interposar

El verb interposar té, en llenguatge juridicoadministratiu, l’accepció següent (dnv; consulta: 29.03.2018):

v. tr. DRET Presentar (un recurs legal) en la forma deguda. Interposar un recurs d’alçada, de nul·litat, d’apel·lació.

El duvc aclarix un poc la sintaxi requerida pel verb:

interposar 1. interposar [un recurs] (contra algú o contra una cosa) Formalitzar. Han interposat un recurs d’apel·lació. Interposarem un recurs contra la incineradora per intentar que deixi de contaminar el camp.

Podem observar que, en esta accepció, el complement directe és obligatori, mentres que el complement preposicional és opcional.

En el manual del Curs de llenguatge jurídic (2008; consulta: 29.03.2018) de la Generalitat de Catalunya s’inclou la nota següent:

Interposar recurs / Recórrer / Apel·lar / Impugnar

El verb interposar (transitiu) segueix l’estructura següent: interposar + un recurs + contra una resolució. Per tant, el verb es completa amb un complement directe (el recurs) i a més demana1 un complement preposicional introduït per la preposició contra (contra una resolució).

1. Hem vist que el duvc diu que eixe complement és opcional.

En dret processal, recórrer i apel·lar (intransitius) signifiquen, respectivament, ‘interposar un recurs i interposar una apel·lació contra una resolució’, i segueixen l’estructura següent: verb + contra + un tipus de resolució, en què la preposició contra ha d’introduir el complement del verb (La part actora ha anunciat que recorrerà/apel·larà contra la Sentència).

Per contra, impugnar, que es pot utilitzar en els mateixos contextos que recórrer, segueix l’estructura dels verbs transitius, és a dir verb + complement directe (La part actora ha anunciat que impugnarà la Sentència).

Això comporta que puguem dir la sentència impugnada, però que en canvi hàgim de dir la sentència contra la qual recorre/apel·la la part actora, i no pas sentència recorreguda/ apel·lada2 per la part actora. Quan aquesta construcció resulti feixuga, també podem optar per sentència objecte de recurs/ d’apel·lació.

2. Tot i que eixe seria el criteri més tradicional (i més general encara ara), des de fa uns anys disposem d’obres i articles de referència (veg. la fitxa «recórrer»; també podeu consultar el Diccionari descriptiu de la llengua catalana [consulta 29.03.2018], que documenta eixe ús, encara que el marca com a no normatiu) que han acceptat l’accepció transitiva del verb recórrer i, per tant, el fet que sí que és possible que hi haja sentències recorregudes. Un cas semblant, tot i que menys documentat, és el d’apel·lar.

 

informar

  1. Els diccionaris indiquen que és un verb transitiu, però no solen indicar clarament quin és el complement directe i com es fa la substitució pronominal. L’entrada del dnv (accepció d’ús més general; consulta: 07.08.2017) és la següent:

    v. tr. Donar notícies o dades d’alguna cosa (a algú). No t’han informat bé.

    Es pot comprovar que eixa definició induïx a considerar que el verb és intransitiu, tant per l’ús pronominal de la forma «t’» com per l’aclariment amb preposició «(a algú)». Hauria estat més aclaridor definir-lo (seguint un poc el diec i el gdlc):

    v. tr. Posar algú al corrent de notícies o de dades. Senyora, em sembla que no l’han informada correctament de l’hora d’arribada del tren.

    Ja que en esta ocasió és possible, tant en la definició com en l’exemple podem utilitzar formes que guien en l’ús del verb definit. En eixe sentit, tenim l’exemple del Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat:

    informar […] 2. informar [algú] (de / sobre algú o de / sobre una cosa) Posar al corrent. […] Cada dia heu d’informar els vostres superiors de les persones que han soŀlicitat revisions (o bé sobre les persones que han soŀlicitat revisions).

  2. En castellà, el drae dóna l’accepció següent:

    tr. Completar una persona u organismo un documento con un informe de su competencia.

    La construcció equivalent en català per a esta accepció seria emetre un informe.

integralitat

  1. Substantiu femení que podríem definir ‘qualitat d’integral’. No apareix en els diccionaris habituals, tot i que em sembla que el podem documentar en el segle xvii (no puc concretar la referència que apareix en Google Llibres: 02.06.2017). Sí que és recollit pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’iec (consulta: 02.06.2017) que el fa equivalent d’integritat o de totalitat.
  2. Els equivalents estan ben assentats en altres llengües. En castellà, el drae recull integralidad ‘cualidad de integral’. En francès hi ha intégralité ‘état de quelque chose qui est entier, complet‘. En italià, integralità ‘interezza, totalità; qualità degli alimenti integrali’.

intèrfon

Segons el Cercaterm (consulta: 18.05.2017):

intercomunicador
ca intercomunicador, n m
ca intèrfon, n m sin. compl.
es intercomunicador
es interfono
fr interphone
en intercom
de Sprechanlage
<Hoteleria i turisme > Allotjament>
Aparell que permet la comunicació oral entre dos o més llocs d’un mateix edifici, mitjà de transport, etc., mitjançant un o més aparells anàlegs, enllaçats amb cables

En realitat este aparell pot rebre moltes altres denominacions, d’acord amb diferents característiques de cada aparell (veg. Instal·lacions d’intercomunicació de Lluc Navarro; [pdf]), com ara porter electrònic, porter automàtic, videoporter, terminal d’habitage, videotelèfon o, fins i tot, simplement (i més ambiguament) telèfon.
Per descomptat, també hi ha una pluralitat de denominacions en castellà. Per exemple, segons la Wikipedia (consulta: 18.05.2017):

portero electrónico, portero eléctrico, electroportero, portero automático, citófono, telefonillo, fonoporta o interfón

iseta

  1. Substantiu femení que significa ‘malifeta, especialment les que fan els xiquets’. A Carcaixent es pronuncia amb e oberta: [i’zęta]. També a Pego, Pedreguer i Canals (segons informació d’Àlvar Gosp, Encarna Sansaloni i Josep Lozano, respectivament – desembre 2004).
  2. També hi ha la variant isata, a Rafelguaraf, diu Vicent Sanchis (2001). I maleitor (femení; Ø DCVB, GDLC) a Simat (informació d’Àngel Alexandre, 25.06.2004).
  3. Ø DCVB, DVAL, GDLC; iseta apareix recollida en el dnv (consulta: 29.11.2016):

f. Malifeta. Els xiquets ja m’han tornat a fer una iseta.