut ja havia introduït en l’ortografia del 2016: «Són diacrítics: el trenc ( ̧), que modifica la lletra c…». No han enviat en la resposta el text d’eixa accepció.

Per tant, per a designar eixe signe diacrític que convertix la lletra ce (c C) en ce trencada (ç Ç), no utilitzaran la paraula cedilla del castellà (paraula que ha passat al francés amb la forma cédille).

tant de culpa

Terme jurídic que no apareix en els diccionaris habituals. La terminologia jurídica del Termcat sí que el recull (consulta: 13.10.2017), però no el definix. En podem trobar una definició en la Gran Enciclopèdia Catalana (consulta: 13.10.2017):

tant de culpa m. dret
Testimoni extret d’un procés judicial quan se’n segueix responsabilitat contra un testimoni per les seves declaracions, per tal d’instruir el sumari i deduir el caràcter delictiu.

En castellà sí que apareix en el drae (consulta: 13.10.2017):

tanto de culpa
1. loc. sust. m. Der. Testimonio que se libra de una parte de un pleito o expediente, cuando resultan pruebas o indicios de responsabilidad criminal, para que acerca de ella se instruya proceso.

 

toponímia i onomàstica

  1. Estats i gentilicis internacionals en català:
    • Llista basada en la fitxa corresponent del web de la Generalitat de Catalunya (2014)
    • Criteri de l’iec (20.11.2010; consulta: 28.04.2017) sobre l’ús de l’article davant dels noms dels països del món. En resum, n’hi han 7 que han de dur sempre l’article (les Bahames, les Comores, el Iemen, l’Iraq, el Marroc, El Salvador, el Sudan); i 50 que tenen un ús de l’article fluctuant.
  2. Topònims i gentilicis d’Europa:
    Fitxa 6588/3 de l’Optimot
  3. Noms de països en francès (consulta: 12.07.2002).
  4. Estats, gentilicis, monedes, etc., en espanyol (segons els traductors del Parlament Europeu):
  5. Actualment (10.08.2000-Maite CCEC) els acabaments -ero dels topònims es mantenen. Abans es normalitzaven en -er: Llonganissero (Alcoi) i no Llonganisser.
  6. Índexs de publicacions toponímiques (1986-2004).
  7. Article sobre transcripcions al català (consulta: 15.07.2002).
  8. Canvis de nom a l’Índia (El País, 29.08.1999): Bombay > Mumbai (1995); Madrás > Chenai. Calcuta > Kolkata. Aquestes formes són les transcripcions castellanes dels noms; el canvi s’ha produït a l’Índia, però no sembla que haja tingut massa repercusió a l’estranger.

Antroponímia

  1. Relació d’hipocorístics de les Balears (2005)
  2. Incorporacions al registre civil (Llei 40/1999): acceptació de Toni, Pepa, Paco, Àlex, Josefina, Lola. L’acceptació dels noms anteriors (hipocorístics) adquirix més força amb la Llei estatal 3/2007, que modifica el segon paràgraf de l’article 54.

Toponímia dels països de llengua catalana

  1. Mapa de les comarques.
  2. Catalunya del Nord: municipis (i gentilicis).
  3. País Valencià: denominació oficial dels municipis.
  4. Illes Balears:
    • Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears de Gabriel Bibiloni (dir.), Hermínia Planisi, Carolina Rigo, Margalida Rosselló, Isabel Serra.
    • Recull de toponímia menorquina (Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca)
    • Denominació oficial de Maó (BOE 213, 06.09.2006 dc.):

      15573 RESOLUCIÓN de 21 de julio de 2006, del Consell Insular de Menorca, de cambio de nombre del municipio de Mahón por el de Maó.

      Se hace público que el Consell exucutio [sic] del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.

      Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.

      Maó, 21 de julio de 2006.–La Presidenta del Consell Insular de Menorca,

      Joana Maria Barceló Martí.

    • Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears (boib, núm. 64, 28.04.2011) [pdf]

taratge

El dia 12.06.2017 vam enviar la consulta següent al Cercaterm:

En el camp de l’electricitat i de l’enginyeria hi ha una operació de «taratge» que recolliu, però que no heu definit. Vos agrairia que m’indicàreu quina és la definició d’eixa operació.

La resposta del Termcat (27.06.2017) va arribar uns dies més tard:

Segons els especialistes consultats, la forma taratge s’utilitza en l’àmbit de l’energia elèctrica com a sinònim de ajust o calibratge: ‘Ajust del funcionament d’un aparell, d’una màquina, d’un mecanisme, d’un sistema de protecció etc.’

topetia

El dnv (consulta: 25.05.2017) recull esta paraula (que ja apareixia en el dval):

1. f. Antipatia. Els dos germans sempre s’han tingut topetia.
2. f. Rivalitat o competició entre dos persones. Eixos dos artistes sempre han anat de topetia.

També apareixia en el dcvb:

topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria… el portà a més d’una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.

A més, el dcvb recull la variant tipitia:

tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa… la llàntia de les “tipities” entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.

Quant a esta segona forma, reig2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, reig2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al dcvb és un sentiment i per a dgfpastor, gdlc o gd62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el gdlc (s. v. picapunt; consulta: 25.05.2017):

m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.

El pdl-iec (consulta: 2006) recollia dos casos de tipitia:

[…] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla… […] (Pensat y Fet, $$19, València, 1925)
[…] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. […] (¿Quin’ hora es… Peret?…, Eduard Buil Navarro, 1931)

El diputat Botella i Vicent (Grup Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) usa esta paraula (diu «tipities») en una sessió del ple de les Corts valencianes (17 de maig del 2006):

i veig el comportament, moltes vegades les tipities que es tenen entre ells. Que això és una cosa normal.

taula periòdica

L’apunt terminològic del butlletí (número 62; consulta: 04.03,2017) del Termcat informa de l’aprovació de la denominació dels últims elements de la taula periòdica:

Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó

Els símbols d’eixos elements són: Nh (nihoni), Mc (moscovi), Ts (tennessi) i Og (oganessó).

L’IEC també oferix una versió de la taula (consulta: 04.03.2017).

taharruix jamai

Transcripció al català del terme àrab تحرش جماعي‎ (que significa ‘assetjament coŀlectiu’). Esta classe d’assetjament ha adquirit actualitat en diverses notícies de mitjans d’informació europeus, a partir de la transcripció que féu servir la policia alemanya —qualificada d’incorrecta en la Wikipedia, tot i que deu estar relacionada amb la pronúncia egípcia— *taharrush gamea per a referir-se als casos detectats en este país.
No trobe el terme en el meu diccionari, però localitze els signes diacrítics en una pàgina d’un llibre a través de Google Llibres (consulta: 09.02.2016).

tot -ta + topònim

  1. Segons podem observar en el gdlc (s. v. tot):

    1 2 [invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc., no precedit d’article] Enter. He corregut tot Barcelona.

    Cal tindre en compte, però, el que diu la gnv (§ 19.2.1):

    Amb una funció definida, també pot modificar un pronom personal (tota tu, tots nosaltres) o un topònim, igual com el partitiu mig (Es va recórrer tota València en quatre hores, Mig Castelló acudí a l’acte d’homenatge).

    I, per tant, podem trobar en el Diccionari valencià normatiu de l’avl (s. v. tot -ta; consulta: 02.02.2016):

    1. adj. [davant de topònim o davant d’un substantiu en singular precedit d’article definit o de demostratiu] Sencer. Ha viatjat per tota València. Ha fet tot el treball en una hora.

  2. En la revista Llengua i Ús (núm. 12) trobem:

    a) Davant topònim en singular amb article → tot concorda: tot el Vendrell, tota la Pobla de Segur.
    b    ) Davant topònims catalans en plural amb article → tot invariable: tot els Omellons / tot Omellons; tot les Masies / tot Masies. La tendència predominant és elidir l’article tant en b com en c.
    c) No catalans adaptats en plural amb article → tot invariable: tot els Estats Units / tot Estats Units; tot les Filipines / tot Filipines.
    d) Es manté l’article davant els no adaptats → tot invariable: tot Los Angeles.

  3. En la gcc (S 5.2.2.2 i 7.2.5.2.g):

    1. Quan el topònim no porta article, tot acostuma a usar-se invariable en forma masculina singular: tot Catalunya.
    2. Quan el topònim porta article singular, tot concorda en gènere: tota la Catalunya Vella, tot l’Alfàs del Pi.
    3. Quan el topònim porta article en plural, és preferible evitar la construcció o mantenir el quantificador en singular, i en este cas alguns parlants elidixen l’article: tota la població de les Planes d’Hostoles, tot Planes d’Hostoles, tota Planes d’Hostoles, tota les Planes d’Hostoles*.

    (* Segons LliÚs hauria de ser: tot les Planes d’Hostoles).

  4. En el manual lacreu (ed. 2000, pàg. 161, nota 2), l’autor assenyala: «De totes maneres, cal ressenyar que alguns lingüistes sí que fan concordar el mot tot amb el topònim que precedeix»; i inclou dos exemples de Coromines (El que s’ha de saber de la llengua catalana: «és típic de tota Espanya») i Sanchis Guarner (Els pobles valencians parlen els uns dels altres: «es difongué per tota Espanya»).
    En eixe sentit, si fem una mica de cerca podrem trobar que fan concordar l’adjectiu amb el topònim autors com Antoni Griera, Milà i Fontanals, Rubió i Balaguer, Àngel Guimerà, Llibre dels reis (segle xiii), Víctor Balaguer, Ramon Muntaner, Antoni M. Alcover, Llibre dels feits de Jaume I, Joan Veny i molts altres.
    Quant a l’ús antic —a més de les referència assenyalades abans—, Joaquim Martí Mestre assenyala l’ús general de la concordança en El Llibre de les Antiquitats de la seu de València (veg.):

    Davant de topònims: «tota València» (18, 6; 26, 3; etc.), «tota Gandia» (27,4).

  5. No he trobat que la proposta de la invariabilitat aparega en la gramàtica de Fabra del 1918; en la de 1956 només hi he trobat una indicació que no aclarix la qüestió:
    […] Tota falta mereix càstig. Notem: Tot Barcelona ho sabia.

    La prescripció de la invariabilitat potser es va originar en el que fa habitualment el francés. Amb tot, podem llegir en el tlf (s. v. tout):

    – [Devant un nom propre de ville] La totalité matérielle de la ville. Mais Antide Boyer, il a fait des fontaines dans tout Aubagne, il a amené l’eau partout, alors les paysans n’ont d’amitié que pour lui (BARRÈS, Cahiers, t. 5, 1907, p. 246). [P. méton.] L’ensemble des habitants de (la ville). Tout Compiègne, ce dimanche, semblait être dehors. Antoine et Jacques se mêlèrent à la foule (MARTIN DU G., Thib., Cah. gr., 1922, p. 704).
    Rem. 1. L’accord au fém. est rare et vaut pour la totalité matérielle de la ville: J’entre en quelque palais, je sors de quelque église, Ma gondole est là, son fer droit. Et, durant tout un jour, j’ai eu toute Venise, Venise tout entière à moi (RÉGNIER, Choix de poèmes, Vestigia flammae, Paris, Mercure de France, 1932 [1921], p. 235). 2. L’art. déf. s’emploie lorsque le nom propre est suivi d’un compl. déterminatif: Un duel avec le comte, n’était-ce point attirer sur lui l’attention de tout le Paris élégant (…)? (PONSON DU TERR., Rocambole, t. 3, 1859, p. 443). L’hiver dernier, au théâtre, Maryelle avait été l’objet, paraît-il, de l’attention d’un très jeune spectateur absolument inconnu du tout Paris des rues Blanche et Condorcet (VILLIERS DE L’I.-A., Contes cruels, 1883, p. 335).